– 2 planxes de pasta brisa

– 2 planxes de pasta brisa

Per fer la crema de iogurt:
1- Posau les maduixes i el iogurt en una batedora i triturau-ho tot junt.
2- Com que els iogurts eren ensucrats, no hi he afegit cap edulcorant, però sí que l’he posat a la taula per si algú ho volia més dolç. En aquest cas he posat xarop d’atzavara.
3- Posau la crema dins el congelador. Quan estigui a mig congelar, treieu-lo, tornau-lo a passar per la batedora i tornau a posar-lo dins el congelador fins l’hora de servir.
I aquí ho teniu!
Salut!

Vos agrada el fetge? A mi no. Gens ni mica. Eeeeeecs… Record una vegada, quan era petita, que estava malalta a ca nostra. A baix estaven fent les matances i era l’hora de berenar el frit de matances. El frit de matances sol dur llom i fetge de porc, patata i pebre vermell. És un plat molt senzill i bo de fer per poder menjar ràpid i tornar a la feina. Idò bé, malalta com estava supòs que degueren pensar que no notaria el gust del fetge i em menjaria tot el plat… No, no, no… El vaig escopir!!! I és que té un gust que no m’agrada gens.
Anem per feina!
4- Afegiu els 250 gr de mantega i triturau-ho tot. Ha de quedar molt finet. Haureu de deixar reposar el paté fins que refredi.
Mentre, podeu preparar la gelatina.
1- Posau al foc el vi i l’aigua. Quan bulli, afegiu la gelatina fins que es dissolgui. És molt ràpid. Abocau la gelatina sobre el paté. Això ajudarà a conservar-lo i que no s’oxidi.
Jo l’he decorat amb pebre groc tallat amb un tallapastes i uns quants grans de pebre bo.
PD: En un principi crec que no hi problema pels diabètics.
PD2: Els celíacs haurieu de fer la gelatina amb fulles de gelatina neutre en comptes de en pols ja que pel que es veu la gelatina en pols pot tenir traces de gluten. Només n’he trobada una que no en té i és de la marca Pronagar.
PD3: Fa tan de fred aquests dies que la gelatina s’ha mig congelada!!!!

Sap greu saber que hi ha vegades que alguna gent no pot menjar el que tu has cuinat. Ja sigui perquè són intolerants al gluten o perquè han d’anar molt en compte amb el sucre. O simplement perquè estan fent “l’operació biquini” (encara que sigui en ple hivern!).
Doncs bé, amb aquests cupcakes ja no hi ha excusa… per als diabètics! Els celíacs haureu d’esperar a una altra entrada, però temps al temps.
Són uns cupcakes poc dolços, si vos he de dir la veritat, però són ben bons igualment, i així vos passau les goles de menjar alguna cosa dolça sense molts de remordiments.
Aquí teniu la recepta:
Pas a pas:
1- Primer de tot preparau un buttermilk amb la llet i el vinagre. Posau-ho tot junt i deixau-lo reposar una estona.
2- Mesclau tots els ingredients líquids per una banda, afegint també el buttermilk, i els secs per una altra.
3- Seguidament mesclau-lo tot junt. La pasta que queda resulta bastant líquida. Ompliu les paneretes de paper però no passeu dels 3/4 de la capacitat, ja que pugen bastant. Aquesta vegada n’he fet servir unes de molt xules i que poden estar totes soles en peu però que són molt grosses, i n’han sortit 6. Si feis servir de les normals vos en sortiran unes 12.
4- Enfornau els cupcakes a 160º durant uns 20-25 minuts, vigilant sempre, ja que cada forn és un món! Quan en punxar amb un escuradents, aquest ja no surti brut, podeu tancar el forn i treure la palangana.
5- El farciment d’aquests cupcakes ho he fet amb una confitura sense sucre apta per a diabètics de maduixa, però els podeu farcir amb la que més vos agradi. O deixar-los sense farcir també. Per fer-ho, he tallat amb un ganivet una tapadoreta a les magdalenes, el posat la confitura i els he tornat a tapar
6- La crema ha estat una cosa de darrera hora, ja que no sabia què posar. Al final he improvisat amb formatge light per untar mesclat amb la confitura de maduixa, en la proporció que a mi m’ha agradat. Per tant, cadascú que ho faci al seu gust. De totes maneres, la pròxima vegada que els faci crec que hi posaré nata pujada, i amb un poc de xarop d’atzavara de maduixa, que vaig veure a la botiga de productes ecològics. S’han de provar coses noves!!!
Salut a tots!

Hi ha dies que no saps com, però sense cercar-ho et trobes amb una idea divertida i original per un plat de cuina i… no pots estar ni un minut a intentar que et surti!
I això em va passar aquest estiu. De sobte em vaig trobar amb un pa “de síndria”. Què era això? Doncs res més que un pa de motlle de colors imitant els de la fruita que més m’agrada de l’estiu! Es comprèn ara perquè no m’hi vaig poder estar, no?
Anem a veure el ingredients que es necessiten.
Ingredients:
Pas a pas:
1. Dins de la llet tèbia hi dissolem la mantega. Afegim el sucre, la sal i el llevat. Ho pastam fins que tots els ingredients estiguin ben mesclats. Afegim el vermell d’ou i afegim també 2/3 parts de la farina que tenim pesada. La pasta queda enganxosa.
2. Un cop tenim això ben pastat, dividim la pasta en dues parts, una d’elles un poc més grossa que l’altra. La més petita la tenyim de vermell (és millor fer-ho ara perquè quan afegim la farina que li falta el resultat no és tan bo i no queda un color uniforme). Li afegim farina fins que ja no s’enganxi massa als dits. Seguidament li afegim les perletes de xocolata i la pastam bé per a què quedin ben distribuïdes.
3. Amb la part de pasta que ens queda, la dividim una altra vegada en dues parts. Una d’elles li afegim farina, igual que a la vermella, fins que ja no s’enganxi massa. Amb l’altre, abans d’afegir-li la farina la tenyim de verd.
4. Una vegada tenim totes les pastes preparades ve el muntatge del pa. Agafam la pasta vermella, i formam amb ella un “rulo“. Reservam. La pasta blanca s’aplana amb l’aprimadora i en el seu centre hi posam el “rulo” de pasta vermella. Feim un paquet amb la blanca envoltant tota la vermella, i si és necessari, l’enganxam pintant amb llet. Repetim el mateix procés amb la pasta verda.
5. Posam mantega al motlle on enfornarem el pa i també una mica de farina, perquè no s’enganxi. Posam el pa dins el motlle (amb la part lletja cap abaix), l’embolicam i ho deixam tovar tot fins que hagi doblat la mida.
L’enfornam uns 35 minuts a 180º. Si trobam que agafa massa color per la part de damunt li posam un tros de paper de forn per sobre.
I ja tenim un pa “de síndria”! És boníssim tot sol, o amb confitures, o… nutella… mmmm…
PD: He fet aquesta recepta per a gent diabètica canviant el sucre per sucre per a diabètics i les perles de xocolata per xocolata sense sucre trossejada molt petita.