Etiqueta: fruita

PASTÍS DE POMA DE LA PADRINA
De vegades, el títol d’una recepta, no es correspon amb el que t’imagines. La meva padrina tenia aquesta recepta a la seva llibreta amb el nom de “tarta rápida”. I bé, molt lenta no, però tampoc no es fa en un segon. Du una mica de temps de preparar les coses però és molt assequible.

Els ingredients són bons de trobar, i segur que els trendreu per casa, o sigui que no podeu posar excuses! A ca nostra tots en varen menjar i a tots va agradar.

És difícil interpretar receptes si la persona que les va escriure ja no et pot ajudar a desxifrar-les. No perdeu la oportunitat de parlar amb es vostres majors si podeu, i demanau toooooot el que pogueu! En moments com aquests m’agradaria haver tengut a la meva padrina o al meu padrí amb mi per poder cuinar.

Ingredients:
- 150 g de sucre
- 100 g de mantega
- 4 ous de mida M
- 200 g de farina
- 15 g de llevat en pols
- 3 pomes no molt grosses
- 1 raig de rom
- 5 cullerades de sucre
Pas a pas:

1- Preparam les pomes pelant-les i traient-lis el cor i el capoll. Les tallam a làmines no molt gruixudes i les posam en un bol amb el rom i les 5 cullerades de sucre. Mesclam bé i reservam.

2- Mesclam la mantega amb el sucre fins que blanquegi. És més fàcil amb una batedora elèctrica.

2- Anam afegint els ous un a un prèviament batuts.

3- En un bol a part pesam la farina i hi mesclam el llevat en pols. Anam afegint-ho a la mescla d’abans a poc a poc fins que ja no quedin grumolls.

4- Vessam la pasta en un motlle untat amb mantega o oli. Jo he fet servir dos motlles de 20 cm de diàmetre i han sortit dues coques ideals de mida.

5- A sobre de la pasta hi col·locam els trossos de poma en perpendicular al motlle. Com que n’he fet dues, he repartit la poma en els dos motlles.

6- Posam els motlles en el forn prèviament encalentit a 175-180º, uns 40 minuts.

7- En estar cuita la coca, deixam refredar i traiem del motlle.

8- Podem posar per sobre un polsim de sucre en pols si volem a l’hora de servir.

Crec que l’acompanyament ideal per aquesta coca és un poc de gelat de vainilla, no trobau? Seguiré investigant en les receptes de les padrines i ja us contaré.

Besades!
25 d’agost de 2018
CHEESECAKE DE PINYA COLADA (A LA MANACORINA)
La gastronomia mallorquina és molt rica. Per sort o per desgràcia, estam localitzats geogràficament en un lloc estratègic de la Mediterrània i hem rebut la influència de molts de pobles. Uns i altres han deixat la seva empremta en els nostres plats, salats i dolços. Per part meva, d’això en dic sort!

A cada poble de la nostra illa hi ha particularitats. Encara record un arròs brut que vaig menjar quan feia feina a Muro. Som molt fredolera, idò aquell arròs em va treure el fred durant una bona estona, i no per estar calent… I així a cada poble de Mallorca: els llonguets de Ciutat, les coques de patata de Valldemossa, les espinagades de Sa Pobla…

A Manacor tenim les nostres particularitats, i crec que la més notable és el pastís de pobre. Podeu corregir-me si ho trobau, però crec que no em faig enfora. També les galletes arrissades, els sospiros i els amargos són molt propis del nostre poble. I amb aquests darrers he preparat aquestes postres tan tropicals.

La recepta és una mescla de dues receptes que vaig aprendre a un curset de cuina a la que he afegit la base d’amargos, la gelatina de pinya i la decoració amb les flors de pinya.

Ingredients:

Per la cheesecake
- 5 làmines de gelatina
- 250 ml de llet
- 100 g de coco ratllat
- 8 cullerades de sucre
- 100 g de pinya en cubs petits (de llauna)
- 100 g de pinya en puré (de llauna)
- 360 g de formatge tipus Philadelphia (o mascarpone)
- el suc d’1 llimona
- 120 g de llet Ideal (o nata)
- 5 cullerades de rom
Per la gelatina
- 100 g se suc de pinya (el mateix suc de la llauna de la pinya)
- 100 g d’aigua
- 100 g de sucre
- 1 fulla de gelatina
Pel muntatge
- Amargos
- 1/2 pinya natural
- Coco ratllat
Pas a pas:

1- Posam la llet i el coco en el microones i ho encalentim 2 minuts a mitjana potència. En acabar separam la llet del coco o posam aquest darrer en una safata de forn sobre paper. Reservam la llet.

2- Posam el coco en el forn a 130º durant 30 minuts, remenant-lo cada 10 minuts.

3- Posam la gelatina en aigua freda. Reservam.

4- Posam en un bol el sucre i la llet Ideal. Afegim el rom, el suc de llimona, les dues classes de pinya i remenam tot fins que quedi ben integrat.

5- Afegim el formatge a la mescla anterior fins que quedi tot ben integrat. Pot costar una mica si el formatge està massa fred. Podeu ajudar-vos amb una batedora elèctrica.

5- Posam la gelatina hidratada en la llet de coco calenta d’abans i la fonem. L’afegim finalment a la mescla anterior i procuram que quedi tot ben mesclat.

6- Esmicolam els amargos i els posam de base en cada tassonet. Jo he fet 8 tassonets, per tant vaig posar 1 amargo esmicolat per cada tassonet. Repartim la mescla de la cheesecake per sobre i deixam reposar a la gelera.

7- Preparam la gelatina de pinya posant al foc l’aigua, el suc de pinya i el sucre. Bullim uns minuts fins que redueixi un poc i retiram del foc. Mentre refreda una mica, hidratam una fulla de gelatina i quan estigui ben hidratada l’afegim al suc de pinya. Repartim la gelatina per sobre de cada cheesecake anat molt en compte de que no caigui bruscament. Deixam refredar a la gelera.

8- Per acabar, preparam les flors de pinya dessecada. Per fer-les, pelam bé la pinya treien-li tots els ullets. Tallam la pinya en llesques molt fines, tant com poguem. Les posam sobre un paper en una placa de forn i les posam en el forn a 110º amb el foc a dalt i a baix. Ho deixam uns 45 minuts i passat aquest temps els donam la volta. Les deixam durant 45 minuts més o fins que vegem que agafen un to daurat i estiguin seques. Les treiem del forn i les posam en un motlle de cupcakes i les deixam tota la nit perquè agafin forma.

9- Pel muntatge dels tassonets, posam una mica del coco ratllat que hem torrat i una flor de pinya.

Esper que us agradi! No dubteu en introduir els canvis que considereu, és així com trobam nous camins de creativitat i posam en marxa el nostre cervellet!

Ens veim molt aviat. Besades!

PD: He fet aquestes postres en tassonets de vidre baixos i n’han sortit 8 d’una mida una mica més grossos que un iogurt. A ca nostra els ha agradat molt, però també han dit que potser una mica menys ple també anirien bé. Per tant crec que si repartiu una mica més la cheescake us poden sortir entre 10 i 12 tassonets una mica menys plens. Podeu jugar també amb la quantitat d’amargo de la base o no posar-ne gens.

PD2: Us recoman no posar les flors de pinya fins que no hàgiu de servir les postres, perquè tornen molles amb la humitat de la gelatina.
19 de febrer de 2018
POMES DE CARAMEL
I sí. Arriba Halloween. Arriba Halloween, el dia de Tots Sant, Dia de Muertos… com vos agradi més o com estigueu més acostumats. La veritat és que m’agrada molt conèixer altres maneres de celebrar dates assenyalades. L’entrada d’aquesta setmana l’hagués poguda fer més aviat per Fires i Festes de Manacor, que solen ser el darrer cap de setmana de maig, hi diuen molt. Però he trobat que és ara quan hi ha pomes, i és ara quan els anglosaxons les converteixen en el caramel perfecte pels més petits.

Es conta que un botiguer de llaminadures de Newark, William W. Kolb, el 1908, va ser l’inventor d’aquest dolç. Pel que es veu, estava a la seva botiga fent experiments amb caramel de canyella vermella i va tenir l’ocurrència de mullar algunes pomes punxades en un pal en aquella mescla i les va exhibir en el mostrador. Aquell any en va vendre, sí, però els anys que varen venir després aquelles pomes es varen convertir en un èxit total.

A part, es varen començar a vendre en circs, en altres botigues de dolços…

I a Manacor jo en tenc record d’haver-ne menjades a les festes de primavera. Inclús tenc alguna foto dels meus germans i jo, cada un amb la seva poma mig menjada. No la us puc posar aquí perquè vull que em continuin xerrant… no es qüestió d’enemistar-se amb la família!

He estat cercant aquesta recepta en molts de blogs, americans i d’aquí, però de les tres receptes que he intentat, i veient el resultat, la 4a, la que he fet pel meu compte, és la que millor m’ha funcionat.

La mescla més comú és la de sucre, xarop de blat de moro, aigua, canyella i colorant vermell. Però en aquest cas es fa real aquella dita de que “cada mestre té el seu llibre”, les proporcions i els ingredients canvien, quedant sols en comú el sucre i l’aigua.

Jo he afegit uns quants ingredients de collita pròpia després d’haver seguit receptes que han fracasat. Però crec que l’he encertada. Si les provau de fer ja em contareu què tal han anat!

Ingredients:
- 300 g de sucre
- 1 cullerada de suc de llimona
- 2 cullerades d’aigua
- 2 culleretes de mel
- colorant vermell (o del color que volgueu tenyir-les)
- Pals de gelat
- Pomes de mida mitjancera o petites
- Perletes de sucre, ametlles triturades, sprinkles…
Pas a pas:

1- Preparam les pomes rentant-les, llevant-lis el capoll i clavant-lis un pal de gelat o de broqueta. Com que les que he fet vull que siguin per un públic molt petitó (en edat i en manetes) he posat pals de gelat que crec que seran més bons d’agafar. Preparam també un paper de forn sobre el que posarem les pomes i bols amb les decoracions que volguem posar-lis. Si les volem llises no hem de preparar més que el paper.

2- Posam el sucre, el suc de llimona i l’aigua en un perol a foc baix. Hem de fer que el sucre es fongui, però si ho feim amb el foc massa fort el cremarem. Veurem que comença a fes bombolles al cap d’uns 5 o 7 minuts, i això significa que el sucre ja està quasi a punt de caramel.

3- En aquest punt afegim la mel i deixam que acabi de caramel·litzar tot, seran uns 2 o 3 minutets més. Anam removent de tant en tant. I just al final, quan ja faci poques bombolles afegim el colorant.

4- Sucam les pomes dins el perol mig tombat i ho deixam degotat un momentet. Si volem decorar la base de les pomes les sucam en les decoracions que hagem preparat en els bols. Només una recomanació: esperau que hagi endurit una mica el caramel sobre la poma, perquè si no us passarà com en la que té la decoració de perletes daurades, que es separaven un poc. Però tampoc espereu tant com perquè no s’enganxin!

5- Posam les pomes sobre el paper de forn i esperam que s’eixuguin. Pot estar uns minutets. Per si un cas deixau-les mitja horeta.

Només hi ha una cosa que els manacorins, i la resta de Mallorca entendreu… la humitat. La humitat pot fer que la cobertura de sucre no arribi a solidificar completament. Però crec que com que a això ja hi estam acostumats no és un gran problema. Les que jo he fet han solidificat bastant bé, encara que com podeu veure a les fotos, en tocar plàstic hi quedaven enganxades.

Amb les que venen a la fira també passa, no us espanteu, l’avantatge està en què amb aquestes sabreu els ingredients que hi posau, que tampoc està gens malament. No trobau?

Ens veim aviat. Besades!
18 d’octubre de 2017
PASTÍS DE PINYA
M’haureu de perdonar les fotos tan xereques d’aquesta entrada. La càmera (i la madona de la càmera) encara tenen posat el xip de les vacances i no es recorden de com fer unes fotos una mica decents. Així i tot crec que es poden veure suficientment bé com perquè us faceu una idea de com és aquest pastís.

El dia que vaig fer aquestes fotos vaig rompre sense voler una cullereta de Greengate. Un drama en tota regla. Greengate és una de les marques que més m’agraden de props per fer fotos de gastronomia. Si clicau sobre el nom anireu a la seva pàgina web i ho entendreu tot. Malauradament no és d’allò més barat. Però la qualitat és el que té. Tenc molt poquetes peces, i totes són culleretes, són tan mones!

I és que d’ençà que vaig començar el blog m’he anat interessant més sobre tot això que en aquest món s’anomenen “props”, que no són més que el nom que es dóna a tots aquells element que ajuden a que les fotos dels plats tenguin millor aspecte. I tot té truc! Us en contaré un: aquest posador de pastissos que veieu en les fotos no és un posador de pastissos. El peu és un canelobre d’Ikea, i el que hi ha a sobre és un plat. Després de la foto ho puc desmuntar i posar-ho sobre la taula per servir sense haver de fer malabarismes a l’hora de tallar. Què us sembla?

I ja us deix amb la recepta, que en aquesta ocasió és una adaptació d’una recepta de cupcakes tropicals del col·leccionable “Pastelería Creativa” de Planeta de Agostini. He canviat el greix i una mica les proporcions de la fruita i les espècies per adaptar-ho al meu gust, a més d’afegir la merenga i el xarop, que no estaven en la recepta original, però crec que li queden… mmmmm…

Ingredients:

Per la coca
- 185 g d’oli de girasol
- 220 g de sucre
- 4 ous de talla M
- 300 g de farina
- 2 culleretes de llevat en pols
- 1 polsim de canyella
- 235 ml de llet
- 3 i 1/2 rodanxes de pinya en el seu suc
Per la merenga
- 4 blancs d’ou
- 220 g de sucre
- 1/2 rodanxa de pinya
Pel xarop
- El suc de la pinya de la llauna
- El mateix pès del suc en sucre morè
Pas a pas

1- Començam preparant la coca mesclant en un bol el sucre amb l’oli. Després anam afegint els ous un a un fins a tenir-ho tot ben integrat.

2- En un bol a part posam la farina, el llevat i la canyella i reservam. Mesuram la llet i reservam.

3- Trituram la pinya i reservam. Jo vaig deixar algun tros una miqueta gros, però no massa.

4- Afegim una part de la farina a la mescla dels ous i després una part de la llet. Anam alternant una cosa i l’altra fins haver-ho agregat tot.

5- Per últim afegim la pinya i integram amb una espàtula.

6- Vessam la pasta en els motlles ben untats i ho posam al forn a 175º-180º fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net. No vaig pensar a cronometrar el temps, però sí que record que va costar una mica de coure. Vaig separar la pasta en dos motlles de 18 cm de diàmetre i varen estar més de mitja hora a coure’s.

7- Mentre deixam refredar la coca podem anar preparant la merenga francesa. Per això necessitarem una batedora de varetes i una mica de paciència.

8- Posarem els blancs d’ou en un bol i començarem a pujar els blancs. Quan comencin a fer escuma anirem afegint el sucre cullerada a cullerada fins a tenir una merenga ben ferma. Per acabar, triturarem la mitja rodanxa de pinya i l’afegirem a la merenga amb una espàtula amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar la merenga.

9- A part, posam en una olleta el sucre morè i el suc de pinya i ho encalentim fins arribar a 108º. Després ho podem retirar del foc i esperar que refredi una mica.

10- Per acabar, posam la merenga en una màniga pastissera amb una boquilla grossa. Presentam a sobre d’un plat una de les dues coques i posam una part de la merenga i a sobre un poc del xarop (això va a gusts, si us agrada n’hi podeu posar a voler!). Posam l’altre coca i repetim el d’abans. La part del centre no té perquè quedar-vos perfecte, ja que la segona coca l’esclafarà. Però la part de dalt convé que ens quedi una mica ordenat, perquè ens agradarà més l’aspecte final.

11- Per acabar posam més xarop de pinya per sobre de tot el pastís, i si regalima… que regalimi!

Bon profit!

Ens veim la setmana que ve!

Besades!
14 de setembre de 2017
CONFITURA DE NÍSPERO
Com heu passat les vacances de Pasqua? Heu viatjat? Heu descansat? Jo no, ni una cosa ni l’altra. He tengut mil i una feines. Algunes amb poques ganes de fer-les i d’altres amb més. Però vaja, res massa esgotador.I d’activitats esgotadores va la cosa. A tothom que li deia que havia fet confitura de níspero es quedava bocabadat i hem demanava si no m’havia costat molt pelar-los i treure’ls el pinyol. I no, no va costar massa. Tenint en compte que la pell dels nísperos es treu sola quan estan madurs no va ser molt difícil. I els pinyols tampoc és que siguin minúsculs. Per tant no, no us costarà massa preparar la fruita per fer la confitura, només que quan us penseu tenir-ne quilos i quilos resultarà que sols en teniu la meitat del que us pensau.

Crec que hi ha poques cases on hi hagi nesprers on s’aprofiti tota la fruita. Per tant, aprofitar-la per fer-ne confitura o gelat, ara que arriba el bon temps, és una opció fantàstica, no trobau?

A més, els níperos són fantàstics com a depuratius, depuren el fetge, són baixos en calories, ajuden a baixar el colesterol i el sucre en sang, és beneficiós pel sistema intestinal… Necessitau més raons per consumir aquesta fruita? 😉

Ingredients:

(per mig quilo de fruita)
- 1/2 kg de nísperos (pelats i sense pinyols)
- 250 g de sucre
- 1/4 de tassó d’aigua
- 1/2 cullereta de pectina en pols (o 1/4 de poma amb pell i sense llavors)
- 1/4 de llimona
Pas a pas:

1- Pelam els nísperos i els treim els pinyols.

2- Posam tots els ingredients en una olleta i els deixam bullir remenant contínuament perquè no s’enganxin a la base.

3- Deixam bullir entre 20-30 minuts, retiram del foc i deixam refredar.

4- Quan estigui fred, trituram fins a deixar una textura fina (treient la llimona per fer-ho) i tornam posar al foc uns 20 minutets més.

5- Posam dins el pot, tancam i deixam refredar el pot cap per avall, així ens estalviam haver de bullir-lo després.

D’acord que en versió confitura, i acompanyant sobrassada o formatge no seria la millor per perdre pes, però i el gust que passareu?

Ens veim aviat!

Besades!!!
27 d’abril de 2017
MONA DE PASQUA 2017
Sol passar. Més sovint del que molta gent es pensa. I crec que pot passar en qualsevol professió. És començar les vacances i estar malalt. Res, pot ser sols un constipadet, però ja et xafa els primers dies. I ara estic escrivint aquesta entrada amb un poc de febre. Si trobau alguna errada no m’ho tengueu molt en compte.

En això de cuinar hi ha una cosa fonamental: algú s’ho ha de menjar. El meu padrí no deixava res mai dins el plat i no deixava que nosaltres ho féssim, i és una cosa que m’ha quedat dins el cap. I el que vaig cuinant algú s’ho menja, no patiu. La família a vegades ja està embafada, els amics també en reben part, i els companys de feina… si arriben prest encara en troben. A l’hora del pati a vegades no en trob ni jo!

Com que diumenge ja és Pasqua, i enguany la meva nebodeta ja és suficientment gran com per adonar-se’n més de les coses li vaig fer diumenge passat aquesta “mona” de Pasqua. I ho pos entre cometes perquè realment és com la de fa dos anys, és un poc “my way”. Però en qüestió de decoració volia provar aquesta tècnica, i tenia els pollets guardats per posar a sobre des de feia setmanes. I és que no necessit excuses per fer aquestes coses, però la nina dels meus ulls me les dóna totes!

Ingredients:

Per la mona
- Una coca com aquesta
- Pel farcit: confitura de fraules i fraules laminades
- Cobertura: crema de mantega, la recepta que més us agradi, o nata ben ferma i colorant (jo vaig utilitzar el color celest de la marca Wilton)
Per la decoració
- Xocolata blanca
- Colorant groc en pasta de la marca Wilton
- Cacau en pols sense sucre
- Aigua
Pas a pas:

1- Muntau el pastís com us vengui més de gust. Jo l’he farcit amb confitura de fraules i fraules laminades, però farcida de xocolata també té el seu punt…

2- Tenyiu la crema de mantega, o la cobertura que volgueu posar del color que més us agradi. Deixau la mona a la gelera per a què agafi cos.

3- Mentre, podeu preparar els ous de decoració. Jo els he fet de xocolata blanca tenyida de groc. No ha quedat tan intens com volia, però m’agraden com han quedat. Per això, foneu la xocolata, anant alerta de no cremar-la, i tenyiu del color que volgueu. Posau-la dins els motlles i esteneu bé per tot donant copets amb la mà de manera que estigui ben repartida per tot. Retirau la xocolata sobrant. Deixau endurir i refredar a la gelera.

4- Posau en un bol el cacau i afegiu aigua fins que quedi el cacau ben líquid i sense grumolls.

5- Treieu la mona de la gelera. Protegiu la superfície on aneu a fer feina, perquè ara ho esquitxareu bé tot. Amb un pinzell banyat en el cacau líquid, esquitxau tota la superfície del pastís. Si ho feis ajudant-vos dels dits us quedaran gotetes petites molt finetes.

6- Treis els ous dels motlles i esquitxau-los de la mateixa manera que ho heu fet en el pas anterior.

7- Decorau amb el que us faci més ganes, jo ho he fet amb xocolata daurada, els ous que heu fet i pollets (també anomenats Coc-cocs per la meva neboda).

Com es presenten les vacances? Procurau no posar-vos malalts! Unes vacances de malalt són un desastre, en tenc experiència!

Ja me direu què tal han anat les panades, robiols i altres herbes. Cuina molt!

Besades!!!
13 d’abril de 2017
CUPCAKES DE VAINILLA I FRAULES SENSE GLUTEN
I després de dues setmanes… hi torna a haver entrada nova al blog! Ha passat de tot: hores de feina i de corregir, hores de reunions, hores de preparació de classes, hores de feines extraescolars… i tot això arriba a deixar esgotat. I no només a mi, es veu que l’ordinador també es va voler agafar unes vacances, i va voler anar d’spa al tècnic. Ara ja torna a ser a casa, renovat i lluent!

Alguns amics m’han demanat últimament si faig coses sense gluten, o sense sucre o sense alguna cosa de la que són intolerants. I la veritat és que ho intent, però no són les meves receptes preferides si us he de ser sincera. Sempre trob que els falta alguna cosa. Per exemple, la textura de les coques sense gluten no m’agrada massa, es desfà massa fàcilment. He provat galletes sense gluten que s’assemblen més a polvorons que a galletes. I si a mi no m’agrada no us vull posar la recepta.

Peeeeeero… després de provar aquesta recepta, us puc dir que la textura crec que és bastant encertada. No és igual que la dels cupcakes de farina normal, això no, però el meu paladar els dóna l’aprovat. A més, he provat a veure si els compensava una mica amb aquesta crema de mascarpone i fraules, amb molt poquet sucre. I crec que he encertat, els tastadors oficials de la recepta els varen donar l’aprovat. Així què… anam amb la recepta?

Ingredients:

Pels cupcakes
- 110 g de farina d’arròs integral
- 110 g de farina de blat de moro
- 1 cullereta i 1/2 de llevat en pols (sense gluten)
- 200 g de sucre morè
- 3 ous talla M
- 100 ml d’oli de girasol
- 120 ml de llet sense lactosa
- 1 cullereta de pasta de vainilla
Pel farcit
- confitura de fraula
Per la crema de mascarpone
- 500 g de mascarpone
- 4 cullerades (generoses) de sucre en pols
- 5 o 6 fraules
Pas a pas:

1- En un bol posam les dues farines i el llevat en pols i els reservam.

2- En un altre bol posam els ous amb el sucre i batem fins que el sucre estigui ben dissolt i els ous hagin blanquejat.

3- Afegim l’oli al sucre i als ous, i afegim també la vainilla.

4- Afegim les farines a poc a poc, mirant bé que no facin grumolls, i afegim al final la llet.

5- Posam la pasta dins les càpsules mirant de no sobrepassar les 3/4 parts de la capacitat. Ho posam al forn a 175º durant uns 20 minutets. Anau vigilant, i si en punxar amb un escuradents aquest surt net ja els podeu treure.

6- En estar freds, treieu el cor dels cupcakes i farciu amb confitura de fraula. Tornau a col·locar el cor.

7- Netejau, treieu la part verda de les fraules i tallau-les ben petites. Reservau.

8- Preparau la crema de mascarpone pujant-lo amb el sucre. Anau en compte de no passar-vos. En estar pujat afegiu i mesclau les fraules amb una espàtula, amb moviments envolvents.

9- Posau la crema en una màniga pastissera i decorau els cupcakes amb ella. Per rematar la feina podeu posar la fruita fresca a sobre.

Què trobau? He tengut una bona tornada al blog després d’aquestes setmanes d’aturada? La veritat és que ara mateix estic passant una època de molta feina i no puc descartar que no torni a passar, però per poc que pugui cada setmana intentaré passar per aquí, i esper trobar-vos-hi a tots!

Besades!
5 d’abril de 2017
NIUS DE PASTA KATAIFI
Quan s’acosten les dates de les avaluacions alumnes i professors mudam el nostre caràcter. No som els mateixos. Es podria dir que som un poc Dr Jekyll i Mr Hide.

Els professors en aquell moment tenim, es podria dir així, per primera vegada la pella pel mànec, i els alumnes perden momentàniament les ganes de fer bromes o de vacil·lar. La veritat és que no em puc queixar massa dels alumnes que m’han tocat enguany. La majoria són una monada, sobretot els petits, però sí que en aquestes dates em persegueixen (per entregar-me treballs), demanen molt per jo (per saber on som per entregar-me treballs) o em cerquen desesperadament (per demanar-me quina nota els he posat… i entregar-me treballs). I evidentment aquests treballs s’han de corregir i puntuar, s’han de posar notes, mitjanes… i clar, tota la resta de feines queda en un segon pla. La recepta arriba un poc tard per tot això que us he contat, ho sé, però ja veureu que és molt fàcil i en aquesta ocasió sí que puc dir que és light 😉 Anem amb ella.

Ingredients:
- Un paquet de pasta kataifi
- Fruites, les que us agradin més, jo vaig posar mores, gerds, groselles, pinya, kiwi i cireres
- Aigua i dos fulls de gelatina, o confitura d’albercoc
- 1 ou
- Sucre en pols
Pas a pas:

1- Desfilagassau la pasta kataifi i formau “nius” sobre paper de forn. Pintau per sobre de la pasta amb l’ou batut. Posau al forn a uns 200º fins que vegeu que s’han daurat per sobre.

2- Rentau totes les fruites que hagin d’anar amb pell i pelau les que s’hagin de pelar. Tallau el kiwi i la pinya a trossets i treieu el pinyol de les cireres.

3- Espolsau sucre en pols per sobre dels nius i posau a sobre les fruites.

4- Per rematar aquestes postres podeu pintar les fruites dels nius amb confitura d’albercoc rebaixada amb aigua o amb gelatina. O podeu deixar-los talment, sense pintar.

Ja ho heu vist, no té moltes passes, és fàcil i saludable. Què més es pot demanar? Ah, sí, es veu que quan faig coses més saludables em demanen que per què no hi he posat xocolata. Idò bé, seria un bon complement, no us dic que no. Però la xocolata la deixarem per una altra entrada, us pareix bé?

Fins la setmana que ve!

Besades!

PD: Podeu trobar la pasta kataifi a Makro, i és possible que també en trobeu en botigues halal.
11 de març de 2017
RECEPTES IL·LUSTRADES

Aquesta entrada és diferent a totes les demés del blog. No en trobareu cap així. I no només perquè en aquesta ocasió no us duc una “recepta”, us en duc tres! I de la manera més artística possible, receptes il·lustrades.

Cheese cake, disseny de Paola Bautista

Com ja sabeu, faig feina a un institut, l’IES Porto Cristo. Enguany faig una assignatura que m’encanta, Dibuix Artístic, a primer de batxillerat. En ella, els meus alumnes fins ara han après a treballar el dibuix del cos humà amb diferents tècniques i ara ens hem endinsat, ells i jo, en el món de la il·lustració.

Cupcake de vainilla, dissenys de Sara Macias

Podia haver-los demanat qualsevol treball. Podia haver-los demanar una tira còmica, el disseny d’una màquina inventada, una vinyeta sobre un tema en concret… Però no. Els vaig demanar una recepta il·lustrada. Senzill? No tant com sembla.

Macarrons freds, disseny de Kevin Rivera

Per fer un dibuix en el que s’hi reflecteixin unes instruccions i siguin entenedores hi ha al darrera una gran feina de reflexió. També de tria d’estil i de colors. No és una de les feines més senzilles que els he demanat, sobretot perquè encara estan a 1r. Però hi han posat una gran voluntat en general. I amb millor o pitjor fortuna se n’han sortit.

Per fer-ho una mica més interessant, el dia del lliurament de la il·lustració vàrem fer un petit concurs. Entre ells n’havien de triar tres, i aquestes tres serien les protagonistes d’una entrada d’aquest blog. No les he triat jo, ho han fet ells. Les tres que ells han considerat que són les millors són les que teniu aquí: el cheescake, dissenyat per na Paola; els cupcakes de vainilla, obra de na Sara; i els macarrons freds, representats per en Kevin. No us puc dir quin ordre tenen perquè no era el més important. Com tampoc us puc dir l’ordre de la següent part d’aquesta entrada.

El mateix dia del lliurament, a més del dibuix, havien de lliurar la recepta que representaven. No em digueu que no us agradaria venir a alguna de les nostres classes? 😉

No vegeu quins nervis. Perquè una cosa és lliurar un treball escolar, i una cosa molt diferent és que també hagis de cuinar! Però ja ho veieu a les fotos, amb les il·lustracions se’n varen sortir. I amb els plats (sospit que alguns amb l’ajuda inestimable de mares o pares) també.

Per triar els plats guanyadors vàrem demanar ajuda a dos membres de l’equip educatiu i al policia tutor de l’institut: en Pep, n’Estefania i n’Andreu. Crec que l’acord va ser unànime, no tingueren massa problemes a l’hora de triar els tres primers plats. I despertaren l’enveja d’algun professor que per qüestions d’horari no va poder venir a fer de jurat…

Els teniu tots tres aquí: cheescake de na Paola, creppes de na Núria i kebab den Ouassim. I sí, podeu estar segurs que són tan bons com semblen a les fotos.

Esper algun any poder tornar a repetir aquest treball. O poder-vos ensenyar les coses que anam fent, ja que, encara que de vegades els projectes tenen algunes dificultats al final els aconseguim superar, millor o pitjor. Però si fallam i ens equivocam aprenem dels errors, que des del meu punt de vista és el més important.

La setmana que ve sí, recepta. Quina? Ja ho veurem! Vendreu a veure-la, no?

Besades!!!

2 de març de 2017