De Colors i Sucre

Etiqueta: pa

  • PANETS INTEGRALS DE SEGÓ I NOUS

    PANETS INTEGRALS DE SEGÓ I NOUS

    Ara sí que sí! Ara fa ganes encendre el forn i cuinar una estoneta. Inclús fa ganes tenir el forn encès tot el dia per encalentir la casa! O al manco la meva, que és com una gelera… Beneïda camilla… Poques cases hi ha a Mallorca sense camilla.

    S’hi pot posar el braser tradicional o l’elèctric, això a gust o possibilitats de cadascú. Però ja sigui per treballar-hi o per reunir a la família per dinar o sopar, la camilla es converteix en element essencial quan comença a refrescar de bon de veres. Quan vaig viure a Barcelona, només en uns dels pisos en els que vaig estar n’hi havia una. Quin greu que me va saber haver de deixar-lo! I és que no és el mateix. Una manteta mai podrà substituir tenir les cames calentes amb la calor d’un braser. Mai!

    I aquesta recepta és d’aquelles que duen una mica de feina però que després no pots deixar de menjar. La vaig aprendre a fer en un curset de cuina de l’Escola d’Adults del CEPA de Manacor, però no record en quin exactament. I l’he repetida moltíssim! Per què? Perquè malgrat duen feina de fer no són complicats, i la mescla de gusts que tenen aquests panets és molt especial. Així que esper que us animeu a fer-la i ja em direu si us heu pogut resistir a repetir-la o no.

    Ingredients:

    Pel preferment

    • 85 g de farina de força
    • 5 g de llevat fresc
    • 65 g d’aigua

    Pels panets

    • 350 g de farina de força
    • 150 g de farina integral
    • 40 g de segó
    • 150 g de nous trossejades
    • 90 g de sucre
    • 5 g de sal
    • 20 g de llevat fresc
    • 350 g de llet

    Per l’almívar

    • 5 cullerades de sucre
    • 5 cullerades d’aigua

    Pas a pas:

    1- Preparam primer de tot el preferment que haurem de deixar reposar entre 12 i 14 hores. Mesclam tots els ingredients formant una pasta i la deixam dins un recipient tapant-la amb un drap eixut i net.

    2- Un cop passades les hores necessàries perquè el preferment hagi començat a treballar mesclam tots els ingredients per fer els panets amb el preferment, excepte les nous. Deixam aquesta pasta pujar una vegada.

    3- Quan la pasta hagi pujat, la tornam a pastar afegint aquesta vegada les nous i tornar a deixar reposar fins que torni a pujar.

    4- Un cop hagi pujat ja les dues vegades, estenem farina sobre la superfície en la que treballarem, i formam bolletes amb la pasta.

    5- Treballam cada bolleta com en la imatge que teniu aquí a baix: l’aplanau fisn que faci uns mm de gruixa, tallam en tires de mitja part en avall i l’enrotllam sobre ella mateixa començant per la part no tallada, i acabant per la part tallada.

    6- Pintam amb mantega fusa per sobre i enfornau a 170º uns 15 minuts. Són molt bons de coure, veureu que tornen daurats per sobre.

    7- Mentre estan dins el forn preparam l’almívar amb el sucre i l’aigua, i tot d’una que poguem treure els panets del forn els pinzellam amb ell.

    Esperau que refredin… i a menjar!

    Reconec que últimament m’està costant una mica dur el blog al dia, no és fàcil quan tens molts de trulls en marxa, però procuraré que no passi un mes sense que al manco hi hagi una entrada nova.

    Moltes gràcies per passar per aquí i llegir-me. Besades!!!

  • BRIOIX RÀPID

    BRIOIX RÀPID

    M’encanten les revistes de decoració. M’agradaria comprar-ne més de les que puc, però normalment no són barates. Últimament però, la revista El Mueble també fa la seva versió de butxaca i surt bastant més econòmica. No és el mateix, es clar. Les fotos no es veuen tan grosses. Així i tot, per a mi són un substitut totalment vàlid.

    dsc_0619

    Idò bé, en la revista d’aquest mes hi ha una recepta que em va cridar l’atenció. No perquè fos espectacular, era més bé un pa senzill. I aquí estava el que a mi no en quadrava massa… Un brioix senzill? Sempre que he mirat receptes he pensat que era molt complicat i m’ha fet peresa fer-les. I aquesta era taaaaan fàcil que vaig pensar que si no sortia tampoc no hi hauria perdut massa. I que si sortia bé tendria alguna cosa per berenar pels matins tota la setmana 😉 .

    dsc_0623

    Al principi tot em va semblar bastant estrany, ja que la pasta em va quedar molt líquida… massa. Però vaig seguir. La vaig deixar pujar i efectivament, al cap de dues hores havia doblat el seu volum. Pretenia que quedés amb una forma determinada, però tan líquida era impossible. La vaig vessar dins els motlles i els vaig posar al forn.

    dsc_0615

    I sí! varen pujar tots dos bé, es varen daurar per fora i per dins varen quedar ideals! Mai es sap on hi haurà la sort!

    El brioix és realment un pa, però bastant més fluixet. I com que té tan poc sucre és molt poc dolç i combina tant amb dolç com amb salat. A casa l’he menjat directament sucat dins la llet, però l’altra dia hi havia un pot de Nutella a prop i… podeu imaginar la resta, no?

    Voleu la recepta? Aquí la teniu!

    dsc_0626

    Ingredients:

    • 675 g de farina
    • 15 g de llevat de forner
    • 6 ous i un vermell d’ou
    • 200 ml d’aigua tèbia
    • 90 ml d’oli de girasol
    • 75 g de sucre
    • 1 pessic de sal

    Pas a pas:

    1.- Foneu el llevat en l’aigua i reservau.

    2.- Mesclau tots els altres ingredients per separat, i quan ho tengueu tot ben integrat afegiu l’aigua amb el llevat.

    3.- Posau la pasta dins un bol pintat amb oli i tapau amb un pedaç net. Deixau que pugi fins que hagi doblat el seu volum.

    4.- Posau oli en un motlle rectangular i espolsau-hi farina. Tirau la farina que no s’hagi enganxat i vessau-hi la pasta tovada. Si teniu dos motlles millor, ja que amb aquesta recepta és suficient per fer-ne dos.

    5.- Forn a 180º uns 30-35 minuts. En estar tebi ja el podeu treure del motlle.

    dsc_0631

    Aniré provant més experiments i posant-los per aquí, així en podreu posar en pràctica algun.

    Ens tornam a veure la setmana que ve? S’acosta Nadal i crec que el blog anirà en aquesta direcció. Què en pensau?

    Besades!!!

  • GASPATXO DE CIRERES

    GASPATXO DE CIRERES

    No sé vosaltres, però a l’estiu m’és impossible menjar plats molt calents, com sopes, aguiats o històries d’aquestes. Impossible. La sort és que la gastronomia és molt àmplia i sàvia! A l’hivern hi ha els ingredients òptims per la cuina d’hivern, i a l’estiu, els ideals per l’estiu.DSC_0863

    I els gran cuiners com Ferran Adrià o Arzak, han fet que una recepta tan bàsica, amb ingredients de temporada sigui un plaer pel paladar. No som molt de mescles estranyes però aquesta me va encantar!DSC_0852

    No sé quants anys deu fer que n’Arguiñano està a la tele, però són molts, i de tant en quant, si som per casa, mir a veure què fa. Si el nom del plat em fa gràcia segueix mirant el programa, si no pas a una altra cosa. Quan vaig sentir el nom d’aquest plat… No m’hi vaig poder resistir, i és que ha fet tanta calor aquests dies que un plat fresquet com aquest s’agraeix moltíssim! DSC_0849

    Ingredients:

    • 1 kg de tomàtigues
    • 300 g de cireres
    • 1 poma
    • 1 ceba tendra petita
    • Oli, vinagre de poma (n’Arguiñano el posava de Xerès) i sal
    • Pa (opcional)

    Pas a pas:

    1- Pelau la poma i les tomàtigues. Treieu el pinyol de les cireres i treieu la primera capa de la ceba.

    2- Posau-ho tot en una picadora i triturau-ho fins que estigui ben fi. Afegiu el pa si voleu i triturau-lo amb la resta d’ingredients.

    3- Afegiu vinagre, oli i sal al vostre gust. A mi m’agrada que es noti el gust del vinagre.

    4- Serviu ben fresquet!!!

    DSC_0844

    Esper que el gaudiu tant com jo! Us en sortiran unes 4 o 5 racions, depèn de com sigueu de menjadors.

    Besades!!!

    PD: Ja l’he provat de fer unes quantes vegades, i la recepta que us he posat és la que va fer el cuiner al programa, però a mi me va agradar més quan vaig posar uns 200 g manco de tomàtiga, es notava millor el gust de les cireres.

    PD2: També l’he provat amb les tomàtiques sense pelar i trob que queda amb una textura molt més agradable pel meu paladar, però això va a gustos. Experimentau, ja em direu com us ha agradat més!

     

  • PA DE PERGAMÍ I HUMMUS. PICADES D’ESTIU (IV)

    PA DE PERGAMÍ I HUMMUS. PICADES D’ESTIU (IV)

     
    Continuam amb les picades d’estiu. Us han agradat les anteriors? Aquesta té part de descobriment recent mesclat amb la recepta d’una amiga que ens agrada molt.
    No record on vaig descobrir aquest tipus de pa, segurament en alguna d’aquestes revistes de “com ser el més guai de l’estiu” o “com muntar el sarao perfecte a casa”. El cas és que investigant per la xarxa he trobat a uns al·lots que tenen un blog que es diu cocinando con catman on tenen aquesta recepta, i l’he volguda provar.
    Resulta que el pa de pergamí (o pa carasau) és un plat típic de Cerdenya que va néixer per la necessitat dels pastors de dur-se’n un pa que duràs durant els seus desplaçaments amb els ramats (a Mallorca tenim les galletes d’oli per aquestes coses). És un pa molt fi i cruixent. El pa de pergamí és també a base de plats com el “pane frattau”, però en aquesta ocasió farà d’acompanyant del segon plat, l’hummus.
    L’hummus és un plat antiquíssim. Es creu que té els orígens en l’antic Egipte, i és un puré amb base de ciurons i pasta de sèsam. No es necessita cuinar, per tant us estalviau la calor del foc a la cuina!

    Preparats per les dues receptes?
    PA DE PERGAMÍ (cocinando con Catman)
    Ingredients:
    – 175 gr de farina de força
    – 60 gr de sèmola de blat
    – 1 cullereta de sal
    – 125 ml d’aigua
    Preparació:
    Mesclau primer tots els sòlids i anau afegint l’aigua a poc a poc fins que quedi tot ben lligat. Si resulta mala de manejar per massa líquida afegiu una mica més de farina.
    Feis 6 bolletes i aprimau-les bé fins que quasi siguin com un tel. Heu de coure cada pa al forn per separat (220º) i estau molt atents, perquè haureu de girar el pa quan hagi agafat una mica de color per sobre. Anau molt en compte, heu de ser ràpids perquè es pot cremar en un no res! Jo els he tingut 3-4 minuts per banda, i quan el forn ja estava molt calent ha estat suficient un poc menys de temps.
    HUMMUS (Aina)
    Ingredients:
    – 1 pot de ciurons gros
    – 2 cullerades de tahin
    – 2 dents d’all
    – sal
    – comí
    – suc de llimona
    – oli d’oliva
    Preparació:
    Triturau els ciurons amb la salsa tahin i les dents d’all. Afegiu el suc de llimona (jo he posat el suc de mitja llimona). Afegiu al vostre gust, la sal i el comí. Anau afegint l’oli fins que quedi amb una textura pastosa però no seca. Això també ho haureu de fer un poc a ull. Anau tastant fins que trobeu que us agrada (aquesta és la millor part de cuinar!). Posau l’hummus en un bol i presentau amb un raig d’oli per sobre i un polsim de pebre bord (coent o dolç a gust del consumidor).
    La pròxima recepta ja serà la darrera de les picades d’estiu. Bon profit!!!
    PD: No és imprescindible, però per l’hummus, he tret les pells dels ciurons ja que és una de les parts que causa més gasos en aquest llegum. Són molt fàcils de treure, just heu d’agafar un ciuró amb una ma i amb l’altre fer com una pessigadeta i la pell sortirà tota sola. En 5 minutets tendreu tots els ciurons pelats.
  • CONFITURA DE TOMÀTIGUES CHERRY. PICADES D’ESTIU (II).

    CONFITURA DE TOMÀTIGUES CHERRY. PICADES D’ESTIU (II).

    Voleu una altra recepta d’estiu? Idò seguim! Una de les situacions que record de petita és veure al meu padrí fent confitures, salses i empotats durant els estius. Es posava a la fresca al corral de Porto Cristo i junt amb la meva padrina aprofitaven tot el que sortia del nostre tros de fora vila.

    DSC_0100

    Qui no recorda a algun familiar major fent confitura de fruita? De melicotons, d’albercocs, prunes, taronges… inclòs de magranes agres!

    Sin título-2

    El cas és que a mi també em va tocar de més jove ajudar a pesar sucre, remenar, tallar, empotar… I amb una calor espantosa! Però després és cert que a l’hivern s’agraeix obrir un pot de confitura per berenar al matí o per farcir un pastís, i més si es té en compte que és casolana i no té res artificial.

    Sin título-1

    De més gran vaig descobrir que la confitura no té perquè ser sols de fruita. Tomàtigues, albergínies, pebres… de tot en podem fer conserva ensucrada! Fins i tot he vist confitura d’all (aquesta no l’he provada de fer… no tenc molt clar que me pugui agradar). I com que de tomàtigues que no siguin de ramellet sempre en sobren, un any vaig provar de fer-ne confitura, i va sortir boníssima! Uns anys més tard, després de l’èxit d’aquesta, i tenint sobreproducció de tomàtigues cherry, no ho vaig dubtar. Vaig canviar una mica la recepta per adaptar-la al producte… et voilà!Voleu la recepta?

    Anem!

    Ingredients:
    • 1 kg de tomàtigues cherry netes
    • 750 gr de sucre (si en teniu de morè molt millor)
    • el suc d’una llimona
    • 1/2 tassó d’aigua

     Pas a pas:

    Posau tots els ingredients en una olla. Si teniu una greixonera de test suficientment grossa, molt millor. Posau foc mitjà i de tant en tant remenau per a què no s’enganxi. Estau molt atents, el sucre és bo d’enganxar. Depenent de la quantitat que volgueu fer, la tendreu més estona o manco al foc. Jo n’he fet 1,4 kg, i l’he tenguda un poc més d’una hora i mitja. Sabreu que està feta quan hagi reduit a la meitat i el suc estigui espès.
    Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d’una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!La confitura de tomàtigues cherry és ideal per menjar a una taula de formatges, però així com està divina és acompanyant una torradeta amb paté. No heu menjat cosa millor! I amb els vostres convidats quedareu de luxe.

    DSC_0110

    Bon profit!

    PD: es pot fer perfectament amb sucre blanc, però el sucre morè dóna un color i un sabor una mica més especial.
    PD2: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.

  • PALS DE PA. PICADES D’ESTIU (I)

    PALS DE PA. PICADES D’ESTIU (I)

    Ha començat l’estiu! Sí, vacances escolars, calor, gent per totes parts… i ganes de fer poques coses dins la cuina amb la calor que fa.
    El que sí fa moltes ganes és quedar amb els amics per fer soparillos i coses d’aquestes. O no? Quedar en algun lloc on hi faci un poc de fresca per provar d’arreglar el món, i de passada menjar coses que no serien normalment per un sopar, si no que serien més per fer una picada.
    He cercat en apunts meus, llibres i per internet per trobar receptes que em fessin ganes, i n’he trobades unes quantes. Durant unes quantes setmanes us mostraré les que m’agraden i les que he trobat que també m’han agradat. Per tant n’hi haurà que són meves i d’altres que no, però crec que el conjunt és bastant complet per agradar a tothom.
    Començam per la primera, pals de pa acompanyats de pernil salat. Aquest tipus de pa ens el duen moltes vegades als restaurants per entretenir la gana. Però el que us duc no és exactament com aquell, és més tovet, bo de menjar, i “tunejat” amb diferents coses que li donen un punt extra de color i sabor.
    Anem amb la recepta, ja veureu que no té molt de misteri.

    Ingredients:

    – 410 gr de farina normal
    – 1 sobre de llevat especial per pa
    – 120 gr d’aigua tèbia
    – 90 gr de llet
    – 50 gr d’oli d’oliva*
    – 10 gr de sucre
    – 8 gr de sal
    – 1 ou
    – Extres: pebre bord, caiena, sal Maldon, herbes aromàtiques, sèsam, llavors de rosella…

    Anem per feina!

    Posau tots els ingredients en un bol i mesclau-los bé. Veureu que de seguida tot lliga perfectament. Quan vegeu quela pasta ja no s’aferra al bol la treieu i treballau sobre una superfície amb un poquet de farina a sobre (no s’enganxa massa, no en poseu molta). Aprimau la pasta amb el rodet i tallau tires llargues i molt fines. Amb la ma donau una mica de forma. No us preocupeu que us quedin tots diferents, és la gràcia que tenen.
    Posau els pals de pa sobre el paper de forn que haureu posat sobre la placa. Pintau amb ou i posau l’extra que volgueu: herbes, sal, llavors…
    Forn a 140º-150º uns 20 minuts o fins que estiguin dauradets. Anau en compte en treure’ls del forn perquè es poden rompre, primer deixau-los refredar una estona.

    I ja veis, en una estoneta tendreu pals de pa totalment naturals i personalitzats per fer una picadeta amb els amics.

    Bon profit!!!

    (*) Com més fort de gust sigui l’oli, més gust tendrà el pa. Si voleu afegir un toc extra de sabor podeu posar oli amb algun sabor especial: d’herbes, picant, d’olives negres…
    PD: Els diabètics en poden menjar amb moderació.

  • PÚDING D’ESTIU

    PÚDING D’ESTIU

    S’acosta l’estiu. La calor. Les vacances… Es sent a l’ambient que queda poc del curs escolar, i tots ho començam a notar. Aquesta setmana ha estat especialment moguda al meu institut.

    Sin título-3aAls meus alumnes (enguany me toca ser tutora) me’ls estim molt… però hi ha dies… I aquesta setmana hi ha hagut uns quants d’aquests “dies”. Me podeu creure, he acabat la setmana especialment esgotada.

    Sin título-4

     I a més… aquesta setmana ha estat Sant Jordi!!! És una de les festes que més m’agraden. De petita desitjava que arribés aquest dia perquè podia anar a comprar algun llibre. A ca nostra no és que faltin llibres, més aviat al contrari. Però aquest dia surten totes les llibreries al carrer i és una explosió de cultura que m’encanta. Fa anys a Barcelona, amb unes quantes de les meves companyes del MNAC vàrem anar a vendre llibres a les Rambles de Barcelona i va ser, per jo, una experiència inoblidable.

    Sin título-5

    I ja queda poc pel maig… i en un no res arribam al juny, i ja ens fa ganes tastar coses més fresquetes. La recepta que teniu avui, a més de vistosa, és molt bona, fàcil de fer i… no massa barata. Però sempre es poden trobar maneres de que surti un poc més econòmica. Les fruites del bosc no són precisament barates, però si les comprau congelades surten millor de preu. Això sí, les que compreu per decorar haurien de ser fresques.

    Anem amb la recepta (extreta del col·leccionable Pastelería Creativa).

    Per a 4 púdings:

    • 75 gr de sucre
    • 1-2 cullerades d’aigua
    • 550 gr de fruites del bosc*
    • 12 llesques de pa de motlle sense crosta

    Pas a pas:

    1- Posau al foc el sucre i l’aigua i posau el foc fort fins que bulli.

    2- Un cop agafi el bull, baixau el foc i posau les fruites del bosc (excepte les maduixes). Coeu-les fins que comencin a deixar anar el seu propi suc. Després d’uns 2-3 minuts ja ho podeu treure del foc.

    3- Posau-ho tot (incloses les maduixes) dins un colador amb un bol a baix, per recollir tot el suc.

    4- Tallau el pa de motlle per adaptar-lo a la base dels recipients on ho volgueu posar.

    5- Tallau també unes tires de pa per folrar les parets del motlle.

    6- Pintau bé el pa de motlle amb el suc que haureu recollit de les fruites del bosc, i farciu amb les fruites cada un dels motlles.

    7- Tapau cada un dels motlles amb pa i pintau bé amb el que resti del suc per a què tot quedi ben amarat. També heu de pitjar bé amb la part plana de la cullera per deixar-ho tot ben comprimit.

     FotoJet Collage

    8- Heu de deixar això en repòs a la gelera durant unes 6 hores. És molt millor fer-ho d’un dia per un altre. A l’hora de servir, decorau amb fruites del bosc fresques.

    Sin título-2

     

    Ja només vos queda gaudir d’aquestes postres fresquetes i ben fàcils!

    Salut! I bon profit!

    PD: Si serviu aquestes postres amb una bolla de gelat de nata o de vainilla amb el púding, mai més en voldreu d’altre!!!
    PD2: Per suposat, podeu afegir més quantitat als ingredients. Jo n’he fet per 7 persones, i he adaptat les quantitats.
    PD3: Pels celíacs, posau pa de motlle sense gluten, i llestos! Per aquestes postres no teniu excusa.
    PD4: Pels diabètics, no tenc ni idea de si només canviant el sucre per un apte per diabètics en podeu menjar. Ho haurieu de demanar.

  • BIALYS (NEW YORK, NEW YOOORK…)

    BIALYS (NEW YORK, NEW YOOORK…)

    Si, avui ens posam una mica “americans”. En concret, de la costa est d’Estats Units. New York!!!

    Fa unes setmanes, cercant llibres de cuina per internet en vaig trobar un que me va cridar l’atenció: Nueva York. Las recetas de culto de Marc Grossman. Tracta sobre cuina típica americana. La que veim a les pelis, i a mi, totes aquestes coses m’encanten… No hi puc fer més. Vaig cercar unes quantes crítiques i quan vaig veure que tothom en xerrava bé, me vaig decidir del tot.
    El vaig comprar a Barcelona per les vacances de Pasqua i estic enganxada a les seves fotos. M’encanta! Hi ha receptes de les típiques (i que pens posar en pràctica algun dia): cheeseburger, donuts, bagels… Però també n’hi ha d’altres que no coneixia de res. Entre elles aquests bialys. Els bialys venen a ser cosins dels bagels, però no s’han de bullir abans de coure, no tenen forat i en el seu centre duen un farcit ben original.
    A més, el llibre posa el farcit típic d’aquest panets, pel que n’he fet una adaptació i… vaja, que he dinat d’un d’ells i n’hagués menjat dos o tres! Molt bons! L’aspecte pot ser no és del tot el que hauria de ser, però ja aniré practicant amb la forma. Va, deix de posar-vos les dents llargues i vos pos la recepta.
    Ingredients pels bialys (en surten 6):
    – 400 gr de farina
    – 25 gr de llevat fresc
    – 1 cullerada de sal
    – 1 cullerada d’oli
    – 1/4 de l. d’aigua tèbia

    Per la guarnició:

    – 3 cullerades d’oli d’oliva
    – 150 gr de ceba
    – 1 cullereta de llavors de rosella
    – 1 cullereta de sal
    – prebe bo

    Comencem!

    1- Mesclau la farina, la sal i el llevat en un recipient. I per separat mesclau l’oli i ‘aigua.

    2- Afegiu el líquid als sòlids i mesclau durant uns 10 minuts. La pasta tornarà elàstica i enganxosa. Aquesta tasca la podeu fer a mà, però si teniu un robot de cuina vos estalviarà moooolta feina.

    3- Posau oli a les parets i a la base d’un recipient i posau-hi la pasta a dins, tapat amb plàstic. Ha de reposar fins que hagi doblat la mida.

    4- Quan hagi doblat la mida, feis sis bolletes i posau-les sobre un paper de forn. Se vos enganxarà a les mans, per tant vos recoman untar-vos les mans en oli. Deixau-les reposar una horeta, més o manco.

    5- Mentre, preparau la guarnició que anirà a sobre. Posau en una pella: 2 cullerades d’oli, la ceba tallada ben petita, les llavors de rosella i sofregiu-ho tot. Rectificau de sal i prebe bo si trobau que fa falta.

    6- Pitjau la part central de cada bolleta fent com un cràter, i posau un poc del sofregit de ceba que heu fet.

    Forn a 225º, uns 10-12 minuts o fins que els bialys estiguin una mica daurats. Estaran cuits quan en tocar-los sonin a buit.

    El farcit l’he fet una mica a la meva manera, ja que no he trobat tot el que deia al llibre, però vaja, jo ho he trobat boníssim!

    Farcit:

    1- Obriu els bialys i posau unes fulles d’enciam sobre la base.

    2- Feis una mescla de bonítol (un potet petit, i eixugau tot l’oli que pogueu), una bona cullerada de maonesa, dues cullerades i mitja de nata, i la ceba que vos hagi sobrat de guarnir els bialys. Posau aquesta mescla per sobre de l’enciam.

    3- Per acabar, tallau rodanxes de cogombres envinagrats i posau-les per sobre del bonítol. Tapau amb la tapadora del bialy… i no espereu! A menjar!!!

    Ja me contareu si vos ha agradat!

    Salut!

  • MONKEY BREAD PIZZA

    MONKEY BREAD PIZZA

    Sí, sí, sí… Monkey, ho heu llegit bé. Jo també me vaig quedar amb cara d’espant la primera vegada que vaig llegir el nom d’aquest plat. I no. No he sacrificat cap simi ni a prop fer-hi!

    En principi el Monkey Bread és un plat dolç, d’aquests plats dolços típicament americans però no molt coneguts, a base de canyella i sucre de canya. Però aquesta podríem dir que és la versió salada. La recepta de la pasta l’he treta de la pàgina de Kanela y Limón, un blog que m’encanta. I per què aquest nom? Realment no ho he arribat a aclarir, però per les versions que he llegit, la que em sembla més raonable és la que diu que s’anomena així per la manera com es menja: amb els dits. És divertit, perquè aquest pastís-coca-pizza està format per petits paquetets que s’han d’anar separant amb els dits per poder-los menjar.

    Maldament ho sembli no és un plat gens complicat, això sí, haureu de tenir paciència perquè el seu muntatge és una mica lent. Si teniu nins per ca vostra vos poden ajudar, ja veureu com. Au! Anem per feina!

    Ingredients per la pasta:
    – 300 ml de llet tèbia i 25 gr de llevat dissolt a dins
    – 120 ml d’oli
    – 1 iogur
    – 40 gr de flocs de puré de patata
    – 1 culleradeta de postre de mel
    – 1/4 de culleradeta d’all en pols
    . 1 cullerada de parmesà en pols
    – 550 gr de farina de força
    – 1 culleradeta de sal

    Ingredients pel farcit (això va a gust personal, jo n’he fets dos):

    1- pernil dolç, mozzarella, salsa de tomàtiga i olives
    2- pernil dolç, mozzarella, salsa de tomàtiga, pinya i tàperes.

    Altres ingredients:
    Oli amb alfàbrega, salsa de tomàtiga (per sucar el “paquetets” en estar fets), i spray desenmotllant o mantega i farina de blat de moro per folrar el motlle.

    Arremangueu-vos que començam!
    1- Primer de tot heu de dissoldre el llevat dins la llet tèbia i  reservar-ho una estona.
    2- Mentre, mesclau tots els ingredients per la pasta restants, i afegiu també la llet amb el llevat. Pastau-ho bé tot fins a formar una bolla. Deixau tot això en repòs una estona mentre preparau el farcit.
    3. Per el farcit heu de tallar els ingredients en trossets petits. Jo he triat els que teniu a dalt i he fet dues classes de paquetets diferents. Podeu triar el farcit que vos agradi més!
    4. Abans de continuar, preparau el motlle. Jo he usat spray desenmotllant i farina de blat de moro. Si no en teniu segur que també va bé la mantega. La primera vegada que vaig fer el monkey bread pizza hi vaig posar mantega.
    5. Aquí és on els petits de la casa poden ajudar. Feis bolletes amb la pasta i farciu-los. Tancau la pasta pessigant la pasta.

    6. Sucau els paquetets en oli aromàtic (el que més vos agradi o s’adapti als ingredients del farcit) i anau-los col·locant dins d’un motlle amb forat al mig (serà més fàcil de coure).

     

    Forn a 190º, uns 30-35 minuts… i a menjar!

    Podeu servir aquest plat amb un platet amb salsa de tomàtiga al costat per anar sucant els trossets a dins.

    Salut!!!

    PD: com que m’han sobrat ingredients del farcit, he fet mitja recepta de pasta més i n’ha sortit una pizza boníssima!