Etiqueta: confitura

PASTÍS VAIXELL PIRATA (I)
Per començar aquesta entrada, haureu de perdonar-me la qualitat de les fotos. Vaig tenir massa feines com per estar pendent en tot moment de la càmera. Però vaja, crec que les passes principals les vaig deixar retratades.

Fa unes setmanes va ser el 4t aniversari dels dos bessons fills de na Maria Àngela, un cosina meva. I em va demanar si podia fer un pastís de temàtica de pirates. Quan li vaig demanar si tenia alguna idea em va passar una imatge d’un pastís decorat amb fondant. Era molt xulo, però no m’agrada fer feina amb fondant, i amb aquesta calor i humitat… ufff… mala idea. Però bé, vàrem cercar altres possibilitats (ja sabeu, pinterest és una meravella a l’hora d’inspirar-te!) i varen sortir el cofre d’un tresor i un vaixell pirata. I què creieu que triaren els nins? Evident! El vaixell pirata!

Vaig cercar molts exemples, i de tots m’agradava algun detall, alguna cosa que pensava que podia aplicar al que havia de fer jo. Vaig pensar fer fotos de tot el procés, no per publicar, si no per tenir de record per si un dia en volia fer un altre (crec que estaré moooolt de temps a fer-ne un altre, duu una feinada!). Pero vaja, ja que estava fet… potser algú s’atreveixi i vulgui saber com està fet aquest, per tant… aquí teniu el pas a pas:

Necessitareu:
- Una recepta d’sponge cake d’oli
- 4 receptes de coca de xocolata (canviant la cervesa per llet)
- Una capsa de MIKADO
- Un paquetet de galletetes farcides de xocolata tipus PRÍNCIPE (jo en vaig trobar unes semblants al Müller de Manacor, si no, qualsevol que siguin petites ja van bé)
- Xocolata blanca i xocolata negra per fondre
- Perletes platejades de sucre
- Monedes de xocolata
- Pintura metal·litzada comestible: daurada i platejada; i colorant comestible en pasta: negre i blau
- Purpurina platejada
- Paper de forn
- Confitura de fruites del bosc
- Plantilla de la base del vaixell
- Plantilla de les àncores
- Palangana per forn quadrada de 24,5 x 24,5
- Palangana per forn rectangular de 37 x 25
Pas a pas:

Primer vaig preparar tots els detalls. Es poden preparar uns dies abans i guardar-se en un lloc fresc i ben tancat en una carmanyola.

a. Per les baranes del vaixell: vaig treure la part que no tenia xocolata d’un dels mikados i en vaig tallar a dos per la meitat. Amb l’ajuda d’un escuradents, vaig “soldar” les baranes amb xocolata negra. Pensau a fer això sobre paper de forn per a què després no tengueu problemes a l’hora de desferrar-ho. Queda una cosa així com podeu veure a la foto.

b. Per les àncores i ulls de bou: vaig cercar per internet el dibuix d’una àncora i a l’hora d’imprimir-la en vaig posar unes quantes còpies a la mateixa fulla, de manera que sortien unes 9 àncores a la pàgina d’una mida més o manco raonable per la mida que havia de tenir el vaixell. Vaig posar un paper de forn a sobre de la fulla impresa (pas important!). Amb un con de paper de forn amb xocolata blanca a dins vaig dibuixar sobre el paper de forn la forma que tenia de les àncores. Abans que es solidifiqués vaig posar una perleta de sucre a la creu de dalt. En vaig fer dues per si de cas…

Pels ulls de bou no vaig fer més que sucar les galletetes dins de la xocolata blanca, en vaig treure l’excés treient la galleta amb una forqueta i donant uns quants copets en el bol, i deixar-les secar sobre el paper de forn dins la gelera(*).

c. Per pintar les àncores i els ulls de bou: amb un pinzell (que no s’hagi utilitzat per pintar amb altre cosa que no sigui colorant alimentari) vaig pintar amb pintura metal·litzada platejada l’àncora i abans que s’eixugués la pintura vaig espolsar purpurina platejada comestible per sobre.

Pels ulls de bou vaig pintar per sobre de la xocolata blanca que havia posat a les galletes d’una manera molt senzilla utilitzant pintura daurada metal·litzada i fent els detalls amb colorant alimentari negre i blau.

d. I anem al vaixell! Comencem per la base. Per fer la base vaig utilitzar el motlle quadrat. Un cop treta la coca del forn (i refredada) la vaig tallar per la meitat amb una mandolina i la vaig farcir de confitura de fruites del bosc. Això es va reservar fins a l’endemà dins la gelera. Jo ja ho vaig deixar a sobre de la base de cartró on presentaria el pastís.

d. I pel vaixell: Vaig fer 4 receptes de coca de xocolata ( amb el motlle rectangular) i amb una plantilla feta amb paper de forn (això depèn de les mides del vostre vaixell) vaig tallar tres de les coques amb ella i de la darrera només vaig tallar la part del davant i del darrera. En una de les parts grosses hi vaig retallar un quadrat per poder-hi posar monedes de xocolata i perles platejades de sucre (quin vaixell pirata seria aquest si no dugués un tresor a dins?), de manera que en tallar en el punt just, sortirien del pastís.

Pel muntatge, ja ho veieu a les imatges, ho vaig fer amb confitura de fruites del bosc. Primer vaig col·locar una de les planxes fetes amb plantilla i vaig posar confitura per sobre excepte en la zona on hi hauria el forat de la planxa que aniria a sobre. Després vendria la planxa amb el forat, que farciria de monedes i perles. A sobre d’aquesta hi aniria una altra capa de confitura i la darrera planxa sencera. Per acabar, només haurieu d’enganxar amb confitura la proa i la popa. Per assegurar tot el pastís vaig posar uns quants pals de broqueta. El vaig deixar refredar dins la gelera per a què agafés cos.

Un cop ben fred, va arribar l’hora de tallar-lo per a què agafés forma. Com veieu a les imatges, sense tallar queda un vaixell recte, sense massa gràcia. Amb un ganivet de serra, i amb molta cura, vaig retallar en algunes zones per a què agafés la forma que jo volia. I a més, vaig fer 4 triangles amb la coca que quedava i vaig fer uns quants detalls.

Fins aquí la primera part del making off del vaixell. Crec que mai he fet una entrada tan llarga com aquesta… I encara queda la segona part! Preparau-vos perquè la tendreu la setmana que ve!

Besades!

(*) Realment la xocolata blanca no és xocolata, és el greix que es treu del cacau, per tant és un poc més mala de manejar. Podeu fer perfectament les àncores amb xocolata negre, seran més resistents.
11 d’agost de 2016
PASTÍS DE POMA
He començat un curs nou. Bé, no sé si realment es pot anomenar curs, seria millor dir-li col·leccionable. Fa un temps en vaig fer un de Planeta de Agostini sobre reposteria, i la setmana passada em cridaren per oferir-me’n un altre.

Al principi no m’ho vaig pensar gens. Vaig dir que no. No me feia ganes començar un interminable degoteig de fascicles. Però així com m’anaven explicant com era aquest col·leccionable més m’anava interessant. Es tracta del Kit&Chef. I què és el Kit&Chef? Idò és un col·leccionable una mica especial ja que són 12 caixes. En realitat 24 si decideixes fer els dos tipus de cuina (reposteria i cuina de mercat). Dins cada caixa hi ha una sèrie d’elements per poder fer les receptes que et donen (6 receptes a cada caixa) i cada una d’elles està dedicada a un tema en concret. El primer número és el de bescuits i farciments i a dins m’hi vaig trobar: un motlle desmuntable de 2 usos de 26 cm, 100 càpsules per cupcakes, sucre de taronja, crema de xocolata de Dr. Oetker, un set de 4 colorants alimentaris de Dr. Oetker, un pot de confitura d’albercoc d’Hero, 6 fitxes amb receptes i un pot metàl·lic per la farina.

A més, i aquí ve la part interessant, si et subscrius tens accés a una web on la chef Alba Ruiz és la professora i et dóna consells, resol dubtes i fins i tot dóna masterclasses en directe! També pots intercanviar opinions, receptes, dubtes i fotos del que vas fent amb els altres alumnes inscrits.

Divendres passat va ser la primera masterclass en directe, via youtube, i la recepta va ser aquesta. Bé, més o manco. La crema pastissera és una mica inventada, però ha sortit un pastís de poma ben xulo! I bó, que és el més important. 🙂 La pròxima caixa tracta el tema de la xocolata… operació bikini? Juas!

Ingredients:
- 1 planxa de pasta de fulls
- 6 vermells d’ou
- 12 cullerades de sucre
- 2 cullerades de maizena
- 600 g de nata
- 1 beina de vainilla
- pasta de fulls
- 2 o 3 pomes (depèn de com siguin de grosses)*
- sucre morè
- confitura d’albercoc
Pas a pas:

1- Preparau la pasta aprimat-la una mica fins que cobreixi totalment el motlle. Haurieu de triar un motlle baixet, i si es pot desemmotllar com aquest, molt millor. Jo he posat la pasta juntament amb el paper, així no he embrutat el motlle i ha estat molt més fàcil de treure. Punxau amb una forqueta per tota la superfície de la pasta.

2- Per preparar la crema pastissera posau la nata i la beina de vainilla a bullir, i després deixau reposar i reservau. Si obriu la beina la crema us quedarà molt més gustosa.

3- Bateu els ous i en sucre en un bol fins que hagin blanquejat un poc, afegiu la maizena. Posau una mica de la nata a la mescla dels ous i removeu fins que estigui ben integrat. Afegiu tota la nata i tornau a posar-ho al foc (sense la beina de vainilla aquest cop) i deixau bullir sense deixar de moure (si no se us engaxarà) durant 1-2 minuts, fins que hagi espessit. Retirau del foc i reservau.

4- Pelau les pomes, treieu-lis el cor i tallaules finetes.

5- Posau la crema pastissera sobre la pasta de fulls i a sobre els trossos de poma clavats en la crema pastissera. Si posau la poma així en comptes de a sobre, haureu de posar més poma, però també us quedarà un pastís molt més gustós.

6- Escampau sucre morè per sobre.

7- Posau el forn a 200º i deixau-hi el pastís durant 1 hora aproximadament. Vigilau per si el forn és massa fort, ja que ho haureu de treure abans si comença a coure’s massa.

8- Un cop estigui ben freda, desemmotllau. Mesclau un poc de confitura d’albercoc amb unes cullerades d’aigua i mesclau fins que estigui prou líquida com per poder escampar-la còmodament amb un pinzell de cuina. Pinzellau tota la superfície del pastís amb aquesta mescla.

I ja està! Du una mica de feina, però les coses bones en duen! Ja me direu com us ha anat si la provau de fer. Ens veim la setmana que ve.

Besades!

*Podeu triar el tipus de poma que us agradi més, però jo no triaria aquelles que són més tirant a arenoses.

PD: Com que les mesures de la crema pastissera les he fet per aprofitar el que tenia sense tudar, us en sobrarà. Jo de vosaltres compraria una altra panxa de pasta de fulls i en faria minipastissets de poma o d’altres fruites per aprofitar el que us sobri. Una altra opció és menjar-la a cullerades!
7 de juliol de 2016
PIRULETES SALADES
Els que seguiu aquest blog notareu algun canvi i els que no… benvinguts a DE COLORS I SUCRE!

A mitjans d’agost vaig rebre un missatge per facebook. Era en Miquel Ferrer, i me va explicar que la revista Cent per Cent volia treure la seva versió digital. Com a membre de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor em demanava si ens feia ganes col·laborar amb la revista. I és clar que ens va fer ganes! I després em va demanar a mi si me feia ganes ser el SUPLEMENT de la revista. Sincerament, això de suplement em recordava a tota la parafernàlia que duen els diaris els diumenges i em va fer molta gràcia. També vaig dir que sí. Però vaig dir que sí per unes quantes raons: m’agrada la revista Cent per Cent, des de fa anys és un referent de la premsa local en català; podia seguir amb el meu blog, tal com jo el volia (ara una mica millorat, no hi ha com tenir dissenyadors a l’abast); i sobretot, em donaven total llibertat per fer i desfer amb ell, publicar el que volgués i quan volgués, cosa que he fet des que el vaig començar ara fa poc més d’un any.

La cosa és que des d’aquest dijous ja form part de la família del Cent per Cent i esper que els que em conegueu a partir d’ara us agradi el que faig. Ja us avís que no som cuinera ni pastissera, i que l’únic que faig en el blog és escriure les meves experiències dins la cuina, algunes millors i d’altres no tan bones. De tot se n’aprèn!

Aquesta setmana no tenc molt de temps per fer una recepta molt complicada, i com que varen sobrar coses de la festa de mon pare (mirau l’entrada anterior), he decidit aprofitar-los. Us vénen de gust unes piruletes salades?

Ingredients:
- 2 paquets de pasta de fulls (millor que no siguin de pastisseria perquè s’estufen massa)
- sobrassada / mel / sucre
- botifarró /ceba caramel·itzada*
- formatge semicurat /confitura de figa (o de tomàtigues cherry, o d’albercoc…)
- 1 ou
- pals de gelat (opcional, podeu fer el mateix sense els pals, versió pastisset)
Anem pas a pas:

1- Primer prepararem la ceba caramel·litzada amb 340 gr de ceba tallada en juliana, 50 gr de mantega, 30 gr de caramel líquid, 1/2 cullereta de sal i un polsim de pebre bo. Posam la mantega i la ceba en una pella i anam sofregint la ceba fins que estigui fluixeta. En aquest moment afegim el caramel, la sal i el pebre bo. Ho hem de coure fins que hagi caramel·litzat. Queda de color daurat, a les fotos en teniu mostra.

2- Estenem la pasta de fulls sobre la superfície de treball i tallam amb un talla-pastes les formes que més ens agradin. Millor que siguin simples perquè dins el forn s’estufaran i perdran bastant.

3- Posam una de les formes de base sobre la placa folrada de paper de forn o planxes de silicona. Posam en el centre el pal de gelat, i a sobre hi posam les combinacions anteriors:
- Sobrassada, mel i sucre (les rodones)
- Botifarró amb ceba caramel·litzada (les quadrades)
- Formatge semi curat amb confitura de figa (amb forma de cor)
4- Tapam cada piruleta amb la mateixa forma amb uns tallets per a que surti la humitat, pressionam els costats amb una forqueta per a què no ens surti el farcit i pintam amb l’ou batut.

Posam el forn a uns 170º-180º uns 12 minuts (cada forn és un món, vigilau-lo). En estar la pasta de fulls un poc dauradeta ja podeu treure les piruletes del forn. I a menjar!

Esper que aquesta primera recepta en el nou blog us vengui de gust! Salut!

PD: Totes les entrades anteriors a aquesta no haguessin estat possibles sense el recolzament moral de la família i amics, que han hagut de “patir” haver de fer de tastadors de tot el que vaig fent a la cuina. I sobretot, d’en Jordi J. Parera, que m’ha ajudat moltíssim a l’hora de manejar l’anterior programa del blog (potser això de la pastisseria me vagi un poc bé, però la informàtica… això ja és una altre història) i d’en Joan Estelrich, que ha tengut la paciència de corregir les faltes que vaig fent en les entrades. Moltes gràcies!!! A partir d’ara serà en Miquel Ferrer qui haurà d’aguantar la meva poca traça amb la informàtica 😉

PD2: Us sobrarà ceba caramel·litzada, però com a acompanyament de carns torrades és boníssima! No la tudeu!
11 d’octubre de 2015
ETIQUETES PER A POTS DE CONFITURA CASOLANA

Ja que aquests dies passats hem fet confitura és millor etiquetar-la. Ja sigui per regalar o per guardar al rebost sempre és millor que dugui el nom posat. No fos cosa que en haver passat uns mesos aneu a agafar un pot pensant que és confitura de fraula i resulti que és de tomàtiga. No és que una sigui millor o pitjor que l’altra, però resultaria una mica estrany farcir un pastís amb confitura de cherry, no trobau?

Us he dissenyat dos tipus d’etiquetes: una de grossa per poder enganxar al vidre del pot i i l’altre petita per si el pot es massa petit per poder-hi enganxar res. Com veureu, de les grosses us he fet tres estampats diferents i de les petites l’únic que varia és el color. També us he posat en un costat de les grosses un espai per poder escriure el mes i l’any en que heu fet la confitura. En les petites teniu la part del darrera per poder-ho fer.

Anem amb el material que necessitau i la manera en que jo ho he fet.

Material:

– Pistola de silicona
– Corda prima
– Fil de porc
– Tisores
– Paper kraft
– Etiquetes impreses (les teniu més a baix)
– Retolador negre
– Compàs
– Elàstic
– Culleretes de fusta

Pas a pas:

1- Imprimiu les etiquetes que teniu en les imatges de baix. Us n’he fetes de 4 tipus: unes per les dues confitures que ja hem fet anteriorment (pebre i cherry) i les altres dues per a que pogueu posar vosaltres mateixos el nom que necessiteu (una apostrofada i l’altre sense). Podeu modificar la mesura de les etiquetes amb la impresora. Retallau-les i posau el mes i l’any en que heu empotat la confitura, i el nom en cas que no sigui ni per confitura de pebre ni per la de cherry.

2- Marcau cercles amb el compàs sobre el paper kraft i retallau-los. Si us queden un poc grossos un cop posats sobre la tapa dels pots es pot retallar una mica amb les tisores.

3- Amb un elàstic aguantau el paper sobre el pot, així no us costarà gens fermar-lo. Donau dues voltes a la tapa amb la corda i fermau ben estretet per just baix del tap del pot. Un cop ben fermat podeu treure l’elàstic. I si heu de retallar una mica el llarg del paper ara és el moment.

4- Posau la silicona calenta amb la pistola pel revers de l’etiqueta i enganxau-la al pot.

5- Si el que voleu posar són les etiquetes petites, heu de fer un forat per poder passar fil de porc per ell i fermar-lo al pot.

6- Si és per regalar, pot ser us interessa que el pot us quedi una mica més “mono”. El que jo he fet ha estat fermar a la tapa, amb fil de porc, una cullereta de fusta de Ca’n Garanya. I quedareu com uns reis!

Esper que us hagi agradat aquest DIY!

Fins la setmana que ve!

PD: Se m’oblidava! Jo he imprès les etiquetes sobre una cartolina de color cartró. Per això després no m’ha quedat més remei que enganxar-ho amb silicona (també podria haver fet servir “celo” de dues cares, per exemple). Si us voleu estalviar aquest pas, el millor és imprimir les etiquetes sobre paper de ferratina directament.

15 d’agost de 2015
CONFITURA DE PEBRES. PICADA D’ESTIU (III)

Una altra confitura! I de pebres! Sí, ja sé que no és el més habitual, però tampoc ho era l’anterior de cherries, no? I segur que els que l’heu provada em donareu la raó.

La recepta que us duc avui és la mescla de les receptes de dues amigues, na Carme i n’Esther. De cada una he agafat el que més m’ha agradat: de na Carme el color i de n’Esther la senzillesa de la recepta.

És una confitura per quedar molt bé en qualsevol reunió, acte, sopar, dinar… o fins i tot com a detall per regalar. I ara, a l’estiu, és el moment ideal per fer-la ja que és una verdura pròpia d’aquesta època.

Les proporcions d’aquesta recepta són molt fàcils, anem amb els ingredients:

Ingredients:

– 1 part de pebres*

– 1/2 part de sucre

– 1/4 part de vinagre

Realització:

Com ja podeu veure, és una recepta amb unes proporcions molt fàcils. Per exemple: si en voleu fer un kg de verdura, heu de posar mig kg de sucre i un quart de vinagre. Aquesta vegada jo he fet un pebre de cada i n’ha sortit 360 gr de verdura, ideal per un pot no molt gros.

Tallau els pebres en tires molt finetes. Posau tots els ingredients en una olla (si teniu greixonera molt millor). Foc mitjà fins que caramel·litzi tot, això vol dir uns 3/4 d’hora, més o manco, depenent de la quantitat que en volgueu fer.

Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d’una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!

Aquesta confitura és ideal per a menjar a una taula de formatges. Preparau una safata amb diferents classes de formatges i pans i els vostres convidats no en deixaran ni una miqueta!

Bon profit!!!

(*) Si voleu fer la confitura d’un sol color, és millor que només utilitzeu pebrot vermell. Però si voleu donar un toc de color, afegiu pebre groc i verd, però no en parts iguals, sempre és millor que n’hi hagi una mica més de vermell. Pel meu gust! I ja sabeu que per gust…

PD: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.

1 d’agost de 2015
CONFITURA DE TOMÀTIGUES CHERRY. PICADES D’ESTIU (II).
Voleu una altra recepta d’estiu? Idò seguim! Una de les situacions que record de petita és veure al meu padrí fent confitures, salses i empotats durant els estius. Es posava a la fresca al corral de Porto Cristo i junt amb la meva padrina aprofitaven tot el que sortia del nostre tros de fora vila.

Qui no recorda a algun familiar major fent confitura de fruita? De melicotons, d’albercocs, prunes, taronges… inclòs de magranes agres!

El cas és que a mi també em va tocar de més jove ajudar a pesar sucre, remenar, tallar, empotar… I amb una calor espantosa! Però després és cert que a l’hivern s’agraeix obrir un pot de confitura per berenar al matí o per farcir un pastís, i més si es té en compte que és casolana i no té res artificial.

De més gran vaig descobrir que la confitura no té perquè ser sols de fruita. Tomàtigues, albergínies, pebres… de tot en podem fer conserva ensucrada! Fins i tot he vist confitura d’all (aquesta no l’he provada de fer… no tenc molt clar que me pugui agradar). I com que de tomàtigues que no siguin de ramellet sempre en sobren, un any vaig provar de fer-ne confitura, i va sortir boníssima! Uns anys més tard, després de l’èxit d’aquesta, i tenint sobreproducció de tomàtigues cherry, no ho vaig dubtar. Vaig canviar una mica la recepta per adaptar-la al producte… et voilà!Voleu la recepta?

Anem!

Ingredients:
- 1 kg de tomàtigues cherry netes
- 750 gr de sucre (si en teniu de morè molt millor)
- el suc d’una llimona
- 1/2 tassó d’aigua
Pas a pas:

Posau tots els ingredients en una olla. Si teniu una greixonera de test suficientment grossa, molt millor. Posau foc mitjà i de tant en tant remenau per a què no s’enganxi. Estau molt atents, el sucre és bo d’enganxar. Depenent de la quantitat que volgueu fer, la tendreu més estona o manco al foc. Jo n’he fet 1,4 kg, i l’he tenguda un poc més d’una hora i mitja. Sabreu que està feta quan hagi reduit a la meitat i el suc estigui espès.
Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d’una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!La confitura de tomàtigues cherry és ideal per menjar a una taula de formatges, però així com està divina és acompanyant una torradeta amb paté. No heu menjat cosa millor! I amb els vostres convidats quedareu de luxe.

Bon profit!

PD: es pot fer perfectament amb sucre blanc, però el sucre morè dóna un color i un sabor una mica més especial.
PD2: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.
29 de juliol de 2015
CUPCAKES DE VAINILLA SENSE SUCRE
Sap greu saber que hi ha vegades que alguna gent no pot menjar el que tu has cuinat. Ja sigui perquè són intolerants al gluten o perquè han d’anar molt en compte amb el sucre. O simplement perquè estan fent “l’operació biquini” (encara que sigui en ple hivern!).

Doncs bé, amb aquests cupcakes ja no hi ha excusa… per als diabètics! Els celíacs haureu d’esperar a una altra entrada, però temps al temps.

Són uns cupcakes poc dolços, si vos he de dir la veritat, però són ben bons igualment, i així vos passau les goles de menjar alguna cosa dolça sense molts de remordiments.

Aquí teniu la recepta:

Per a la coca:
- 150 ml de llet
- 1/2 cullerada de vinagre de poma
- 120 ml de xarop d’atzavara
- 80 ml d’oli de gira sol
- 2 cullerades d’extracte de vainilla
- 160 gr de farina
- 3/4 de cullerada de llevat en pols
- 1/2 de cullerada de bicarbonat
- 1/4 de cullerada de sal
Pas a pas:

1- Primer de tot preparau un buttermilk amb la llet i el vinagre. Posau-ho tot junt i deixau-lo reposar una estona.

2- Mesclau tots els ingredients líquids per una banda, afegint també el buttermilk, i els secs per una altra.

3- Seguidament mesclau-lo tot junt. La pasta que queda resulta bastant líquida. Ompliu les paneretes de paper però no passeu dels 3/4 de la capacitat, ja que pugen bastant. Aquesta vegada n’he fet servir unes de molt xules i que poden estar totes soles en peu però que són molt grosses, i n’han sortit 6. Si feis servir de les normals vos en sortiran unes 12.

4- Enfornau els cupcakes a 160º durant uns 20-25 minuts, vigilant sempre, ja que cada forn és un món! Quan en punxar amb un escuradents, aquest ja no surti brut, podeu tancar el forn i treure la palangana.

5- El farciment d’aquests cupcakes ho he fet amb una confitura sense sucre apta per a diabètics de maduixa, però els podeu farcir amb la que més vos agradi. O deixar-los sense farcir també. Per fer-ho, he tallat amb un ganivet una tapadoreta a les magdalenes, el posat la confitura i els he tornat a tapar

6- La crema ha estat una cosa de darrera hora, ja que no sabia què posar. Al final he improvisat amb formatge light per untar mesclat amb la confitura de maduixa, en la proporció que a mi m’ha agradat. Per tant, cadascú que ho faci al seu gust. De totes maneres, la pròxima vegada que els faci crec que hi posaré nata pujada, i amb un poc de xarop d’atzavara de maduixa, que vaig veure a la botiga de productes ecològics. S’han de provar coses noves!!!

Salut a tots!
4 d’octubre de 2014