ORELLANES

Unes quantes vegades us he explicat la importància que han tengut els meus padrins per mi. Sobretot el meu padrí Joan, que sempre va tenir una gran curiositat per la cuina. Quan es va jubilar es va apuntar a tots els cursets de cuina que feien a les aules de la 3a edat de Manacor. Ma mare fa poc em va donar una carpeta plena de les fotocòpies que els donaven de les receptes que practicaven. Algunes em varen sorprendre per la seva complexitat, i d’altres eren bastant més casolanes.

A part d’això li agradava molt recopilar receptes d’altra gent. Demanava receptes que li agradaven a les veïnades i les practicava. Quan era nina no sé com no vaig tornar diabètica, perquè vaig menjar més sucre… i així i tot una bufada de vent m’hagués enduit.

Una de les que més record és aquesta. A Porto Cristo sempre hem tengut uns veinats que han estat pràcticament família i la padrina Parra, que ara tendria molt més de 100 anys, era la guardiana d’aquesta recepta. Evidentment el meu padrí li va demanar i de llavors ençà a ca nostra sempre s’ha fet aquesta, i d’aquesta manera.

Ingredients:

• 1 ou
• 100 g de saïm
• 100 g de sucre
• 1 tassó (de vi) de llet
• farina (la meitat de normal i la meitat de força)

Pas a pas:

1- Mesclam l’ou, el saïm (l’haurem tret de la gelera, si li tenim, per a què no sigui dur), la llet i el sucre.

2- Anam afegint la mescla de farines fins a aconseguir una massa compacte. És important perquè l’haurem d’aprimar.

3- Un cop feta la pasta i reposada anam agafant trossets de pasta i els anam aprimant fins a deixar-los molt i molt fins.

4- Posam 3 dits d’oli a encalentir i hi anam posant les orellanes a dins quan l’oli estigui molt calent. Veurem que bufen tot d’una. Hem d’anar molt en compte que no se’ns cremin.

5- Un cop cuites les treiem de l’oli i les deixam degotar damunt paper de cuina.

6- Quan estiguin fredes les espolsam amb sucre en pols.

A casa sempre l’hem fet d’aquesta manera, però sé que hi ha famílies que les fan aprimant la pasta i després tallant-la amb formes geomètriques amb un ganivet. Tot va a gusts, a mi m’agrada més de la manera com ho feia el meu padrí, i que ell havia après de la padrina Parra.

Ens veim la setmana que ve?

Besades!