Receptes dolces

CONFITURA DE TOMÀTIGA I VAINILLA

Sí, sé que sona estrany el títol de la recepta, però no més que d’altres. De fet és de les més normaletes, en comparació amb altres com la de taronja amb xocolata, de peres a l’aroma de Juanola, d’arròs i canyella o fins i tot confitura de camagrocs o alga nori.

No, no me les estic inventant. Totes elles són confitures que s’elaboren al Museu de la Confitura, de Torrent, a Girona. M’encantaria anar-hi un dia, deuen ser curiosos alguns dels sabors. Aquest que us duc avui però no hi és. Cosa curiosa tenint en compte tota la varietat que hi ha, en tenen 114, i dins aquestes 114 d’algunes en tenen unes quantes varietats.

La de tomàtiga i vainilla la vaig descobrir aquest Nadal. Des de fa dos anys ma mare va tenir la idea de fer del dinar de Nadal un dia temàtic. Fa dos anys va ser un dinar italià. Cercàrem receptes italianes nadalenques, beguda italiana, postres… i aquest Nadal passat va tocar viatjar culinàriament a França. Evidentment vàrem preparar una bona taula de formatges i patés i confitures. De totes les que hi havia, la de figues amb conyac no en va agradar gens, tenia un gust mot fort pel meu gust, però la de tomàtiga amb vainilla em va enamorar. Era molt fina, i tant en paté com amb formatges maridava perfectament. Aquesta setmana passa vaig provar de fer-la i l’he feta tastar a alguns dels meus tastadors oficials i han donat el vist i plau i per això avui la teniu aquí!

Ingredients:

  • 3 kg de tomàtigues de pera
  • 1,4 kg de sucre blanc
  • 2 beines de vainilla

Pas a pas:

1- Netejam i arreglam les tomàtigues i els treiem tot el que sigui dolent i el capoll.

2- Les tallam en 4 trossos i les posam en una olla amb el sucre i les beines de vainilla. Les beines les haurem arreglat obrint-les amb un tall de dalt a baix per a que amb el bull treguin totes les llavoretes.

3- Posam l’olla al foc mitjà/fort i quan agafi el bull el baixam a un foc mitjà.

4- Quan les tomàtigues estiguin tovetes apagam el foc i en haver refredat un poc treiem les beines de vainilla i les reservam. Trituram les tomàtigues amb la batedora i tornam a posar les beines dins l’olla.

5- Veurem que la confitura encara és molt líquida, per tant hem de tornar a bullir fins que hagi reduit i comenci a espessir.

6- Si no l’heu de consumir de seguida i la voleu per conservar durant una temporada llarga, posau la confitura encara ben calenta en pots de vidre, tapau-los i girau-los cap per avall. Deixau-los així fins que estiguin ben freds. D’aquesta manera no heu de bullir els pots per esterilitzar-los. Assegurau-vos d’haver-ho fet bé pitjant amb un dit la tapadora del pot quan estiguin ben fred, si ho heu fet bé la tapadora no s’ha de moure gens. Si no, la tapadora farà un soroll metàl·lic en tocar-la, que voldrà dir que dins el pot hi ha aire. Aquests pots són els que haureu de consumir més prest que els altres.

Crec que pot ser una d’aquelles perfectes tapes per treure a la taula d’estiu en venir convidats o per fer un detall si els convidats som nosaltres.

Teniu moltes receptes adequades per fer ara en l’època que ens trobam en el blog. Navegau-hi una estona si teniu temps! Ens veim aviat!

Besades!

 

Entrades Anteriors Propera Entrada

També et pot interessar...

No hi ha Comentaris

Deixa un comentari

Translate »