Segur que us ha passat alguna vegada. Demanau a la padrina alguna recepta. I us diu: «mira a la llibreta!». Mirau a la llibreta pensant trobar un receptari fantàstic… I és fantàstic… però només l’entén la padrina i ningú més.
Una vegada trobada la recepta que cercau trobau coses com: «una arrova d’això», «un grapat d’allò», «un polsim d’allò altre», «el que es begui», «bullir el temps de resar un credo»… I la cara que se’t queda és tot un poema. Si tens sort de tenir a la padrina que t’ho pugui explicar ja és molt. Si no… ho has d’interpretar i experimentar a veure com surt la cosa.
Bàsicament és el que em va passar amb aquesta coca, encara que en aquesta ocasió no era del receptari de la meva padrina, si no el meu. Aquesta recepta me la va donar un company de feina fa bastants anys i clar, quan me la va donar recordava perfectament com la m’havia explicada. Però passat un temps…
Res, que vaig haver d’interpretar els meus propis apunts. Si hagués sabut que l’acabaria posant a un blog hagués anat amb un poc més d’esment.
De qualsevol manera, aquí la teniu. És una coca perfecta per berenar amb un cafetó per exemple. No és gens dolça, ja veureu la quantitat de sucre que té, i acompanyada d’un poc de confitura és ben bona. Ara, no espereu una coca amb un sabor molt intens.
Ingredients:
- 135 g de farina
- 65 g de farina de garrova
- 1 cullerada de pasta de vainilla
- 1/2 sobre de llevat en pols
- 4 ous talla M
- 3 cullerades de sucre morè
- 1 cullerada de mel
- 2 iogurts grecs (amb o sense sucre, podeu triar)
- Sucre en pols per decorar
Pas a pas:
1- Mesclau per una banda tots els ingredients sòlids i per l’altra tots els líquids.
2- Anau afegint els sòlids en unes quantes vegades als líquids, fins que estigui tot ben integrat.
3- Untau el motlle ben untat i vessau-hi la pasta. Procurau que us quedi més o manco pla per sobre.
4- Forn a 175º-180º durant uns 45-50 minuts o fins que en punxar-lo amb un escuradents aquest surti net.
5- Deixau la coca uns minuts dins el motlle abans de treure’l.
6- Deixau refredar. Un cop fred el podeu decorar amb un poc de sucre en pols.
Fàcil, eh? Un bon berenar pels matins!
Ens veim aviat!
Besades!!!
PD: La farina de garrova que he emprat per fer aquesta coca és una que he trobat en el supermercat de productes ecològics que hi ha en el meu poble. N’hi havia de diferents marques i composicions. Algunes duien canyella i altres ingredients d’aquest tipus. La que jo vaig comprar va ser una que únicament és garrova triturada i torrada, no duia altres components.
Deixa un comentari