Tots els mallorquins ho sabeu. No podeu deixar l’illa sense posar dins la maleta una bossa (o dues) de galletes d’oli. És essencial! Què passaria si no les duguéssiu? El caos mundial segurament.
El pa, aliment fonamental durant els llargs viatges (sobretot en vaixell) ve de molt enrera. De fet, entre els aliments que s’embarcaven en els vaixells a l’Edat Mitjana un d’ells era el bescuit, que si fa no fa era un pa sec que tenia una llarga duració. Era de fet un element bàsic en la dieta marinera mediterrània medieval. Aquest pa era fet amb aigua (molta manco que en el pa normal), farina i llevat, sense sal. Era rodó aproximadament un pam de diàmetre i un o dos dits de gruix. Quan s’embarcava, es feia en sacs que es posaven en la zona menys humida del vaixell. Com que era tan dur i sec, no es podia menjar talment, si no que s’havia de trencar i humitejar amb aigua, vi o brou! I per no perdre’n cap tros, en rompre’l es feia dins un mocador.
La recepta que us duc és mooooolt més menjívola, de fet és la recepta d’un forn de Felanitx de finals del s. XIX. Com m’agrada que em regalin aquests petits tresorets! Na Miquela, companya de ma mare a la feina ve de família de forners i fa poc em va deixar copiar les receptes del forn que tenien a Felanitx, un forn que datava de 1888, el Forn des Convent. Entre d’altres hi havia aquesta, que vaig haver d’adaptar una mica perquè la mesura de la farina en un principi no va funcionar.
Ingredients:
- 115 ml d’oli
- 50 g de saïm
- 115 ml d’aigua tèbia
- 1/2 pastilla de llevat fresc (uns 12-13 g)
- 1 cullereta de postres de sal
- 450 g de farina normal
Pas a pas:
1- Posam el llevat en l’aigua i la fonem. Anam afegint tots els ingredients, excepte la sal, i pastam bé fins a fer una bolla.
2- En els darrers minuts de pastar afegim la sal.
3- Sobre una superfície neta anam estirant trossets de pasta fins a deixar-la amb uns milímetres de gruix, no molts perquè després la pasta pujarà. Jo he aprimat la pasta 4 mm.
4- Anam tallant amb un motlle de senyorets si volem tenir galletes d’oli temàtiques (o un tassonet petit si no necessitam res en especial) i anam posant les galletes d’oli sobre una safata de forn sobre la que hi haurem posat paper de forn. Les deixam reposar fins que pugin una mica. Amb la calor que fa no haureu d’esperar molt de temps!
5- Abans de posar-les en el forn, pitjam una mica en en centre amb un dit, fent un petit clot i amb l’ajuda d’algun instrument punxagut feim uns petits foradets en el clotet. Per aquesta feina vaig utilitzar una boquilla de les que s’utilitzen amb màniga pastissera per a decorar pastissos, com que té la punta dentada d’una sola pitjada ja feia 5 piquets sobre la pasta.
6- Posam en el forn a 180º fins que les galletes estiguin dauradetes. Llavors ja les podrem treure i deixar refredar.
Per què les vaig fer en forma de peixet? Idò perquè la meva neboda gran celebrava el seu 3r aniversari i la seva festa era de temàtica de sirenes. I sabeu què? Va resultar que la mida del motlle era l’ideal!
Si us animau a fer aquesta recepta estareu perpetuant un aliment centenari. I si algun estudiant s’oblida de les nostres estimadíssimes galletes ara que molts partiran cap a altres terres a estudiar, sempre les podreu fer vosaltres mateixos!
Passau un bon estiu! Besades!
Deixa un comentari