Sona una mica estrany, sí, però el chalk paint és una pintura fantàstica i amb moltes possibilitats. Que què és el chalk paint? Bàsicament és pintura amb guix. Hi ha una dona, n’Annie Sloan, que ha registrat «chalk paint» com a marca seva, per tant hauriem de xerrar de pintura de guix, així en català, per mor de marques i aquestes coses.
És una pintura que, com us deia abans, té moltes possibilitats: no fa olor, s’anivella sola (per tant una vegada seca no deixa marques de pinzell), es comercialitza en molts de colors i es poden mesclar entre sí, es poden pintar moltes superfícies (vidre, metall, fusta, tela…), tots els estris es poden netejar amb aigua, i crec que el millor de tot és que no és tòxica, per tant es poden pintar fins i tot juguetes de nins.
El cas és que, com ja vos vaig dir, he de fer repòs, però no puc estar sense fer res. I me vaig apuntar a un curs on-line de pintura amb chalk paint. I m’encanta!!! Per ara ja hem pintat sobre totes les superfícies, i aquesta setmana ens estan ensenyant altres tècniques. Per exemple, la que he utilitzat per pintar aquest tamboret. I com que tot això ho puc fer d’asseguda…
El tenia per ca nostra i estava a punt de tirar-lo. Tenia la tela molt gastada i amb taques que ja no sortien, la fusta no m’agradava… però encara tenia utilitat i em resistia a llençar-lo. I vet aquí que ha estat una sort, perquè ara tenc un seient útil i del que m’agrada el seu aspecte!
Us cont com l’he fet:
Materials:
- Pintura chalk paint (jo he utilitzat els colors: gris New York, vintage, sal ibiza, ocre Sahara i blanco nube, tots ells de la marca La Pajarita)
- Pinzells sintètics
- Pinzells d’escuma
- Cinta de pintor
- Plantilla
Pas a pas:
1- Aquesta pintura té la meravellosa propietat que no necessita haver de fregar la fusta abans de pintar! Per tant el que he fet ha estat pintar les potes amb el color sal ibiza. He deixat assecar la primera capa i n’hi he donat una segona, ha estat suficient.
2- Un cop ben eixutes les potes, he posat cinta de pintor just a baix de la tela, per no tacar la fusta.
3- He donat una capa de color vintage a la tela, i he esperat a que estés ben eixuta. Al cap d’unes hores ja he pogut donar la segona capa, i així ha estat suficient per tapar tota la tela i que no es veiessin els colors.
4- Amb la cinta de pintor he fet unes reserves per pintar unes línies de diferents gruixes, com podeu veure. En aquesta ocasió he utilitzat el color ocre Sahara. No he aplicat la pintura de manera uniforme i ho he fet amb un pinzell d’escuma, de manera que en alguns llocs n’hi ha més que en altres, com si estés gastat. En estar eixut ja podeu treure la cinta de pintor.
5- Per acabar, he subjectat la plantilla amb la cinta de pintor ben centrada, trepitjant les línies grogues, i he aplicat la pintura com en el pas número 4, sense massa uniformitat. En aquest cas he aplicat el gris New York rebaixat una mica amb el blanco nube.
Com veieu, no m’he complicat massa… Bé, amb la plantilla una mica perquè com que no en tenia cap, l’he treta de Pinterest i l’he retallada jo. Quin mal de dits que he arribat a tenir d’apretar amb el bisturí… Però el resultat m’agrada. No sé què trobareu vosaltres, però aquesta pintura és tot un descobriment. Ja estic pensant a veure que faré durant les vacances d’estiu…
Ens veim la setmana que ve? Vaig recuperant les forces a poc a poc i tenc ganes de preparar-vos una recepta salada per Sant Jordi!
Besades!!!
PD: Procurau posar-vos roba que es pugui embrutar, aquesta pintura NO surt de la roba de cap manera!
PD2: Rentau els pinzells, tot d’una que no els hàgiu de mester, amb aigua. No els renteu amb disolvents.
PD3: Aquestes pintures no són precisament barates, però amb un potet petit podeu pintar molta superfície i a més és molt cobrent.
Deixa un comentari