De sempre els llibres han estat una part de mi. De fet el ratolí Pérez no me va dur doblers, em va dur un llibre moníssim, que després de tantes mudances ja no sé on para. Quan a l’escola ens donaven els llibres de lectura els llegia en dos dies. Revistes? També! Tot el que tengués lletra m’agradava. Tant que fa unes setmanes vaig decidir que o em desfeia de par de la meva biblioteca de lectura o jo hauria de sortir de casa. Imaginau la quantitat de llibres que tenc per haver de fer això.
Això sí, els llibres de cuina van augmentant. Aix… no tenc remei! Dins la meva biblioteca culinària ja n’hi ha uns quants, però si n’hagués de triar serien 6. Tots per diverses raons: la fotografia, les explicacions, les receptes, el disseny… anem un per un.
LA RECETA DE LA FELICIDAD, de Sandra Mangas
Na Sandra és professora i blogger (de què me sona això?). El seu blog, que es diu com el llibre, és fantàstic. M’agrada tot, des de la manera com escriu fins les fotos amb les que il·lustra les receptes. Però sobretot, sobretot, el que més m’agrada són les presentacions que fa dels plats. Té uns quants llibres més publicats, encara que jo per ara només tenc aquest i en ell surten receptes tant dolces com salades. Alguna de les seves receptes ja us les he explicat en el blog.
RECEPTES FÀCILS PER A TEMPS DIFÍCILS. CUINA ECONÒMICA, d’Antòni Tugores
Què us puc contar d’en Toni que no sapigueu els manacorins? En Toni és periodista i investigador, i aquesta darrera faceta seva és la utilitzada per investigar sobretot dos temes: la guerra civil, i les seves microhistòries, i la cuina mallorquina. De fet va ser uns dels nostres col·laboradors en l’exposició que ja férem fa uns mesos al Museu de Manacor. N’ha escrits molts de llibres de cuina, alguns d’ells fent recerca de receptes antigues o oblidades d’arreu de Mallorca. Però un dels que he consultat més és aquest. En ell hi ha de tot: coques dolces i salades, receptes de llegums, carn, verdura, peix… Una mica de tot. No hi ha il·lustracions, però no són necessàries, les explicacions resolen els dubtes.
POSTREADICCIÓN, de Julia Guarch i Julián Rayo
Na Julia i en Julián (sembla anunci de peli hollywoodiana!) són matrimoni i decidiren deixar les seves respectives feines per portar endavant el seu blog “Postreadicción”. La veritat és que tant la portada del llibre com l’interior és un fidel reflex de com és el blog. Les pàgines estan troquelades, el que dóna al llibre una estètica molt “cuqui”. A mi m’encanta. Les receptes, evidentment, són totes dolces, però ja us dic ara que totes les que he intentat han sortit a la primera i boníssimes, senyal que les han publicat sabent el que feien.
MODERN ART DESSERTS, de Caitlin Freeman
Na Caitlin és la pastissera de la pastisseria del MOMA de Nova York. Quan se li va concedir el lloc de feina en el Museu va tenir la brillat idea de convertir unes receptes que podrien haver estat pastissos o postres normalets en autèntiques obres d’art. Sí, obres d’art, ja que cada postre publicat en el llibre, i que de fet serveixen en la pastisseria d’aquest museu, estan inspirats en obres d’art molt representatives d’ell. Feia moooolt de temps que el volia, i el me vaig autoregalar pels reis, encara que no va arribar fins fa uns dies. I no vegeu quina il·lusió! No el trobareu, per ara, més que en anglès.
NUEVA YORK, LAS RECETAS DE CULTO, de Marc Grossman
En Marc és un jueu americà emigrat a París, més o manco és així com es defineix ell. I clar, com tots els que hem hagut d’anar a viure fora, ja sigui per una temporada breu o més llarga, el que més enyoram és la cuina de casa. Encara record la primera vegada que férem panades al pis de Barcelona, tota una aventura! Idò bé, en Marc a París enyorava la cuina del seu restaurant de Nova York i també de les seves receptes de casa. Va fer un recull i no va poder tenir millor idea! La distribució de les receptes no està feta a la manera tradicional, si no per: plats per picar, el brunch, el cafè… és a dir, els plats en el moment del dia en què en mengen, no per ingredients principals. Tant pel continent com pel contingut és totalment recomanable.
DELICIAS PARA COMPARTIR, de Bea Roque
Na Bea viu a Canàries, encara que no és originària d’allà. És una enamorada de la rebosteria americana i sobretot dels Bunt Cakes (m’encantaria tenir-ne tants motlles com ella!). Aquest és el seu segon llibre i hi ha una mica de tot, dolç i salat, encara que del primer hi ha més abundància de receptes. Segueixo el seu blog des d’abans de tenir el seu llibre i el que m’agrada d’ella és que és una dona de gran caràcter i no té pèls a la llengua a l’hora de parlar de qualsevol tema, a part de la rebosteria. Tornant al llibre, algunes de les receptes que hi ha ja us les he compartit al blog, i no tenen desperdici!
Ja us he dit, si hagués de salvar alguns llibres de cuina serien aquests 6 (per ara!). No estan col·locats per ordre de preferència ni molt manco, ja que si us dic la veritat no sabria quin triar primer. De cada un d’ells hi ha coses que m’agraden.
Ens retrobam per aquí la setmana que ve? Us estic preparant una recepta amb xispeta… 😉
5 Comentaris
Jo tinc el de Postreadicción ! Li tinc molta estima perque me’l va regalar una amiga , signat per ells pq els va conèixer a Madrid per un tema de feina, encantadors, es veu .
El pròxim, el teu…;) petonets!
Que bé!!! De tots ells només en tenc signats dos, el de na Bea i el d’en Toni. Els altres ja m’agradaria ja! En el cas del meu… Si algun dia n’escric algun seràs de les primeres en tenir-lo signat! Gràcies pels ànims! Una besada!
Vaya recopilación más chula! me he quedado sin palabras con las maravillas que hace Sandra Mangas y con el bizcocho de inspiración Mondrián!! petonets!
Lo de Sandra es increible. No sé de donde saca tanta imaginación!
[…] us vaig parlar d’un llibre que em va encantar des de la primera vegada que el vaig veure Nueva York, las recetas de culto. I és que no ens enganyem, els americans són els reis del fast food, però si els plats es fan […]