De Colors i Sucre

Etiqueta: formatge

  • PASTÍS DE FORMATGE JAPONÈS

    PASTÍS DE FORMATGE JAPONÈS

    Per favor, digau-me que us ha passat com a mi alguna vegada. Que teniu davant una cosa mooooolt senzilla (o se suposa que és així) i que no hi ha manera, no surt. I ja pots cridar, plorar, resar… que res. No hi ha manera. Que no. Que no surt.DSC_0975

    Idò això és precisament el que em va passar amb aquest cheesecake. El faig per primera vegada, i val, no segueixo les instruccions exactes. Concretament utilitz un motlle massa gran. D’acord, falta meva. Ho vaig fer en un motlle de 20 cm, quan s’especificava un motlle de 15 cm. Resultat: una especie de truita no gens dolenta, però d’aspecte de pastís… per enlloc.DSC_0981

    Segon intent. Ho faig tot escrupulosament tal i com explicala recepta. Quantitats d’ingredients exacte, motlle de panetonne de 16 cm (més petit no el tenia), parets del motlle ben engreixades i a més folrat de paper, temperatures controladíssimes… i res, una altra truita blaaaanca com la neu. DSC_0983

    I anem al tercer intent. Consultant a gent a veure què podia estar passant, el que es veia era que o bé la temperatura, o bé els temps de cocció no anaven com tocava. Recordau que sempre us dic que tot depèn del forn. Idò ni més ni manco. Aquesta vegada era el forn. Vaig pujar les temperatures i el vaig deixar una estona més i… voilà! Només heu de mirar les fotos! (Val, no són les millors fotos del món, les actualitzaré algun dia que el torni a fer i tengui més temps). DSC_0987

    Us contaré com el vaig fer jo i us deixaré també el video de n’Ochikeron, la japonesa que va posar tant de moda aquest pastís.

    Ingredients:

    • 125 g de xocolata blanca
    • 125 g de Philadelphia
    • 3 ous mida L

    Pas a pas:

    1- Primer de tot preparau el motlle i el forn. El cheesecake es courà a bany Maria, per tant posau una safata dins el forn amb aigua i posau el forn a 170º. El motlle que vaig utilitzar era desmuntable, per tant corria el risc que hi entrés aigua. El vaig folrar per fora de paper de plata i per dins el vaig untar tot amb esprai però amb oli o mantega també va bé. Però a més, el vaig folrar de paper de forn que també vaig untar. Amb tot això preparat ja podem anar a preparar els ingredients.

    1- Separau els vermells dels blancs del ous i reservau cada cosa per separat.

    2- Foneu la xocolata blanca i mesclau-la amb la Philadelphia. Quan estigui ben mesclat afegiu els vermells d’ou. Si voleu que us quedi ben mesclat i sense cap grumoll passau aquesta mescla per un colador. És el que vaig fer i el que recomanen altres blogaires que ja l’han fet.

    3- Pujau els blancs d’ou a punt de neu, això vol dir que si girau el bol on ho faceu, els blancs no han de caure.

    4- Mesclau els blancs pujats en tres vegades amb la mescla de la xocolata, fins que tot estigui ben, ben integrat.

    5- Posau el motlle dins de la safata amb aigua i aquests són els temps i temperatures que van seguir jo:

    • 15 minuts a 180º
    • 15 minuts a 170º
    • 15 minuts amb el forn apagat i la porta tancada

    6- Un cop havien passat els temps que es recomanaven vaig obrir el forn i… uau! Havia pujat, era quasi perfecte!!! Però no havia agafat gens de color per sobre. Per tant:

    • el vaig tornar a posar dins el forn 15 minuts a 175º. Com que el forn ja estava una mica fred, només varen ser uns minuts per a què la superfície agafés color. I ja ho veieu!!!

    DSC_0989

    Seguiré experimentant. Sembla mentida que amb tres ingredients es pugui fer un pastís tan bo. Just a l’hora de servir-lo podeu posar-hi sucre en pols per sobre, ara que jo també el serviria amb un poc de confitura de fraula al costat…

    Gaudiu-lo!!! I ja em contareu com us ha anat!

    Besades!

    PD: Recepta ideal per si teniu convidats celíacs!

    PD2: Si hi posau xocolata blanca sense sucre i no hi posau sucre en pols per sobre ja marcareu dos gols: apte per a diabètics i celíacs.

    PD3: Imposible fer hat-trick, per als intolerant a la lactosa… me sap greu…

     

  • PA DE SANT JORDI

    PA DE SANT JORDI

    Ja queda moooolt poquet per Sant Jordi! És una de les jornades culturals (junt amb el Dia Internacional dels Museus) que més m’agrada! Ja us vaig contar l’any passat que de fa uns anys els Amics del Museu d’Història de Manacor tenim paradeta de llibres en el claustre dels dominics, però enguany jo només hi seré una estoneta, encara no estic del tot forta com per passar-m’hi tot el dia, com en anteriors edicions.

    DSC_0481 Així i tot, ja em trob més forta per dins de casa, i he volgut intentar fer aquest pa que ja feia temps que veia per internet. He cercat en moltes webs i blogs i cada un té la seva pròpia recepta. En l’únic en què es posen d’acord és en l’inventor, en l’època en que es va inventar aquest pa i en els tres ingredients bàsics (formatge, sobrassada i nous), en el demés hi ha versions: uns s’assemblem més a un pa de forn, altres a un pa de motlle… Una de les receptes utilitzava 3 quilos de farina! Mare meva! Si n’hi hauria per alimentar tota la meva tutoria de l’institut durant uns quants dies!DSC_0475Res, que he aprofitat la recepta del pa de síndria (la primera recepta del blog!) i adaptar-la per fer aquest pa de Sant Jordi. Pràcticament no he fet variacions, just he afegit els ingredients que fan d’aquest pa un pa de Sant Jordi: la sobrassada, el formatge i les nous.    

    Per cert, que l’inventor va ser Eduard Crespo, un forner barceloní, i ho va difondre el Gremi de Flequers de Barcelona la dècada de 1980. El dia de Sant Jordi és tradicional veure’n als forns i fleques, però també per la Mercè o la Diada de Catalunya.

    DSC_0456

    Ingredients:

    • 395 g de farina de força
    • 1 cullerada sopera de sucre
    • 250 ml de llet
    • 1 vermell d’ou
    • 3/4 de cullereta de sal
    • 20 gr de mantega
    • 1 sobret de llevat sec de pa
    • 80 g de sobrassada
    • 70 g de formatge curat de Maó
    • 35 g de nous picades
    • opcional: colorant groc i vermell en pasta

    Pas a pas:

    1- Posau en un bol la farina i feis un forat al mig. En ell, posau-hi: el llevat, la llet, la mantega, el sucre, la sal i el vermell d’ou. Pastau bé. Aquí, si ho feis bé, notareu els braços com si haguéssiu anat al gimnàs!

    2- Un cop ben pastat, feis 3 bolles: una l’heu de tornar a pastar amb la sobrassada, l’altra amb el formatge ratllat i l’altre amb les nous.

    3- Veureu que les dues pastes de colors, la de formatge i la de sobrassada, queden una mica fluixetes de to. Si voleu, podeu afegir-lis una mica de colorant. Jo n’he posat en totes dues, encara que a la vermella no n’he hagut de posar massa ja que la sobrassada ja li ha donat un to que m’agradava. Però la de formatge sí que en necessita ja que el formatge no tenyeix gens. Si no en posau també anirà bé, però el dibuix final us quedarà molt pàlid.

    4- Untau d’oli un motlle rectangular i enfarinau-lo. Agafau la pasta amb les nous i posau-la en el fons del motlle intentant deixar-la més o manco igual per tot.

    5- Amb la pasta vermella feis 4 bolletes similars, i amb la groga feis-ne 5. Donau forma allargada a cada bolleta de la mida del motlle que aneu a utilitzar.

    DSC_0443

    6- Col·locau les pastes vermella i groga formant la senyera i aixafau-les una mica fins que cabin dins del motlle.

    DSC_0445

    7- Deixau reposar-ho tot i tovar fins que dobli el seu volum.

    8- Posau el forn a 175º-180º, i en estar calent posau-hi el pa. Per a que no agafi molt de color per damunt posau-hi un paper de forn per sobre. Ho heu de tenir uns 30-35 minuts, depèn sempre del forn, ja ho sabeu.

    DSC_0446

    Aquest pa no necessita res més! Per si sol ja és un berenar ben complet. Però ho podeu acompanyar del que volgueu, en això el límit ho posau vosaltres.

    Dissabte sortiu una miqueta pel claustre dels dominics i veniu a veure’ns que tendrem novetats!!! Us esperam!!!

  • PIRULETES SALADES

    PIRULETES SALADES

    Els que seguiu aquest blog notareu algun canvi i els que no… benvinguts a DE COLORS I SUCRE!

     

    Sin título-1

     

    A mitjans d’agost vaig rebre un missatge per facebook. Era en Miquel Ferrer, i me va explicar que la revista Cent per Cent volia treure la seva versió digital. Com a membre de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor em demanava si ens feia ganes col·laborar amb la revista. I és clar que ens va fer ganes! I després em va demanar a mi si me feia ganes ser el SUPLEMENT de la revista. Sincerament, això de suplement em recordava a tota la parafernàlia que duen els diaris els diumenges i em va fer molta gràcia. També vaig dir que sí. Però vaig dir que sí per unes quantes raons: m’agrada la revista Cent per Cent, des de fa anys és un referent de la premsa local en català; podia seguir amb el meu blog, tal com jo el volia (ara una mica millorat, no hi ha com tenir dissenyadors a l’abast); i sobretot, em donaven total llibertat per fer i desfer amb ell, publicar el que volgués i quan volgués, cosa que he fet des que el vaig començar ara fa poc més d’un any.

     

    Sin título-2

     

    La cosa és que des d’aquest dijous ja form part de la família del Cent per Cent i esper que els que em conegueu a partir d’ara us agradi el que faig. Ja us avís que no som cuinera ni pastissera, i que l’únic que faig en el blog és escriure les meves experiències dins la cuina, algunes millors i d’altres no tan bones. De tot se n’aprèn!

     

    DSC_0011

     

    Aquesta setmana no tenc molt de temps per fer una recepta molt complicada, i com que varen sobrar coses de la festa de mon pare (mirau l’entrada anterior), he decidit aprofitar-los. Us vénen de gust unes piruletes salades?

     

    Ingredients:

    • 2 paquets de pasta de fulls (millor que no siguin de pastisseria perquè s’estufen massa)
    • sobrassada / mel / sucre
    • botifarró /ceba caramel·itzada*
    • formatge semicurat /confitura de figa (o de tomàtigues cherry, o d’albercoc…)
    • 1 ou
    • pals de gelat (opcional, podeu fer el mateix sense els pals, versió pastisset)

    Anem pas a pas:

    1- Primer prepararem la ceba caramel·litzada amb 340 gr de ceba tallada en juliana, 50 gr de mantega, 30 gr de caramel líquid, 1/2 cullereta de sal i un polsim de pebre bo. Posam la mantega i la ceba en una pella i anam sofregint la ceba fins que estigui fluixeta. En aquest moment afegim el caramel, la sal i el pebre bo. Ho hem de coure fins que hagi caramel·litzat. Queda de color daurat, a les fotos en teniu mostra.

    2- Estenem la pasta de fulls sobre la superfície de treball i tallam amb un talla-pastes les formes que més ens agradin. Millor que siguin simples perquè dins el forn s’estufaran i perdran bastant.

    3- Posam una de les formes de base sobre la placa folrada de paper de forn o planxes de silicona. Posam en el centre el pal de gelat, i a sobre hi posam les combinacions anteriors:

    • Sobrassada, mel i sucre (les rodones)
    • Botifarró amb ceba caramel·litzada (les quadrades)
    • Formatge semi curat amb confitura de figa (amb forma de cor)

    4- Tapam cada piruleta amb la mateixa forma amb uns tallets per a que surti la humitat, pressionam els costats amb una forqueta per a què  no ens surti el farcit i pintam amb l’ou batut.

    Posam el forn a uns 170º-180º uns 12 minuts (cada forn és un món, vigilau-lo). En estar la pasta de fulls un poc dauradeta ja podeu treure les piruletes del forn. I a menjar!

    DSC_0017

    Esper que aquesta primera recepta en el nou blog us vengui de gust! Salut!

    PD: Totes les entrades anteriors a aquesta no haguessin estat possibles sense el recolzament moral de la família i amics, que han hagut de “patir” haver de fer de tastadors de tot el que vaig fent a la cuina. I sobretot, d’en Jordi J. Parera, que m’ha ajudat moltíssim a l’hora de manejar l’anterior programa del blog (potser això de la pastisseria me vagi un poc bé, però la informàtica… això ja és una altre història) i d’en Joan Estelrich, que ha tengut la paciència de corregir les faltes que vaig fent en les entrades. Moltes gràcies!!! A partir d’ara serà en Miquel Ferrer qui haurà d’aguantar la meva poca traça amb la informàtica 😉

    PD2: Us sobrarà ceba caramel·litzada, però com a acompanyament de carns torrades és boníssima! No la tudeu!

    DSC_0013

  • CONFITURA DE TOMÀTIGUES CHERRY. PICADES D’ESTIU (II).

    CONFITURA DE TOMÀTIGUES CHERRY. PICADES D’ESTIU (II).

    Voleu una altra recepta d’estiu? Idò seguim! Una de les situacions que record de petita és veure al meu padrí fent confitures, salses i empotats durant els estius. Es posava a la fresca al corral de Porto Cristo i junt amb la meva padrina aprofitaven tot el que sortia del nostre tros de fora vila.

    DSC_0100

    Qui no recorda a algun familiar major fent confitura de fruita? De melicotons, d’albercocs, prunes, taronges… inclòs de magranes agres!

    Sin título-2

    El cas és que a mi també em va tocar de més jove ajudar a pesar sucre, remenar, tallar, empotar… I amb una calor espantosa! Però després és cert que a l’hivern s’agraeix obrir un pot de confitura per berenar al matí o per farcir un pastís, i més si es té en compte que és casolana i no té res artificial.

    Sin título-1

    De més gran vaig descobrir que la confitura no té perquè ser sols de fruita. Tomàtigues, albergínies, pebres… de tot en podem fer conserva ensucrada! Fins i tot he vist confitura d’all (aquesta no l’he provada de fer… no tenc molt clar que me pugui agradar). I com que de tomàtigues que no siguin de ramellet sempre en sobren, un any vaig provar de fer-ne confitura, i va sortir boníssima! Uns anys més tard, després de l’èxit d’aquesta, i tenint sobreproducció de tomàtigues cherry, no ho vaig dubtar. Vaig canviar una mica la recepta per adaptar-la al producte… et voilà!Voleu la recepta?

    Anem!

    Ingredients:
    • 1 kg de tomàtigues cherry netes
    • 750 gr de sucre (si en teniu de morè molt millor)
    • el suc d’una llimona
    • 1/2 tassó d’aigua

     Pas a pas:

    Posau tots els ingredients en una olla. Si teniu una greixonera de test suficientment grossa, molt millor. Posau foc mitjà i de tant en tant remenau per a què no s’enganxi. Estau molt atents, el sucre és bo d’enganxar. Depenent de la quantitat que volgueu fer, la tendreu més estona o manco al foc. Jo n’he fet 1,4 kg, i l’he tenguda un poc més d’una hora i mitja. Sabreu que està feta quan hagi reduit a la meitat i el suc estigui espès.
    Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d’una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!La confitura de tomàtigues cherry és ideal per menjar a una taula de formatges, però així com està divina és acompanyant una torradeta amb paté. No heu menjat cosa millor! I amb els vostres convidats quedareu de luxe.

    DSC_0110

    Bon profit!

    PD: es pot fer perfectament amb sucre blanc, però el sucre morè dóna un color i un sabor una mica més especial.
    PD2: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.

  • MUFFINS DE CEBA I FORMATGE

    MUFFINS DE CEBA I FORMATGE

    Ho vaig provar de fer una vegada, i no me va agradar. Això de la “pastisseria salada” era com un repte. Vaig provar de fer cupcakes de pera i formatge, però no van tenir el sabor esperat. Eren fats, m’esperava un sabor molt més intens. En vaig provar de fer uns altres, que ja no record de què eren, i tampoc me varen agradar massa.
    I finalment! Per les vacances de Pasqua vaig ser per Barcelona, i quan som per allà no puc evitar entrar a l’Fnac, Casa del Llibre i Happy Books. No sols una vegada, moltes! Hi quedaria a viure allà dins! Res, que entre els llibres que vaig comprar n’hi havia tres de cuina, i entre aquests tres el darrer de na Bea Roque. Ja vos en vaig xerrar del seu blog quan vaig fer el bundt cake de buttermilk. I aquest darrer llibre “Delicias para compartir” té una mica de tot: dolç, salat, mugcakes…

    D’entre totes les que hi ha en el llibre he començat per una salada… I sí!!! Aquesta vegada sí que han sortit! Amb un sabor molt potent. M’encanten! Això sí, si no vos agrada el formatge ni ho intenteu.

    He fet la recepta una mica a la meva manera, ja que en el llibre no especifica quin tipus de formatge utilitzar, per exemple, així que…
    Ingredients:
    – 50 gr de ceba vermella
    – 1 escalunya petita
    – 350 gr de farina
    – 150 gr de formatge (75 gr de brie i 75 gr de blau)
    – 3 culleretes de julivert picat (al llibre posa que ha de ser sec, però no en tenia, així que l’he posat fresc)
    – 4 culleretes de llevat en pols
    – 1 i 1/2 culleretes de sal
    – 1 cullereta d’orenga
    – 80 ml d’oli d’oliva suau
    – 2 ous
    – 250 ml de llet
    Pas a pas:
    1- Picau l’escalunya i la ceba. En una pella, posau part de l’oli (un poc més de la meitat) i fregiu la ceba fins que agafi color daurat, com la que venen per posar en amanides. Anau en compte de no cremar-la!
    2- En un recipient mesclau tots els ingredients secs: la farina, el formatge ben picat, el julivert, el llevat, la sal i l’orenga. Mesclau-ho bé tot.
    3- En un altre recipient mesclau els ingredients líquids: l’oli que queda, els ous i la llet. En tenir-ho tot mesclat afegiu la ceba i l’oli del fregir.
    4- En tenir tots els líquids integrats, mesclau-los amb els secs amb una espàtula de silicona. En aquest pas heu d’anar en compte: no remogueu la pasta més de 15-17 vegades, encara que quedin grumolls. No passa res si en queden, durant la cocció desapareixen. Si ho removeu massa vegades no surten bé, la pasta agafa massa aire.
    5- Repartiu la pasta en les càpsules de paper, però procurau no omplir-les més de 3/4 parts.
    Forn a 190º, uns 20-25 minuts.
    I ja els teniu! Un aperitiu fantàstic per vermut del diumenge!
    Bon profit!!!
  • ESTRELLES DE FORMATGE

    ESTRELLES DE FORMATGE

    Fa anys que segueixo una publicació francesa de la que n’he tret moltíssimes idees, i de la que, si tengués temps faria tots els taller que suggereix.
                                           
    Es tracta de la Marie Claire Idées. Surt cada dos mesos i està plena d’inspiració. Hi ha una mica de tot: brodat, bricolatge, cuina, moda… una mica de tot, com deia. D’algunes de les idees en du també les instruccions i les plantilles o els patrons.

     

    Fa un temps vaig fer aquestes galletes farcides de formatge per provar com sortirien. Les vaig dur a l’IES on faig feina… i no va quedar res! ni un poquet de sèsam! Res, absolutament res. I és que realment són molt bones.

     

    Així és que comparteixo la recepta amb voltros, per si la voleu provar.
    Ingredients:

    – 2 planxes de pasta brisa

    – 80 gr de mascarpone
    – 80 gr de parmesà
    – farigola (si és possible fresca)
    – nou moscada
    – 1 ou
    – caiena
    – sèsam
                                                       
    Anem amb el pas a pas:
    1- Esteneu una de les planxes de pasta brisa i repartiu el mascarpone per tota la superfície.
                                                        
    2- Repartiu el parmesà per tota la superfície. Veureu que sembla moltíssim. Tranquils, ha de ser així. A més, heu de posar la farigola i la nou moscada, al gust de cada un. Anau en compte; un poc dona gust, molt serà horrible, no vos passeu.
    3- Posau l’altra planxa de pasta brisa a sobre i passau l’aprimadora de manera suau a sobre. Tots els bonys, com els que es veuen a la foto, desapareixen. No vos passeu, no és qüestió de deixar-ho tot súper pla.
    4- En aquest moment podeu triar un motlle que vos agradi i tallau les formes, jo he triat un motlle d’estrella de 6 puntes. Depèn del motlle que trieu vos en sortiran més o manco. NO tireu els retalls que sobren!!! Són igual de bons!!! Posau estrelles i retalls sobre un paper de forn o planxa de silicona pel forn.
    5- Pintau cada estrella amb l’ou batut. Jo he utilitzat tot l’ou.
    6- A sobre de l’ou batut, posau una mica de caiena (només una mica!) i un poc de sèsam. Anau en compte amb la caiena perquè és molt picant!
    I au! A enfornar! Forn a 210º. Vigilau les estrelles, i en estar daurades per sobre ja les podeu treure del forn.
    Si les duis a qualsevol reunió sereu molt ben acollits!
    Disfrutau-les!
  • PASTÍS DE FORMATGE I CONFITURA DE MADUIXA

    PASTÍS DE FORMATGE I CONFITURA DE MADUIXA

    Aquesta setmana passada, la meva padrina va fer 87 anys. Sí!!! 87!!! És tota una campiona. La seva mare, la meva repadrina, va morir amb 94 anys. Són d’aquesta casta de dones valentes i fortes, que les han viscudes de tot color i han duit envant a tota la família. Sense elles res hagués estat igual: els seus berenars en tornar de l’escola els capvespres, els seus jerseis a l’hivern (picaven moltíssim!!!), els seus pastissos pels aniversaris… Què puc dir de la meva padrina que no siguin coses bones?!

                              

    És per això que es mereixia un bon pastís. Això sí, després de les setmanes que duim amb el menjar, entre Nadal i Sant Antoni… Poques ganes de res pesat. Per tant vàrem pensar a ca nostra que aquest pastís era més lleuger i bo de menjar.

    Aquí teniu la recepta!

    Ingredients:

    – 1 terrina de formatge d’untar
    – 1/4 de litre de llet
    – 5 cullerades soperes de sucre
    – 1 sobre de “Cuajada Royal”
    – 1/2 litre de nata per muntar
    – galletes Maria o Digestive
    – confitura de maduixa
    – Maduixes fresques per decorar

    1.- Es passen per la batedora el formatge, la llet, el sucre, el sobre de “cuajada” i la nata fins que estigui tot ben mesclat.
    2.- Es cou aquesta mescla durant 3/5 minuts, s’espessirà una mica.
    3.- Posam les galletes senceres a la base del motlle que triem. Si el motlle és més ample en necessitarem més i si és més estret, manco.
    4.- Anam vessant la mescla calenta sobre les galletes, anant en compte que les galletes no comencin a surar, per això haureu d’anar molt a poc a poc.

    5.- Es deixa quallar dins la gelera.
    6.- Quan està quallada es posa confitura per sobre, en aquest cas de maduixa, i es decora amb fruita fresca si es vol.

    PD: En ocasions és convenient afegir un sobre de gelatina en pols, ja que quan no es té el punt agafat a la cocció de la quallada pot quedar un poc líquida. Això sí, el pastís serà igual de bo! Només que l’haureu de menjar amb cullera, jejejeje.

    PD2: Jo he posat confitura de maduixa, però la podeu canviar per la que més vos agradi, així com també canviar la fruita que hi poseu a sobre o no posar-ne, això a gust del cuiner/a!

     

     

  • MONKEY BREAD PIZZA

    MONKEY BREAD PIZZA

    Sí, sí, sí… Monkey, ho heu llegit bé. Jo també me vaig quedar amb cara d’espant la primera vegada que vaig llegir el nom d’aquest plat. I no. No he sacrificat cap simi ni a prop fer-hi!

    En principi el Monkey Bread és un plat dolç, d’aquests plats dolços típicament americans però no molt coneguts, a base de canyella i sucre de canya. Però aquesta podríem dir que és la versió salada. La recepta de la pasta l’he treta de la pàgina de Kanela y Limón, un blog que m’encanta. I per què aquest nom? Realment no ho he arribat a aclarir, però per les versions que he llegit, la que em sembla més raonable és la que diu que s’anomena així per la manera com es menja: amb els dits. És divertit, perquè aquest pastís-coca-pizza està format per petits paquetets que s’han d’anar separant amb els dits per poder-los menjar.

    Maldament ho sembli no és un plat gens complicat, això sí, haureu de tenir paciència perquè el seu muntatge és una mica lent. Si teniu nins per ca vostra vos poden ajudar, ja veureu com. Au! Anem per feina!

    Ingredients per la pasta:
    – 300 ml de llet tèbia i 25 gr de llevat dissolt a dins
    – 120 ml d’oli
    – 1 iogur
    – 40 gr de flocs de puré de patata
    – 1 culleradeta de postre de mel
    – 1/4 de culleradeta d’all en pols
    . 1 cullerada de parmesà en pols
    – 550 gr de farina de força
    – 1 culleradeta de sal

    Ingredients pel farcit (això va a gust personal, jo n’he fets dos):

    1- pernil dolç, mozzarella, salsa de tomàtiga i olives
    2- pernil dolç, mozzarella, salsa de tomàtiga, pinya i tàperes.

    Altres ingredients:
    Oli amb alfàbrega, salsa de tomàtiga (per sucar el “paquetets” en estar fets), i spray desenmotllant o mantega i farina de blat de moro per folrar el motlle.

    Arremangueu-vos que començam!
    1- Primer de tot heu de dissoldre el llevat dins la llet tèbia i  reservar-ho una estona.
    2- Mentre, mesclau tots els ingredients per la pasta restants, i afegiu també la llet amb el llevat. Pastau-ho bé tot fins a formar una bolla. Deixau tot això en repòs una estona mentre preparau el farcit.
    3. Per el farcit heu de tallar els ingredients en trossets petits. Jo he triat els que teniu a dalt i he fet dues classes de paquetets diferents. Podeu triar el farcit que vos agradi més!
    4. Abans de continuar, preparau el motlle. Jo he usat spray desenmotllant i farina de blat de moro. Si no en teniu segur que també va bé la mantega. La primera vegada que vaig fer el monkey bread pizza hi vaig posar mantega.
    5. Aquí és on els petits de la casa poden ajudar. Feis bolletes amb la pasta i farciu-los. Tancau la pasta pessigant la pasta.

    6. Sucau els paquetets en oli aromàtic (el que més vos agradi o s’adapti als ingredients del farcit) i anau-los col·locant dins d’un motlle amb forat al mig (serà més fàcil de coure).

     

    Forn a 190º, uns 30-35 minuts… i a menjar!

    Podeu servir aquest plat amb un platet amb salsa de tomàtiga al costat per anar sucant els trossets a dins.

    Salut!!!

    PD: com que m’han sobrat ingredients del farcit, he fet mitja recepta de pasta més i n’ha sortit una pizza boníssima!

  • CUPCAKES DE VAINILLA SENSE SUCRE

    CUPCAKES DE VAINILLA SENSE SUCRE

    Sap greu saber que hi ha vegades que alguna gent no pot menjar el que tu has cuinat. Ja sigui perquè són intolerants al gluten o perquè han d’anar molt en compte amb el sucre. O simplement perquè estan fent “l’operació biquini” (encara que sigui en ple hivern!).

    Doncs bé, amb aquests cupcakes ja no hi ha excusa… per als diabètics! Els celíacs haureu d’esperar a una altra entrada, però temps al temps.

    Són uns cupcakes poc dolços, si vos he de dir la veritat, però són ben bons igualment, i així vos passau les goles de menjar alguna cosa dolça sense molts de remordiments. 

     

    Aquí teniu la recepta:


    Per a la coca:5

    •  150 ml de llet
    • 1/2 cullerada de vinagre de poma
    • 120 ml de xarop d’atzavara
    • 80 ml d’oli de gira sol
    • 2 cullerades d’extracte de vainilla
    • 160 gr de farina
    • 3/4 de cullerada de llevat en pols
    • 1/2 de cullerada de bicarbonat
    • 1/4 de cullerada de sal

    Pas a pas:

    1- Primer de tot preparau un buttermilk amb la llet i el vinagre. Posau-ho tot junt i deixau-lo reposar una estona.

    2- Mesclau tots els ingredients líquids per una banda, afegint també el buttermilk, i els secs per una altra.

    3- Seguidament mesclau-lo tot junt. La pasta que queda resulta bastant líquida. Ompliu les paneretes  de paper però no passeu dels 3/4 de la capacitat, ja que pugen bastant. Aquesta vegada n’he fet servir unes de molt xules i que poden estar totes soles en peu però que són molt grosses, i n’han sortit 6. Si feis servir de les normals vos en sortiran unes 12.

    4- Enfornau els cupcakes a 160º durant uns 20-25 minuts, vigilant sempre, ja que cada forn és un món! Quan en punxar amb un escuradents, aquest ja no surti brut, podeu tancar el forn i treure la palangana.

    DSC_0442

    5- El farciment d’aquests cupcakes ho he fet amb una confitura sense sucre apta per a diabètics de maduixa, però els podeu farcir amb la que més vos agradi. O deixar-los sense farcir també. Per fer-ho, he tallat amb un ganivet una tapadoreta a les magdalenes, el posat la confitura i els he tornat a tapar

    DSC_0446

    6- La crema ha estat una cosa de darrera hora, ja que no sabia què posar. Al final he improvisat amb formatge light per untar mesclat amb la confitura de maduixa, en la proporció que a mi m’ha agradat. Per tant, cadascú que ho faci al seu gust. De totes maneres, la pròxima vegada que els faci crec que hi posaré nata pujada, i amb un poc de xarop d’atzavara de maduixa, que vaig veure a la botiga de productes ecològics. S’han de provar coses noves!!!

    2 Sin título-1

     Salut a tots!