De Colors i Sucre

Etiqueta: nata

  • Llimones gelades

    Llimones gelades

    Quan érem petits, estic parlant dels anys 80 del segle passat, les opcions de dolços en els restaurants no era molt extensa però sí molt clàssica. Es basava en pastís al wisky, pastís de pobre, qualque Saint Honoré… i l’enyorat “pijama”! A l’estiu, hi havia més varietat, sobretot als bars hi havia gelats de tota casta. Segur que no tants com ara, però encara són recordats per la nostra generació: frigopié, twister, dràcula, capitán cohete… i les llimones, les taronges i els cocos gelats.

    Més d’un i una ha emulat als Monty Python amb dues meitats de coco fent de cavall. Ens agradaven molt aquests gelats, sobretot perquè ens els donaven als restaurant quan anàvem a una comunió o noces, o simplement quan hi anàvem a dinar amb la família. No solia ser un gelat de bar, si no de restaurant. O al manco és el record que en tenc.

    I aquesta és la recepta que us duc avui, les llimones gelades. No hi ha postres més barates si, com a ca nostra, teniu llimones com per muntar una fàbrica de begudes carbonatades. Té pocs ingredients, no té molt de misteri i són unes postres fantàstiques per fer amb molta d’antelació. Podeu tenir-ne de congelades i anar-les treient segons les hagueu de menester.

    Ingredients:

    • 150g de llet condensada
    • 150 ml de nata per muntar
    • 4 llimones (no massa grosses)

    Passa a passa:

    1- Tallam la base de les 4 llimones. Convé que sigui la part del capoll, la que s’uneix amb l’arbre, ja que és la part més lletja.

    2- Tallam l’artra base, que farem servir de tapadora. Just és de decoració, si no la voleu posar la podeu tirar.

    3- Buidam la polpa de les llimones sense arribar del tot a la part blanca. Trituram la polpa i la colam. Reservam les llimones buides.

    4- Mesclam 100 ml del suc que hem tret amb la llet condensada i reservam.

    5- Muntam la nata en un altre bol, i en estar muntada li afegim la crema de llimona i llet condensada. Procuram fer-ho amb moviments envolvents per no baixar massa la nata.

    6- Posam la crema en una màniga pastissera i omplim les llimones buides. Les tapam amb les tapadoretes que hem guardat.

    7- Les posam en el congelador dretes sobre la base que hem fet fins que estiguin ben gelades. Després ja les podrem guardar en una bossa de congelació.

    Procurau que les llimones no siguin molt grosses perquè si no el farcit no us bastarà.

    Treieu-les una estona abans de menjar-les. Salut!

  • CUPCAKES DE CERVESA DE MANTEGA

    CUPCAKES DE CERVESA DE MANTEGA

    Record que vaig comprar el primer llibre de la saga Harry Potter a la llibreria de l’aeroport de Barcelona. Això va ser fa una eternitat, quan estava estudiant la carrera allà. Sempre que tornava d’allà cap a Mallorca resultava que els vols solien dur retràs i ja per costum comprava una revista en haver passat el control.

    Aquest dia, però, vaig pensar que millor agafaria un llibre. Segurament el vol duia retràs, o no, però vaig pensar que millor alguna cosa que em durés més de 50 minuts de lectura no estaria malament. Idò bé, l’escollit va ser Harry Potter i la Pedra Filosofal, el primer de tots de la saga.

    Vaig dubtar, perquè era el moment del boom d’aquests llibres i no tenia massa clar si m’agradaria. Finalment el vaig agafar, vaig anar fins a la meva porta d’embarcament, em vaig asseure i vaig començar a llegir.

    Idò bé, de llavors ençà m’he llegit tots els llibres, mirat les pelis i fins i tot he anat a una exposició a Madrid! Algun dia me faria ganes d’anar a veure els estudis on es va gravar, però això ja és una altra història. Per ara em conformaré fent aquests cupcakes. He cercat moltes receptes, però els ingredients de moltes eren impossibles de trobar, per tant he fet la meva versió, no sé si J. K. Rowling l’aprovaria, però la família i els companys de feina sí que ho han fet.

    Ingredients:

    Per la coca

    • 280 g de farina
    • 170 g de sucre
    • 15 g de llevat en pols (Canario, Royal…)
    • 1/2 cullereta de sal
    • 3 ous L
    • 100 g d’oli de girasol
    • 1 cullereta d’extracte de vainilla (*)
    • 100 ml de llet
    • 20 ml de vinagre (de vi blanc o de poma)
    • 120 ml de cervesa de mantega (o de cream soda**)
    • 50 g de gotes de toffee (***)
    • 1 cullereta d’emulsió de mantega

    Per el frosting

    • 400 g de nata per muntar
    • 50 g de gotes de toffee
    • 1 cullereta d’emulsió de mantega
    • 1 xupito de cervesa de mantega (o de cream soda**)

    Pas a pas:

    1- Començam preparant la part de la coca. Posam la llet i el vinagre en un recipient i deixam reposar.

    2- En un altre bol posam l’oli, la vainilla i l’emulsió de mantega.

    3- Per altra banda pesam i reservam els sòlids excepte el sucre: farina i llevat. Reservam una cullerada d’aquesta mescla per arrebossar les gotes de toffee.

    4- En un recipient posam el sucre i els ous i batem fins que pugin i blanquegin. Anam afegint l’oli a poc a poc com si féssim una maionesa.

    5- Mesclam la llet amb la cervesa de mantega. Afegim un terç de la farina a la mescla dels ous i quan estigui integrat hi posam la meitat de la mescla de la llet. Anam alternant farina i llet, acabant sempre amb la farina.

    6- Quan tenguem tots aquests ingredients ben integrats afegim la sal i les gotes de toffee. Queda una pasta molt líquida, i les gotes, tot i arrebossar-les en farina van per avall. La sort és que són tan petites que es fonen dins el forn i donen un gust molt bo.

    7- Posam la pasta dins les càpsules de cupcake dins del motlle i enfornam amb el forn prèviament encalentit a 170º. Estaran uns 25 minuts en estar cuits. Quan els treieu del forn els heu d’espantar un poquet, això vol dir que heu de deixar caure (des d’uns dits d’alçada, no és necessari més) el motlle de cupcakes pegant-li un petit copet a la base. Deixam refredar sobre una reixa.

    8- Preparam el frosting posam la nata a bullir, quan bulli afegim les gotes de toffee i deixam refredar completament. Com més freda estigui millor. Quan estigui ben freda afegim el xupito de cervesa i la cullereta d’emulsió de mantega i pujam amb unes varetes a velocitat màxima. Quan la nata comenci a agafar cos hem d’anar alerta de no passar-nos, ja que podem tudar-la. Quan en voltar el bol no caigui i estigui ben fer-ma podem aturar. Posam la nata ben pujada en una màniga pastissera amb una boquilla que ens agradi i ja podem decorar els nostres cupcakes.

    Esper que els que sigueu fans de la màgia els proveu de fer. Han passat tots els nivells de tastadors oficials a on han anat.

    Ens veim aviat! Besades!

    (*) Podeu posar extracte de vainilla o vainilla en pasta. Si posau la segona opció no en necessitau tanta com la primera.

    (**) Costa molt, o a mi m’ha costat molt, trobar cervesa de mantega. A mi me l’ha duita una companya de feina des de Nova York, moltes gràcies Cati! Pel que m’han dit ara en venen a Mallorca a una botiga de llepolies al centre comercial FAN, però no ho he pogut comprovar. Si no en trobau, la cream soda pot ser un bon substitut. És un refresc amb gas i gust de vainilla, jo el vaig trobar al Carrefour.

    (***) Les gotes de toffee que he fet servir són unes que vaig trobar al Tiger. Van en bossetes de 50 g. Ho havia provat anteriorment amb unes de la marca Nestlé, però eren tan grosses que no es fonien i es quedaven a baix de la coca del cupcake i no quedaven gens bé.

  • PASTÍS “TRES LECHES”

    PASTÍS “TRES LECHES”

    Quan era estudiant de Belles Arts a Barcelona vaig descobrir moltes coses noves en qüestions de cuina. Va ser la primera vegada que vaig menjar cuina japonesa, catalana, saragossana… i en unes quantes ocasions, mexicana.

    Hi havia, i encara existeix, la “Cantina Machito”. Sí, igual ara mateix el nom no és molt políticament correcte, però la seva cuina continua essent boníssima, tot i que supòs que ha passat per diferents mans al llarg d’aquests XX anys (no pens donar pistes de quant temps fa).

    El cas és que per Pasqua de l’any passat vaig anar a fer la volteta de rigor per la Ciutat Comtal, com faig cada 2 o 3 anys. Vaig retrobar-me amb les meves amistats de la universitat, del museu… i de la residència dels meus primers anys! La meva companya d’habitació allà va ser na Reina, una estudiant mexicana d’arquitectura, i va resultar que durant la meva estada a Barcelona ella també hi havia de ser. No em podia creure que després de tants anys ens retrobéssim. D’entre totes les coses de les que vàrem estar parlant li vaig explicar que just el dia abans havia estat dinant amb uns amics a la “Cantina Machito” i que havia tastat un pastís que m’havia encantat, el pastís “3 leches”. Em va explicar que aquest pastís és molt comú allà i que és típic fer-lo per les noces.

    Total, que vàrem quedar que, a part de tornar-os a veure abans que tornessin a passar tants anys, havíem d’averiguar la recepta d’aquest pastís. I en questa recerca na Mariana, també mexicana i companya de residència, ha estat peça clau, ja que m’ha cercat una recepta boníssima, que és la que us duc avui. Moltíssimes gràcies Mariana!

    Ingredients: (he fet la meitat de la recepta la que surt un pastís enorme, aquí teniu l’original)

    Per la coca

    • 280 g de farina (passada pel sedàs 3 vegades junt amb el llevat en pols)
    • 2 culleretes de llevat en pols
    • 260 g de sucre
    • 8 ous M (separam blancs i vermells)
    • 300 ml de llet

    Per engatar la coca

    • 400 ml de llet condensada
    • 400 ml de llet evaporada
    • 200 ml de nata per montar
    • 2 culleretes de Baileys
    • 1 cullereta de vainilla en pasta

    Per decorar

    • 200 g de crème fraîche
    • 2 cullerades de sucre en pols
    • 1/2 cullereta de vainilla en pasta

    Pas a pas:

    1- Folram un motlle de 25 cm amb paper de forn.

    2- Mesclam tots els ingredients per engatar la coca i reservam.

    3- Pujam els blancs dels ous i quan vegem que blanquegen i comencen a pujar anam afegint el sucre a poc a poc. Quan la merenga estigui quasi pujada del tot afegim els vermells un a un fins que s’hagin integrat bé. Tot això és recomanable fer-ho amb unes varetes elèctriques.

    4- Amb una espàtula de silicona afegim en tres vegades la farina, amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar el que ja tenim fins ara. Finalment afegim la llet. En tenir-ho tot integrat vessam la pasta dins el motlle i ho posam de seguida dins el forn prèviament encalentit a 180º. Ho deixam uns 40-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti ben sec.

    5- Un cop tret del forn punxam tota la coca amb un pal de broqueta o un ganivet (sense treure-la del motlle) i vessam per sobre les tres llets que tenim reservades.

    6- Un cop s’hagi begut tot el líquid i estigui un poc més freda, la podem treure del motlle sobre el plat que la servirem i acabam de deixar refredar.

    7- Mentre es refreda del tot preparam la nata amb les varetes. Pujam la nata i quan estigui quasi del tot afegim la vainilla i el sucre en pols. Acabam de pujar-ho tot junt.

    8- Per acabar, posam la nata per sobre de la coca i espolsam per sobre un poc de canyella i sucre en pols. És habitual posar fraules per sobre per adornar, però no n’he trobades i vaig recordar que a la “Cantina Machito” ens la vàrem servir així.

    Esper que proveu de fer-la perquè no us penedireu. És un pastís que no és excessivament dolç, encara que ho pugui semblar en vista dels ingredients, i és molt humit. En definitiva, boníssim!

    Ens veim aviat! Gaudiu de Sant Antoni, que ja el tenim aquí!

    Besades!

  • MOUSSE DE FRAULES

    MOUSSE DE FRAULES

    Ho sé, s’està acabant la temporada de fraules! Però encara hi sou bé a temps. I en aquestes dates ja comença a fer goles una mousse fresqueta, no?

    Aquesta recepta és molt senzilleta, en uns instants la tendreu feta i només haureu d’esperar a que qualli tot. Però abans de començar, sabíeu que les fraules tenen poques calories i molta fibra? També tenen vitamina C, que és antioxidant, i àcid cítric, que en certa mesura té acció desinfectant i alcalinitzant  de l’orina. Però tot i tenir molt de beneficis per a la salut s’ha d’anar en compte amb aquesta fruita. Resulta que els silicats que contenen les fraules són els principals responsables de les reaccions al·lèrgiques cutànies en algunes persones, sobretot en les que tenen alguna intolerància a l’aspirina. Així que, anau en compte!

    Ingredients:

    • 200 ml de nata
    • 500 gr de fraules
    • 160 g de sucre
    • la pell d’una llimona
    • 3 làmines de gelatina

    Pas a pas:

    1- Pujau la nata i reservau.

    2- Posau les làmines de gelatina en aigua freda i reservau.

    3- Posau les fraules, el sucre, i la pell de llimona al foc i feis una confitura. Podeu tenir-la a foc mitjà, tirant a baix durant mitja horeta des del moment que comenci a bullir. Retirau del foc en estar i deixau refredar.

    4- Quan la confitura estigui tèbia, afegiu-li les làmines de gelatina ben exprimides d’aigua i foneu-les.

    5- Ara ve la part més delicada, i és afegir la nata a la confitura, ja que heu d’intentar que no baixi, per tant feis-ho amb moviments suaus i envolvents.

    6- Quan ho tengueu tot ben integrat vessau-ho en els recipients que hagueu triat per servir.

    7- Podeu decorar amb fruites del bosc fresques o amb xocolata, o amb… el que vos agradi més!

    Recepta ràpida, senzilla i bona. Qui en dóna més? Aviat acabarà el curs i esper tenir més temps per poder dedicar al blog, que últimament el tenc una mica abandonat. Teniu idea què puc investigar per les següents entrades? Deixau algun comentari a baix!

     

    Fins la pròxima! Besades!

  • CHEESECAKE DE PINYA COLADA (A LA MANACORINA)

    CHEESECAKE DE PINYA COLADA (A LA MANACORINA)

    La gastronomia mallorquina és molt rica. Per sort o per desgràcia, estam localitzats geogràficament en un lloc estratègic de la Mediterrània i hem rebut la influència de molts de pobles. Uns i altres han deixat la seva empremta en els nostres plats, salats i dolços. Per part meva, d’això en dic sort!

    A cada poble de la nostra illa hi ha particularitats. Encara record un arròs brut que vaig menjar quan feia feina a Muro. Som molt fredolera, idò aquell arròs em va treure el fred durant una bona estona, i no per estar calent… I així a cada poble de Mallorca: els llonguets de Ciutat, les coques de patata de Valldemossa, les espinagades de Sa Pobla…

    A Manacor tenim les nostres particularitats, i crec que la més notable és el pastís de pobre. Podeu corregir-me si ho trobau, però crec que no em faig enfora. També les galletes arrissades, els sospiros i els amargos són molt propis del nostre poble. I amb aquests darrers he preparat aquestes postres tan tropicals.

    La recepta és una mescla de dues receptes que vaig aprendre a un curset de cuina a la que he afegit la base d’amargos, la gelatina de pinya i la decoració amb les flors de pinya.

     

    Ingredients:

    Per la cheesecake

    • 5 làmines de gelatina
    • 250 ml de llet
    • 100 g de coco ratllat
    • 8 cullerades de sucre
    • 100 g de pinya en cubs petits (de llauna)
    • 100 g de pinya en puré (de llauna)
    • 360 g de formatge tipus Philadelphia (o mascarpone)
    • el suc d’1 llimona
    • 120 g de llet Ideal (o nata)
    • 5 cullerades de rom

    Per la gelatina

    • 100 g se suc de pinya (el mateix suc de la llauna de la pinya)
    • 100 g d’aigua
    • 100 g de sucre
    • 1 fulla de gelatina

    Pel muntatge

    • Amargos
    • 1/2 pinya natural
    • Coco ratllat

    Pas a pas:

    1- Posam la llet i el coco en el microones i ho encalentim 2 minuts a mitjana potència. En acabar separam la llet del coco o posam aquest darrer en una safata de forn sobre paper. Reservam la llet.

    2- Posam el coco en el forn a 130º durant 30 minuts, remenant-lo cada 10 minuts.

    3- Posam la gelatina en aigua freda. Reservam.

    4- Posam en un bol el sucre i la llet Ideal. Afegim el rom, el suc de llimona, les dues classes de pinya i remenam tot fins que quedi ben integrat.

    5- Afegim el formatge a la mescla anterior fins que quedi tot ben integrat. Pot costar una mica si el formatge està massa fred. Podeu ajudar-vos amb una batedora elèctrica.

    5- Posam la gelatina hidratada en la llet de coco calenta d’abans i la fonem. L’afegim finalment a la mescla anterior i procuram que quedi tot ben mesclat.

    6- Esmicolam els amargos i els posam de base en cada tassonet. Jo he fet 8 tassonets, per tant vaig posar 1 amargo esmicolat per cada tassonet. Repartim la mescla de la cheesecake per sobre i deixam reposar a la gelera.

    7- Preparam la gelatina de pinya posant al foc l’aigua, el suc de pinya i el sucre. Bullim uns minuts fins que redueixi un poc i retiram del foc. Mentre refreda una mica, hidratam una fulla de gelatina i quan estigui ben hidratada l’afegim al suc de pinya. Repartim la gelatina per sobre de cada cheesecake anat molt en compte de que no caigui bruscament. Deixam refredar a la gelera.

    8- Per acabar, preparam les flors de pinya dessecada. Per fer-les, pelam bé la pinya treien-li tots els ullets. Tallam la pinya en llesques molt fines, tant com poguem. Les posam sobre un paper en una placa de forn i les posam en el forn a 110º amb el foc a dalt i a baix. Ho deixam uns 45 minuts i passat aquest temps els donam la volta. Les deixam durant 45 minuts més o fins que vegem que agafen un to daurat i estiguin seques. Les treiem del forn i les posam en un motlle de cupcakes i les deixam tota la nit perquè agafin forma.

    9- Pel muntatge dels tassonets, posam una mica del coco ratllat que hem torrat i una flor de pinya.

    Esper que us agradi! No dubteu en introduir els canvis que considereu, és així com trobam nous camins de creativitat i posam en marxa el nostre cervellet!

    Ens veim molt aviat. Besades!

    PD: He fet aquestes postres en tassonets de vidre baixos i n’han sortit 8 d’una mida una mica més grossos que un iogurt. A ca nostra els ha agradat molt, però també han dit que potser una mica menys ple també anirien bé. Per tant crec que si repartiu una mica més la cheescake us poden sortir entre 10 i 12 tassonets una mica menys plens. Podeu jugar també amb la quantitat d’amargo de la base o no posar-ne gens.

    PD2: Us recoman no posar les flors de pinya fins que no hàgiu de servir les postres, perquè tornen molles amb la humitat de la gelatina.

  • CHEESECAKE D’OREO

    CHEESECAKE D’OREO

    Tanta sort que hi ha gent a qui li agrada tot aquest món dels ordinadors i els entén, perquè si fos per jo… Estaria ben perduda. He tengut problemes amb les actualitzacions del blog des de fa setmanes, però aquesta, justament encara ha anat pitjor. No podia pujar fotos de res. I clar, les receptes estan bé, però les imatges també, no?

    Després d’una setmana de no publicar res, com us deia, vos duc aquesta recepta que ens va ensenyar n’Alma Obregón en un taller que va venir a fer a Palma. La veritat és que no la varem fer precisament així, la vàrem fer en tassonets individuals i com que ara segurament començareu a tenir comunions, aniversaris o, simplement, us fa ganes fer una sopar o dinar a l’aire lliure crec que aquesta és una de les receptes que us pot venir de perles! L’hem tastada de gelera i de congelador, i de les dues maneres és boníssima!

    DSC_0058

    Ingredients:

    Per la base

    • 170 g de galletes tipus Oreo
    • 45 g de sucre
    •  95 g de mantega fusa

    Per la crema

    • 500 g de formatge Philadelphia (jo he posat mascarpone)
    • 180 g de sucre (en podeu posar manco ja que el conjunt és dolcet)
    • 200 ml de nata per muntar, freda
    • 1 cullereta d’extracte de vainilla

    Per decorar

    • Minioreo

     

    Pas a pas:

    1- Preparam primer la base triturant les galletes fins que quedin ben fines i li afegim la mantega i el sucre fins a formar una pasta. Si feim un pastís gros untam un motlle desmontable amb mantega i escampam la pasta per tota la base. La pujam una mica pels costats procurant que ens quedi el mes llisa possible amb l’ajuda d’una cullera o una espàtula. Si ho feim en tassonets en posam una quantitat a baix i pitjam suaument. Reservam a la gelera mentre preparam la crema.

    2- Batem el formatge amb el sucre i la vainilla i reservam.

    3- Començam a batre la nata i quan ja estigui ferma incorporam la crema de formatge molt suaument amb una espàtula, amb compte que no baixi molt.

    4- Vessam la crema sobre la base si és en el pastís gros i ajudant-nos d’una cullera o espàtula allisam la superfície (també podem fer algun dibuix). Si és en versió tassonet individual us quedarà molt bé si posau la crema en una màniga pastissera i la posau com si estessiu decorant un cupcake.

    5- Decorau amb galletes oreo mini.

    6- Deixau a la gelera durant tot el vespre perquè agafi cos.

    DSC_0068a

    No som especialment fanàtica d’aquest tipus de galleta, però he de reconèixer que aquesta combinació me va agradar molt.  En la imatge d’aquí a baix teniu les postres individuals que vàrem fer aquell dia. En alguna altre ocasió us en duré un altre, si voleu triar estau a temps!

    Ens veim aviat? Una besada!!!

  • BUNDT CAKE DE NATA I VAINILLA

    BUNDT CAKE DE NATA I VAINILLA

    No sé si és obsessió o no, però estic segura que no estic sola… Els motlles de Nordic Ware són una meravella! En el darrer curset que vaig assistir de na Bea Roque ens feien un descompte del 10% i vaja si ho vaig aprofitar!

     5

    La veritat és que va ser un plaer tornar a fer un curset amb ella. Però en aquesta ocasió no vàrem fer bundts gaire “normals”, si no que vàrem fer bundt cakes amb verdures. Sí, amb verdures. El curset es deia de “bundt cakes saludables”. D’espinacs, de sopa de tomàtiga, de carabassa… Vaja, que no varen ser d’allò més corrent.

    I sincerament, no em pensava que m’agradarien, però ser va així. Els sabors eren curiosos, molt especiats, i poc coneguts pel meu paladar, i així i tot aviat es varen fer familiars.

    7

    També vaig aprendre a utilitzar una eina molt curiosa, un termòmetre per bundts, que ha resultat ser una eina molt pràctica. Té la mateixa funció que un escuradents o una broqueta: comprovar si la coca està cuita. La cosa és que aquest termòmetre funciona de la següent manera: es punxa el bundt fins a baix de tot del motlle, es manté uns segons i es treu. Si la punta és ben vermella és que ja podem treure el bundt del forn, si encara és negra o no és vermella del tot és que encara li falta. Fantàstic, no? No hi ha res que no s’hagi inventat!

    La recepta d’aquesta setmana no és la d’aquest darrer curset amb na Bea, és de l’anterior, i li he fet uns quants canvis per aprofitar el que tenia per casa. En comptes de nata líquida he posat crème fraîche, i la vainilla l’he posada en pasta, no en essència.

    6

    Ingredients:

    • 300 ml de crème fraîche
    • 200 g de sucre
    • 3 ous XL
    • 200 g de farina
    • 50 g de farina de blat de moro
    • 2 culleretes de llevat en pols
    • 3/4 de cullereta de sal
    • 2 culleretes de vainilla en pasta

    Pas a pas:

    1- Posam en un bol la farina, la farina de blat de moro, el llevat i la sal. Miram que no tengui grumolls i si en té la passam pel sedàs. Reservam

    2- Pujam la crème fraîche amb les varetes i reservam.

    3- Pujam els ous i anam afegint el sucre a poc a poc fins que es dissolgui i els ous es blanquegin i quedin espumosos. Quan quedi poc per acabar de batre afegim la vainilla.

    4- Incorporarem la farina en tres vegades alternant amb la nata, també en tres vegades fins que tot estigui ben integrat.

    5- Ho posarem en el motlle, prèviament untat i ho posarem dins al forn durant 35-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti eixut i net.

    6- Quan estigui defora del forn el deixarem reposar durant 10 minuts i passat aquest temps el treurem del motlle sobre una reixeta i ja el deixarem refredar definitivament. En estar ben fred podem espolsar sucre en pols per sobre.

    2

    Ja ho veis, no és gens complicat i és… mmmm… ha passat a ser un dels nostres preferits per la seva senzillesa. Però ja podeu veure que amb aquests motlles qualsevol cosa senzilla torna immediatament espectacular!

    Aquest bundt el vaig dur a ca uns amics a fer una cosa que us mostraré en l’entrada de la setmana que ve. Què serà?

    Besades!!!

  • MINICHEESECAKES DE QUALLADA

    MINICHEESECAKES DE QUALLADA

    (més…)

  • PASTÍS DE LLIMONA

    PASTÍS DE LLIMONA

    Com estau tots? Embafats de les festes de Nadal? De la Nit de Cap d’Any? Dels Reis? Una mica sí, no? Les nostres han estat tranquiles, en família, però, i això imagin que passa per tot, no podem quedar que no sigui amb “peu davall taula”.

    dsc_0753

    I això no només passa amb la família i per festes senyalades. Amb els meus companys de la junta de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, quan hem de fer alguna reunió per programar sortides, exposicions o tallers, no sabem fer-ho si no és (com a mínim) amb alguna cosa per picar. I no només amb ells!

    A l’institut on faig feina no aconseguim posar-nos a dieta… a dieta d’aprimar-nos vull dir. Cada mes algun departament s’encarrega de fer berenar per tot el claustre de professors i personal no docent. Me podeu ben creure si us dic que mes a mes la taula del berenar puja de categoria fins arribar a fites increïbles! Però és que a més dels berenars (que ja pots riure’t de Master Chef), ens en pescam una o altra per quedar i menjar: per celebrar aniversaris, per tastar els plats dels alumnes de la FP de restauració d’un altre institut, tastar plats d’altres èpoques per documentar-nos en els projectes que duim a terme amb els alumnes…

    dsc_0761

    I és per això que per la Nit de Cap d’any, i en previsió del que m’esperava a l’endemà, vaig fer aquestes postres per després de sopar. La llimona, cosa que no vaig tenir en compte a l’hora de fer el pastís, és un aliat important contra l’envelliment del cor, ajuda a la digestió i a controlar el colesterol, refresca l’organisme i fins i tot fa baixar la febre… encara que no crec que això pugui passar amb un tros de pastís, per molt de llimona que sigui.

    Us en fa ganes un tall?

    dsc_0777

    Ingredients:

    Per la pasta

    • 125 g de mantega
    • 250 g de farina
    • 75 g de sucre en pols
    • 2 vermells d’ou
    • aigua freda
    • 1 ou per pintar

    Pel farcit

    • 5 ous
    • 150 g de sucre extrafí
    • El suc i la pell ratllada de dues llimones
    • 200 ml de nata
    • Sucre en pols per decorar

    Pas a pas:

    1- Mesclau tots els ingredients de la pasta excepte l’aigua. Pastau bé. Afegiu una mica d’aigua per acabar de lligar la pasta. Embolicau-la bé en paper film i deixau-la a la gelera al manco 1/2 hora.

    2- Treieu la pasta de la gelera i estirau-la amb una aprimadora entre dos papers de forn. Posau-la a sobre del motlle, que haureu pintat amb oli, mantega o esprai prèviament. Tornau a deixar-la a dins la gelera 1/2 hora més.

    3- Al cap d’aquest temps treieu el motlle de la gelera i posau a sobre de la pasta un paper de forn i algun pes (ciurons secs, per exemple), i posau-la en el forn durant 25 minuts a 170º.

    4- Passat aquest temps, treieu el motlle del forn i llevau els pesos. Pintau la pasta amb ou i tornau-la a posar al forn durant 10 minuts.

    5- Mentre, preparau el farcit. Mesclau primer els ous amb el sucre i afegiu la nata. Deixau el suc i la pell de llimona pel final. Mesclau bé, no ha de quedar amb aspecte tallat.

    6- Treieu el motlle del forn i vessau el farcit a dins. Baixau el forn a 150º i cuinau durant 30 minuts aproximadament.

    7- Quan el pastís estigui ben fred espolsau sucre amb pols per sobre.

    dsc_0768

    Recordau que encara em queda un motlle de Nordic Ware per estrenar? Crec que ho faré en la pròxima entrada, que us sembla?

    Que comenceu amb energia aquest any 2017!!!

    Una besada!

    PD: Pel meu gust la base hauria d’haver quedat una mica més cuita. La pròxima vegada li faré. Si també trobau que us queda un poc massa blanqueta deixau-la una estona més dins el forn o pujau-lo 10º.