Aquesta setmana passada, la meva padrina va fer 87 anys. Sí!!! 87!!! És tota una campiona. La seva mare, la meva repadrina, va morir amb 94 anys. Són d’aquesta casta de dones valentes i fortes, que les han viscudes de tot color i han duit envant a tota la família. Sense elles res hagués estat igual: els seus berenars en tornar de l’escola els capvespres, els seus jerseis a l’hivern (picaven moltíssim!!!), els seus pastissos pels aniversaris… Què puc dir de la meva padrina que no siguin coses bones?!
És per això que es mereixia un bon pastís. Això sí, després de les setmanes que duim amb el menjar, entre Nadal i Sant Antoni… Poques ganes de res pesat. Per tant vàrem pensar a ca nostra que aquest pastís era més lleuger i bo de menjar.
Aquí teniu la recepta!
Ingredients:
– 1 terrina de formatge d’untar
– 1/4 de litre de llet
– 5 cullerades soperes de sucre
– 1 sobre de «Cuajada Royal»
– 1/2 litre de nata per muntar
– galletes Maria o Digestive
– confitura de maduixa
– Maduixes fresques per decorar
1.- Es passen per la batedora el formatge, la llet, el sucre, el sobre de «cuajada» i la nata fins que estigui tot ben mesclat.
2.- Es cou aquesta mescla durant 3/5 minuts, s’espessirà una mica.
3.- Posam les galletes senceres a la base del motlle que triem. Si el motlle és més ample en necessitarem més i si és més estret, manco.
4.- Anam vessant la mescla calenta sobre les galletes, anant en compte que les galletes no comencin a surar, per això haureu d’anar molt a poc a poc.
5.- Es deixa quallar dins la gelera.
6.- Quan està quallada es posa confitura per sobre, en aquest cas de maduixa, i es decora amb fruita fresca si es vol.
PD: En ocasions és convenient afegir un sobre de gelatina en pols, ja que quan no es té el punt agafat a la cocció de la quallada pot quedar un poc líquida. Això sí, el pastís serà igual de bo! Només que l’haureu de menjar amb cullera, jejejeje.
PD2: Jo he posat confitura de maduixa, però la podeu canviar per la que més vos agradi, així com també canviar la fruita que hi poseu a sobre o no posar-ne, això a gust del cuiner/a!
Deixa un comentari