Etiqueta: espècies

  • POTETS PER ESPÈCIES

    POTETS PER ESPÈCIES

    De tant en tant a la cuina es necessiten ingredients que es surten una mica del comú dels que s’utilitzen normalment. Aquest estiu, com ja vos vaig contar quan vaig posar la recepta de la panada de salmó occitana, vaig fer un curset sobre gastronomia medieval i vaig voler provar alguna de les receptes. Per això vaig haver de cercar unes espècies un tant diferents: cúrcuma, caiena, curri…

    No vaig anar al súper, com faria amb el pebre bo o l’orenga, si no que vaig anar a cercar-los a una botiga de Manacor on hi ha quasi de tot en qüestió de productes una mica especials, a Ca Ses Cusses. Tots els manacorins coneixem la botiga. La seva senya d’identitat de tota la vida ha estat una caixa rodona a l’entrada de la botiga plena d’arengades. Allà pots comprar el que necessitis: 50 cèntims d’això, 2 euros d’allò…
    Idò bé, una vegada fetes les receptes has de guardar els ingredients i no m’agrada deixar les espècies dins plàstic. M’estim més guardar-les en un potet de vidre, que és com els conserven a la botiga. I en el potet he de posar el nom perquè amb la memòria que jo tenc… Normalment les espècies són fàcilment distingibles per l’olor i el color, però no en record mai el nom. Som un desastre.
    Com ho he fet? Idò “tunejant” uns potets d’Ikea.

    Aquesta activitat és molt fàcil, i podeu posar tota la imaginació que volgueu. Jo els he fet molt senzills, sense pensar-me massa la composició ni la decoració, però voltros hi podeu afegir color, fer les lletres amb plantilles o com vos sigui més còmode i fàcil.

    Què haureu de menester?

    Materials:

    – potets de vidre
    – pintura de pissarra o negra
    – pintura blanca
    – pinzells (de diferents mides)

    Au! A fer feina que això és molt fàcil!

    1- Primer de tot he de fer ben neta la zona que pintareu amb un cotonet amb esperit (alcohol), així li llevareu el greix que hi pugui haver de tocar el vidre amb les mans.

    2- Heu de pintar la zona que volgueu cobrir de pintura de pissarra. Jo li he donat tres passades.

    3- Per acabar, jo he pintat amb pintura blanca una decoració molt senzilla envoltant de la zona de pissarra i he escrit els noms de les espècies. Tot a mà alçada. Com vos he dit abans, no és necessari fer-ho a mà alçada, podeu fer servir plantilles de lletres. I tampoc no és necessari pintar de blanc, podeu afegir tot el color que volgueu!

    I ja teniu els vostres potets per les espècies! O per el que voltros necessiteu!

    Amb aquesta entrada acabaré l’any 2014, fins l’any que ve no en tornaré a penjar res més. Volia donar les gràcies a tots aquells que alguna vegada heu entrat en aquest blog i/o que heu deixat les vostres impressions o preguntes en els comentaris. I com no, desitjar-vos que comenceu l’any amb energia, força i ganes. Ens veim el 2015!!! MOLTS D’ANYS!!!

  • PANADA DE SALMÓ OCCITANA

    PANADA DE SALMÓ OCCITANA

    Aquest estiu he fet un curs de la Universitat de Girona que m’ha encantat. Els curs es deia “Viatgers, Golafres, Cuiners i Bótes de Vi (Un passeig gastronòmic per l’Europa medieval)”. No era un curs de cuina pròpiament dit, però sí que s’explicaven algunes receptes. El curs consistia en fer un viatge per l’Europa medieval a través dels escrits d’autors de l’època, i evidentment, els viatgers mengen! Mengen durant el camí i en arribar al seu destí, tant per mar com per terra, i en aquests escrits es feia referència a diferents maneres de menjar, de parar taula i de viatjar.

    L’empastatz, que és el plat que teniu aquí, era una panada que es menjava freda, ideal per un viatge per terra. Es podria dir que era un plat propi dels càtars, ja que ells no menjaven carn, però sí peix i verdura. No eren “vegetarians” pels mateixos motius d’avui en dia, sinó perquè pensaven que els animals de la terra eren animals impurs per la manera com es reproduïen. Clar que no devien saber que també hi ha mamífers a la mar. El cas és que aquesta panada de peix ens la presentaren dins els textos del dia del viatge a Occitània, per tant bé podria ser que els cavallers càtars la degustessin.

    Com veureu, és una recepta molt, molt senzilla. He canviat la pasta perquè la recepta que ens varen donar no me va agradar gens. Per Pasqua, quan facem panades ho provaré amb la pasta de panades mallorquines, però ara ho he fet amb pasta comprada i llesta per usar. Estam al segle XXI, algun avantatge havia de tenir!

    Ingredients per elaborar la panada:
    – pasta per a “empanadas” (n’hi ha de moltes marques)
    – salmó (jo hi he posat uns 450 gr)
    – gingebre en pols
    – canyella en pols
    – pebre bo en pols
    – nou moscada en pols
    – sal

    Anem per feina!

    1- Treieu la pell al salmó i saleu-lo.
    2- Posau-lo sobre la pasta estirada.
    3- En un platet mesclau les espècies i escampau-les per sobre del salmó.

    4- Tancau la pasta. Jo ho he fet de manera un poc rústica, amb una forqueta. Imagín que una panada feta per menjar durant la travessia d’un poble a un altre no tendria tampoc una decoració molt espectacular.

    5- Abans de posar-la dins el forn l’he pintada amb ou batut.

    Forn a 180º (no ens varen dir la temperatura, per tant sempre he procurat fer-ho a una temperatura mitjana), i al manco l’he de tenir al forn una mitja hora grossa (depèn de la quantitat de salmó i del gruix de la pasta).

    Salut!!! i bon profit!!!
  • UN PA DOLÇ MEXICÀ PER TOTS SANTS, “PAN DE MUERTO”

    UN PA DOLÇ MEXICÀ PER TOTS SANTS, “PAN DE MUERTO”

    L’entrada d’aquesta setmana segurament no serà la meva millor execució d’una recepta, però me feia moltes ganes intentar fer-la.
    Les casualitats fan que la nostra vida agafi diferents direccions i sigui molt més interessant en determinats moments. Quan estudiava a Barcelona (vaig estudiar Belles Arts allà, ja que a Mallorca no hi havia aquesta possibilitat), el primer any vaig estar vivint en una residència un tant peculiar. Hi havia gent de moltes parts del món, i entre elles n’Isabel i na Mariana. Elles dues són mexicanes i em van ensenyar coses molt curioses dels costums del seu país, i també férem algun “platillo” que me va encantar. Des de llavors som fan de la cuina mexicana!
    De les tradicions, per exemple, me’n van ensenyar una bastant nova, com són els “alebrijes”, i de les més ancestrals, vaig conèixer per primera vegada i de primera mà  que la mort no es celebra igual arreu del món. En el cas mexicà és una autèntica festa! I és el que té conèixer diferents cultures, que la ment s’obre cap a noves experiències.
    Pensant quina recepta podria posar per celebrar Tots Sants o Halloween vaig pensar que feia poquet que havia retrobat aquestes dues amigues per facebook (aquestes noves tecnologies… qui ho hagués pensat fa 10 anys!) i… per què no celebrar-ho a la mexicana?!

    Vaig demanar a na Mariana la recepta del pan de muerto, que segons havia vist era un dels elements imprescindibles de l’altar que es fa per aquesta celebració. Doncs bé, no només em va enviar la recepta, sinó que me va enviar un paquet amb: dues calaveres de ceràmica decorades, “calaveritas de azúcar”, “papel picado”, copal, encens, “pan de muerto”, flors de “cempasúchil”… en fí, que pareixia que havien arribat els reis!!! Res, que ara ja no tenc excusa per fer un “pan de muerto” i adornar les fotos com toca!

    Això sí, m’haureu de disculpar perquè és la primera vegada que el faig. Si fossin cupcakes de Halloween potser m’haurien sortit millor, hi tenc més traça, però que no es digui que no ho he intentat!
    Aquí teniu la recepta:
    Per la pasta de llevat:
    – 15 gr de llevat
    – 3 cullerades de farina
    – 4 cullerades d’aigua tèbia
    Per la coca
    – 450 gr de farina
    – 200 gr de mantega
    – 100 gr de sucre
    – 3 ous
    – 7 vermells d’ou
    – 100 gr de saïm
    – 2 cullerades d’essència de flor de taronger
    – 1 cullerada de pell de taronja ratllada
    – 3 cullerades de te de llavors d’anís (jo n’he posades unes quantes més)
    Per l’envernissat:
    – 125 ml d’aigua
    – 1 cullerada de farina
    – sucre

     

    Primer de tot prepararem la pasta del llevat, mesclant tots els ingredients i deixant-ho reposar tot fins que dobli la seva mesura.
    Mentre la pasta del llevat puja, mesclam tots els altres ingredients per la coca. Un cop ben pastat hi afegim la primera mescla amb el llevat que hem fet i ho tornam a pastar. Tot això ho hem de deixar reposar unes 12 hores per tal que la pasta pugi fins a doblar la seva mesura. Vos puc ben assegurar, que amb la calor que fa per Mallorca aquests dies no és necessari esperar aquestes 12 hores!
    Passat aquest temps, heu de tornar a pastar la pasta. Com que era la primera vegada que ho feia, i no en tenia ni idea de quina era la textura que havia de tenir, he afegit farina fins que ha semblat una mica la pasta de les panades, és a dir, fins que no s’enganxava als dits. Potser no hauria d’haver arribat a aquest punt, per una altra vegada ja ho sabré. Dels errors se n’aprèn!!!
    Heu de formar els “panes de muerto” fent una bolla de la mida que voltros volgueu, enganxant-li a sobre una bolleta de pasta petita a sobre i uns quants “ossets”. Aquests, els podeu enganxar amb ou.
    Posau-los al forn a uns 180º durant una mitja hora. Teniu esment que no es cremin!
    Un cop fora del forn, preparau el vernís amb l’aigua i la farina. Posau la mescla al foc fins que espessi un poc. Pinzellau els pans amb aquesta mescla i escampau sucre per sobre. Esperau 5 minuts i tornau a posar sucre.
    Aquests pans són molt bons amb xocolata desfeta.
    Si algú s’anima ja me contareu si vos han sortit. Jo ho tornaré a intentar, i esper que la pròxima vegada me surtin una mica millor! Mariana! Isabel! Feliz día de los Muertos!
    Salut!