De Colors i Sucre

Autor: decolorsisucre

  • PIRULETES DE COLORS I SUCRE!

    PIRULETES DE COLORS I SUCRE!

    Aquesta és l’entrada ideal pel títol d’aquest blog. És de sucre i de colors!

    Ja vos vaig dir que Pinterest és una font ideal d’inspiració. La llàstima és que no du instruccions de tot. Has de posar una mica d’imaginació i de lògica, i les solucions arriben.
    La veritat és que aquesta “recepta” és taaan fàcil que no sé si es pot qualificar com a tal. Crec que seria millor qualificar-ho com a DIY, més que com a recepta dolça. Això sí, és molt vistosa, ho podeu veure a les fotos.
    Ara estan molt de moda ( i a mi m’encanten!) les taules dolces. Aquestes taules es munten en un racó d’una festa i concentren allà tota la part dolça: pastissos, cakepops, cupcakes, piruletes, llepolies… Això no és cap novetat, ja ho sé. A les festes sempre hem separat la taula de dolç i la de salat. La novetat ve de l’estètica que se li dóna a la taula. Es pengen banderoles de colors, o altres elementes decoratius, i els pastissos, i tot el dolç de la taula segueixen la mateixa paleta.  Aquí teniu dos exemples trets de la web de la revista Marie Claire Idées:

     

    Crec que aquestes piruletes són ideals per quan heu de combinar-les amb uns tons determinats, ja que podeu fer les combinacions que volgueu!
    Anem per feina!
    Necessitau:
    – caramels de vidre (d’aquells transparents, de tota la vida)
    – pals de piruleta (o de broqueta)
    Pas a pas:
    1- Posau paper de forn o una planxa de silicona que pugui anar al forn sobre una placa.
    2- Posau els caramels de vidre sobre el paper. Podeu fer les combinacions que volgueu: o tots d’un color o de diferents colors. Jo n’he posat tres, cada un d’un color. Quan es fonen alguns perden un poc la tonalitat, es normal, la capa de sucre és més transparent.
    3- Encalentiu el forn a 200º. Posau la placa dins el forn i, aquí arriba la complicació,  no badeu gens! El caramels es fondran molt aviat. No estaran més de 3-4 minuts. Quan vegeu que es comencen a fondre i fan bombolletes ja els podeu treure. Compte de no deixar-les més temps perquè vos pot passar això…
    4- Tot d’una que els tregueu del forn posau el pal de piruleta a sobre del sucre fus, apretant un poc. No les mogueu del paper fins que no estiguin ben fredes!
    Et voilà! Ja teniu les vostres pròpies piruletes!
    Fàcils, no?
    PD: Els caramels que jo he fet servir són un poc petits. Si en trobau de més grossos crec que vos poden quedar millor.
    PD2: Si no moveu massa la palangana, vos sortiran amb una forma més rodoneta, com la que veis a l’esquerra de la foto. Però si voleu que tenguin una forma determinada, quan el caramel encara estigui calent, estirau-lo amb un escuradents, com en el que està més a la dreta i sembla que du tupé. És una cosa semblant a la que fan els artesans del vidre per treure formes de les bombolles de vidre encara calent.
  • ESTRELLES DE FORMATGE

    ESTRELLES DE FORMATGE

    Fa anys que segueixo una publicació francesa de la que n’he tret moltíssimes idees, i de la que, si tengués temps faria tots els taller que suggereix.
                                           
    Es tracta de la Marie Claire Idées. Surt cada dos mesos i està plena d’inspiració. Hi ha una mica de tot: brodat, bricolatge, cuina, moda… una mica de tot, com deia. D’algunes de les idees en du també les instruccions i les plantilles o els patrons.

     

    Fa un temps vaig fer aquestes galletes farcides de formatge per provar com sortirien. Les vaig dur a l’IES on faig feina… i no va quedar res! ni un poquet de sèsam! Res, absolutament res. I és que realment són molt bones.

     

    Així és que comparteixo la recepta amb voltros, per si la voleu provar.
    Ingredients:

    – 2 planxes de pasta brisa

    – 80 gr de mascarpone
    – 80 gr de parmesà
    – farigola (si és possible fresca)
    – nou moscada
    – 1 ou
    – caiena
    – sèsam
                                                       
    Anem amb el pas a pas:
    1- Esteneu una de les planxes de pasta brisa i repartiu el mascarpone per tota la superfície.
                                                        
    2- Repartiu el parmesà per tota la superfície. Veureu que sembla moltíssim. Tranquils, ha de ser així. A més, heu de posar la farigola i la nou moscada, al gust de cada un. Anau en compte; un poc dona gust, molt serà horrible, no vos passeu.
    3- Posau l’altra planxa de pasta brisa a sobre i passau l’aprimadora de manera suau a sobre. Tots els bonys, com els que es veuen a la foto, desapareixen. No vos passeu, no és qüestió de deixar-ho tot súper pla.
    4- En aquest moment podeu triar un motlle que vos agradi i tallau les formes, jo he triat un motlle d’estrella de 6 puntes. Depèn del motlle que trieu vos en sortiran més o manco. NO tireu els retalls que sobren!!! Són igual de bons!!! Posau estrelles i retalls sobre un paper de forn o planxa de silicona pel forn.
    5- Pintau cada estrella amb l’ou batut. Jo he utilitzat tot l’ou.
    6- A sobre de l’ou batut, posau una mica de caiena (només una mica!) i un poc de sèsam. Anau en compte amb la caiena perquè és molt picant!
    I au! A enfornar! Forn a 210º. Vigilau les estrelles, i en estar daurades per sobre ja les podeu treure del forn.
    Si les duis a qualsevol reunió sereu molt ben acollits!
    Disfrutau-les!
  • PETIT CHOUX AMB CRAQUELÍN

    PETIT CHOUX AMB CRAQUELÍN

    Ja sé que vaig dir que no feia coses complicades dins la cuina… i així és. Aquesta recepta no és complicada, però du feina.
    Des que vaig veure aquests petits pastissets a la pàgina de n’Alma Obregón tenia ganes de fer-los. Si és que no me digueu que no són una monada!? Són petitons, rodonets, de color rosa a sobre i farcits de crema! No és pot demanar més en tan poc espai.
    M’encantaria fer més pastissets francesos, seguiré investigant el tema. Ara mateix però, estic molt contenta que aquests mini pastissets hagin sortit tan bé i tan bons! Companys de feina… crec que dilluns no tendreu postres per després del berenar!
    Parau atenció perquè hi ha algunes passes. La recepta l’he treta de la pàgina Objetivo: Cupcake Perfecto.

    Pel craquelín:

    – 95 gr de farina
    – 75 gr de mantega
    – 95 gr de sucre
    – colorant (*)

    Per fer la pasta pel craquelin heu de mesclar bé tots els ingredients i fer una bolla.
    Posau la pasta entre dos papers de forn i formau una planxa fina d’uns 2-3 mm. Posau una estona aquesta planxa dins de la gelera a fi que sigui més bona de manipular. En estar freda, tallau cercles, jo ho he fet amb una “boquilla” de màniga pastissera. Reservau-los.


    Pels petit choux:

    – 250 ml d’aigua
    – 100 gr de mantega
    – 5 gr de sal
    – 5 gra de sucre
    – 150 gr de farina
    – 4 ous

    1- Posau a encalentir al foc l’aigua, la mantega, la sal i el sucre i s’ha de fondre tot.

    2- Quan estigui tot ben fos, treieu-lo del foc i afegiu la farina. Mesclau bé i tornau la mescla al foc.

    3- Anau remenant la mescla fins que noteu que faci un renouet com un frec. En aquest moment ja ho podeu treure del foc i posar la pasta en un bol.

    4- Anau afegint els ous a la pasta un a un fins que quedi tot ben integrat.

    5- Passau la pasta a una màniga pastissera i feis petites bolletes sobre paper de forn o sobre una planxa de silicona.

    6- Posau un cercle de craquelÍn sobre cada bolleta de pasta.

     

    Posau el forn a 220º. En estar ben calent posau-hi els petit choux, i en haver passat 4 minutets baixau el forn a 180º i deixau-ho 12-15 minuts.
    Per farcir-los, he fet la crema que té n’Alma al post de la recepta. Tal qual. El problema és que crec que m’ha quedat un poc líquida. Crec que la propera vegada posaré 5 gr més de farina de blat de moro, al manco.
    Aquí teniu la recepta:
    Crema per farcir:
    – 500 ml de llet
    – 125 gr de sucre
    – 1 cullereta de vainilla
    – 45 gr de farina de blat de moro
    – 4 vermells d’ou
    1- Posau els vermells, la meitat del sucre i la farina de blat de moro en un bol i mesclau-ho molt bé. Reservau.
    2- Posau al foc la llet, l’altra meitat del sucre i la vainilla i encalentiu.
    3- Quan estigui calent, retirau del foc i afegiu la mescla que tenieu reservada. Encalentiu una altra vegada fins a espessir. Retirau del foc.
    4- Removeu bé, amb energia, i tornau al foc i removeu fins que comenci a fer bombolles. Anau alerta en aquest punt perquè la crema pot començar a atacar-vos en qualsevol moment, de fet, he aconseguit una bona cremada en un dit. Ferides de guerra.
    5- Passau la crema en un bol i tapau amb paper film tocant la superfície. Deixau refredar.
    Pel farcit: passau la crema a una màniga pastissera i feu com si poséssiu una vacuna, foradau el petit choux amb un escuradents o amb la mateixa boquilla si és prima, i farciu.
    Això és tot!  Disfrutau-los!!!

    (*) Podeu posar colorant o no, això va a gust de cada un. Però realment queda molt més cuco si tenyiu el craquelín, o no?

  • BOL DE XOCOLATA

    BOL DE XOCOLATA

                                   
    Des de fa més de deu anys som membre de l’Associació d’Amics del Museu d’Història de Manacor, gran part dels quals en som la secretària. Ens dedicam sobretot a promoure la història de la nostre ciutat amb les peces que tenim en el museu, ubicat dins una torre medieval a la sortida de Manacor. A més també programam excursions, viatges i a l’estiu, el cicle de les muses (activitats de dansa, teatre, música i fins i tot, astronomia).
                                             
    Doncs bé, els membres de la junta de l’Associació, a més de compartir l’interès per la cultura i la història, som amics. De tant en quant ens reunim per programar les diferents activitats. Habitualment però, les reunions en converteixen en sopar-reunió, dinar-reunió i també hem fet berenars-reunió. Res, que a vegades la reunió és més per veure’ns i menjar que per cap assumpte urgent.
                                             
    Avui, ha estat un d’aquests dies (això sí, avui hem decidit mooooltes coses, vos mantindré informats), dinar-reunió. I jo em vaig comprometre a dur les postres. I em vaig ficar dins un bon embull. Per què? Perquè dins un grup tan petit com el nostre hi ha diverses intoleràncies: a la lactosa, al gluten… tanta sort que no hi ha ningú diabètic, ja hagués estat un poc més complicada la cosa. Això sí, en tenim uns quants que són al·lèrgics al “plat buit”, tanta sort!
    El cas és que crec que me vaig passar dues setmanes pensat què podia dur i que en pogués menjar tothom. Al final vaig arribar a això. Preparau-vos!
    Ingredients pel bol:
    – Xocolata de cobertura
    – Globus
    Ingredients per la crema de iogurt:
    – 750 gr de maduixes
    – 8 iogurts naturals sense lactosa
    – xarop d’atzavara
    Pel bol:
    1- Inflau els globus i rentau-los bé.
    2- Foneu la xocolata en el microones o a bany Maria, així com vos vagi millor.
    3- Mesclau bé la xocolata i assegurau-vos que no queda res sense fondre.
    4- Agafau un globus i posau-lo dins del bol on heu fos la xocolata. Només la base. Treieu-lo i posau-lo a assecar sobre un paper de forn (així serà més fàcil desferrar-ho).
    5- Un cop estigui ben sec, punxau amb una agulla el globus. Perquè no es desinfli massa aviat i rompeu el bol, punxau el globus a la part superior, allà on hi heu fet el nus.

     

    Per fer la crema de iogurt:

    1- Posau les maduixes i el iogurt en una batedora i triturau-ho tot junt.

    2- Com que els iogurts eren ensucrats, no hi he afegit cap edulcorant, però sí que l’he posat a la taula per si algú ho volia més dolç. En aquest cas he posat xarop d’atzavara.

    3- Posau la crema dins el congelador. Quan estigui a mig congelar, treieu-lo, tornau-lo a passar per la batedora i tornau a posar-lo dins el congelador fins l’hora de servir.

    I aquí ho teniu!

    Salut!

     

    PD: Aquestes postres són aptes per a diabètics si els iogurts que utilitzau són edulcorats o naturals sense sucre. Podeu afegir dolçor amb edulcorants tipus el que vos he posat a dalt (xarop d’atzavara, o qualsevol altre apte per a diabètics).
    PD2: Si feis règim, tampoc teniu excusa, posau els iogurts amb 0% de greix i llestos!
    PD3: Evidentment, el farcit del bol pot ser moooolt variat! Maduixes amb nata, macedònia, iogurt tot sol… Uf! Podeu triar!
  • COIXINET PER LES AGULLES I “COFINET” D’EMERGÈNCIA

    COIXINET PER LES AGULLES I “COFINET” D’EMERGÈNCIA

    La paraula cofí, segons el DCVB, té diferents significats depenent de la zona. No sé si la meva padrina és una “zona”, però ella anomena cofinet a un recipient fet de llatra on guarda les coses de cosir. És rodó i bastant pla, amb una tapadoreta que es trava a la base amb un botó. Segons ella, això és un cofinet, ho he sentit a dir així tota la vida.

    Fa uns anys, una companya de feina em va regalar un coixinet per les agulles fet amb materials de reciclatge. Està fet amb una llauna buida i amb un tros de tela. Tan simple i a la vegada tan útil, que he pensat que en podria fer un altre, d’aquestes coses mai en sobren. I ja que hi era, he decidit fer-me un “cofinet” una mica diferent, per posar-hi les eines que més necessit en un moment determinat o per dur-lo d’un lloc a un altre i saber en tot moment què hi tenc a dins.

    I ja ho veis! Pràcticament tot està fet amb material reciclat, i és pràctic.

    Si voleu fer-ne tant l’un com l’altre necessitareu:

    Coixinet per les agulles:                                                     Cofinet d’emergència:
    – Llauna buida i neta                                                           – Pot de vidre amb tapadora metàl·lica
    – Cartró                                                                                – Cartró
    – Buata                                                                                 – Buata
    – Tros de tela                                                                       – Tros de tela
    – Cola de contacte                                                               – Cola de contacte
    – Fil i agulla                                                                         – Fil i agulla
    – Bolleta o botó petit
    – Pintura d’ungles

    Anem per feina!
    Per el coixinet:
    1- Tallau un tros de cartró una mica més petit que la mida de la llauna.
    2- Tallau un tros de tela uns quants dits més gros que el tros de cartró.
                                         
    3- Passau l’agulla pel voltant només amb bastes. Cosiu també la bolleta o el botó per la part bona de la tela.
    4- Posau la tela amb la part bona per avall i posau a sobre la buata, i per sobre el tros de cartró. Estirau el fil i s’arrugarà i el cartró i la buata quedaran tancats a dins. Travau el fil.
    5- Pintau la llauna. Jo ho he fet amb pintura d’ungles, però podeu utilitzar la que tengueu per casa.

    6- Com que el que volia era que el coixinet sobresortís un poc perquè volia que s’assemblés a un cupcake, he posat un poc de cartró enganxat a dins la llauna amb cola de contacte.

    8- I ja l’últim pas ha estat enganxar el coixinet a la llauna. Per fer-ho, posau cola de contacte a la tela i al cartró, esperau uns minuts i ja ho podeu aferrar. Procurau que el disc de cartró i la tela s’enganxin bé al fons de la llauna (o als cartrons de dins, si heu volgut fer també un cupcake!).
    Cofinet d’emergència:
    1- Bàsicament es fa de la mateixa manera que el coixinet, només que en aquest cas, el disc de cartró ha de ser de la mateixa mida que el tap del pot i no necessitau tanta tela, ja que aquest no l’heu de ficar dins del tap, si no a sobre.

    I ja ho teniu! Ara només heu d’omplir el potet amb allò que vos faci més falta. I no necessitareu amagar-lo enlloc perquè queda bastant estètic. No trobau?

    PD: Una bona idea també, és enganxar un imant per dins a la tapadora del pot de vidre, així, si perdeu alguna agulla amb l’imant la trobareu més fàcilment.
  • MONA DE PASQUA (“MY WAY”)

    MONA DE PASQUA (“MY WAY”)

     

    Sí, “my way”, com deia en Sinatra. Aquests dies he llegit molt per internet sobre la tradició de la mona de Pasqua. Hi podeu trobar de tot! La revista Sapiens  va publicar un article sobre l’origen d’aquest dolç i fins i tot té un enllaç amb una recepta.

     

     

    El cas és que mirant, mirant, tothom té la seva. Totes molt semblants, però pel que es veu s’adapta als gustos de la família i de l’infant a qui s’ha de regalar. Com que no em decidia per cap, al final he decidit fer-la a la meva manera. I aquí teniu el resultat. Hi ha coses que hauré de millorar, però no estic del tot decebuda, jutjau voltros mateixos.

     

     

    Per la recepta del pa de pessic he agafat la mateixa que vos vaig posar del pastís Victòria que teniu aquí, però he canviat la mantega per oli d’oliva suau, i la veritat és que crec que m’agrada més i tot.

    Ingredients per la coca:

    – 200 gr de sucre
    – 160 gr d’oli d’oliva suau
    – 200 gr de farina amb llevat incorporat
    – 4 ous de talla M
    – una cullereta de llevat en pols
    – un raig de llet

    Au! a enbrutar-nos les mans!

    1- Primer de tot mesclau el sucre amb l’oli. En estar ben mesclat, afegiu els ous un a un, han de quedar ben incorporats.
    2- Anau afegint la farina i el llevat en pols en tres o quatre vegades. Així vos assegurareu de no deixar grumolls i afegireu més aire a la pasta..
    3- Quedarà una pasta un poc espessa, per tant, ara és el moment d’afegir la llet. Mesclau-ho bé tot.
    4- Untau bé el motlle on l’enfornareu i vessau-hi la pasta.
    Forn a 160º, uns 20-25 minuts o fins que en punxar amb un escuradents, aquest surti net. Jo només l’he tengut aquest temps perquè he separat la pasta en tres motlles iguals, ja que així després és més bo de fer pels pisos. Si ho feis tot en un sol motlle segurament estarà més temps.
    Pel muntatge:
    1- Tallau la coca en tres capes.
    2- Posau el primer pis de coca sobre el plat en què el muntareu. Posau una capa generosa de trufa per farcir, o el farcit que més vos agradi. Tapau amb la segona capa de coca.
    3- A sobre d’aquesta segona capa posau una capa de confitura (jo l’he posada de gerds perquè era la que tenia per casa). Tapau amb la tercera capa de coca.

     

    4- Amb la trufa que vos ha sobrat, tapau tot el pastís, pels costats i per sobre. Una vegada tot tapat, jo he posat ametlla torrada en trossets (“crocant”).
    5- I per sobre de la tarta podeu posar el que trobeu o se vos acudeixi. En aquest cas he fet una banderola amb pals de broqueta, fil i washi tape. També he fet un poc de decoració amb la màniga pastissera amb la trufa que ha sobrat. I per acabar, ous de xocolata i perletes de sucre de colors! Et voilà!

     

     

    Ara que s’acosten les vacances de Pasqua aprofitau per fer alguna recepta diferent, i ensenyau-me-la!!!
    Bon profit!!!
    PD: no estic molt convençuda de la trufa que he fet, per tant esperaré a trobar una recepta que m’agradi més per posar-la.
  • COCA DE IOGURT

    COCA DE IOGURT

    Hi ha res més fàcil i ràpid que una coca de iogurt? Crec que és de les primeres que aprenem de petits perquè el que s’ha de mesurar es mesura amb el mateix potet de iogurt, sense balances ni tassons mesuradors.

    Sin título-3

    I bé, a més de fàcil, és molt bona. És de les típiques coques que es fan quan no es té massa temps, o per quan es vol fer una cosa fàcil i ràpida per berenar el matí. I a més, els ingredients estan TOTS dins el rebost, no en té cap d’especial.


    Així que, anem amb els ingredients:

     Ingredients:

    • 1 iogurt (jo he utilitzats dels de Vitalinea, dels grossos)
    • 3/4 de potet de iogurt d’oli de gira-sol
    • 2 potets de iogurt de sucre
    • 3 ous
    • 3 potets de iogurt de farina
    • 1 sobre de llevat en pols
    • la pell d’una llimona
    • sucre en pols per decorar

    Au! Anem per feina:

    1- Mesclau primer el sucre amb l’oli, quedarà una pasta bastant sòlida.

    2- Anau afegint a la mescla anterior els ous, un a un, fins a tenir-ho tot ben mesclat.

    3- Ha arribat el torn d’afegir la farina i el llevat. És millor si afegiu la farina en 3 o 4 vegades, vos assegurareu de que tot es mescli bé i no es formin grumolls.

    4- Per acabar, afegiu la pell de la llimona i mesclau bé.

    Posau oli al motlle on volgueu fer la coca. Jo he posat la pasta dins motlles de paper aptes pel forn, d’aquesta manera no he embrutat res. N’hi ha hagut suficient per tres motlles de paper de mida petita.

    Sin título-8

    Forn a a 165º-170º, uns 30.35 minuts. Recordau, per assegurar-vos, de comprovar amb un escuradents si ja està cuita.

    Sin título-7

    Per acabar, podeu posar un poc de sucre en pols per sobre per decorar una mica, però aquest pas és opcional.

    Sin título-6

    I a disfrutar!!! Salut!!!

     Sin título-2aa

    PD1: Pels diabètics, si canviau el sucre de la pasta, per sucre apte per diabètics i no posau el sucre en pols a sobre, en podeu menjar.

    PD2: Jo he utilitzat iogurt natural perquè era el que tenia per casa, però per aromatitzar la coca podeu utilitzar iogurts de diferents sabors i no posar la pell de la llimona.

    PD3: Podeu utilitzar oli d’oliva suau en comptes d’oli de gira-sol. No utilitzeu oli d’oliva de gust fort o es notarà massa.

  • TRENCACLOSQUES AMB PALS DE GELAT

    TRENCACLOSQUES AMB PALS DE GELAT

                               
    Vaja un dia dolent que fa avui! No pots anar a fer voltes perquè plou. No pots estar pel mig perquè hi ha bassiots per tot! I els que tenen nins petits… Mals de guardar, no, el següent! Cercau una cosa bona de fer per tenir entretinguts als nins una estona en dies com avui? O si no, heu de fer un detallet i voleu que sigui molt personal?
    Idò aquí ho teniu! Aquest taller és moooolt fàcil, i amb la col·laboració i la creativitat del més petits de la casa poden sortir vertaderes obres d’art, i detallets únics i irrepetibles.

     

     

    Ho voleu fer? Necessitareu els següents materials:

    – pals de gelat (els venen a qualsevol botiga de belles arts i fins i tot a papereries un poc especialitzades), 10 per cada trencaclosques
    – pintura acrílica
    – paper engomat (el celo també va bé)
    – pinzells
    Altres materials: potet amb aigua, llapis, goma d’esborrar i retolador permanent negre.

    Arremangau.vos!

    1- Primer de tot heu d’alinear els pals de gelat i els heu d’aguantar amb paper engomat perquè no es moguin mentre duri la feina. Feis-ho com veis a la imatge. Per cada trencaclosques n’he posat 10.

    2- Dibuixau amb llapis el motiu que volgueu pintar. Procurau no pitjar molt fort, ja que si voleu esborrar o modificar el disseny ho podreu fer. Com veis, el disseny del moixet i del cuc no són ben bé com els he dibuixat en un primer moment.
                                          
    3- Ara toca posar l’artista que teniu a dins a fer feina. Com deia Picasso, de nins tots som artistes, el que és difícil és continuar sent-ho en ser grans. Per tant, hem de despertar el nin interior! Aquest és l’aspecte que tendrà un cop estigui pintat. Podeu fer qualsevol motiu, però l’important és que en tots els palets hi hagi algun dibuix o motiu, així no quedarà buit.

     

    4- I aquí teniu el darrer pas. Amb un retolador permanent negre definiu bé les formes que volgueu que quedin més clares. Com veis a la imatge, només he definit els animalets i els objectes que tenen al costat, però no el fons. Un cop fet això ja podeu treure el paper engomat del darrera…

    … i a jugar!!!

     

     

  • PASTÍS DE XOCOLATA, MANGO I AMARETTO

    PASTÍS DE XOCOLATA, MANGO I AMARETTO

    Pinterest és una font d’informació fantàstica. Un cop hi entres i veus l’explosió de creativitat de la gent de tot el món en quedes fascinat i no pots parar de cercar i cercar…
    Hi ha de tot, des de pastisseria, passant per educació, art, moda, ciència… De tot! És una pàgina que es basa sobretot en la imatge: el nom de la pàgina ve de les paraules pin (“fixar”, “enganxar”, “clavar”) i interest (“interès”). I això té un sentit quan saps com funciona la pàgina. Cada usuari de pinterest té una sèrie de carpetes o plafons que crea ell mateix segons els seus interessos en els que va “clavant” o “fixant” allò que li agrada o en aquell moment li interessa. Podeu també publicar coses vostres com també podeu seguir les publicacions de gent que vos agradi. Si entrau en el meu veureu que sobretot tenc coses de pastisseria (evidentment!), però també d’educació.
    En fi, que el cas és que navegant per les imatges que ofereix pinterest et trobes coses com aquest pastís, que me va enamorar a primera vista. I com que els cupcakes de mango que vaig fer fa un temps me varen agradar… per què no provar de fer-lo?
    El problema és que he trobat els ingredients però no la manera de fer-lo, per tant l’he variada una mica al que jo sé que pot quedar bé.
    Ingredients:
    Per la coca:
    – 200 gr de mantega
    – 100 gr de sucre blanc
    – 80 gr de sucre de canya
    – 4 ous talla M
    – 175 gr de farina
    – 50 gr de cacau en pols
    – 1 cullereta de llevat en pols
    – una cullereta i mitja de caramel líquid
    – dues cullerades d’Amaretto
    Per l’almívar:
    – 100 gr de sucre de canya
    – 100 gr d’aigua
    – 3 culleretes d’Amaretto
    Per la crema:
    – 350 gr de mantega
    – 200 gr de sucre en pols
    – 2 cullerades (generoses) de mango en pasta
    Per la decoració:
    – cacau en pols i… mango!
    Amen per feina!
    1- Mesclau la mantega amb els sucres fins que formin una pasta uniforme. En estar així, anau afegint els ous un a un, procurant que la pasta estigui uniforme abans d’afegir l’altre.
    2- Mesclau la farina, el cacau i el llevat en pols i anau afegint aquesta mescla a cullerades a la pasta anterior. Si utilitzau una batedora de varetes amb peu vos serà molt més fàcil.
    3- Un cop estigui tot ben mesclat és hora d’afegir el caramel i l’Amaretto.
    4- Engreixau bé els motlles (jo n’he utilitzat dos de 18 cm) i repartiu la pasta entre tots dos.
    Forn a 175º-180º, amb ventilador (així puja per tot igual, si no teniu ventilador pujau el forn uns 15º-20º), uns 20 minuts o fins que en punxar-lo l’escuradents surti net.
    Mentre la coca està dins el forn preparau l’almívar i la crema de mango:
    – Per l’almívar: posau tots els ingredients al foc i feis que arribi a fer un bull. Retirau del foc i reservau.
    – Per la crema de mango: posau la mantega i el sucre a la batedora de varetes i bateu fins aconseguir una crema homogènia. Afegiu la pasta de mango i continuau batent fins que estigui una altra vegada uniforme.
    Pel muntatge del pastís:
    1- Un cop treta la coca del forn l’heu de deixar refredar. Abans però, podeu pintar-la amb l’almívar amb l’ajuda d’un pinzell de silicona.
    2- Posau el primer pis de coca i a sobre una capa de crema de mango.
    3- A sobre de la crema podeu posar mig mango tallat a cubs, no molt grossos, i tapar-ho tot amb l’altra coca de xocolata que haureu pintat també amb l’almívar.
    4- Repartiu la crema de mango restant entre els costats i la superfície del pastís. Per a que quedi llisa, el que faig és posar l’espàtula en aigua calenta un moment, eixugar-la i passar-la per la crema. D’aquesta manera queda molt llisa.
    5- Espolsau cacau en pols amb l’ajuda d’un colador i posau l’altre mig mango tallat a cubs per sobre.
    I a menjar!!!