El 1885 el tsar Alexandre III va encarregar-li a l’orfebre Carl Fabergé un ou de Pasqua per a obsequiar a la seva dona, Maria Fydorevna. El joier va dissenyar la peça que tenia una banda d’or que amagava el sistema d’obertura que amagava un altre ou d’or més petit i en el seu interior una gallina en miniatura d’or massís. Això va agradar tant a la tsarina que Alexandre va demanar-li al joier que cada any creàs un ou per a regalar-li a la seva dona. L’única condició que va imposar va ser que cada obra fos única i que en el seu interior hi hagués una sorpresa secreta. El seu fill Nicolau, a la mort del seu pare va seguir amb la tradició. Acabaven de néixer els ous de Fabergé.
De la vuitantena d’ous que es varen crear en els tallers de Fabergé, uns 8 d’ells estan desapareguts. Els altres estan en el Kremlin, altres són propietat de museus i d’altres formen part de col·leccions particulars. Si no n’heu vist mai cap d’obert cercau per internet, són espectaculars. Estan fets amb metalls preciosos i també pedres precioses o semiprecioses. I els detalls de la sorpresa interior dels ous són senzillament fantàstics. 
Evidentment, els que teniu en aquestes fotos no són de Fabergé, són de Melis (hehehe), i els metalls tampoc són preciosos, són fulls de pa d’or fals. Però per entretenir-se una estona i practicar la tècnica del daurat són bastant encertats.
Ja us dic ara que és una tècnica molt fàcil, i més així com l’he utilitzada sobre aquests ous. Us sembla que us presenti els materials?
Materials:
- Ous buits i nets
- Aigua molt calenta
- Colorant alimentari
- Vinagre
- Pals de broqueta
- Mixtió a l’aigua (en trobareu en botigues de Belles Arts)
- Pa d’or fals
- Pinzell
- Goma laca (també en botigues de Belles Arts, ja la trobareu preparada)
Pas a pas:
1.- Primer de tot, posau l’aigua i el vinagre en un recipient on us hi pugui cabre un ou. Afegiu colorant (al gust) i submergiu l’ou en aquesta dissolució. Depenent del tipus d’ou agafarà color abans o li costarà una mica. Els ous que veis aquí són d’oca, tenen la closca més gruixuda que els de gallina, i me va costar unes quantes hores que agafessin color (potser en varen agafar massa i tot), però també dependrà de la quantitat de colorant que poseu i si és líquid o en pasta. Si és en pasta anirà tot més ràpid. Procurau anar donant voltes a l’ou perquè agafi color per tot. Això sí, si us fa aigües també pot quedar molt bé.
2.- En trobar que ja tenen el color desitjat, els heu de deixar assecar. Jo els vaig posar en un pal de broqueta pel forat més gros, i els vaig aguantar dins un tassó alt. No els assequeu amb paper o drap perquè els llevareu part del tint.
3.- Un cop secs aplicau el mixtió amb un pinzell (mirau les notes de baix). Com haureu vist, està aplicat de manera aleatòria (un poc per aquí, molt per allà…), ja que aquesta és la gràcia d’aquesta decoració.
4.- Aplicau les fulles de pa d’or sobre l’ou. S’enganxarà només en les zones que hageu aplicat el mixtió. Deixau reposar tot fins que hagi passat el temps de mordent.
5.- Amb un pinzell retirau els restes de pa d’or que no s’hagin enganxat.
6.- Per protegir el pa d’or i el tint de la closca, aplicau goma laca amb un pinzell. És suficient amb una capa fina.
Com podeu comprovar és una tècnica molt senzilla, i per començar, aquest exercici és molt fàcil. Animau-vos a provar-ho!
Ens veim la propera setmana… amb més ous! 😉
PD: El mixtió, per simplificar, és una cola preparada per aplicar pa d’or sobre diferents superfícies. Depèn del que compreu té un mordent determinat, això és la quantitat de temps que té capacitat d’adherir coses. El que jo tenc té un mordent de 12 hores, per tant durant 12 hores puc anar enganxat coses.
PD2: El pa d’or autèntic és un metall estable, que no es rovella, però el fals és una aleació de metalls que acaba per virar els colors, per tant, si no aplicau goma laca a sobre al cap d’un temps veureu que el pa d’or canvia de tonalitats.
PD3: La goma laca és una resina natural. La trobareu transparent o amb el color vermellós típic d’aquesta resina. Protegeix la pintura i les làmines metàl·liques del desgast i de la corrosió.
Deixa un comentari