A vegades tenc molt bones idees. Idees realment molt i molt bones. Però no solen coincidir amb el moment més idoni per a dur-les a terme. Segur que us ha passat.
Ja us en vaig parlar fa un temps, crec que a principis d’estiu. Vaig apuntar-me a un curs de La Tallerería. En aquesta escola fan cursos on line de pastisseria sobretot. I al que em feia més ganes inscriure’m era el de rebosteria àrab. A més, després de conèixer en persona a la que seria la meva professora en un curs presencial de macarons ho vaig tenir encara molt més clar. Havia de ser aquell curs i aquella professora. El que va passar però va ser que no vaig tenir temps de practicar totes les receptes. Quina ràbia fa tenir la oportunitat però no disposar del temps necessari.
I és que ja fa un temps, vaig anar a la presentació dels resultats d’un curset de llibres d’artista que va fer el Museu de Manacor en el Molí d’en Fraret. Va resultar que la majoria de gent que estava inscrita eren dones de procedència magribina que tenien tota la intenció de mesclar-se amb la gent d’aquí, i res millor que fer-ho en coses culturals. Idò aquest mateix dia cada un dels participants en el curset va dur alguna cosa per fer una mica de festeta i convidar als que havíem anat a badar una estona. No us puc dir amb paraules com era de bo tot el que varen dur. Espectacular! Aquell mateix dia ens varen anunciar que entre elles hi havia les futures presidenta i vicepresidenta de la futura Associació de Dones per la Igualtat i la Integració.
No cal dir que el dia de la presentació de l’associació el festival de dolços va ser espectacular de bon de veres. Ara enteneu perquè no podia deixar perdre la oportunitat de fer el curset a La Tallereria, no?
La part dolenta és que tots els cursets fan moltes ganes, i ara mateix no tenc gaire temps per practicar les receptes. I és que hi ha un altre curs que ja tenc ullat, amb el gran mestre Luis Olmedo! És un curs de dolços tradicionals de Nadal. Podeu entendre ara com és que les meves idees a vegades no arriben en el moment oportú? En fi, aquí teniu una de les receptes que més he practicat i tothom (i quan dic tothom és tothom) ha al·lucinat quan l’ha tastada, la baklava! Tan senzilla, tan dolça, tan… tan… exquisida… aquí teniu la recepta tal i com ens la varen ensenyar. Si voleu descobrir més receptes crec que ho paga que us apunteu al curs. Tendreu una professora fantàstica i, en el meu cas, uns companys ganials. Això sí, podeu engreixar varis quilos durant el curs… 😉 
Ingredients:
Per la baklava
- 1 paquet de pasta filo
- 100 g de mantega clarificada
- 75 g de festucs
- 75 g d’ametlla
- 25 g de sucre
- 1 cullereta de canyella
Per l’almívar de canyella i taronja
- 250 g de sucre
- 1 tassó d’aigua
- 1 cullereta de canyella
- 2 claus (jo no els pos)
- 1 cullereta de suc de llimona
- 1 trosset de pell de taronja
- 1 cullereta d’aigua de flor de taronger
Pas a pas:
1- Començarem preparant la mantega clarificada. Baldament la recepta digui que s’han de menester 100 g, jo en prepar un poquet més, i pràcticament la faig servir tota. Posam 250 g de mantega trossejada en un perol al foc i així com vegeu que la mantega es va fonent veureu que va deixant anar una escuma. Amb una cullera anam treient tota aquesta escuma, de manera que al final tenguem la mantega ben clareta. Reservam.
2- Preparam el farcit de la baklava triturant els festucs i les ametlles però que no sigui de manera molt fina, que quedin trossos que es puguin notar. Els afegim el sucre i la canyella, mesclam i reservam.
3- Preparam la pasta filo. Per això obrim el paquet i dividim les fulles en tres caramulls (mai, mai, mai deixeu la pasta filo sense tapar, si pot ser amb un drap una mica humidet molt millor). El motlle que jo faig servir fa la meitat de la mida dels fulls de pasta filo, per tant jo les pos doblegades per la meitat. Posam mantega clarificada en el fons del motlle i en els costats. Agafam una fulla, la doblegam per la meitat i la posam en el fons del motlle. Amb un pinzell de silicona posam mantega per sobre de tota la pasta filo. Agafam un altre full, el doblegam, el posam a sobre de l’altre i el pintam amb la mantega, i així fins que acabem de posar tots els fulls del primer caramull.
4- Escampam la meitat de la mescla de fruites seques per sobre de la pasta filo i tornam a fer el mateix que en el pas 3 amb el segon caramull de pasta filo. Quan hagem acabat posam la resta de mescla de fruites seques i tornam a repetir el pas 3 amb el tercer caramull de pasta filo. Acabam pintant amb mantega la superfície de la baklava.
5- Ara ve el més complicat (al manco per mi), hem de tallar la baklava abans de ficar-la al forn. El disseny més comú és el que veis a les fotos, en forma de diamant. Però si voleu provar dissenys més complicats ho podeu fer. Això sí, primer provau aquest ja que veureu que el primer cop ja tendreu molta feina. Per fer-ho agafau un ganivet que talli molt bé.
6- Forn a 175º-180º, fins que vegem que la superfície està bastant dauradeta.
7- Mentre tenim la baklava en el forn prepararem l’almívar. Posam tots els ingredients, excepte l’aigua de flor de taronger en un perol i ho tenim fins que arribi a 108º. Un cop hi arribi retiram tot d’una del foc i afegim l’aigua de flor de taronger. Reservam.
8- Quan poguem treure la baklava del forn escampam l’almívar per sobre. Jo ho faig amb un pinzell de silicona. En aquest punt siau generosos, ho agraireu. Per decorar, aprofitant que l’almívar enganxa molt, podeu posar festucs triturats per sobre, o treure-la a taula sense decorar. No necessita res més en absolut!
No perdeu mai l’oportunitat d’aprendre coses noves, inclús sortint de la vostra zona de confort. La por que pogueu tenir sempre és molt menor a les alegries que tendreu quan conegueu gent nova i coses noves.
Ens veim la setmana que ve! Besades!!!
PD: L’aigua de flor de taronger podeu trobar-la molt econòmica en qualsevol botiga halal. La pasta filo és una mica més complicada de localitzar, jo la compr Hiper Centro a Manacor (o a Porto Cristo), no l’he trobada enlloc més.
