General

MENJAR A MILÀ I VENÈCIA

Aquesta setmana he estat en un viatge especial. Junt amb 55 alumnes i 4 professors més hem estat viatjant per Itàlia, concretament hem visitat Milà i Venècia. El menjar és un tret molt distintiu d’aquest país. Clar que no és el mateix viatjar pel teu compte o amb un grup petit que amb un grup tan gros com el nostre. Algunes menjades ja les teniem contractades, d’altres les hem anat improvisant.

Per fer-vos una aproximació al que hem anat menjant (els professors, els alumnes han tirat més de restaurants ràpids molt coneguts) us duc aquesta entrada, igual us serveix d’alguna cosa!

1r dia per Milà.

El primer dia va ser un dia per aterrar a terres italianes i poc més. Partírem de Porto Cristo ben prestet ja que el vol era a les 10,45h i moure a 60 persones no és poca cosa. Arribàrem a Milà sobre les 2, i el bus ens va deixar a prop del Castello Sforzesco.

Tots ben afamats ja en aquella hora donàrem temps lliure per anar a dinar, per després trobar-nos a la fontana di piazza Castello.

Els professors vàrem anar al primer restaurant que vàrem trobar podriem dir, no vàrem mirar gaire, teniem gana i pressa. El restaurant escollit va ser el Farinella, que està molt a prop del lloc on havíem quedat amb els alumnes. Era dilluns i a aquella hora no hi havia més que una o dues taules amb gent a dins. També té terrassa, però feia vent, i ens vàrem estimar més entrar.

El cambrer, n’Stefano, va resultar que ens entenia perfectament ja que resulta que ha fet feina per Eivissa i en breu hi tornava. Vàrem demanar tots pizza, jo vaig demanar la Cotto Ma non Cotto.  Quan ens les varen dur vàrem demanar al cambrer com es menjava la pizza, no sabíem com fer-ho (amb els dits o amb coberts) ja que era molt fineta. Ens va explicar que aquell tipus de pizza es deia napolitana i és molt fineta en el centre i la vora molt gruixuda, per tant s’havia de menjar amb coberts. No hi ha com demanar quan no se sap.

Les pizzes en aquest restaurant estaven entre un preu de 7,5 i 12 euros.

Un cop amb la panxa plena ens retrobàrem amb  alumnes i baixàrem tots cap a la plaça del Duomo. El primer dia era visita lliure, i tot i que els aconsellarem entrar a la catedral i fer una volteta per la galeria Vittorio Emanuel II… va tenir més èxit el fet d’anar de compres.

Per cert, si viatjau a Milà entrau a la catedral, ho paga.

Sobre les 7 tornàrem cap al bus, havíem de desfer tot el que havíem caminat fins arribar-hi i d’allà ja arribàrem a l’hotel. L’agència ens havia comanat el sopar en un restaurant proper a l’hotel, el 2fratelli. Podriem dir que si l’haguéssim hagut de triar no ho hauriem fet. El menú va ser: risotto a la milanesa, escalop amb ensalda i gelat. Jutjau vosaltres mateixos, però tanta sort que només hi vàrem sopar un dia.

Alguns alumnes tenien molta gana, es varen menjar el seu i el nostre, el dels professors. El personal del restaurant, això sí, varen ser molt aguts amb nosaltres: l’aniversari d’un dels nostres alumnes era aquell mateix dia, i li varen posar una espelmeta sobre unes postres, varen tancar la llum quan li duien i entre tots vàrem cantar.

2n dia per Milà

Després de berenar a l’hotel, el 2n dia per Milà sí que teniem visites contractades. El matí al Museo Nazionale della Scienza e della Tecnologia Leonardo Da Vinci, i el capvespre a l’estadi de San Siro (la meitat del grup) i al Palazzo Morando (l’altra meitat).

Per els que tengueu curiositat, el Museu Leoardo Da Vinci ho paga. És enorme, per tant crec que és necessari triar quina part es vol visitar, fer-lo tot és bastant cansat.

Com que havíem berenat prest, però teniem les visites contractades també de prest, tot d’una que vàrem acabar la visita teniem una horeta i mitja per anar a dinar, cadascú on va trobar millor. En aquesta ocasió ens acostàrem a la plaça del Duomo, lloc de trobada de tot el grup. Triàrem un restaurant anomenat Spadari Café, a uns carrers tan sols de la catedral. Aquesta vegada volia provar la pasta i vaig triar un plat de tagliatelle al funghi, que vaig trobar boníssim!

El plat costava 10 euros, no ho trob un preu exagerat per la zona.

La meva meitat de grup, després de dinar, visitàrem el Palazzo Morando i San Bernardino alle Ossa. Com que després de la visita estaven cansats (sempre estaven cansats excepte a l’hora d’anar a dormir), els deixàrem temps lliure fins després d’haver sopat, no sense abans recomanar-los que si no ho havien fet entressin dins el Duomo.

El que quedava de capvespre passejàrem una mica més per la zona i anàrem a sopar al bar Mercurio, molt a prop també de la plaça de la catedral. El menjar molt bo. Aquesta vegada no tenia massa gana, havíem fet un gelat feia una horeta, i vaig demanar una insalata caprese, per 10 euros.

Ben cansats a la tornada cap a l’hotel per preparar les maletes per partir ben prestet cap a Venècia… però ai las! El cansament just en arribar a l’hotel sempre desapareix! Ciao Milà!

3r dia per Venècia

El viatge en bus de Milà a Venècia dura 3 hores. Havíem demanat a l’agència que ens baratés el sopar del 2n dia a Milà per una bossa de picnic pel 3r dia, pel viatge a Venècia. Podeu creure que el que hi havia dins la bossa no va arribar el alguns casos a San Marco. Tenim piranyes, no alumnes. La bosseta duia dos panets (ben eixuts) amb formatge, prosciutto i lletuga, un pastisset industrial, una poma i una botella d’aigua. El millor de la bossa era la poma, i ni això, però bé, la qüestió era no perdre massa temps en això i aprofitar de visitar el més possible.

Després de passar tot el capvespre per l’illa vàrem agafar el vaporetto per tornar a agafar el bus i arribar a l’hotel. Allà ens trobàrem amb la sorpresa que no hi havia restaurant a l’hotel, si no que havíem de travessar el carrer per anar a un restaurant, el Soleado.

El sopar va ser, per dir-ho delicadament, justet. Pasta amb salsa de tomàtiga i alguna traça de carn, un bistec arrebossat i patates fregides i una poma de postres. No hi havia opció per celíacs ni vegetarians, i això que ho havíem avisat a l’hotel. Però es veu que l’hotel no ho va avisar al restaurant… el primer vespre a Cazzago de Pianiga no va ser el que esperàvem…

4t dia per Venècia

Com cada dia, toc de diana ben prest i partida cap a Tronchetto per agafar el vaporetto fins a San Marco. Una vegada allà separàrem el grup en dos ja que teniem dos guies que ens vàrem fer una visita guiada pel centre històric. La nostra guia, na Grazzia va resultar ser molt aguda i ens va explicar la plaça de San Marco, com estava construïda Venècia, una mica de l’arquitectura de les cases, el pont del Rialto i vàrem acabar al mercat del peix. Ens va explicar que el peix allà és molt important, el que es pesca queda primer a Venècia i després s’envia cap a Milà.

Teniem poc temps per dinar i els alumnes volien pizza d’un lloc que havien vist el dia abans. Però els professors vàrem anar a prop del mercat del peix a un lloc de menjar take away (cosa important si no us voleu deixar el sou només en el menjar). El local es diu WEnice fresh food and take away, i a part de plats preparats que tenien una pinta fantàstica venien uns potets amb peix fregit. El petit per 6 euros i el mitjancer per 9. Jutjau vosaltres mateixos però jo crec que la capacitat d’un i altre és més o manco la mateixa. Agafàrem el més petit i podem assegurar que vàrem fer molt ben fet. En ell hi havia un poc de tot: peix, calamar, gambes, verdura… en tempura i en el seu punt de sal! Fantàstica menjada per 6 euros.

Després de menjar tan a corre-cuita agafàrem un vaporetto per fer un tour per les illes de Murano, Torcello i Burano. 5 horetes de tour en el que vàrem tastar les bussolai, les pastes típiques de Burano, que tenen forma d’S. Va ser un dia ben completet, i cansat.

Ens esperàvem el pitjor a l’arribada al restaurant de davant l’hotel, tenint en compte el que havia passat el dia anterior… però no. Varen ser molt més simpàtics que el vespre anterior i varen tenir alguns detalls amb nosaltres. El menú del sopar consistia en pasta farcida de ricotta amb mantega i sàlvia, bistec amb ensalada i postres de la casa.

Podem dir que aquesta vegada sí que ens va agradar el sopar. I el detall va venir quan vàrem demanar si ens podien dur més pa i en comptes d’això ens vàrem dur focaccia, i als nins a més els varen dur pizza. Tots contents!

Els GELATO!

Capítol a part mereixen els gelats  (i altres dolços) que hem menjat aquests dies per la Llombardia i el Véneto. El primer dia el vàrem menjar a una gelateria de la galeria Vittorio Emanuel II. La gelateria es deia Pasticceria Marchesi. Tenia un mostrador d’aquells que fan enveja, amb diferents mostres de pastissos, i al davant dues tauletes amb cadires d’un estil molt afrancesat. Evidentment el postureo no es va fer esperar.

El gelat del segon dia va ser a Il Campanile, a la via Orefici, molt molt a prop de la plaça del Duomo. Per ser sincers, aquest dia estàvem ja una mica cansats, i haguéssim volgut asseure una estona, però els preus són prohibitius si no són per plats per endur. Tota la vida recordarem l’espantá que vàrem fer en una terrassa quan vàrem veure que la coca cola costava 8 euros… 8 euros!

El dimecres ja estàvem a Venècia i el gelat ens el vàrem menjar un poc aviat de camí al Museu Casanova. Aquesta vegada el vaig triar amb cucurutxo i em va fer molta gràcia així com ens el varen servir, fent la forma d’un cor. Molt adequat tenint en compte el lloc que anàvem a visitar.

La dieta de gelat per dia va acabar el darrer dia del viatge, a la darrera illa que vàrem visitar, Burano. No tenc foto, però us asegur que el vàrem fer. Del que sí tenc foto és del cannoli (el primer de la meva vida!) que ens va comprar na Noèlia a tots els altres professors. Boníssim! Amb el llinatge tan sicilià que tenc i encara no els havia provat mai! Pot ser seria una recepta pendent del blog, què trobau?

I amb això s’acabava el viatge. El divendres agafàrem el bus a les 7 del matí i no hi ha quasi temps per menjar res, i per tant tampoc res per contar-vos. Ens veiem aviat per aquí!

Una besada!


PD: Les fotos en general, no són massa bones, ho sé. La majoria estan fetes d’aquella manera, però crec que us en podeu fer una idea 😉

Entrades Anteriors

També et pot interessar...

No hi ha Comentaris

Deixa un comentari

Translate »