Receptes dolces

AMETLLES GARAPINYADES

Hi ha olors, sabors i renous que et duen a un moment de la teva vida. L’olor de Nadal a ca nostra, i estic segura que a moltes cases mallorquines és a ensaïmada amb xocolata, ametlles torrades, torró, mantecados i sobretot a sucre acompanyant a totes aquestes coses.

Però en certa manera, hi ha renous que precedeixen a aquestes aromes. Els renous que jo record són sobretot els relacionats amb la matèria prima amb la que s’elaborava tota aquesta llépola cuina nadalenca, l’ametlla. Record al meu padrí Joan trencant ametlles amb la maça de fusta a sobre d’un tronc que tenia al sòtil de ca seva. Record també la trituradora amb el sucre i l’ametlla fent miques i oli que es mesclaven i formaven la pasta de la que sortirien les coques de torró. Renous que a vegades intentam recuperar encara que sigui amb la Thermomix. El de trencar ametlles és una mica més complicat, però també enyorat.

Un dels dolços que eren típics a ca els meus padrins eren les ametlles garapinyades. Record que no només n’hi havia per Nadal, la temporada s’allargava si ni jo ni els meus germans no sabíem on era el pot, cosa que no solia passar. I ja que estic en plena recuperació de receptes de les padrines he volgut provar de fer-ne. No n’havia fet mai ni havia vist fer-les, malgrat sempre n’hi hagués a ca els padrins, per tant no sabia els tempos que havia de menester cada ingredient. Però una vegada provat i aconseguit, aquí vos deix la meva experiència.

Ingredients:

  • 1 mesura d’ametlles (*)
  • 1 mesura d’aigua
  • 1 mesura de sucre

Pas a pas: 

1- Quan en els ingredients em refereixo a “mesures” m’estic referint a tassons. És a dir, jo he fet servir un tassó d’ametlles, el mateix tassó d’aigua i el mateix pel sucre. Clar que si en volem fer més podem fer servir altres mesures, sempre que siguin de capacitat, no de pes.

2- Posam tots els ingredients en una paella o greixonera a foc mitjà/baix. Us recomanaria que fossin recipients el suficientment amples ja que haurem de remenar les ametlles una bona estona i si no tenim espai suficient la cuina pot quedar feta un desastre.

3- Haurem d’esperar que l’aigua s’evapori i serà quan hem d’estar més atents. Quan l’aigua estigui evaporada veurem que el sucre encara és blanc, no ha començat a tornar ros. Hem d’estar molt atents i anar remenant constantment per a que s’enganxi a les ametlles i no a la greixonera.

4- Ja cap al final veurem que el sucre s’ha anat enganxant a les ametlles i s’ha anat enrossint. Un cop ho tenim així és quan podem treure la greixonera del foc i vessar les ametlles a sobre d’un paper de forn, tenint cura de que no quedin grupets d’ametlles. Mirarem de separar-les abans que refredin anant molt alerta de no cremar-nos, ens ajudarem d’algun estri de cuina.

Esper que passeu unes bones festes i continueu seguint el blog l’any que ve! Recordau que m’agrada molt saber què us agrada i sobretot els suggeriments que em feis, sobretot per mitjà de les xarxes socials, encara que no sempre els puc fer el cas que es mereixen.

Ens veim aviat!


(*) a ca nostra feien servir les ametlles talment el meu padrí les duia, és a dir, amb pell. Per aquesta recepta jo les he fet servir pelades, les he trobat igual de bones. Això sí, anau en compte de no fer servir ametlles salades! A vegades les presses ens juguen males passades!

PD: L’evaporació de l’aigua du una estoneta així mateix, no desespereu. És una recepta d’aquelles que necessiten paciència.

Entrades Anteriors Propera Entrada

També et pot interessar...

No hi ha Comentaris

Deixa un comentari