Etiqueta: cireres

  • NIUS DE PASTA KATAIFI

    NIUS DE PASTA KATAIFI

    Quan s’acosten les dates de les avaluacions alumnes i professors mudam el nostre caràcter. No som els mateixos. Es podria dir que som un poc Dr Jekyll i Mr Hide.

    DSC_0140

    Els professors en aquell moment tenim, es podria dir així, per primera vegada la pella pel mànec, i els alumnes perden momentàniament les ganes de fer bromes o de vacil·lar. La veritat és que no em puc queixar massa dels alumnes que m’han tocat enguany. La majoria són una monada, sobretot els petits, però sí que en aquestes dates em persegueixen (per entregar-me treballs), demanen molt per jo (per saber on som per entregar-me treballs) o em cerquen desesperadament (per demanar-me quina nota els he posat… i entregar-me treballs). I evidentment aquests treballs s’han de corregir i puntuar, s’han de posar notes, mitjanes… i clar, tota la resta de feines queda en un segon pla. La recepta arriba un poc tard per tot això que us he contat, ho sé, però ja veureu que és molt fàcil i en aquesta ocasió sí que puc dir que és light 😉 Anem amb ella.

    DSC_0153

    Ingredients:

    • Un paquet de pasta kataifi
    • Fruites, les que us agradin més, jo vaig posar mores, gerds, groselles, pinya, kiwi i cireres
    • Aigua i dos fulls de gelatina, o confitura d’albercoc
    • 1 ou
    • Sucre en pols

    Pas a pas:

    1- Desfilagassau la pasta kataifi i formau “nius” sobre paper de forn. Pintau per sobre de la pasta amb l’ou batut. Posau al forn a uns 200º fins que vegeu que s’han daurat per sobre.

    2- Rentau totes les fruites que hagin d’anar amb pell i pelau les que s’hagin de pelar. Tallau el kiwi i la pinya a trossets i treieu el pinyol de les cireres.

    3- Espolsau sucre en pols per sobre dels nius i posau a sobre les fruites.

    4- Per rematar aquestes postres podeu pintar les fruites dels nius amb confitura d’albercoc rebaixada amb aigua o amb gelatina. O podeu deixar-los talment, sense pintar.

    DSC_0158

    Ja ho heu vist, no té moltes passes, és fàcil i saludable. Què més es pot demanar? Ah, sí, es veu que quan faig coses més saludables em demanen que per què no hi he posat xocolata. Idò bé, seria un bon complement, no us dic que no. Però la xocolata la deixarem per una altra entrada, us pareix bé?

    Fins la setmana que ve!

    Besades!


    PD: Podeu trobar la pasta kataifi a Makro, i és possible que també en trobeu en botigues halal.

  • GASPATXO DE CIRERES

    GASPATXO DE CIRERES

    No sé vosaltres, però a l’estiu m’és impossible menjar plats molt calents, com sopes, aguiats o històries d’aquestes. Impossible. La sort és que la gastronomia és molt àmplia i sàvia! A l’hivern hi ha els ingredients òptims per la cuina d’hivern, i a l’estiu, els ideals per l’estiu.DSC_0863

    I els gran cuiners com Ferran Adrià o Arzak, han fet que una recepta tan bàsica, amb ingredients de temporada sigui un plaer pel paladar. No som molt de mescles estranyes però aquesta me va encantar!DSC_0852

    No sé quants anys deu fer que n’Arguiñano està a la tele, però són molts, i de tant en quant, si som per casa, mir a veure què fa. Si el nom del plat em fa gràcia segueix mirant el programa, si no pas a una altra cosa. Quan vaig sentir el nom d’aquest plat… No m’hi vaig poder resistir, i és que ha fet tanta calor aquests dies que un plat fresquet com aquest s’agraeix moltíssim! DSC_0849

    Ingredients:

    • 1 kg de tomàtigues
    • 300 g de cireres
    • 1 poma
    • 1 ceba tendra petita
    • Oli, vinagre de poma (n’Arguiñano el posava de Xerès) i sal
    • Pa (opcional)

    Pas a pas:

    1- Pelau la poma i les tomàtigues. Treieu el pinyol de les cireres i treieu la primera capa de la ceba.

    2- Posau-ho tot en una picadora i triturau-ho fins que estigui ben fi. Afegiu el pa si voleu i triturau-lo amb la resta d’ingredients.

    3- Afegiu vinagre, oli i sal al vostre gust. A mi m’agrada que es noti el gust del vinagre.

    4- Serviu ben fresquet!!!

    DSC_0844

    Esper que el gaudiu tant com jo! Us en sortiran unes 4 o 5 racions, depèn de com sigueu de menjadors.

    Besades!!!


    PD: Ja l’he provat de fer unes quantes vegades, i la recepta que us he posat és la que va fer el cuiner al programa, però a mi me va agradar més quan vaig posar uns 200 g manco de tomàtiga, es notava millor el gust de les cireres.

    PD2: També l’he provat amb les tomàtiques sense pelar i trob que queda amb una textura molt més agradable pel meu paladar, però això va a gustos. Experimentau, ja em direu com us ha agradat més!

     

  • SELVA NEGRA

    SELVA NEGRA

    Feia un any que cercava l’ingredient principal d’aquest pastís. I és que es va passar l’època de les cireres i no el vaig trobar. Clar que es veu que no anava a cercar-lo allà on tocava, perquè enguany demanant sols una mica l’he trobat fàcilment!DSC_0625

    I és que l’ingredient que no pot faltar en aquest postre tan alemany és el kirsch. I què és el kirsch? Idò un licor de cireres però transparent. La veritat és que no és molt comú, per això em va costar de trobar. No el venen a supermercats ni en la majoria de botigues de vins. Únicament l’he trobat a Dismavi a Manacor.DSC_0619

    Parlant clar, no és un licor barat. Val més el licor que tota la resta del pastís. Però el que tenen allà és una marca molt bona, i per tant, si els ingredients són bons… Molt malament s’ha de fer per a què el pastís surti dolent.DSC_0636

    I encara que no ho sembli, aquest pastís no és massa complicat. Només necessita coordinació i una mica de planificació. N’he fet dos, el que teniu a les fotos i el que vaig dur a l’IES per celebrar el berenar del departament de plàstica. Cada mes, al meu institut, un departament didàctic prepara un berenar per a la resta de claustre. Jo vaig preparar aquest, un angel food cake i cupcakes de red velvet. Juntament amb les meves companyes i company de departament muntàrem aquesta taula tan estiuenca:

    IMG_20160603_074410

    Com podeu veure, això de l’”operació bikini” a nosaltres no ens afecta en absolut. No que no engreixem, si no que no ens importa massa. Per molt que ens queixem que no hauriem de menjar el que duim als berenars al final no queden ni les miques!

    DSC_0640

    (Recepta basada en la de Sophie Bakery)

    Ingredients:

    Per la coca:

    • 130 g de farina
    • 20 g de cacao en pols
    • 20 g de Maizena o fècula de patata
    • 6 ous talla M
    • 170 g de sucre

    Pel farcit:

    • 400 g de crème fraîche (nata fresca)
    • 1 o 2 culleretes de vainilla en pasta
    • 150 g de sucre en pols

    Almívar:

    • 350 g de cireres
    • 100 ml d’aigua
    • 100 g de sucre
    • 70 ml de Kirsch

    Extres: 

    • Cireres fresques
    • Xocolata (així com us agradi més, jo tenia unes xocolatines que he aprofitat)

    Pas a pas:

    1- Posau les cireres amb el kirsch i reservau.

    2- Posau en un bol la farina, el cacau i la Maizena (o la fècula de patata). Tamisau i reservau.

    3- Separau els blancs del vermells dels ous i reservau els vermells. Pujau els blancs i quan comencin a estar bé anau afegint el sucre cullerada a cullerada. Seguiu pujant fins que tengueu una merenga ferma.

    4- Bateu un poc els vermells i afegiu-los a la merenga juntament amb els sòlids que heu tamisat. Mesclau amb moviments envolvents, de dalt a baix i movent al mateix temps el bol sobre sí mateix. Anau alerta de no mesclar massa perquè si no se us baixarà la pasta. Repartiu la pasta en 3 motlles petits iguals, o en un de gros. Depèn d’on faceu la coca estàrà més o manco temps a dins el forn.

    5- Posau al forn a 175º-180º els motlles. Passats uns 20 minuts comprovau si ja estan punxant amb un escuradents. Les claus per a saber si aquesta coca està feta és que l’escuradents surti net i que en punxar sembli que la superfície ha format una petita crosta. Estarà una mica cruixent. Si no és així esperau una mica més.

    6- Mentre el forn fa la seva feina podeu preparar l’almívar. Posau al foc el sucre i l’aigua i bulliu fins a fondre el sucre. Retirau del foc i afegiu el licor que ha estat fins ara amb les cireres.

    7- Tallau les cireres per la meitat i reservau.

    8- Tot d’una en treure les coques del forn banyau-les amb l’almívar amb l’ajuda d’un pinzell. Siau generosos, crec que no és mal consell. Deixau refredar. En estar fred li podeu donar unes quantes pinzellades més.

    9- Pujau la nata afegint a poc a poc el sucre en pols. Quan falti poc afegiu la vainilla en pasta i acabau de pujar.

     

    Muntatge:

    1- Si heu fet tota la coca en un sol motlle tallau-la en tres pisos.

    2- Posau una coca de base i a sobre un terç de la nata pujada. A sobre d’aquesta capa de nata col·locau les cireres tallades per la meitat que havien estat amb el licor.

    3- Posau la segona de capa de coca i a sobre el segon terç de la nata.

    4- Afegiu ja la darrera capa de coca i el que us quedi de la nata.

    5- Per decorar he posat cireres fresques i xocolates en forma de cor.

    DSC_0641

    Què trobau? No és difícil, no? Només necessita una mica d’organització. Ah! I per cert, ha passat tots els controls de qualitat: el de casa i el de la feina. Si la feis tendreu l’èxit assegurat!

    La setmana que ve més. Tornareu a fer una volteta per aquí?

    Ens veim! Una besada!


    PD: La que veis a les fotos és la primera que vaig fer. En aquesta només vaig posar 300 g de nata, la qual cosa va fer que per la part de sobre no en quedés massa. Per això us recoman posar 400 g i així us quedarà molt millor. La crème fraîche es ven en potets de 200 g, per tant així ja aprofitereu els dos potets.

     

  • PASTÍS DE CIRERES (CHERRY PIE)

    PASTÍS DE CIRERES (CHERRY PIE)

    Va ser entrar dins la fruiteria del súper i trobar-me una muntanya de caixes plenes de cireres. I a més de les que totes les receptes especifiquen per fer els cherry pies. Aquest tipus de pastís és típicament americà. Fins i tot té una cançó, que no passarà a la història com a la millor cançó de Warrant… però bé, això ja seria una altra història.

    Sin-título-3

    És d’aquests típics pastissos, com l’apple pie, que es mengen el 4 de juliol, festa genuïna americana . Avui ja fa pràcticament una setmana que hem passat aquesta festa, però quan et trobes els ingredients tan fàcilment no pots dir que no!

    Sin-título-6

    A més, tenia ganes de provar la recepta del llibre de na Bea Roque “Delicias para compartir”. De veres, si no el teniu l’hauríeu de posar a la llista dels llibres per completar la vostra pròpia biblioteca culinària. Hi ha un poc de tot, salat i dolç, això sí, més dolç que salat.

    Sin-título-2

    En fi, el cas és que tenia ganes de fer aquesta recepta, em vaig trobar que tenia tots els ingredients… Idò mans a l’obra! És una recepta gens difícil, ja ho veureu, l’única cosa que és una mica ferragosa és haver de llevar els pinyols a les cireres (també els podeu deixar, però no us dic el que us costarà la factura del dentista si en mossegau un sense voler, i ja no en xerrem del mal que patireu).

    Sin-título-4

    Preparats? Idò endavant!

    Ingredients:

    Per a la pasta:

    • 350 gr de farina
    • 250 gr de mantega o saïm (podeu triar)
    • 1 cullereta de sal
    • 1 cullereta de sucre
    • 75-125 gr d’aigua molt freda

    Pel farcit:

    • 1 kg de cireres sense pinyol
    • 125 gr de sucre
    • 30 gr de maicena
    • 1 cullereta d’essència de vainilla
    • 1 cullerada de suc de llimona
    • 30 gr de mantega (en daus petits)

    Pel muntatge:

    – Un poquet de llet
    – Sucre

    Sin-título-5

    Anem per feina!

    Pel farcit:

    Començarem preparant el farcit, així el deixareu macerar una estona. Treieu tots els pinyols i deixau les cireres en un bol gros. En un bol petit mesclau el sucre, la maicena, la vainilla i la llimona. En estar tot ben integrat vessau-ho per sobre de les cireres i mesclau bé perquè arribi bé per tot.

    Per fer la pasta:

    Tant si ho feis amb robot de cuina com sense, posau i mesclau primer tots els ingredients excepte l’aigua i mesclau fins que quedi una massa com arenosa. Quan la tengueu així, anau afegint aigua fins que vegeu que no s’aferra gens. Aquest serà el moment de no posar-ne més.

    Muntatge:

    Agafau la meitat de la pasta i estirau-la. Posau-la a la base del motlle (una vegada li hagueu posat mantega o qualsevol greix per a que no s’enganxi), si us queda algun forat, cap problema, agafau un poquet més de pasta i tapau-lo, no es veurà. Vessau el farcit a dins format un poquet de muntanya en el centre i escampau per sobre la mantega en daus (aquest pas el m’he oblidat, aix… aquest cap… així i tot ha anat bé). Estirau el que queda de pasta i tallau les formes que volgueu (estrelles, cors, cercles…) i anau tapant el farcit deixant algun espai per a què pugui sortir el vapor. Pintau amb llet la part superior i posau una mica de sucre repartit per tota la superfície. Deixau-lo a la gelera durant 30 minuts abans de posar-ho al forn.

    Forn a 170º-180º, foc a dalt i a baix, amb ventilador, uns 60 minuts. Si veis que s’està torrant massa la part superior, posau a sobre un paper de forn. Si el deixau més estona dins el forn, la fruita s’estovarà un poc més.

    I ja el teniu! Fruita i més fruita! Esper que us agradi!

    Sin-título-7

    PD: Quan vaig treure els motlles de l’armari, el que anava a utilitzar per fer aquest pastís es va rompre en mil bocins. Era més baixet, i crec que hagués anat una mica millor.

    PD2: La pròxima vegada rebaixaré la quantitat de sucre del farcit, és suficient amb 100 gr, inclús 80 si no us agrada molt dolç.

    Sin-título-1