“- Vaja unes alzines!
– No són alzines això.
– Bé, aquests polls…
– No són polls.
– Idò què són?
– Són oms… No sabeu res. Quan jo no hi sigui no sabreu ni què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbocer, ni un alavern, ni un llampúgol, ni una alzina…
(…)
Ses paraules diuen qui som, com vivim, què valoram i què menyspream. Expliquen es nostro món i sa nostra esquizofrènia; mos expliquen a noltros. I si canviam de paraules canviam de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia, i es forts guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidam es mots… quan moren es mots moren es conceptes. I llavors sa vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà, com moren ses paraules. És sa paraula s’ànima d’un poble…”
Acorar, Toni Gomila
Aquest que teniu aquí és un fragment del text Acorar, de Toni Gomila. Pocs manacorins no han anat a veure en Toni intrepetar el seu propi text. I deuen ser ben pocs els que hagin sortit del teatre, sala d’actes, biblioteca o similar sense el cor estret per les paraules que ens dedica a tots. Unes paraules per pensar, perquè com més les sents dins el cap, més te n’adones que tenen tota la raó. Aquesta entrada va dedicada a ell, i sobretot al seu pare.
Al camp, “foravila”, a ca nostra, tenim una gran varietat d’arbres. No molta quantitat de cada un d’ells, això sí. Fins fa uns anys pràcticament només teniem figueres i pruneres. Però de fa un temps, vàrem saber que hi havia uns vivers a Manacor que col·laboraven amb un projecte amb què pretenien recuperar arbres fruiters tradicionalment mallorquins però que s’estan perdent.
No n’hem comprat molts, però jo som un desastre amb els noms i fins fa poc encara tenien l’etiqueta que els penjava de les branques amb el seu nom, la varietat, característiques… però ja l’han perduda. Evidentment, el que no faré serà anar amb un llibre de botànica cada vegada que vulgui saber quin és cada un d’ells, i per això vaig pensar en posar-lis a cada un el seu nom. Com? Doncs amb una tècnica que pugui durar al manco uns quants anys. He gravat els noms de cada un en llesques fetes d’unes quantes branques.
Vos deix amb el pas a pas.
Material:
- Llesques fetes de branques (o també les podeu comprar a botigues especialitzades de Belles Arts)
- Noms dels arbres imprimits sobre paper
- Llapis 2B
- Pirogravador
- Punta de pirogravador fina
- Trepant
- Paletina
- Lasur (jo he utilitzat el que tenia, amb tint de noguer, però seria millor utilitzar incolor)
- Corda (en aquest cas he utilitzat fil de porc, que era el que tenia per casa)
Pas a pas:
1- Si coneixeu algun fuster us serà de gran utilitat. Demanau-li que us faci llesques d’un centímetre de gruixa d’alguna branca no molt gruixuda.
2- Podeu polir la superfície de les llesques amb paper de vidre si voleu que vos quedin ben fines, jo no ho he fet. Preferia el to rústic de les marques de la serra.
3- He triat per aquesta ocasió la font “Jenna Sue”. He escrit els noms a l’ordinador i els he imprimit. Podeu fer el mateix, o escriure’ls directament amb llapis sobre les llesques de fusta i saltar-vos el pas 4.
4- Pel darrera de la fulla, fregau bé amb un llapis per deixar-hi bastant de grafit i que actui com un paper de carbó. Posau aquesta cara sobre la placa, i amb el mateix llapis seguiu les lletres, que es quedaran marcades sobre la fusta.
5- Posau en marxa el pirogravador i esperau que estigui ben calent. Anau molt en compte perquè crema molt!
6- Segui les lletres que heu fet amb el llapis. No és precisament molt fàcil, per això us recoman no pitjar massa i anar donant passades fins aconseguir la marca de gravat tan profunda que volguem. Us recomanaria també que primer faceu alguna prova per comprovar com reacciona la fusta (cada tipus de fusta és diferent).
7- Amb un trepant i una broca petita (jo he utilitzat una del número 5), feis un forat a la part superior.
8- Amb una paletina petita aplicau el lasur tant per les dues cares com per els costats.
9- Per acabar, passau una corda pel forat i penjau la plaqueta de fusta a l’arbre corresponent.
S’acosta Sant Jordi! Comprau llibres, llegiu-los, regalau-los, donau-los… Però sobretot, no deixeu que la cultura sigui només per uns quants, no deixeu que uns quants us diguin com heu de pensar. Pensau per voltros mateixos. Viviu la cultura, sereu més lliures!
PD: Anau molt en compte amb el pirogravador. És una eina fantàstica, però és perillosa si no s’utilitza bé.
PD2: Si hi ha algun nus a la fusta us costarà més gravar-hi a sobre ja que és una zona més dura.
PD3: El Lasur és un protector de la fusta contra la humitat i els agents ambientals, per tant protegirà les vostres plaques per més temps.
2 Comentaris
M’han colpit les paraules del autor. Quanta raó tenen. Deveu tenir un camp magnific, si els detalls dels noms son d’aquesta alçada. Preciosa entrada Joana, felicitats.
Hola Beatriz!
No et pensis! No és tan gros, i els arbres són molt jovenets, una de les pomeres no ha donat fruit encara! Però com que som un desastre… millor posar-lis el nom! I tens tota la raó, en Toni a més de molt bon actor també escriu molt bé, i amb aquesta obra ens va deixar a tots sense paraules.
Una besada!