No sé com començar aquesta entrada. Per jo és una entrada trista. El meu Tastador Oficial, el nostre Pacient Impacient ja no és amb nosaltres. Ens va deixar fa una setmana un buit impossible de tornar a omplir. La vida no és justa i ens ho ha demostrat de la manera més brutal possible.
No fa molt més d’un mes que celebràvem el seu aniversari, tots junts. Amb la família més propera, els amics de tota la vida… I ara ja no hi és. Els darrers dies vàrem parlar de coses que amb els ulls d’ara cobren una importància especial: sobre la feina, la família, futurs projectes, feines pendents… Moltes d’aquestes coses es duran a terme, es clar, però ja no seran el mateix. I d’altres han quedat pendents ja per sempre més.
Una de les coses que m’entristeix més és que la meva nebodeta no es recordarà del seu padrí. Aquesta va ser una de les coses de les que vàrem parlar un dia ell i jo a l’hospital, quan encara ens pensàvem que la vida ens donaria una mica més de temps. Durant aquells dies d’hospital no varen faltar les fotos de la nina, i fins i tot férem algun skype amb ella. Però no era el mateix que tenir-la en directe.
També parlàrem de les coses que havíem de fer els meus germans i jo. Cada un tenia una escomesa, i la meva va ser molt clara: «tu has de cuinar i fer coses. No t’has d’aturar»… Però no en tenc ganes. Gens ni mica. M’està costant una barbaritat escriure aquesta entrada. L’estic plorant molt, però… Hem de seguir. El continuaré, el continuarem enyorant. Hem d’avançar encara que costi, i costarà moltíssim.
Per això torn a escriure, per avançar malgrat la seva absència. Perquè na Maria no tendrà al seu padrí però nosaltres estarem aquí per poder-li dir com era, per ensenyar-li fotos i explicar-li anècdotes. Perquè estic segura que em renyaria si em deixés i deixés el que fins ara m’ha fet feliç i que ell també ha gaudit. No oblideu que ell era el meu Tastador Oficial i principal crític de tot el que faig.
Aquesta recepta la vaig fer just abans de la seva partida. És una recepta senzilla, sense moltes complicacions. Gaudiu-la:
(Recepta extreta, i un poc modificada, de El rincón de Bea, delicias para compartir)
Ingredients:
- 2 cullerades de mantega
- 1 ou
- 1 cullerada de llet
- 1/2 cullereta de pasta de vainilla Bourbon
- 1 cullerada de sucre morè
- 2 cullerades de sucre blanc
- 4 cullerades de farina amb llevat incorporat
- un polsim de sal
- 4 fraules tallades en quarts
Pas a pas:
1- Foneu la mantega en el microones sense que s’arribi a encalentir a dins de la tassa on fareu el mug cake.
2- Anau afegint tots els ingredients un a un excepte les fraules. Esperau a tenir ben integrat un ingredient abans d’afegir l’anterior.
3- Afegiu les fraules, mesclau una mica per a què quedin ben repartides.
4- Posau la tassa al microones 1,45 minuts a 600W. Jo li he deixat 30 segons més.
Pensau que no quedarà un pastís com quedaria dins el forn, us sortirà molt humit per mor de les maduixes. Serviu amb nata muntada i unes fraules fresques.
Papà, aquesta no l’hauràs poguda tastar, però no m’aturaré aquí, tal com vàrem quedar. Un beso molt gros.
Deixa un comentari