A vegades em costa una mica escriure les entrades del blog. No em surten les paraules, i no perquè en tengui poques per dir. Però es fa difícil poder expressar en paraules el que passa pel meu cap.
No sé si us passa però a vegades les idees i pensaments s’acumulen dins el cap i no saps cap a on anar. Es fa difícil distingir el que és urgent del que no ho és. O per exemple no saps si seguir amb el que saps que tens segur o renunciar a tot i començar de nou. Què és més adient per a mi? Ningú ho sap més que nosaltres. A vegades faig aquest exercici de reflexió amb els meus alumnes més grans: com et voldries veure d’aquí a 5 anys? No com et veus, si no com voldries. Al principi se’ls fa una mica complicat, però passats uns minuts començ a veure que un somriure es dibuixa a la seva cara i comprenc que comencen a somniar.
És un moment preciós. Veure com les seves il·lusions comencen a agafar forma dins el seu capet és fantàstic. Però no hi ha recompensa sense sacrifici. Després de reflexionar i compartir durant una estona el que han anat cavil·lant ve el torn de començar a pensar quin és el camí que han de prendre per poder arribar a aconseguir aquell somni. Sovint arriben a la conclusió que per arribar allà on volen han de fer algun sacrifici: del seu temps, de les seves relacions personals o d’esforç.
Així com anam tornant grans, aquests sacrificis muden en altres de més seriosos i a vegades ens fan molta més por. Encara que sempre hàgim estat persones valentes! La seguretat aconseguida és més mala de canviar per una aventura que no saps si serà transitòria… Però què hi pots perdre? La vida només són tres dies… i ja n’hem gastat dos.
Que sí, que avui, a més de rollo també hi ha recepta, no us preocupeu! 😉
(recepta de Marc Grossman)
Ingredients:
- 300 ml d’aigua
- 15 g de ceba trossejada
- 15 g d’àpit trossejat
- 1 cullerada de cafè d’oli
- 150 g de concentrat de tomàtiga
- 70 g de sucre en pols
- 50 ml de vinagre blanc
- 1 cullerada sopera de Maizena
- 2 pessics de sal
- 1/2 pessic de nou moscada ratllada
Pas a pas:
1- En una pella posau la cullereta d’oli, l’àpit i la ceba i sofregiu una miqueta, uns 3 minutets. Quan vegem que comença a estar afegim l’aigua i ho deixam fins que bulli. Baixam el foc i deixam bullir durant 10 minuts.
2- Un cop bullit colam el brou. Necessitarem 330 ml del brou, si veim que en falta afegim aigua fins arribar a aquest volum. Reservam.
3- Posam el brou reservat, el concentrat de tomàtiga, el sucre, la sal i la mou moscada en una olleta. Ho encalentim fins que bulli, baixam el foc i ho deixam així durant 5 minuts. Ho anam remenant regularment.
4- En un bol a part mesclam el vinagre i la Maizena i l’afegim a l’olleta de la tomàtiga. Ho deixam bullir uns 5 minuts més.
El podem servir quan estigui ben fred. Per conservar-lo el podem posar dins un potet i guardar-lo a la gelera.
No sé per on aniran els meus pensaments ni les meves accions. Pot ser hi hagi alguna situació que em faci reacciónar cap a una part o cap a una altra. Qui ho sap? Pot ser allò que fa més por és el que realment ens convé, no?
Fins una altra!
Besades!
Deixa un comentari