Avui no us duc una recepta salada, o dolça, o un curset. Avui us duc una recomanació. Sempre va bé que et recomanin llocs interessant dins la nostra roqueta. El cap de setmana passat, amb una sortida organitzada per l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, anàrem a visitar el celler Ramanyà, a Santa Maria del Camí.
No sabíem ben bé què ens trobaríem i de fet fins i tot ens va costar una mica trobar-ho perquè estan fent obres (Mallorca en obres???) just a la carretera, a l’entrada del poble, on hi ha el camí rural per arribar a les bodegues. Però un cop arribats allà la impressió no pogué ser millor. Mare i fill, que són els que duen tota la feina endavant, ens reberen a l’aparcament i ens començaren a mostrar tot el que tenen allà. I és que no només tenen vinya, i bodega, si no que tenen una col·lecció d’objectes antics fantàstica.
Per començar, ens ensenyarem la col·lecció de carros que tenen. El més antic de 1710, amb rodes fetes a base de claus forjats, sense llantes. Una meravella. Veiérem també la col·lecció d’eines de foravila, la de cotxes antics, la d’eines de fuster, de ferrer, de sabater, de joier… En fi! De tot, toquen tots els pals!!!
Però la que més m’interessà (i no és que les altres no fossin interessants) va ser la d’estris de cuina: cafeteres de totes les èpoques; una màquina per tallar la xocolata; motlles de coques, per fer òsties, neules, xurros; una batedora per muntar ous… És que crec que no ho vaig veure tot de la quantitat de coses que hi havia! 
També tenien una col·lecció de motlles per fer torró artesanal o coques de figa o d’albercoc. I eren molt semblants a les que va fer el meu padrí en el seu temps. Aquests, però, evidentment més antics que els que tenim per casa. Ja és que no tenc lloc on guardar tanta cosa, però veure totes aquelles meravelles et venen ganes de començar a anar per fires i mercats a veure què trobes.
Després de veure tota aquesta recopilació d’objectes curiosos, ens ensenyaren la bodega. Ens explicaren tots els misteris de la fabricació del vi que ells fan i moltes curiositats. Per exemple la tradició de la branca de pi. A la zona de llevant en tenim alguns de cellers, però no tenim tanta tradició com pel nord de l’illa. Resulta que les bodegues, quan obren les bótes noves pengen una branca de pi recent tallada per donar a conèixer a la gent que passa per davant que el vi que vénen és nou. Curiós, eh?
I després de la visita a la bodega i de l’explicació sobre la creació del vi, férem el tast. Sí, ja sé, jo no bec vi. I a més ara mateix tenc un constipat fantàstic i visc sense el sentit de l’olfacte i del gust. Ho sé, un horror… Però us explicaré com va anar i així us faig goles… 
Ens tenien preparada una taula per tots els que hi érem amb plats, copes i tassons. Començàrem per unes tapes de galletes d’oli amb paté i confitura de figa i coca de trempó, que acompanyaven un vi blanc. Després, amb pa amb olis amb pernil i formatge i pa amb sobrassada degustàrem els vins negres. Per acabar, amb les postres degustàrem l’escumós.
I sabeu quines eren les postres? Un pastís de pobre! Però no el pastís de pobre que coneixem a Manacor, no. Aquest pastís s’assembla en la crema i la pasta de fulls… però ja està! Perquè ni té l’alçada ni du coco, com el de Manacor. Però du xocolata… Crec que tornarem algun dia pel poble per tastar els dolços… Només per esperit científic, per valorar la qualitat del que fan allà, no us penseu 😉
Aquesta setmana no teniu recepta, però crec que si acceptau la proposta no us penedireu gens! Salut!
Besades!!!
Deixa un comentari