Va ser entrar dins la fruiteria del súper i trobar-me una muntanya de caixes plenes de cireres. I a més de les que totes les receptes especifiquen per fer els cherry pies. Aquest tipus de pastís és típicament americà. Fins i tot té una cançó, que no passarà a la història com a la millor cançó de Warrant… però bé, això ja seria una altra història.
És d’aquests típics pastissos, com l’apple pie, que es mengen el 4 de juliol, festa genuïna americana . Avui ja fa pràcticament una setmana que hem passat aquesta festa, però quan et trobes els ingredients tan fàcilment no pots dir que no!
A més, tenia ganes de provar la recepta del llibre de na Bea Roque “Delicias para compartir”. De veres, si no el teniu l’hauríeu de posar a la llista dels llibres per completar la vostra pròpia biblioteca culinària. Hi ha un poc de tot, salat i dolç, això sí, més dolç que salat.
En fi, el cas és que tenia ganes de fer aquesta recepta, em vaig trobar que tenia tots els ingredients… Idò mans a l’obra! És una recepta gens difícil, ja ho veureu, l’única cosa que és una mica ferragosa és haver de llevar els pinyols a les cireres (també els podeu deixar, però no us dic el que us costarà la factura del dentista si en mossegau un sense voler, i ja no en xerrem del mal que patireu).
Preparats? Idò endavant!
Per a la pasta:
- 350 gr de farina
- 250 gr de mantega o saïm (podeu triar)
- 1 cullereta de sal
- 1 cullereta de sucre
- 75-125 gr d’aigua molt freda
Pel farcit:
- 1 kg de cireres sense pinyol
- 125 gr de sucre
- 30 gr de maicena
- 1 cullereta d’essència de vainilla
- 1 cullerada de suc de llimona
- 30 gr de mantega (en daus petits)
Pel muntatge:
– Un poquet de llet
– Sucre
Anem per feina!
Pel farcit:
Començarem preparant el farcit, així el deixareu macerar una estona. Treieu tots els pinyols i deixau les cireres en un bol gros. En un bol petit mesclau el sucre, la maicena, la vainilla i la llimona. En estar tot ben integrat vessau-ho per sobre de les cireres i mesclau bé perquè arribi bé per tot.
Per fer la pasta:
Tant si ho feis amb robot de cuina com sense, posau i mesclau primer tots els ingredients excepte l’aigua i mesclau fins que quedi una massa com arenosa. Quan la tengueu així, anau afegint aigua fins que vegeu que no s’aferra gens. Aquest serà el moment de no posar-ne més.
Muntatge:
Agafau la meitat de la pasta i estirau-la. Posau-la a la base del motlle (una vegada li hagueu posat mantega o qualsevol greix per a que no s’enganxi), si us queda algun forat, cap problema, agafau un poquet més de pasta i tapau-lo, no es veurà. Vessau el farcit a dins format un poquet de muntanya en el centre i escampau per sobre la mantega en daus (aquest pas el m’he oblidat, aix… aquest cap… així i tot ha anat bé). Estirau el que queda de pasta i tallau les formes que volgueu (estrelles, cors, cercles…) i anau tapant el farcit deixant algun espai per a què pugui sortir el vapor. Pintau amb llet la part superior i posau una mica de sucre repartit per tota la superfície. Deixau-lo a la gelera durant 30 minuts abans de posar-ho al forn.
Forn a 170º-180º, foc a dalt i a baix, amb ventilador, uns 60 minuts. Si veis que s’està torrant massa la part superior, posau a sobre un paper de forn. Si el deixau més estona dins el forn, la fruita s’estovarà un poc més.
I ja el teniu! Fruita i més fruita! Esper que us agradi!
PD: Quan vaig treure els motlles de l’armari, el que anava a utilitzar per fer aquest pastís es va rompre en mil bocins. Era més baixet, i crec que hagués anat una mica millor.
PD2: La pròxima vegada rebaixaré la quantitat de sucre del farcit, és suficient amb 100 gr, inclús 80 si no us agrada molt dolç.
