De Colors i Sucre

Categoria: Receptes salades

  • MUFFINS DE CEBA I FORMATGE

    MUFFINS DE CEBA I FORMATGE

    Ho vaig provar de fer una vegada, i no me va agradar. Això de la “pastisseria salada” era com un repte. Vaig provar de fer cupcakes de pera i formatge, però no van tenir el sabor esperat. Eren fats, m’esperava un sabor molt més intens. En vaig provar de fer uns altres, que ja no record de què eren, i tampoc me varen agradar massa.
    I finalment! Per les vacances de Pasqua vaig ser per Barcelona, i quan som per allà no puc evitar entrar a l’Fnac, Casa del Llibre i Happy Books. No sols una vegada, moltes! Hi quedaria a viure allà dins! Res, que entre els llibres que vaig comprar n’hi havia tres de cuina, i entre aquests tres el darrer de na Bea Roque. Ja vos en vaig xerrar del seu blog quan vaig fer el bundt cake de buttermilk. I aquest darrer llibre “Delicias para compartir” té una mica de tot: dolç, salat, mugcakes…

    D’entre totes les que hi ha en el llibre he començat per una salada… I sí!!! Aquesta vegada sí que han sortit! Amb un sabor molt potent. M’encanten! Això sí, si no vos agrada el formatge ni ho intenteu.

    He fet la recepta una mica a la meva manera, ja que en el llibre no especifica quin tipus de formatge utilitzar, per exemple, així que…
    Ingredients:
    – 50 gr de ceba vermella
    – 1 escalunya petita
    – 350 gr de farina
    – 150 gr de formatge (75 gr de brie i 75 gr de blau)
    – 3 culleretes de julivert picat (al llibre posa que ha de ser sec, però no en tenia, així que l’he posat fresc)
    – 4 culleretes de llevat en pols
    – 1 i 1/2 culleretes de sal
    – 1 cullereta d’orenga
    – 80 ml d’oli d’oliva suau
    – 2 ous
    – 250 ml de llet
    Pas a pas:
    1- Picau l’escalunya i la ceba. En una pella, posau part de l’oli (un poc més de la meitat) i fregiu la ceba fins que agafi color daurat, com la que venen per posar en amanides. Anau en compte de no cremar-la!
    2- En un recipient mesclau tots els ingredients secs: la farina, el formatge ben picat, el julivert, el llevat, la sal i l’orenga. Mesclau-ho bé tot.
    3- En un altre recipient mesclau els ingredients líquids: l’oli que queda, els ous i la llet. En tenir-ho tot mesclat afegiu la ceba i l’oli del fregir.
    4- En tenir tots els líquids integrats, mesclau-los amb els secs amb una espàtula de silicona. En aquest pas heu d’anar en compte: no remogueu la pasta més de 15-17 vegades, encara que quedin grumolls. No passa res si en queden, durant la cocció desapareixen. Si ho removeu massa vegades no surten bé, la pasta agafa massa aire.
    5- Repartiu la pasta en les càpsules de paper, però procurau no omplir-les més de 3/4 parts.
    Forn a 190º, uns 20-25 minuts.
    I ja els teniu! Un aperitiu fantàstic per vermut del diumenge!
    Bon profit!!!
  • ESTRELLES DE FORMATGE

    ESTRELLES DE FORMATGE

    Fa anys que segueixo una publicació francesa de la que n’he tret moltíssimes idees, i de la que, si tengués temps faria tots els taller que suggereix.
                                           
    Es tracta de la Marie Claire Idées. Surt cada dos mesos i està plena d’inspiració. Hi ha una mica de tot: brodat, bricolatge, cuina, moda… una mica de tot, com deia. D’algunes de les idees en du també les instruccions i les plantilles o els patrons.

     

    Fa un temps vaig fer aquestes galletes farcides de formatge per provar com sortirien. Les vaig dur a l’IES on faig feina… i no va quedar res! ni un poquet de sèsam! Res, absolutament res. I és que realment són molt bones.

     

    Així és que comparteixo la recepta amb voltros, per si la voleu provar.
    Ingredients:

    – 2 planxes de pasta brisa

    – 80 gr de mascarpone
    – 80 gr de parmesà
    – farigola (si és possible fresca)
    – nou moscada
    – 1 ou
    – caiena
    – sèsam
                                                       
    Anem amb el pas a pas:
    1- Esteneu una de les planxes de pasta brisa i repartiu el mascarpone per tota la superfície.
                                                        
    2- Repartiu el parmesà per tota la superfície. Veureu que sembla moltíssim. Tranquils, ha de ser així. A més, heu de posar la farigola i la nou moscada, al gust de cada un. Anau en compte; un poc dona gust, molt serà horrible, no vos passeu.
    3- Posau l’altra planxa de pasta brisa a sobre i passau l’aprimadora de manera suau a sobre. Tots els bonys, com els que es veuen a la foto, desapareixen. No vos passeu, no és qüestió de deixar-ho tot súper pla.
    4- En aquest moment podeu triar un motlle que vos agradi i tallau les formes, jo he triat un motlle d’estrella de 6 puntes. Depèn del motlle que trieu vos en sortiran més o manco. NO tireu els retalls que sobren!!! Són igual de bons!!! Posau estrelles i retalls sobre un paper de forn o planxa de silicona pel forn.
    5- Pintau cada estrella amb l’ou batut. Jo he utilitzat tot l’ou.
    6- A sobre de l’ou batut, posau una mica de caiena (només una mica!) i un poc de sèsam. Anau en compte amb la caiena perquè és molt picant!
    I au! A enfornar! Forn a 210º. Vigilau les estrelles, i en estar daurades per sobre ja les podeu treure del forn.
    Si les duis a qualsevol reunió sereu molt ben acollits!
    Disfrutau-les!
  • PATÉ AL PEDRO XIMÉNEZ

    PATÉ AL PEDRO XIMÉNEZ

    Vos agrada el fetge? A mi no. Gens ni mica. Eeeeeecs… Record una vegada, quan era petita, que estava malalta a ca nostra. A baix estaven fent les matances i era l’hora de berenar el frit de matances. El frit de matances sol dur llom i fetge de porc, patata i pebre vermell. És un plat molt senzill i bo de fer per poder menjar ràpid i tornar a la feina. Idò bé, malalta com estava supòs que degueren pensar que no notaria el gust del fetge i em menjaria tot el plat… No, no, no… El vaig escopir!!! I és que té un gust que no m’agrada gens.

    Però una altre cosa és el paté o el foie gras. La seva base és el fetge, sí, però com que està cuinat amb altres coses i després ben picat i mesclat… doncs sí que m’agrada. I molt!

    Aquesta setmana tenc un dinar i volia preparar aquesta recepta d’un dels llibres que vaig comprar fa poc, el de La receta de la felicidad. És fantàstic, m’agrada tot, les imatges i les receptes. I aquesta és la primera que provaré del llibre. Del blog ja n’he provades unes quantes i sempre funcionen.

    Aquí teniu els ingredients que necessitareu:
    Per el paté:
    – 250 gr de fetges de pollastre
    – 150 gr de pitrera de pollastre
    – 6 grans de pebre bo
    – 2 fulles de llorer
    – 250 gr de mantega + una cullerada
    – 100 ml de Pedro Ximenez
    Per la gelatina:
    – 200 ml de vi (jo he posat 100 ml de vi blanc i 100 ml de Pedro Ximénez)
    – 50 ml d’aigua
    – 10 gr de gelatina en pols

    Anem per feina!

    1- Trossejau la pitrera i els fetges. Posau la cullerada de mantega, els fetges, la pitrera, el pebre bo i el llorer dins una pella i ho heu de coure fins que la carn estigui rossa.
    2- Afegiu el Pedro Ximénez i deixau coure fins que s’hagi evaporat l’alcohol. Són només uns minuts.
    3- Deixau reposar la pella fora del foc uns 10 minuts i retirau les fulles de llorer.

    4- Afegiu els 250 gr de mantega i triturau-ho tot. Ha de quedar molt finet. Haureu de deixar reposar el paté fins que refredi.

    Mentre, podeu preparar la gelatina.

    1- Posau al foc el vi i l’aigua. Quan bulli, afegiu la gelatina fins que es dissolgui. És molt ràpid. Abocau la gelatina sobre el paté. Això ajudarà a conservar-lo i que no s’oxidi.

    Jo l’he decorat amb pebre groc tallat amb un tallapastes i uns quants grans de pebre bo.

    PD: En un principi crec que no hi problema pels diabètics.
    PD2: Els celíacs haurieu de fer la gelatina amb fulles de gelatina neutre en comptes de en pols ja que pel que es veu la gelatina en pols pot tenir traces de gluten. Només n’he trobada una que no en té i és de la marca Pronagar.
    PD3: Fa tan de fred aquests dies que la gelatina s’ha mig congelada!!!!

  • REPÀS AL 2014!

    REPÀS AL 2014!

    Dia 27 de setembre de 2014 vaig començar a escriure les meves receptes preferides (i també experiments) en aquest blog. No fa massa, just fa uns mesets. Fent un repàs a aquests mesos veig que hi ha hagut de tot: pastissos, galletes, cupcakes i magdalenes, per la part del dolç; plats curiosos en la part de salat (en aquest apartat m’hi hauré d’esforçar una mica més) i alguns dels DIY que feia temps que me feia ganes fer o que he fet a l’IES on faig feina i que trob interessants i que pot ser que a algú de voltros li faci ganes fer.

    Per això, per si vos fa ganes repassar una miqueta tot el que he anat posant vos pos el recopilatori de receptes i tallers.

    Voldria demanar-vos un favor a tots els que pogueu (i volgueu) i és que m’agradaria que m’enviéssiu suggeriments, o que me digueu quines de totes les receptes o tallers vos ha agradat més. Moltes gràcies!

     

    Que el 2015, ens poguem seguir trobant per aquí tots els que ens agraden aquestes cosetes i si pot ser, que sigui millor que el 2014!
    Molts d’anys!!!
  • PANADA DE SALMÓ OCCITANA

    PANADA DE SALMÓ OCCITANA

    Aquest estiu he fet un curs de la Universitat de Girona que m’ha encantat. Els curs es deia “Viatgers, Golafres, Cuiners i Bótes de Vi (Un passeig gastronòmic per l’Europa medieval)”. No era un curs de cuina pròpiament dit, però sí que s’explicaven algunes receptes. El curs consistia en fer un viatge per l’Europa medieval a través dels escrits d’autors de l’època, i evidentment, els viatgers mengen! Mengen durant el camí i en arribar al seu destí, tant per mar com per terra, i en aquests escrits es feia referència a diferents maneres de menjar, de parar taula i de viatjar.

    L’empastatz, que és el plat que teniu aquí, era una panada que es menjava freda, ideal per un viatge per terra. Es podria dir que era un plat propi dels càtars, ja que ells no menjaven carn, però sí peix i verdura. No eren “vegetarians” pels mateixos motius d’avui en dia, sinó perquè pensaven que els animals de la terra eren animals impurs per la manera com es reproduïen. Clar que no devien saber que també hi ha mamífers a la mar. El cas és que aquesta panada de peix ens la presentaren dins els textos del dia del viatge a Occitània, per tant bé podria ser que els cavallers càtars la degustessin.

    Com veureu, és una recepta molt, molt senzilla. He canviat la pasta perquè la recepta que ens varen donar no me va agradar gens. Per Pasqua, quan facem panades ho provaré amb la pasta de panades mallorquines, però ara ho he fet amb pasta comprada i llesta per usar. Estam al segle XXI, algun avantatge havia de tenir!

    Ingredients per elaborar la panada:
    – pasta per a “empanadas” (n’hi ha de moltes marques)
    – salmó (jo hi he posat uns 450 gr)
    – gingebre en pols
    – canyella en pols
    – pebre bo en pols
    – nou moscada en pols
    – sal

    Anem per feina!

    1- Treieu la pell al salmó i saleu-lo.
    2- Posau-lo sobre la pasta estirada.
    3- En un platet mesclau les espècies i escampau-les per sobre del salmó.

    4- Tancau la pasta. Jo ho he fet de manera un poc rústica, amb una forqueta. Imagín que una panada feta per menjar durant la travessia d’un poble a un altre no tendria tampoc una decoració molt espectacular.

    5- Abans de posar-la dins el forn l’he pintada amb ou batut.

    Forn a 180º (no ens varen dir la temperatura, per tant sempre he procurat fer-ho a una temperatura mitjana), i al manco l’he de tenir al forn una mitja hora grossa (depèn de la quantitat de salmó i del gruix de la pasta).

    Salut!!! i bon profit!!!
  • ALBORONIA, UN PLAT MEDIEVAL REINVENTAT

    ALBORONIA, UN PLAT MEDIEVAL REINVENTAT

    Fa uns anys, quan estudiava la carrera, vaig estar de becaria al MNAC. El MNAC és un dels museus més importants en història de l’art medieval català i és molt actiu en quant a activitats per a públic general, tallers per a nins, familiars… I mentre vaig estar allà, es va donar la casualitat que es van fer uns tallers que me varen encantar! Els impartia Josep Sabatés, Pep Salsetes, un pagès retirat que en aquells moments exercia de coc (o coquesa, en femení, que era com a ell s’autoanomenava) i que durant molt de temps s’ha dedicat a recuperar tradicions culinàries i llavors de plantes pròpies de la seva regió, el Vallès. Aprofitant que una de les parts més importants de la col·lecció del MNAC s’ocupa de l’art medieval, el romànic i el gòtic, es varen fer uns taller de cuina medieval cristiana, jueva i musulmana. I aquesta recepta que vos duc aquí avui és d’aquesta darrera.

    L’alboronia és un plat d’origen musulmà, en cert sentit precursor del pisto madrileny o del tumbet mallorquí. Es basa sobretot en la ceba, l’albergínia i la carabassa, però amb el descobriment del continent americà s’afegiren la tomàtiga i el pebrot. En Josep Sabatés ens el va preparar afegint codony, que li dóna un toc boníssim!
    Aquí teniu els ingredients:
    – 3 albergínies
    – 1/2 kg de carabassa
    – 1/4 kg de pebrots verds
    – 1/2 kg de tomàtiga
    – 1/2 kg de ceba
    – 3 codonys
    – oli
    – vinagre
    – sal i pebre bo
    Mirau si és fàcil:

    1- Trossejau tota la verdura i el codony a trossets petits. Anau alerta amb el codony perquè és mal de trossejar. Coeu-ho tot en oli d’oliva en una greixonera (necessitareu que sigui ben grossa ja que hi ha quantitat suficient per 6 persones).
    2- Quan estiguin tovetes afegiu un raig de vinagre i afegiu sal i pebre bo al gust, si trobau que n’heu d’afegir. Quan s’hagi evaporat el vinagre ja tendreu llesta l’alboronia. Notareu molta olor a vinagre quan s’estigui cuinant, però no vos preocupeu perquè no es nota en estar acabat el plat.
    3- Si ho menjau per dinar ho podeu servir d’entrant i si ho voleu servir per picar torrau unes llesques de pa i serviu l’alborina sobre elles.
    Qui me conegui sabrà que les verdures, en qualsevol versió, no són realment els meus aliments preferits… però les vegades que he fet l’alboronia m’ha encantat! És un bon entrant per un sopar o un dinar amb els amics.
    Si algun dia el provau ja me direu què vos ha semblat!
    Salut i bon profit!

    PD: Amb aquestes quantitats en surt una quantitat suficient per a menjar-ne 6 persones. Si voleu emprar-ho només com a tapa vos suggeriria fer-ne només la meitat, si no en menjareu durant uns dies!!!

  • MONKEY BREAD PIZZA

    MONKEY BREAD PIZZA

    Sí, sí, sí… Monkey, ho heu llegit bé. Jo també me vaig quedar amb cara d’espant la primera vegada que vaig llegir el nom d’aquest plat. I no. No he sacrificat cap simi ni a prop fer-hi!

    En principi el Monkey Bread és un plat dolç, d’aquests plats dolços típicament americans però no molt coneguts, a base de canyella i sucre de canya. Però aquesta podríem dir que és la versió salada. La recepta de la pasta l’he treta de la pàgina de Kanela y Limón, un blog que m’encanta. I per què aquest nom? Realment no ho he arribat a aclarir, però per les versions que he llegit, la que em sembla més raonable és la que diu que s’anomena així per la manera com es menja: amb els dits. És divertit, perquè aquest pastís-coca-pizza està format per petits paquetets que s’han d’anar separant amb els dits per poder-los menjar.

    Maldament ho sembli no és un plat gens complicat, això sí, haureu de tenir paciència perquè el seu muntatge és una mica lent. Si teniu nins per ca vostra vos poden ajudar, ja veureu com. Au! Anem per feina!

    Ingredients per la pasta:
    – 300 ml de llet tèbia i 25 gr de llevat dissolt a dins
    – 120 ml d’oli
    – 1 iogur
    – 40 gr de flocs de puré de patata
    – 1 culleradeta de postre de mel
    – 1/4 de culleradeta d’all en pols
    . 1 cullerada de parmesà en pols
    – 550 gr de farina de força
    – 1 culleradeta de sal

    Ingredients pel farcit (això va a gust personal, jo n’he fets dos):

    1- pernil dolç, mozzarella, salsa de tomàtiga i olives
    2- pernil dolç, mozzarella, salsa de tomàtiga, pinya i tàperes.

    Altres ingredients:
    Oli amb alfàbrega, salsa de tomàtiga (per sucar el “paquetets” en estar fets), i spray desenmotllant o mantega i farina de blat de moro per folrar el motlle.

    Arremangueu-vos que començam!
    1- Primer de tot heu de dissoldre el llevat dins la llet tèbia i  reservar-ho una estona.
    2- Mentre, mesclau tots els ingredients per la pasta restants, i afegiu també la llet amb el llevat. Pastau-ho bé tot fins a formar una bolla. Deixau tot això en repòs una estona mentre preparau el farcit.
    3. Per el farcit heu de tallar els ingredients en trossets petits. Jo he triat els que teniu a dalt i he fet dues classes de paquetets diferents. Podeu triar el farcit que vos agradi més!
    4. Abans de continuar, preparau el motlle. Jo he usat spray desenmotllant i farina de blat de moro. Si no en teniu segur que també va bé la mantega. La primera vegada que vaig fer el monkey bread pizza hi vaig posar mantega.
    5. Aquí és on els petits de la casa poden ajudar. Feis bolletes amb la pasta i farciu-los. Tancau la pasta pessigant la pasta.

    6. Sucau els paquetets en oli aromàtic (el que més vos agradi o s’adapti als ingredients del farcit) i anau-los col·locant dins d’un motlle amb forat al mig (serà més fàcil de coure).

     

    Forn a 190º, uns 30-35 minuts… i a menjar!

    Podeu servir aquest plat amb un platet amb salsa de tomàtiga al costat per anar sucant els trossets a dins.

    Salut!!!

    PD: com que m’han sobrat ingredients del farcit, he fet mitja recepta de pasta més i n’ha sortit una pizza boníssima!