De Colors i Sucre

Etiqueta: canyella

  • Aletria

    Aletria

    Aletria! A mi em sona a “alegria”. L’aletria és un tipus de fideu que es compra a Portugal per fer aquestes postres.

    Bàsicament, i després de tastar-les a casa, vàrem arribar a la conclusió de que s’assemblen bastant a l’arròs amb llet, però amb un puntet especial per mor de l’anís estrellat. Aquestes postres, a més dels sonhos de natal, varen ser la part dolça del nostre dinar familiar de Nadal d’aquestes passades festes.

    Són molt bones de fer i a tots ens varen agradar, tant als petits com als grans. Anem amb la recepta!

    Ingredients:

    • 200 g de fideus (dels més finets)
    • 250g de sucre
    • 1l de llet
    • 4 vermells d’ou
    • 1 branqueta de canyella
    • 2 estrelles d’anís
    • la pell d’una llimona
    • canyella en pols per decorar

    Passa a passa:

    1- Posam al foc la llet, el sucre, l’anís, la branca de canyella i la pell de llimona.

    2- Quan es comenci a encalentir afegim la pasta. L’hem de rompre amb la mà abans d’afegir-la. L’hem de coure uns minuts.

    3- Retiram les espícies. En un bol a part hi batem els vermells d’ou amb 4 cullerades de llet que treurem del foc. No deixam de remoure en tot el temps, si no es courà l’ou.

    4- Afegim la mescla dels ous a la llet i la pasta i ho coem tot junt durant cinc minuts a foc mitjà.

    5- Ho vessam tot en el motlle triat i ho deixam reposar. El motlle que veis en la imatge és aquest.

    Decoram amb la canyella amb pols, al nostre gust.

    Com podeu veure és una recepta moooolt fàcil. Intentau-la, quedareu bé, no us durà molta de feina i els ingredients són bastant econòmics.

  • PASTÍS “TRES LECHES”

    PASTÍS “TRES LECHES”

    Quan era estudiant de Belles Arts a Barcelona vaig descobrir moltes coses noves en qüestions de cuina. Va ser la primera vegada que vaig menjar cuina japonesa, catalana, saragossana… i en unes quantes ocasions, mexicana.

    Hi havia, i encara existeix, la “Cantina Machito”. Sí, igual ara mateix el nom no és molt políticament correcte, però la seva cuina continua essent boníssima, tot i que supòs que ha passat per diferents mans al llarg d’aquests XX anys (no pens donar pistes de quant temps fa).

    El cas és que per Pasqua de l’any passat vaig anar a fer la volteta de rigor per la Ciutat Comtal, com faig cada 2 o 3 anys. Vaig retrobar-me amb les meves amistats de la universitat, del museu… i de la residència dels meus primers anys! La meva companya d’habitació allà va ser na Reina, una estudiant mexicana d’arquitectura, i va resultar que durant la meva estada a Barcelona ella també hi havia de ser. No em podia creure que després de tants anys ens retrobéssim. D’entre totes les coses de les que vàrem estar parlant li vaig explicar que just el dia abans havia estat dinant amb uns amics a la “Cantina Machito” i que havia tastat un pastís que m’havia encantat, el pastís “3 leches”. Em va explicar que aquest pastís és molt comú allà i que és típic fer-lo per les noces.

    Total, que vàrem quedar que, a part de tornar-os a veure abans que tornessin a passar tants anys, havíem d’averiguar la recepta d’aquest pastís. I en questa recerca na Mariana, també mexicana i companya de residència, ha estat peça clau, ja que m’ha cercat una recepta boníssima, que és la que us duc avui. Moltíssimes gràcies Mariana!

    Ingredients: (he fet la meitat de la recepta la que surt un pastís enorme, aquí teniu l’original)

    Per la coca

    • 280 g de farina (passada pel sedàs 3 vegades junt amb el llevat en pols)
    • 2 culleretes de llevat en pols
    • 260 g de sucre
    • 8 ous M (separam blancs i vermells)
    • 300 ml de llet

    Per engatar la coca

    • 400 ml de llet condensada
    • 400 ml de llet evaporada
    • 200 ml de nata per montar
    • 2 culleretes de Baileys
    • 1 cullereta de vainilla en pasta

    Per decorar

    • 200 g de crème fraîche
    • 2 cullerades de sucre en pols
    • 1/2 cullereta de vainilla en pasta

    Pas a pas:

    1- Folram un motlle de 25 cm amb paper de forn.

    2- Mesclam tots els ingredients per engatar la coca i reservam.

    3- Pujam els blancs dels ous i quan vegem que blanquegen i comencen a pujar anam afegint el sucre a poc a poc. Quan la merenga estigui quasi pujada del tot afegim els vermells un a un fins que s’hagin integrat bé. Tot això és recomanable fer-ho amb unes varetes elèctriques.

    4- Amb una espàtula de silicona afegim en tres vegades la farina, amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar el que ja tenim fins ara. Finalment afegim la llet. En tenir-ho tot integrat vessam la pasta dins el motlle i ho posam de seguida dins el forn prèviament encalentit a 180º. Ho deixam uns 40-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti ben sec.

    5- Un cop tret del forn punxam tota la coca amb un pal de broqueta o un ganivet (sense treure-la del motlle) i vessam per sobre les tres llets que tenim reservades.

    6- Un cop s’hagi begut tot el líquid i estigui un poc més freda, la podem treure del motlle sobre el plat que la servirem i acabam de deixar refredar.

    7- Mentre es refreda del tot preparam la nata amb les varetes. Pujam la nata i quan estigui quasi del tot afegim la vainilla i el sucre en pols. Acabam de pujar-ho tot junt.

    8- Per acabar, posam la nata per sobre de la coca i espolsam per sobre un poc de canyella i sucre en pols. És habitual posar fraules per sobre per adornar, però no n’he trobades i vaig recordar que a la “Cantina Machito” ens la vàrem servir així.

    Esper que proveu de fer-la perquè no us penedireu. És un pastís que no és excessivament dolç, encara que ho pugui semblar en vista dels ingredients, i és molt humit. En definitiva, boníssim!

    Ens veim aviat! Gaudiu de Sant Antoni, que ja el tenim aquí!

    Besades!

  • GREIXONERA DOLÇA

    GREIXONERA DOLÇA

    Quan comences a culejar en tot això de la cuina hi ha coses que passen desapercebudes, però a mesura que vas experimentant amb les eines, els temps, els ingredients,… te n’adones que bàsicament per fer una recepta necessites ous, un greix, farina… i poca cosa més.

    M’he proposat un repte a llarg termini, i és recopilar les receptes de les padrines. Sé que és una feinada però les coses a poc a poc es van fent. M’estic enfrontant a coses com mesures males de quantificar amb les actuals, o d’altres com ingredients que he hagut d’anar a cercar a la farmàcia (sí, a la farmàcia). Però aquests petits problemes són el que ho fan interessant. No trobau?

    Aquesta és una d’aquelles receptes bàsiques d’aprofitament. No l’havia provada de fer mai, però m’ha donat el vist i plau la persona que me l’ha donada (gràcies Catalina!). Així que estic encoratjada a anar alternant receptes tradicionals amb d’altres de més actuals, com ho veis?

    Ingredients:

    • 1 l de llet
    • 7 ous (M)
    • 400 g de sucre
    • 1 coc(*)
    • La pell d’1 llimona ratllada
    • Canyella al gust

    Pas a pas:

    1- Untam de saïm una greixonera o un recipient que poguem posar en el forn. Reservam. Encenem el forn a 180º.

    2- Mesclam els ous, amb el sucre. Afegim la llet, la pell ratllada de la llimona i canyella al gust.

    3- Vessam la mescla en el motlle untat de saïm.

    4- Anam desfent el coc amb les mans fent trossos petits i els anam posant dins el motlle, deixam que s’empapin bé del líquid,

    5- Posam la greixonera dins el forn ja calent i li deixam 1 hora aproximadament. No ho treim fins que en punxar-ho amb un escuradents aquest surti sec.

    6- Deixam refredar i guardam a la gelera.

    Gens complicat, no? Treis els quadern de receptes de les padrines i provau, intentau, traduiu, no les deixeu dins un calaix, són petites gotes d’història.

    Besades!!!

    (*) Els cocs, que fins ara no sabia què eren, es venen als forns de tota la vida. A Manacor sé que en venen a Can Ribot i a Can Munar, i segurament en algun lloc més.

  • SOSPIROS MANACORINS AMB EL DAVANTAL POSAT

    SOSPIROS MANACORINS AMB EL DAVANTAL POSAT

    Ja he explicat alguna vegada que la meva padrina Bel em feia sortir de la cuina perquè era un poc desastre. Per tant, poc podria haver imaginat de petita que de més gran tendria un blog de cuina, i no només perquè això d’internet a la meva infantesa era cosa de ciència ficció.

    I tampoc havia imaginat mai que tenir un blog de cuina em dugués a conèixer gent molt interessant, entre ells n’Inés.

    Un dia, ella em va enviar un missatge per mail i em va fer una proposta amb una pregunta final a la que poques vegades dic que no: “t’animes?”. La proposta era participar en un llibre de cuina aportant una recepta molt manacorina: els sospirs, o sospiros que és com els anomenam popularment. Per qui no ho sàpiga els sospiros són unes galletes allargades, amb gust de canyella i llimona que pel que sé només feim al meu poble, Manacor.

    I què pensau? Idò vaig dir que sí. D’això ja fa dos anys i finalment la recerca de n’Inés dilluns veurà el seu fruit: Davantal posat. Receptes de dolços i pastes salades de Mallorca.  Les fotos que podeu veure en aquesta entrada són fetes per ella, i si voleu veure les demés jo no badaria massa i per Sant Jordi cercaria el llibre. Si és per vosaltres el gaudireu molt, i si és per fer un regal… no ho dubteu, no fallareu.

    Ingredients:

    • 300 g de farina
    • 2 ous L
    • 2 culleretes de bicarbonat
    • 300 g de sucre
    • Ratlladura de 1/2 taronja
    • Ratlladura d’1 llimona petita
    • 1/2 cullereta de canyella en pols (o al gust)

    Pas a pas:

    1- Encalentim el forn a 180º.

    2- Mesclam tots els ingredients sòlids en un bol i en un altre els ous i les ratlladures de les fruites. Anam afegint els sòlids a aquests darrers mesclant suaument.

    3- Notarem que la pasta s’enganxa una mica, però si afegim més farina després els sospiros seran massa durs. Ens anam banyant les mans amb una mica d’aigua(*) i feim bolletes que anam aixafant fins que agafin una forma allargada. Jo no les faig molt grosses, deuen fer uns 5 cm de llargada.

    4- Les posam sobre el paper que anirà sobre la safata de forn, bastant separats els uns dels altres perquè augmenten molt de volum a mitja cocció.

    5- Els posam al forn uns 10-12 minuts, però veurem que estan fets quan agafin un to daurat.

    Dilluns dia 23 d’abril n’Inés serà a la Fira del llibre a Palma signant exemplars. Si hi podeu anar no hi falteu. La presentació oficial serà però dia 3 de maig a Son Servera, a la gent del Llevant ens va una mica millor aquesta darrera opció.

    A veure si ens veim a Son Servera en unes setmanetes! Què us sembla?

    Besades!!!

    (*) Si no ens va massa bé l’aigua a les mans podem posar-nos un poc de farina a les mans (eixutes) per podem manejar bé la pasta.

  • NUTTY APPLE LOAF (PA DE NOUS I POMA)

    NUTTY APPLE LOAF (PA DE NOUS I POMA)

    Cada any els alumnes de 4t d’ESO van de viatge d’estudis. És la darrera vegada que molts d’ells tendran la oportunitat de viatjar junts ja que després els camins de molts es separen. Uns van a batxillerat, altres prefereixen un modul d’FP i d’altres encaminen les seves passes ja cap al món laboral. És un misteri per molts d’ells què faran fins que no arriba el juny (o el setembre) i es senten obligats a triar.

    Cada any trien una destinació (amb l’ajuda dels pares i de na Laura, la coordinadora d’extraescolars del centre). Pel que record han estat a Berlin, Praga, Roma, Londres… I sé segur que en totes aquestes ciutats han gaudit molt. Jo ho faria. No vaig tenir viatge d’estudis. Vaig començar fent 1r i 2n de BUP a l’IES Mossèn Alcover i després em vaig passar al nou (en aquell temps) batxillerat artístic a la llavors anomenada Escola d’Arts i Oficis de Palma. Em podeu bé creure si us dic que va ser una decisió totalment encertada, tot i ser un bot molt gros per una estudiant de 15 anys. En fi, que resulta que com que no vaig seguir en el Mossèn no vaig fer viatge d’estudis, cosa que tampoc he enyorat. No es pot enyorar el que no s’ha conegut.

    El cas és que l’any passat els nostres nins de 4t d’ESO varen decidir anar a Londres… bressol dels cupcakes!!!!! Ai… no hi he estat mai, però m’encantaria anar-hi. Total, que vaig comanar un llibre a una de les profes que acompanyava en el viatge i que és amiga meva. Pobreta, va partir amb una llista bastant llarga de llibres de diferents bakeries de la capital britànica i al final em va dur The Hummingbird Bakery Cookbook. 

    Fins ara no havia fet cap recepta però l’altra dia em vaig decidir, i aquí teniu el nutty apple loaf o el que és el mateix, un pa de nous i poma.

    Ingredients:

    • 175 g de mantega
    • 140 g de sucre morè
    • 2 cullerades de confitura de fraula
    • 2 ous M
    • 140 g de farina
    • 1 cullerada de llevat en pols
    • 1 cullereta de canyella en pols
    • 100 g de nous picades
    • 50 g de xocolata negre trossejada
    • 2 pomes trossejades en cubs

    Pas a pas:

    1- Batem el sucre, la mantega i la confitura fins que formi una crema esponjosa.

    2- Afegim els ous un a un i no afegim el següent fins que el primer no estigui integrat.

    3- En un bol mesclam i tamisam la farina, la canyella i el llevat en pols i en reservam una cullerada o dues. Afegim aquesta mescla a la de la mantega.

    4- Les dues cullerades que hem guardat de farina les posam amb les nous, la xocolata i la poma trossejades i ho mesclam bé tot. Això ajudarà a que els trossos de les diferents coses no baixin totes al fons del motlle. Afegim tot això a la pasta amb l’ajuda d’una espàtula.

    5- Ho vessam tot dins del motlle prèviament untant i ho guardam a la gelera durant unes hores, segons el llibre millor si és durant tota la nit. Aquesta passa me la vaig saltar, ho vaig enfornar de seguida que vaig tenir fet el pa i va quedar exactament igual al de la foto del llibre.

    6- Forn a 175º durant 50-60m minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

    Què trobau? A casa ens va agradar, i aguanta alguns dies ben fresc. Ara que arribarà (esperem que aviat) la fresqueta i fa més ganes una beguda calenta, amb aquest pa dolç quedareu com uns reis.

    Esper que el gaudiu! Besades!

  • BAKLAVA

    BAKLAVA

    A vegades tenc molt bones idees. Idees realment molt i molt bones. Però no solen coincidir amb el moment més idoni per a dur-les a terme. Segur que us ha passat.

    Ja us en vaig parlar fa un temps, crec que a principis d’estiu. Vaig apuntar-me a un curs de La Tallerería. En aquesta escola fan cursos on line de pastisseria sobretot. I al que em feia més ganes inscriure’m era el de rebosteria àrab. A més, després de conèixer en persona a la que seria la meva professora en un curs presencial de macarons ho vaig tenir encara molt més clar. Havia de ser aquell curs i aquella professora. El que va passar però va ser que no vaig tenir temps de practicar totes les receptes. Quina ràbia fa tenir la oportunitat però no disposar del temps necessari.

    I és que ja fa un temps, vaig anar a la presentació dels resultats d’un curset de llibres d’artista que va fer el Museu de Manacor en el Molí d’en Fraret. Va resultar que la majoria de gent que estava inscrita eren dones de procedència magribina que tenien tota la intenció de mesclar-se amb la gent d’aquí, i res millor que fer-ho en coses culturals. Idò aquest mateix dia cada un dels participants en el curset va dur alguna cosa per fer una mica de festeta i convidar als que havíem anat a badar una estona. No us puc dir amb paraules com era de bo tot el que varen dur. Espectacular! Aquell mateix dia ens varen anunciar que entre elles hi havia les futures presidenta i vicepresidenta de la futura Associació de Dones per la Igualtat i la Integració.

    No cal dir que el dia de la presentació de l’associació el festival de dolços va ser espectacular de bon de veres. Ara enteneu perquè no podia deixar perdre la oportunitat de fer el curset a La Tallereria, no?

    La part dolenta és que tots els cursets fan moltes ganes, i ara mateix no tenc gaire temps per practicar les receptes. I és que hi ha un altre curs que ja tenc ullat, amb el gran mestre Luis Olmedo! És un curs de dolços tradicionals de Nadal. Podeu entendre ara com és que les meves idees a vegades no arriben en el moment oportú? En fi, aquí teniu una de les receptes que més he practicat i tothom (i quan dic tothom és tothom) ha al·lucinat quan l’ha tastada, la baklava! Tan senzilla, tan dolça, tan… tan… exquisida… aquí teniu la recepta tal i com ens la varen ensenyar. Si voleu descobrir més receptes crec que ho paga que us apunteu al curs. Tendreu una professora fantàstica i, en el meu cas, uns companys ganials. Això sí, podeu engreixar varis quilos durant el curs… 😉 

    Ingredients:

    Per la baklava

    • 1 paquet de pasta filo
    • 100 g de mantega clarificada
    • 75 g de festucs
    • 75 g d’ametlla
    • 25 g de sucre
    • 1 cullereta de canyella

    Per l’almívar de canyella i taronja

    • 250 g de sucre
    • 1 tassó d’aigua
    • 1 cullereta de canyella
    • 2 claus (jo no els pos)
    • 1 cullereta de suc de llimona
    • 1 trosset de pell de taronja
    • 1 cullereta d’aigua de flor de taronger

    Pas a pas:

    1- Començarem preparant la mantega clarificada. Baldament la recepta digui que s’han de menester 100 g, jo en prepar un poquet més, i pràcticament la faig servir tota. Posam 250 g de mantega trossejada en un perol al foc i així com vegeu que la mantega es va fonent veureu que va deixant anar una escuma. Amb una cullera anam treient tota aquesta escuma, de manera que al final tenguem la mantega ben clareta. Reservam.

    2- Preparam el farcit de la baklava triturant els festucs i les ametlles però que no sigui de manera molt fina, que quedin trossos que es puguin notar. Els afegim el sucre i la canyella, mesclam i reservam.

    3- Preparam la pasta filo. Per això obrim el paquet i dividim les fulles en tres caramulls (mai, mai, mai deixeu la pasta filo sense tapar, si pot ser amb un drap una mica humidet molt millor). El motlle que jo faig servir fa la meitat de la mida dels fulls de pasta filo, per tant jo les pos doblegades per la meitat. Posam mantega clarificada en el fons del motlle i en els costats. Agafam una fulla, la doblegam per la meitat i la posam en el fons del motlle. Amb un pinzell de silicona posam mantega per sobre de tota la pasta filo. Agafam un altre full, el doblegam, el posam a sobre de l’altre i el pintam amb la mantega, i així fins que acabem de posar tots els fulls del primer caramull.

    4- Escampam la meitat de la mescla de fruites seques per sobre de la pasta filo i tornam a fer el mateix que en el pas 3 amb el segon caramull de pasta filo. Quan hagem acabat posam la resta de mescla de fruites seques i tornam a repetir el pas 3 amb el tercer caramull de pasta filo. Acabam pintant amb mantega la superfície de la baklava.

    5- Ara ve el més complicat (al manco per mi), hem de tallar la baklava abans de ficar-la al forn. El disseny més comú és el que veis a les fotos, en forma de diamant. Però si voleu provar dissenys més complicats ho podeu fer. Això sí, primer provau aquest ja que veureu que el primer cop ja tendreu molta feina. Per fer-ho agafau un ganivet que talli molt bé.

    6- Forn a 175º-180º, fins que vegem que la superfície està bastant dauradeta.

    7- Mentre tenim la baklava en el forn prepararem l’almívar. Posam tots els ingredients, excepte l’aigua de flor de taronger en un perol i ho tenim fins que arribi a 108º. Un cop hi arribi retiram tot d’una del foc i afegim l’aigua de flor de taronger. Reservam.

    8- Quan poguem treure la baklava del forn escampam l’almívar per sobre. Jo ho faig amb un pinzell de silicona. En aquest punt siau generosos, ho agraireu. Per decorar, aprofitant que l’almívar enganxa molt, podeu posar festucs triturats per sobre, o treure-la a taula sense decorar. No necessita res més en absolut!

    No perdeu mai l’oportunitat d’aprendre coses noves, inclús sortint de la vostra zona de confort. La por que pogueu tenir sempre és molt menor a les alegries que tendreu quan conegueu gent nova i coses noves.

    Ens veim la setmana que ve! Besades!!!

    PD: L’aigua de flor de taronger podeu trobar-la molt econòmica en qualsevol botiga halal. La pasta filo és una mica més complicada de localitzar, jo la compr  Hiper Centro a Manacor (o a Porto Cristo), no l’he trobada enlloc més.

  • PASTÍS DE PASTANAGA

    PASTÍS DE PASTANAGA

    És curiós, tothom fa aquest tipus de coca però no havia tengut mai les ganes de fer-la fins ara. És que era dir “pastís de pastanaga” i… que no, que no en tenia ganes. L’havia tastada i tampoc m’emocionava. No sé, prejudicis supòs.

    Però va! Un dia et trobes dins la cuina amb tots els ingredients, una recepta de la que creus que et pots fiar, i les ganes de fer-la. Quan s’ajunta tot no pots perdre el tren.

    Vaig mirar molts de blocs, llibres, i finalment vaig decidir provar la recepta de Maria Lunarillos. Està pensada per fer-la en motlles de 20 cm de diàmetre però jo la vaig fer en uns de 18 cm, de manera que va quedar amb una mica més d’altura. Però l’excusa va ser sobretot tornar a provar les boquilles ruses, aquesta vegada amb una crema de formatge.

    I us puc dir que no és molt més complicada de fer anar amb aquesta crema que amb una buttercream, però sí que es nota que la crema no és tan fluida. Les boquilles russes són unes boquilles amb uns forats especials que fan que el dibuix que surt d’elles és el de diferents flors en 3 dimensions. Amb una buttercream de colors queda genial, però crec que en aquesta ocasió la crema de formatge no va quedar tan malament. És una manera ràpida de decorar els pastissos. I a més el color blanc que va quedar era espectacular.

    Recepta de Maria Lunarillos, excepte les proporcions de la crema de formatge.

    Ingredients:

    Per la coca

    • 350 g de pastanaga ratllada
    • 250 g de farina integral
    • 4 ous
    • 150 g de sucre morè
    • 120 g de sucre blanc
    • 250 ml d’oli d’oliva (jo vaig utilitzar oli de girasol)
    • 1 de cullereta de canyella
    • 1/2 de cullereta de sal
    • 1/4 de cullereta de nou moscada
    • 2 i 1/2 culleretes de llevat

    Per la cobertura i el farcit

    • 1000 g de formatge crema (a la recepta de Maria Lunarillos utilitzen formatge tipus Philadelphia, jo vaig utilitzar mascarpone)
    • 120 g de sucre en pols

     

    Pas a pas:

    1- Ratllam les pastanagues pelades fins a tenir el pes que necessitam i reservam.

    2- En un bol posam la farina integral, el llevat, la sal i les espècies. Mesclam i reservam.

    3- En un bol amb batedora de varetes posam els ous amb el sucre morè i el sucre blanc. Batem un poc fins que sigui una mescla homogènia i afegim la farina.

    4- Quan la pasta torni a ser homogènia afegim la pastanaga ratllada i després l’oli molt a poc a poc, com quan feim maionesa, en un fil. Tot això sense deixar de batre.

    5- Jo vaig posar la pasta en dos motlles de 18 cm, podeu fer-ho en uns de més amples, el resultat serà el mateix. Posau el forn a 180º durant 45 minuts aproximadament, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

    6- Un cop estiguin fetes les coques, les podem treure del motlle i deixar refredar. És millor deixar-les reposar per a què agafin cos. Si pot ser tota una nit molt millor, és una coca fràgil i es pot rompre fàcilment.

    7- Preparam la crema de formatge posant el formatge a temperatura ambient amb el sucre en pols i batem fins que estigui tot ben integrat.

    8- Pel muntatge tallam les dues coques per la meitat per a què ens quedin 4 pisos. Posam una de les coques de base i un poc de la crema de formatge, una coca i formatge, així fins a la darrera coca. Posam més crema per sobre i un poc pels costats, a l’estil de les seminaked cakes. Posam la resta de crema en una màniga pastissera amb una boquilla russa i feim la decoració de la part superior.

    I no badeu! Que s’acaba!

    La setmana que ve… una recepta internacional. Què us sembla? Els que l’heu tastada sabeu que és bona… i fins aquí puc llegir com deien per la tele.

    Besades!

  • PASTÍS DE PINYA

    PASTÍS DE PINYA

    M’haureu de perdonar les fotos tan xereques d’aquesta entrada. La càmera (i la madona de la càmera) encara tenen posat el xip de les vacances i no es recorden de com fer unes fotos una mica decents. Així i tot crec que es poden veure suficientment bé com perquè us faceu una idea de com és aquest pastís.

    El dia que vaig fer aquestes fotos vaig rompre sense voler una cullereta de Greengate. Un drama en tota regla. Greengate és una de les marques que més m’agraden de props per fer fotos de gastronomia. Si clicau sobre el nom anireu a la seva pàgina web i ho entendreu tot. Malauradament no és d’allò més barat. Però la qualitat és el que té. Tenc molt poquetes peces, i totes són culleretes, són tan mones!

    I és que d’ençà que vaig començar el blog m’he anat interessant més sobre tot això que en aquest món s’anomenen “props”, que no són més que el nom que es dóna a tots aquells element que ajuden a que les fotos dels plats tenguin millor aspecte. I tot té truc! Us en contaré un: aquest posador de pastissos que veieu en les fotos no és un posador de pastissos. El peu és un canelobre d’Ikea, i el que hi ha a sobre és un plat. Després de la foto ho puc desmuntar i posar-ho sobre la taula per servir sense haver de fer malabarismes a l’hora de tallar. Què us sembla?

    I ja us deix amb la recepta, que en aquesta ocasió és una adaptació d’una recepta de cupcakes tropicals del col·leccionable “Pastelería Creativa” de Planeta de Agostini. He canviat el greix i una mica les proporcions de la fruita i les espècies per adaptar-ho al meu gust, a més d’afegir la merenga i el xarop, que no estaven en la recepta original, però crec que li queden… mmmmm…

    Ingredients:

    Per la coca

    • 185 g d’oli de girasol
    • 220 g de sucre
    • 4 ous de talla M
    • 300 g de farina
    • 2 culleretes de llevat en pols
    • 1 polsim de canyella
    • 235 ml de llet
    • 3 i 1/2 rodanxes de pinya en el seu suc

    Per la merenga

    • 4 blancs d’ou
    • 220 g de sucre
    • 1/2 rodanxa de pinya

    Pel xarop

    • El suc de la pinya de la llauna
    • El mateix pès del suc en sucre morè

     

    Pas a pas

    1- Començam preparant la coca mesclant en un bol el sucre amb l’oli. Després anam afegint els ous un a un fins a tenir-ho tot ben integrat.

    2- En un bol a part posam la farina, el llevat i la canyella i reservam. Mesuram la llet i reservam.

    3- Trituram la pinya i reservam. Jo vaig deixar algun tros una miqueta gros, però no massa.

    4- Afegim una part de la farina a la mescla dels ous i després una part de la llet. Anam alternant una cosa i l’altra fins haver-ho agregat tot.

    5- Per últim afegim la pinya i integram amb una espàtula.

    6- Vessam la pasta en els motlles ben untats i ho posam al forn a 175º-180º fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net. No vaig pensar a cronometrar el temps, però sí que record que va costar una mica de coure. Vaig separar la pasta en dos motlles de 18 cm de diàmetre i varen estar més de mitja hora a coure’s.

    7- Mentre deixam refredar la coca podem anar preparant la merenga francesa. Per això necessitarem una batedora de varetes i una mica de paciència.

    8- Posarem els blancs d’ou en un bol i començarem a pujar els blancs. Quan comencin a fer escuma anirem afegint el sucre cullerada a cullerada fins a tenir una merenga ben ferma. Per acabar, triturarem la mitja rodanxa de pinya i l’afegirem a la merenga amb una espàtula amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar la merenga.

    9- A part, posam en una olleta el sucre morè i el suc de pinya i ho encalentim fins arribar a 108º. Després ho podem retirar del foc i esperar que refredi una mica.

    10- Per acabar, posam la merenga en una màniga pastissera amb una boquilla grossa. Presentam a sobre d’un plat una de les dues coques i posam una part de la merenga i a sobre un poc del xarop (això va a gusts, si us agrada n’hi podeu posar a voler!). Posam l’altre coca i repetim el d’abans. La part del centre no té perquè quedar-vos perfecte, ja que la segona coca l’esclafarà. Però la part de dalt convé que ens quedi una mica ordenat, perquè ens agradarà més l’aspecte final.

    11- Per acabar posam més xarop de pinya per sobre de tot el pastís, i si regalima… que regalimi!

    Bon profit!

    Ens veim la setmana que ve!

    Besades!

  • GALLETES DE CARABASSA

    GALLETES DE CARABASSA

    Hem estrenat la tardor amb una bona ploguda! M’encanten els trons, els llamps i veure l’aigua caure. El vent no, el vent em fa venir mal de cap, però tot el demés… benvingut sigui! Entre tots hem fet tornar boja a la natura i és una bona senyal que plogui quan ha de ploure i faci calor quan n’ha de fer, i no a l’inrevés. No trobau?

    dsc_0051

    Cada estació té els seus colors i els de la tardor són dels que més m’agraden. I també cada temporada té els seus aliments. Fruites, verdures, carn o peix tenen el seu moment. I ara que ja som quasi a l’octubre arriben sobretot una sèrie de fruites amb uns colors fantàstics! Que em deis del codony, o la magrana, o els caquis? Amb els seus colors tan càlids!

    dsc_0039

    Resulta que pels colors de les fruites i verdures es pot saber quines propietats tenen. La carabassa és una verdura que, encara que creixi a l’estiu, podem utilitzar fins ben entrada la tardor. Encara que avui en dia la tenim tot l’any. El seu color taronja ens diu que posseeix propietats antioxidants. Aquestes propietats són les responsables de minimitzar les arrugues de la pell i resulta que la carabassa és de les que en té en més quantitat!!!

    dsc_0036

    Ja us veig comprant carabasses a carretades! Però bé, a part de fer-ne cremetes i purés resulta que la carabassa es pot utilitzar per fer dolços. Pel meu aniversari em van regalar una muntanya d’eines de pastisseria (no sé per què serà… 😉 ) i ja tenia ganes d’utilitzar-ne alguna! I si feia unes galletes de carabassa… havia d’estrenar el talla pastes de carabassa de Halloween!!! M’encanta! Gràcies Joan i Jaume!

    Voleu la recepta?

    dsc_0026

    (Recepta del blog Megasilvita)

    Ingredients:

    • 250 g de mantega
    • 150 g de sucre
    • 1 ou (mida L)
    • 125 g de puré de carabassa
    • 500 g de farina
    • 1 pessic de sal
    • 4 culleretes de canyella
    • 1/2 cullereta de nou moscada
    • 2 cullerades de llet (opcionals)
    • Xocolata blanca o negra

    Pas a pas:

    1- Posau la carabassa dins el forn(*) tallada a trossets petits a uns 180º uns 30 minuts o fins que estigui el suficientment toveta com perquè sigui fàcil xafar-la amb una forqueta. En estar cuita xafau-la tota ben bé amb una forqueta i posau-la dins un colador perquè perdi tots l’aigua que pugui tenir i es refredi.

    2- Mesclau la mantega amb el sucre fins que estigui ben integrat i fus. Després afegiu l’ou.

    3- Mesclau el puré amb la canyella i la nou moscada i afegiu aquesta mescla a la mescla de la mantega.

    4- Anau afegint la farina a poc a poc. Si teniu un robot de cuina amb pala per pastar molt millor, vos estalviau fer força. La pasta estarà quan no s’aferri pel bol.

    5- Feis una bolla, posau-la en una bossa dins la gelera uns 15 minuts.

    6- Passats els minuts dividiu la bolla en unes quantes de més petites i aprimau-les fins fer planxes d’uns 5 mm. Tallau amb el talla pastes i posau les galletes sobre paper de forn. Deixau les galletes dins la gelera al manco mitja hora. Aquesta passa és molt important si voleu que les galletes conservin la forma.

    7- Encalentiu el forn a 175º. Posau les plaques de forn de les galletes directament de la gelera, en fred, no deixeu encalentir la pasta. Deixau-les 15 minuts si voleu que quedin tovetes. Si les voleu cruixents deixau-les uns minuts més.

    8- Treieu-les del forn i posau-les sobre una reixa per tal que es refredin. Anau molt en compte a l’hora de manipular-les en calent, es poden rompre.

    9- Quan estiguin fredes podeu decorar-les amb xocolata blanca o negra fuses a bany Maria…

    I a menjar!

    dsc_0024

    Aquesta no serà la única recepta feta amb carabassa. Esperau la setmana que ve, esperau…

    Besades!!!

    (*) Al manco haureu de posar el doble del pes de la carabassa del que especific a dalt ja que en perdre aigua no pesarà el mateix.

    PD: He xafat la carabassa amb una forqueta, per això han quedat trossets que es veuen, que era la intenció. Si no voleu que es noti, triturau la carabassa ben triturada, però això farà que  tregui més aigua. Per si de cas jo couria més carabassa, ja que heu de posar el pes especificat.