Aletria! A mi em sona a “alegria”. L’aletria és un tipus de fideu que es compra a Portugal per fer aquestes postres.
Bàsicament, i després de tastar-les a casa, vàrem arribar a la conclusió de que s’assemblen bastant a l’arròs amb llet, però amb un puntet especial per mor de l’anís estrellat. Aquestes postres, a més dels sonhos de natal, varen ser la part dolça del nostre dinar familiar de Nadal d’aquestes passades festes.
Són molt bones de fer i a tots ens varen agradar, tant als petits com als grans. Anem amb la recepta!
Ingredients:
200 g de fideus (dels més finets)
250g de sucre
1l de llet
4 vermells d’ou
1 branqueta de canyella
2 estrelles d’anís
la pell d’una llimona
canyella en pols per decorar
Passa a passa:
1- Posam al foc la llet, el sucre, l’anís, la branca de canyella i la pell de llimona.
2- Quan es comenci a encalentir afegim la pasta. L’hem de rompre amb la mà abans d’afegir-la. L’hem de coure uns minuts.
3- Retiram les espícies. En un bol a part hi batem els vermells d’ou amb 4 cullerades de llet que treurem del foc. No deixam de remoure en tot el temps, si no es courà l’ou.
4- Afegim la mescla dels ous a la llet i la pasta i ho coem tot junt durant cinc minuts a foc mitjà.
5- Ho vessam tot en el motlle triat i ho deixam reposar. El motlle que veis en la imatge és aquest.
Decoram amb la canyella amb pols, al nostre gust.
Com podeu veure és una recepta moooolt fàcil. Intentau-la, quedareu bé, no us durà molta de feina i els ingredients són bastant econòmics.
No sé si estaria bé anomenar-los així, perquè imagin que els propis menorquins només en diuen pastissets. Però vaja, com que en aquest blog n’hi ha tants de dolços millor especificar.
M’encanta tenir amics a diferents parts del món. Crec que les més llunyanes són les meves companyes de residència de Barcelona, que són mexicanes. Elles m’han passat receptes com el “pan de muerto” o el pastís de “3 leches”. Aquesta que teniu aquí ve dels nostres veïnats més propers, gimnèsics com nosaltres.
S’assemblen molt en quant a la forma als nostres senyorets (o crespells), però veureu que els ingredients varien una mica. Aquesta recepta me l’ha passada na Magdalena, menorquina d’arrel, i esper que no sigui la primera perquè no sabeu com de bons han sortit! I per cert, són el dolç estrella de qualsevol celebració pel que m’han dit. Així que són una bona opció per fer-los en qualsevol ocasió.
Ingredients:
800g de farina
400g de sucre
400g de saïm
8 vermells d’ou
Un poquet de pell de llimona (jo n’he posada de mitja llimona)
1 cullereta d’essència de vainilla (jo l’he posada en pasta)
sucre en pols per la decoració
Passa a passa:
1- Mesclam el sucre amb els vermells d’ou i els pujam fins fer-los escumosos.
2- Anam afegint-hi el saïm a poc a poc.
3- Quan ho tenim tot mesclat hi incorporam la pell de llimona i la vainilla.
4- Afegim en aquest punt la farina a poc a poc, tenint en compte que la pasta no ha de quedar molt dura. Segurament no necessitareu els 800g sencers de farina. Quan ja la pogueu treballar bé és el moment d’aturar d’afegir-la.
5- Estiram la pasta amb una primadora (uns 0,5cm de gruixa) i tallam les formes amb el nostre motlle de senyoret i les posam sobre un paper de forn abans de posar sobre la placa de forn. El que més es pareixia als tradicionals dels que tenia jo era aquest de la flor, però imagin que no hi ha cap problema de fer-los amb una altra forma. Si els feis de formes diferents procurau enfornar les que tenen la mida més o manco semblants juntes.
6- Posam el forn a 175º-180º i quan estigui calent enfornam els pastissets uns 15-20 minutets o fins que vegeu que han agafat coloret. Cada forn és un món.
7- Els deixam refredar i en estar freds els podem emblanquinar amb sucre en pols o floreti (paraula nova que he après amb aquesta recepta!).
Ja ho sabeu, si teniu cap recepta que volgueu que provi de fer per poder-la compartir en el blog ja ho direu! Gaudiu del que queda abans de la tornada a l’escola i dels pastissets menorquins. Moltes gràcies per la recepta Magdalena!
Venga va! Amb aquesta recepta podreu completar perfectament a la torta Tenerina o simplement escampar-la sobre una torrada perquè és… una crema per llepar-se els dits!
Ingredients:
500g de mascarpone a temperatura ambient
4 vermells d’ou a temperatura ambient
125g de sucre
50g d’aigua
Passa a passa:
1- Posam el sucre i l’aigua al foc i ho encalentim fins els 121º. Poc abans d’arribar-hi (115º-116º), començam a batre els vermells d’ou per blanquejar-los. Si no teniu termòmetre de cuina, aquest serà el punt en què l’almívar forma petites bombolletes blanques a la superfície.
2- Quan l’almívar estigui llest l’anam abocant a poc a poc sobre els vermells d’ou sense deixar de batre i ho continuam fent fins que hagi refredat de tot.
3- Posam el mascarpone en un bol i el removem amb una espàtula per estovar-lo i a poc a poc hi anam afegint la mescla dels ous fins a obtenir una crema homogènia.
La crema tendrà una textura molt tova, com de iogurt. Si la voleu deixar una estona a la gelera tendrà una mica més de cos. I una cosa… no la tasteu abans de posar-la dins el plat amb la torta Tenerina, perquè no crec que n’arribi gens!
PD: no recomanen congelar-la perquè perd la consistència però la podeu guardar dins la gelera 3 o 4 dies coberta amb film transparent.
Ja tenia ganes de tornar! Hi ha temporades que no te fa ganes res del que fins en aquell moment et delia i d’altres que ho enyores. I com que ho enyorava i tenia ganes de tornar a experimentar dins la cuina… Ja hi tornam a ser!
El que sol passar a ca nostra és que quan menjam qualque plat que per nosaltres és novedós és que tot d’una demanam la recepta. Ens varen convidar a un dinar totalment italià amb totes les garanties, el cuiner chef és italià. No podia ser d’altre manera! I els plats principal varen ser boníssims, però ja en teniem qualque idea de com havien de ser: la cuina itlaiana és internacional, molts coneixem la focaccia o els gnocchi. Però de les postres… com no fossin cannoli… La veritat és que no record les altres postres que hi havia perquè me vaig quedar enamoradíssima de la torta tenerina.
Té una història de categoria, com ho solen tenir tots aquests plats dolços. Va ser creat en honor a Helena Petrovich, la dona de Víctor Manuel III. No té llevat i du molts pocs ingredients. És cruixent per fora però es desfà a la boca… Llèpols! No us la podeu perdre!
Ingredients:
200g de xocolata per fondre al 55%*
4 ous de talla M
50g de farina normal
100g de mantega
150g de sucre
Passa a passa:
1- Trossejau la xocolata en trossets petits i foneu-la al bany Maria. Quan la xocolata estigui fosa, afegiu la mantega. Un cop desfeta i ben mesclada, deixau refredar. Anau remenant de tant en tant.
2- Separau els vermells dels blancs dels ous en dos bols diferents. Afegiu la meitat del sucre en un dels bols, i l’altra meitat en l’altre. Bateu-los fins que les dues mescles estiguin fermes i escumoses.
3- Mentre bateu el bol dels rovells, i quan estiguin llestos, abocau-hi lentament la mescla de xocolata i mantega, que ha d’estar tèbia. Continuam batent fins a obtenir una mescla homogènia.
4- En aquest punt hem d’afegir-hi els blancs d’ou pujats en tres vegades amb una espàtula.
5- Incorporam la farina a la mescla fent moviments amb l’espàtula fent moviments de dalt a baix. Obtendrem una mescla llisa i unforme.
6- Abocam la pasta en un motlle d’entre 24-26 cm d’ample prèviament untat, perquè no s’aferri. Com que ja tendrem el forn calent a 180º el posarem a dins i li deixarem uns 25 minuts. Jo li vaig deixar 5 minuts més, i crec que 5 minutets més encara no li haguessin fet mal.
7- Un cop treta del forn la torta baixarà un poc i farà aquests craquelats tan característics. Quan estigui freda podem decorar amb sucre en pols.
La primera vegada que vaig provar aquesta torta la vaig provar sense la crema de mascarpone que veis a les fotos, però la veritat és que amb les dues coses és… divina…
Si voleu la recepta de la crema de mascarpone ja direu coses!
(*) Vaig trobar aquest tipus de xocolata a Aldi, per si voleu tenir referències.
Enguany ja és la segona vegada que la meva neboda gran ha celebrat el seu aniversari un poc d’aquella manera. Ens agradaria ser-hi tots, família i amics, però per les circumstàncies actuals això encara no pot ser. Què hi farem!
I en el seu moment vaig estar tan contenta que triés aquest tema per la seva festa… Molt! Vaig començar a llegir aquesta saga de J. K. Rowling a l’aeroport fa molts d’anys, just quan començaven a sortir els primers llibres. Vaig comprar el primer en comptes d’una revista pensant que si no m’agradava ja no compraria els demés… i anys després fins i tot vaig anar a veure un expo a Madrid sobre les pel·lícules, ja me direu! M’encanta l’univers màgic! I a na Maria també.
En aquesta entrada us contaré una miqueta el que vaig preparar per decorar la festeta i la taula del menjar. És vera que varen poder ser pocs nins, però això no lleva que la festa estigués ben ambientada.
ATREZZO GENERAL
Llibre monstruós dels monstres
Aquest llibre va ser el que va dur més feina de fer, però estic orgullosa del resultat. Vaig partir d’un llibre buit de cartró (d’aquests que es venen a les botigues de manualitats) al que vaig folrar amb símil de pell, amb el que s’enquaderna els llibres. A sobre de trossets d’aquest material també vaig pintar les lletres de la portada del llibre. Per casa tenia un guardapits ja bastant deteriorat per fora, però per dins el pèl fals encara estava en bones condicions, per tant el vaig reutilitzar per fer la part de fora. Les dents, els tentacles i els ulls els vaig fer amb pasta fimo de colors, que després vaig envellir amb pintura acrílica.
Banderoles de les cases de Hogwarts
Això va ser molt més fàcil, just vaig haver de comprar trinxes de loneta de colors, calcar els dibuixos a sobre i pintar-los amb els escuts de cada casa: Gryffindor a la vermella, Hufflepuff a la grogs, Ravenclaw a la blava i Slytherin a la verda. Per sort tenia molts de colors d’altres coses que havia pintat sobre tela, però realment no se’n necessiten molts, la mateixa base de la tela ja fa de color. A més, tot el que era groc ho vaig substituir per daurat i tot el blanc per platejat. Quedava molt bé brillava amb el sol.
Senyalitzacions del món màgic
Si vas a un món tan màgic com el de Harry Potter has d’anar en compte de no perdre’t perquè pots acabar on no toca, per tant és important que les senyalitzacions estiguin ben posades. No voldràs anar a Honeydukes sense tenir ni una sola moneda, primer hauràs de passar per Gringotts, no? Per això vaig utilitzar un pal i fustes tallades de diferents formes, a les que vaig pintar amb les lletres i logos de cada lloc especial dels llibres.
El mapa de Magatotis
Més senzill impossible! Per internet trobareu moltes pàgines on ofereixen gratuïtament les plantilles d’aquest mapa, a una mida petita, això sí. També hi sol haver les instruccions de muntatge, només necessitareu tisores i cinta de doble cara o cola de barra per muntar-lo. Deixau que la imaginació dels nins faci la resta.
Andana 9 i 3/4 i Hedwig
Aquests són els que menys misteri tenen, ja que són comprats. Pel preu que tenien era molt més pràctic comprar-los, a més, en Hedwig aquell dia ja no va dormir dins la gàbia, sen va anar amb na Maria. Per cert, la gàbia la trobareu en qualsevol basar, a la part de decoració.
ELS DOLÇOS
Dolços del carretó del tren a Hogwarts, i de Honeydukes
Per internet es poden trobar infinitat de plantilles que retallar i muntar per emplenar. Com que en el moment de la festa el covid havia repuntat i s’havia d’anar una mica més en compte, vaig fer paquetets de dolços perquè cada nin tengués els seus. A la imatge veureu: caramels de Bertie Bott de tots els sabors, granotes “de xocolata”, discs picants, cucs, varetes màgiques… La màgia de tot això és el packaging!
Com que la festa de na Maria va ser a l’agost, evidentment no podia posar granotes de xocolata (si voleu el motlle original anau aquí), però vaig trobar unes granotes de llepolia que cabien perfectament dins les capses. Una sort!
A més, tenia una olla de bruixa (reciclatge d’estris de halloween) a la que vàrem posar les crispetes i les galletes de mantega amb formes de Harry Potter que vàrem posar en pots de plàstic amb etiquetes una mica misterioses.
EL PASTÍS
D’aquesta temàtica ja n’havia fets uns quants i m’ho he passat molt bé fent-los. La llàstima és que no he pogut practicar massa el tema de les diferents cases ja que tots els nins de 6 anys diuen que són de Gryffindor, no sé per què serà. Tanta sort que també n’hi ha hagut qualcun de Slytherin.
Però na Maria, no només volia que el seu pastís fos de la casa d’en Harry, si no que el volia blau. Clar, perquè és el seu color preferit. I què fas quan la teva neboda gran te diu que vol un pastís de Gryffindor de color blau? Idò li fas un pastís de Gryffindor de color blau, i no hi ha res més a dir.
Esper que aquesta entrada us hagi agradat i us hagi donat alguna idea per les vostres festetes. Cuidau-vos molt, que encara tenim “el bitxo” entre nosaltres!
Estau farts de menjar? Queden encara restes de coses dins la gelera i el rebost? És difícil desfer-se del Nadal i el Cap d’Any, solen quedar neules aperduades per dins del rebost durant mesos, fins que les redescobreixes i veus que ja estan molles i no són comestibles.
D’entre totes les receptes que tenc guardades per-si-un-dia-tenc-temps-de-fer-les aquesta feia temps que me feia moltes goles. De fet, vaig recordar que la tenia perquè de sobte a l’estiu, fent dissabte en el rebost vàrem descobrir una barra de torró del fluix que no havia de caducar fins el 2020. Senyals que t’envia el destí.
Us puc dir que ha estat tot un èxit. Són unes postres cremoses, no massa pesades i vistoses. Com podeu veure a les fotos vaig presentar el tiramisú dins de copes petites (la cullereta que veis a la imatge és una cullereta de postres) i en varen sortir 11. Són d’una mida ideal, ni massa molt ni massa poc.
Ingredients:
250 g de mascarpone
250 g de nata per muntar
2 vermells d’ou
30 g de sucre
150 g de torró de Xixona
Pa de pessic casolà, tallat prim i en cercles
50 g d’aigua
50 g de sucre
1 raig d’Amaretto
Torró d’Alacant, “pets de monja” i perletes per decorar (opcional)
Passa a passa:
1- Primer de tot prepararem la nata, ja que ha de reposar un vespre sencer. Posarem la nata amb el sucre dins un perol al foc fins que comenci a bullir. El retiram del foc i sense deixar de remoure afegim els 2 vermells d’ou. Tot això ho deixam ben tapat amb paper film a pell* dins la gelera. Ho deixam tot el vespre, ho necessitarem ben fred.
2- Prepararem el pa de pessic, però en comptes de fer-lo en un motlle rodó per pastissos ho farem sobre un motlle pla, dels de fer coca de verdures. Jo he utilitzat aquesta recepta.
3- El dia següent primer, de tot prepararem el xarop posant l’aigua, l’Amaretto i el sucre al foc i deixant-lo bullir uns minutets i després reservarem.
4- Ratllarem el torró de Xixona i el reservarem. També tallarem el pa de pessic amb un tallador de galletes rodó, del diàmetre més adient al nostre recipient. Si ens ha sortit un pa de pessic molt gruixut en podem fer “llesques” per fer-lo més fi. També ho reservarem.
5- Posarem en un bol el mascarpone i la nata del dia anterior (tots dos ben freds) en un bol i mesclarem bé amb el turmix, que no quedi cap grumoll. Seguidament, amb unes varetes elèctriques ho pujarem tot. Ens ha de quedar una mescla bastant ferma.
6- Amb una espàtula de silicona mesclarem el torró ratllat amb la nata i el mascarpone. Posarem tota la mescla en una màniga pastissera amb una boquilla rodona.
7- Amb totes les parts preparades ja podem muntar les nostres postres. Amb la màniga pastissera posarem una bolleta de crema en el fons de la copa. A sobre d’ella posarem un cercle de pa de pessic i el pintarem amb el xarop d’Amaretto. A sobre posarem bolletes de crema fins a compondre tot un pis. Tornarem posar un cercle de pa de pessic pinzellat amb l’Amaretto i coronarem amb un altre pis de crema de torró. Així és com ho he fet jo, però es poden fer altres presentacions!
8- Ja només ens queda la decoració. Per això triturarem torró d’Alacant, del dur, però que es notin els trossets, i en posarem un poc per sobre del tiramisú. Per arrodonir jo he afegit unes pastes fluixetes que es diuen “pets de monja” i unes perletes daurades de sucre, que fan més festiu. Creieu-me que sense res decoratiu també són unes postres boníssimes!
Au idò! Que ja només ens queda Sant Antoni! I bé… després Sant Blai… i carnestoltes… i Pasqua…
Si soleu xafardejar Pinterest segur que haureu vist fotos realment espectaculars de dolços de tota casta: pastissos, cupcakes, galetes… De vegades aquestes decoracions són molt elaborades, amb ingredients difícils de trobar o duen una feinada terrible.
Però no és necessari moltes vegades posar-s’hi per tant. En aquesta entrada teniu dues maneres de decorar galetes d’una manera fàcil i que queden genials per fer un detallet o per servir a una festa. Les he fet en forma de cor ja que estant en el mes de febrer… he pensat que hi venia bé, però les podeu fer amb una altra temàtica, simplement adaptant els colors dels sprinkles.
1- Pastam la pasta de les galetes tal i com explica la recepta. Deixam reposar a la gelera unes quantes hores. Passat aquest temps estiram la pasta entre dos papers de forn i tallam els cors.
2- Pels cors grans triam dos motlles de galetes de la mateixa forma però de diferent mida. Per cada galeta en tallam dues de grosses, i en una d’elles foradam amb el motlle petit. Mirau de fer-les el més primetes possible, jo les he fet de 4mm.
3- Per els cors petits, anam tallant cors, una mica més petits que els cors grossos. Aquests el podem deixar una mica més gruixuts de pasta. Tant les unes com les altres les posam sobre la placa de forn i les posam a coure tal i com explica la recepta.
4-Un cop cuites i fredes les podem decorar. Per les grosses, les emparellam, però no les ajuntam. Posam totes les que tenen forat juntes i les espolsam amb sucre en pols. Sobre la part que no està foradada posam una petita quantitat de confitura de gerds. I ara sí, ajuntam les dues parts com si fossin un entrepà.
5- Per les galetes petites, fonem la xocolata blanca (com volguem, en el microones o a bany Maria). Sucam una part de les galetes en la xocolata i seguidament dins els fideus de sucre. Abans que es refredi del tot la xocolata podem afegir alguna figura de sucre més grossa, com els corets o les barretes metal·litzades.
I ja ho podeu veure. Fàcil, fàcil, fàcil! I quedareu la mar de bé!
Provau de fer-les a casa, amb els més petits, és una activitat de la que tendran un bon record, no ho dubteu.
Ens veim el més prest possible. Besades!
PD: Els ingredients que us he posat per decorar són nomes un suggeriment, algunes coses les acosegueixo fora de Mallorca, però amb el que podeu anar trobant per aquí també us quedaran fantàstiques!
Moltes vegades no saps on és la sort. Ho he sentit a dir moltes vegades a ca nostra. I si en comptes d’agafar aquest camí n’agafes un altre? Et durà a un lloc que t’agradarà o no? La vida està plena de decisions que et fan ser com ets i és igual que et penedeixis de coses. El que està fet no es pot tornar enrere.
Però si a més de penedir-nos (només una estoneta) prenem una altra decisió potser tenguem sort i endevinem! I passa també amb les persones. Coneixem persones durant el nostre camí per la vida que es queden al nostre costat i ens acompanyen. Algunes no són les més adequades per caminar amb nosaltres, fins i tot intenten que caiguem fent-nos la traveta. Aquestes millor deixar-les que cerquin el seu propi camí. D’altres, malgrat també estiguin poc temps les gaudeixes, fins i tot quan just són un record. I d’altres t’acompanyen tota la vida, enfadats a temporades, confidents, alegres i trists…
Enguany m’he vist en una situació per a mi entre estranya i il·lusionant. També estressant, no ho negaré, però molt creativa, i això ha fet que se’m despertés part de la meva personalitat que estava adormida de feia molt de temps. Tots els pastissos que veis en aquestes fotos són pastissos que família, amics, coneguts i gent que no coneixia de res m’ha demanat per festejar ocasions especials.
No sé si puc arribar a expressar el grau de responsabilitat que he sentit quan algú m’ha demanat alguns dels pastissos. És a dir, tota aquesta gent ha confiat en mi per fer que una festa d’aniversari, sopar, berenar, o el que sigui, fos especial.
No he posat les imatges per ordre cronològic, però amb la pràctica crec que he arribat a fer uns pastissos bastant dignes. I cada vegada que em demanen un tema que no he fet, la investigació ha estat fonamental per a què arribés tot a bon port. També hi ha hagut part de bogeria per part meva. Ho reconec. Jo que som d’assajar les coses fins que surten perfectes aquí no hi havia assaig que valgués, tot havia de sortir a la primera. El que significava més responsabilitat.
N’estic penedida? De cap manera! Alguns han sortit tal i com els tenia dins el cap. D’altres no. Alguns tenen cert grau d’improvisació. No us pens dir de quins! 😉 Com haureu endevinat, alguns els he gaudit des del principi, des del dia que els han demanat. Preparant esbossos, preparant el material i les eines i al final comprovant que el resultat era el que pensava. D’altres m’han duit una mica pel camí de l’amargura…
El que no podeu veure, i això m’ho quedaré per jo, són les fotos que m’enviaven del lloc de la festa on els pastissos eren els protagonistes momentanis. Les carones de nins petits a punt de bufar les espelmes o d’adults llépols pensant per on és més adient començar clavar el queixal. Això no té preu.
Per a tota aquesta gent que ha confiat en mi, inclús quan no em coneixien, i també per tots aquells que m’acompanyau en cada entrada nova us duc un petit detall. El calendari 2018! No és res de l’altra món, ho sé, però l’he preparat amb la il·lusió que us pugui fer algun servei. A baix d’aquestes línies en teniu una mostra d’alguns dels mesos. Us ho fet en pdf i en DIN-A3 per a què us sigui més fàcil de guardar i dur-lo a imprimir si ho voleu fer. Encara que també ho podeu fer en DIN-A4.
Esper que els vostres companys de camí i les decisions que prengueu el 2018 siguin els encertats. Que els entrebancs que trobeu siguin fàcils de travessar, i que les alegries durin molt de temps.
Que comenceu l’any amb bon peu! Ens veim l’any que ve!
Tot comença molt abans d’aquest dia. Setmanes abans els alumnes de 4t d’ESO reben instruccions de na Laura, la coordinadora d’activitats extraescolars de l’institut. Tal dia han de dur patata bullida, sucre, farina, llevat… Els profes també tenim la nostra part: gas, pelles, fogons… Han arribat els bunyols per la festa de les Verges!
I avui és dilluns. Abans de les 8 del matí ja hi ha na Carme, la chef de l’IES, fent el mise en place de tots els ingredients i eines que es necessitaran, i el primer torn de professors ajudants comença a arribar. Na Conxa, en Miquel, n’Ana, en Bernat, n’Esperança, na Mabel i n’Eulàlia enceten paquets, pasten, reparteixen, ajuden, duen, lleven, netegen, treuen… No estan aturats. Mentre, na Laura segueix coordinant i comptant que no falti res a ningú.
I la segona hora ja és aquí, i per anar bé les pastes han d’estar fetes i s’han de deixar estovar. Ha arribat l’hora de les col·locar taules en el pati, i començar a encalentir l’oli. Només queda una hora i els bunyols han d’estar fregits, ensucrats i ensobrats!
A partir d’aquesta hora, alguns alunmes de 4t d’ESO tenen permís per ajudar en les tasques que encara queden per fer. I és que tot el que en treguin anirà a la seva vidriola per anar al viatge d’estudis! Fa setmanes que han dedicat estones a decorar les bossetes dels bunyols amb frases romàntiques escrites dins cors de cartolina, a les hores de Comissió amb na Marina, la seva professora. Tot un detall, no trobau?
En aquesta ocasió els ha tocat a n’Àlex i na Lucía preparar tot fins que toqui el timbre i arribin els seus companys per ajudar-los… i aquest moment arriba amb en Sebastià, en Cristo Fe i en Juan Pedro que duen els clavells. Perquè sí, no hi ha bunyols sense clavells, al manco en el nostre IES. I comença la festeta, que durarà només el temps del pati. Nins i nines que es regalen clavells i somriures, i algunes empegueïdes també, és l’edat perfecte per això.
És curiós com una història amb un final tan cruel com la de Sant Úrsula ha derivat en una festa plena d’alegria, menjar (evidentment), beure i música. Tan de bo tot acabés igual.
Ingredients:
1 kg de patata bullida
1 kg de farina fluixa
2 ous talla M
1 tassó d’aigua tèbia
50 g de llevat fresc
Oli i sucre
Pas a pas:
1- Fonem el llevat dins l’aigua tèbia i reservam.
2- Trituram la patata i afegim els ous i hem de pastar-hobé.
3- Afegim l’aigua amb el llevat i la farina i tornam a pastar fins que tot estigui ben integrat.
4- Deixam estovar tapant la pasta amb un pedaç net durant mitja
hora, o fins que hagi doblat el seu volum.
5- Posam oli dins una paella fonda.
6- Agafam un poc de pasta amb la mà i just abans de posar-la dins la paella, li feim un forat. No poseu la pasta a la paella fins que l’oli no estigui ben calent.
7- Giram els bunyols quan comencin a estar daurats per una banda. Quan hi estiguin per les dues cares, ja els podem treure i posar sobre un paper de cuina per escórrer l’oli.
8- Servim amb sucre per sobre… i no esperam que refredin!
Com no m’ha d’agradar fer feina amb aquesta gent i amb aquests alumnes! Que sigui per molts anys!
Ens veim la setmana que ve amb una altra recepta. Besades!
