De Colors i Sucre

Categoria: Receptes salades

  • MONKEY BREAD

    MONKEY BREAD

    Fa un temps vaig preparar una coca semblant, però aquella vegada era salada, tipus pizza, i era boníssima! El monkey bread original però no és salat, és dolç i és aquest. Ve a ser una coca feta a partir de bolletes, per tant no és necessari tallar-lo amb ganivet per servir-lo, encara que és curiós veure l’interior  del tall.DSC_0073

    Que per què es diu “monkey bread”? Idò no he trobat altre raó que la que ja us vaig comentar, perquè es menja amb els dits. És una recepta molt, molt fàcil però du els seus temps de descans de la pasta. L’únic punt crític és a l’hora de fer les bolletes, com que la pasta és una mica enganxosa, si no teniu els dits una mica enfarinats no us anirà bé. A part d’això, fàaaaaaacil…

    DSC_0066

    Ingredients:

    Per la pasta:

    • 300 ml de llet tèbia
    • 20 g de llevat fresc
    • 600 g de farina
    • 60 g de sucre
    • 70 g de mantega a temperatura ambient
    • 1 cullereta de sal

    Per l’arrebossat: 

    • 350 g de sucre morè
    • 3 culleretes de canyella
    • 150 g de mantega fusa

     

    Preparacó:

    1- Encalentiu un poquet la llet i foneu el llevat a dins.

    2- Mesclau tots els altres ingredients de la pasta i quan estiguin suficientment pastats (faran com miquetes de pà), anau afegint la llet a poc a poc. La pasta quedarà una mica enganxosa, però és així com ha d’estar. Posau la pasta en un bol tapat amb un drap i deixau reposar la pasta una horeta o horeta i mitja, fins que hagi pujat.

    3- Passat aquest temps, anau fent bolletes amb la pasta amb les mans enfarinades i deixau-les sobre una safata o sobre la taula enfarinades.

    4- En un recipient foneu la mantega per arrebossar i en un altre mesclau el sucre i la canyella.

    5- Untau el motlle amb sprai antiadherent, oli o mantega fusa.

    6- Agafau una bolleta i amb l’ajuda d’una forqueta passau-la per dins la mantega fusa. Després posau-la dins el bol amb el sucre i la canyella i arrebossau-la bé. Deixau la bolleta dins el motlle. Feis el mateix amb totes les altres bolletes fins a omplir el motlle.

    7- Deixau reposar les bolletes dins el motlle uns 30-40 minuts. Mentre, enceneu el forn a 180º.

    8- Posau la coca dins el forn i deixau-lo entre 30-35 minuts, això ja ho sabeu, depèn del forn.

     

    En treure la coca veureu que el sucre s’haurà fos i quedarà com caramel·litzat. El monkey bread és millor consumit calent. Pensau també, que és més consistent que una coca, quedareu plens ben aviat!

     

    Ens veim la setmana que ve! Passau un bon Sant Antoni!

    DSC_0065

  • PIRULETES SALADES

    PIRULETES SALADES

    Els que seguiu aquest blog notareu algun canvi i els que no… benvinguts a DE COLORS I SUCRE!

     

    Sin título-1

     

    A mitjans d’agost vaig rebre un missatge per facebook. Era en Miquel Ferrer, i me va explicar que la revista Cent per Cent volia treure la seva versió digital. Com a membre de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor em demanava si ens feia ganes col·laborar amb la revista. I és clar que ens va fer ganes! I després em va demanar a mi si me feia ganes ser el SUPLEMENT de la revista. Sincerament, això de suplement em recordava a tota la parafernàlia que duen els diaris els diumenges i em va fer molta gràcia. També vaig dir que sí. Però vaig dir que sí per unes quantes raons: m’agrada la revista Cent per Cent, des de fa anys és un referent de la premsa local en català; podia seguir amb el meu blog, tal com jo el volia (ara una mica millorat, no hi ha com tenir dissenyadors a l’abast); i sobretot, em donaven total llibertat per fer i desfer amb ell, publicar el que volgués i quan volgués, cosa que he fet des que el vaig començar ara fa poc més d’un any.

     

    Sin título-2

     

    La cosa és que des d’aquest dijous ja form part de la família del Cent per Cent i esper que els que em conegueu a partir d’ara us agradi el que faig. Ja us avís que no som cuinera ni pastissera, i que l’únic que faig en el blog és escriure les meves experiències dins la cuina, algunes millors i d’altres no tan bones. De tot se n’aprèn!

     

    DSC_0011

     

    Aquesta setmana no tenc molt de temps per fer una recepta molt complicada, i com que varen sobrar coses de la festa de mon pare (mirau l’entrada anterior), he decidit aprofitar-los. Us vénen de gust unes piruletes salades?

     

    Ingredients:

    • 2 paquets de pasta de fulls (millor que no siguin de pastisseria perquè s’estufen massa)
    • sobrassada / mel / sucre
    • botifarró /ceba caramel·itzada*
    • formatge semicurat /confitura de figa (o de tomàtigues cherry, o d’albercoc…)
    • 1 ou
    • pals de gelat (opcional, podeu fer el mateix sense els pals, versió pastisset)

    Anem pas a pas:

    1- Primer prepararem la ceba caramel·litzada amb 340 gr de ceba tallada en juliana, 50 gr de mantega, 30 gr de caramel líquid, 1/2 cullereta de sal i un polsim de pebre bo. Posam la mantega i la ceba en una pella i anam sofregint la ceba fins que estigui fluixeta. En aquest moment afegim el caramel, la sal i el pebre bo. Ho hem de coure fins que hagi caramel·litzat. Queda de color daurat, a les fotos en teniu mostra.

    2- Estenem la pasta de fulls sobre la superfície de treball i tallam amb un talla-pastes les formes que més ens agradin. Millor que siguin simples perquè dins el forn s’estufaran i perdran bastant.

    3- Posam una de les formes de base sobre la placa folrada de paper de forn o planxes de silicona. Posam en el centre el pal de gelat, i a sobre hi posam les combinacions anteriors:

    • Sobrassada, mel i sucre (les rodones)
    • Botifarró amb ceba caramel·litzada (les quadrades)
    • Formatge semi curat amb confitura de figa (amb forma de cor)

    4- Tapam cada piruleta amb la mateixa forma amb uns tallets per a que surti la humitat, pressionam els costats amb una forqueta per a què  no ens surti el farcit i pintam amb l’ou batut.

    Posam el forn a uns 170º-180º uns 12 minuts (cada forn és un món, vigilau-lo). En estar la pasta de fulls un poc dauradeta ja podeu treure les piruletes del forn. I a menjar!

    DSC_0017

    Esper que aquesta primera recepta en el nou blog us vengui de gust! Salut!

    PD: Totes les entrades anteriors a aquesta no haguessin estat possibles sense el recolzament moral de la família i amics, que han hagut de “patir” haver de fer de tastadors de tot el que vaig fent a la cuina. I sobretot, d’en Jordi J. Parera, que m’ha ajudat moltíssim a l’hora de manejar l’anterior programa del blog (potser això de la pastisseria me vagi un poc bé, però la informàtica… això ja és una altre història) i d’en Joan Estelrich, que ha tengut la paciència de corregir les faltes que vaig fent en les entrades. Moltes gràcies!!! A partir d’ara serà en Miquel Ferrer qui haurà d’aguantar la meva poca traça amb la informàtica 😉

    PD2: Us sobrarà ceba caramel·litzada, però com a acompanyament de carns torrades és boníssima! No la tudeu!

    DSC_0013

  • GUACAMOLE (EL DE CA NOSTRA) I “NACHOS” CASOLANS. PICADES D’ESTIU (V)

    GUACAMOLE (EL DE CA NOSTRA) I “NACHOS” CASOLANS. PICADES D’ESTIU (V)

    Ja no queda res per començar una altra vegada la rutina d’aixercar-se prestet, anar a la feina, que el sol comenci a deixar-nos cada vegada més aviat,… Però també de trobar nous reptes i objectius! No tot de tornada de les vacances ha de ser per arrencar a córrer!

    Sin título-1

    Però al que anàvem. Encara entram dins el temps de vacances i vaig prometre cins picades d’estiu, i aquí teniu el que vaig prometre. És veritat, el guacamole no té molt de misteri. Tothom el sap fer! Però una picada que es pugui dir picada, no ho és sense un bol de guacamole, o no? I quan parlam de guacamole ho associam directament als “nachos”.

    Sin título-3

    De guacamole n’havia fet altres vegades. De “nachos” no. Però si es té en compte el fer-los molt fins, surten molt bé i no són gens complicats, encara que duen una mica de feina, això sí.

    Anam amb les receptes?

    Pels “nachos”

    Ingredients:

    •  200 gr de polenta
    • aigua
    • 1 i 1/2 cullereta de sal
    • 1 cullereta de sucre
    • 2 i 1/2 cullerades d’oli
    • paprika i caiena
    • més oli, sal i caiena per pintar

    Preparats?

    1- En un bol mesclau la polenta, l’oli, la sal, el sucre, la paprika i la caiena. Anau afegint aigua fins a aconseguir una pasta que en agafar-la amb la ma es faci una bolla. Més o manco ve a ser un tassó i mig d’aigua.

    2- Anau agafant pasta del bol i posau-la sobre una superfície protegida amb paper de forn, o millor si teniu una planxa de silicona, perquè no se us mourà gens. Posau un paper de forn per sobre i amb una aprimadora aplanau la pasta fins que quedi ben prima. Quan dic ben prima vull dir que es transparenti el que hi ha baix!

    3- Tallau la pasta en quadrats i després cada quadrat per la meitat per fer triangles. Col·locau-los amb molt de compte a sobre d’un paper de forn que haureu posat sobre la placa del forn amb l’ajuda d’una espàtula.

    4- En un bol petit a part, mesclau oli, sal i caiena al vostre gust i pintau els triangles.

    5- Posau la placa dins el forn que haureu encalentit a 200º. Deixau-hi els triangles fins que es tornin daurats, més o manco uns 15 o 20 minuts. Vigilau perquè cada forn és un món i en un moment sembla que no estan fets i a l’altre ja s’han cremat!

    Sin título-5

    Anem amb el guacamole

    Ingredients:

    • 3 alvocats petits (o dos de mitjancers)
    • 2 tomàtigues petites
    • 1/2 ceba petita
    • caiena
    • sal
    • 1 cullereta de coriandre ben picat
    • el suc d’una llimona

    Mans a la feina:

    1- Pelau les tomàtiques i la ceba, picau-los ben petits i reservau. Feu-ho també amb el coriandre, picat ben petitet.

    2- Pelau els alvocats i triturau-los amb una forqueta fins a formar una pasta. No passa res si queden grumolls, fins i tot és millor així. Regau el suc de la llimona per sobre dels alvocats triturats, si no us tornaran negres.

    3- Mesclau a la pasta d’alvocat les tomàtiques, la ceba i el coriandre. Amaniu al gust amb la sal i la caiena. Anau en compte si no uns agrada el picant!

    Sin título-4

    Ja teniu la picada feta! Esper que hàgiu passat un bon estiu i hàgiu fet alguna de les picades que us he anat posant. Ja hi ha hagut gent que ha compartit amb mi les fotos d’alguna de les receptes en privat pel facebook de DE COLORS I SUCRE i estic molt contenta!!! Per favor, si ho voleu fer no ho dubteu gens! Estaré encantada de veure-les i així ens coneixerem un poc més!!!

    Sin título-2

    Fins la pròxima!

    PD: Convé fer els “nachos” el dia abans, ja que duen una mica de feina. Aguanten molt bé d’un dia per l’altre. Més enllà ja no ho sé perquè no han durat més que uns minuts!

    PD2: El guacamole convé fer-lo just abans de menjar-lo ja que té tendència a canviar de color ben aviat.

    PD3: La polenta l’he trobada a Hiper Manacor, però jo diria que a la part de les farines en trobareu per molts de llocs.

    PD4: Per ser una mica més autèntics, en comptes de posar suc de llimona podeu posar suc de llima.

    PD5: Tant celíacs, com diabètics, com intolerants a la lactosa o a l’ou en podeu menjar!!!!!!

  • PA DE PERGAMÍ I HUMMUS. PICADES D’ESTIU (IV)

    PA DE PERGAMÍ I HUMMUS. PICADES D’ESTIU (IV)

     
    Continuam amb les picades d’estiu. Us han agradat les anteriors? Aquesta té part de descobriment recent mesclat amb la recepta d’una amiga que ens agrada molt.
    No record on vaig descobrir aquest tipus de pa, segurament en alguna d’aquestes revistes de “com ser el més guai de l’estiu” o “com muntar el sarao perfecte a casa”. El cas és que investigant per la xarxa he trobat a uns al·lots que tenen un blog que es diu cocinando con catman on tenen aquesta recepta, i l’he volguda provar.
    Resulta que el pa de pergamí (o pa carasau) és un plat típic de Cerdenya que va néixer per la necessitat dels pastors de dur-se’n un pa que duràs durant els seus desplaçaments amb els ramats (a Mallorca tenim les galletes d’oli per aquestes coses). És un pa molt fi i cruixent. El pa de pergamí és també a base de plats com el “pane frattau”, però en aquesta ocasió farà d’acompanyant del segon plat, l’hummus.
    L’hummus és un plat antiquíssim. Es creu que té els orígens en l’antic Egipte, i és un puré amb base de ciurons i pasta de sèsam. No es necessita cuinar, per tant us estalviau la calor del foc a la cuina!

    Preparats per les dues receptes?
    PA DE PERGAMÍ (cocinando con Catman)
    Ingredients:
    – 175 gr de farina de força
    – 60 gr de sèmola de blat
    – 1 cullereta de sal
    – 125 ml d’aigua
    Preparació:
    Mesclau primer tots els sòlids i anau afegint l’aigua a poc a poc fins que quedi tot ben lligat. Si resulta mala de manejar per massa líquida afegiu una mica més de farina.
    Feis 6 bolletes i aprimau-les bé fins que quasi siguin com un tel. Heu de coure cada pa al forn per separat (220º) i estau molt atents, perquè haureu de girar el pa quan hagi agafat una mica de color per sobre. Anau molt en compte, heu de ser ràpids perquè es pot cremar en un no res! Jo els he tingut 3-4 minuts per banda, i quan el forn ja estava molt calent ha estat suficient un poc menys de temps.
    HUMMUS (Aina)
    Ingredients:
    – 1 pot de ciurons gros
    – 2 cullerades de tahin
    – 2 dents d’all
    – sal
    – comí
    – suc de llimona
    – oli d’oliva
    Preparació:
    Triturau els ciurons amb la salsa tahin i les dents d’all. Afegiu el suc de llimona (jo he posat el suc de mitja llimona). Afegiu al vostre gust, la sal i el comí. Anau afegint l’oli fins que quedi amb una textura pastosa però no seca. Això també ho haureu de fer un poc a ull. Anau tastant fins que trobeu que us agrada (aquesta és la millor part de cuinar!). Posau l’hummus en un bol i presentau amb un raig d’oli per sobre i un polsim de pebre bord (coent o dolç a gust del consumidor).
    La pròxima recepta ja serà la darrera de les picades d’estiu. Bon profit!!!
    PD: No és imprescindible, però per l’hummus, he tret les pells dels ciurons ja que és una de les parts que causa més gasos en aquest llegum. Són molt fàcils de treure, just heu d’agafar un ciuró amb una ma i amb l’altre fer com una pessigadeta i la pell sortirà tota sola. En 5 minutets tendreu tots els ciurons pelats.
  • CONFITURA DE PEBRES. PICADA D’ESTIU (III)

    CONFITURA DE PEBRES. PICADA D’ESTIU (III)

    Una altra confitura! I de pebres! Sí, ja sé que no és el més habitual, però tampoc ho era l’anterior de cherries, no? I segur que els que l’heu provada em donareu la raó.
    La recepta que us duc avui és la mescla de les receptes de dues amigues, na Carme i n’Esther. De cada una he agafat el que més m’ha agradat: de na Carme el color i de n’Esther la senzillesa de la recepta.
    És una confitura per quedar molt bé en qualsevol reunió, acte, sopar, dinar… o fins i tot com a detall per regalar. I ara, a l’estiu, és el moment ideal per fer-la ja que és una verdura pròpia d’aquesta època.
    Les proporcions d’aquesta recepta són molt fàcils, anem amb els ingredients:
    Ingredients:
    – 1 part de pebres*
    – 1/2 part de sucre
    – 1/4 part de vinagre
    Realització:
    Com ja podeu veure, és una recepta amb unes proporcions molt fàcils. Per exemple: si en voleu fer un kg de verdura, heu de posar mig kg de sucre i un quart de vinagre. Aquesta vegada jo he fet un pebre de cada i n’ha sortit 360 gr de verdura, ideal per un pot no molt gros.
    Tallau els pebres en tires molt finetes. Posau tots els ingredients en una olla (si teniu greixonera molt millor). Foc mitjà fins que caramel·litzi tot, això vol dir uns 3/4 d’hora, més o manco, depenent de la quantitat que en volgueu fer.

    Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d’una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!

    Aquesta confitura és ideal per a menjar a una taula de formatges. Preparau una safata amb diferents classes de formatges i pans i els vostres convidats no en deixaran ni una miqueta!

    Bon profit!!!

    (*) Si voleu fer la confitura d’un sol color, és millor que només utilitzeu pebrot vermell. Però si voleu donar un toc de color, afegiu pebre groc i verd, però no en parts iguals, sempre és millor que n’hi hagi una mica més de vermell. Pel meu gust! I ja sabeu que per gust…

    PD: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.

  • CONFITURA DE TOMÀTIGUES CHERRY. PICADES D’ESTIU (II).

    CONFITURA DE TOMÀTIGUES CHERRY. PICADES D’ESTIU (II).

    Voleu una altra recepta d’estiu? Idò seguim! Una de les situacions que record de petita és veure al meu padrí fent confitures, salses i empotats durant els estius. Es posava a la fresca al corral de Porto Cristo i junt amb la meva padrina aprofitaven tot el que sortia del nostre tros de fora vila.

    DSC_0100

    Qui no recorda a algun familiar major fent confitura de fruita? De melicotons, d’albercocs, prunes, taronges… inclòs de magranes agres!

    Sin título-2

    El cas és que a mi també em va tocar de més jove ajudar a pesar sucre, remenar, tallar, empotar… I amb una calor espantosa! Però després és cert que a l’hivern s’agraeix obrir un pot de confitura per berenar al matí o per farcir un pastís, i més si es té en compte que és casolana i no té res artificial.

    Sin título-1

    De més gran vaig descobrir que la confitura no té perquè ser sols de fruita. Tomàtigues, albergínies, pebres… de tot en podem fer conserva ensucrada! Fins i tot he vist confitura d’all (aquesta no l’he provada de fer… no tenc molt clar que me pugui agradar). I com que de tomàtigues que no siguin de ramellet sempre en sobren, un any vaig provar de fer-ne confitura, i va sortir boníssima! Uns anys més tard, després de l’èxit d’aquesta, i tenint sobreproducció de tomàtigues cherry, no ho vaig dubtar. Vaig canviar una mica la recepta per adaptar-la al producte… et voilà!Voleu la recepta?

    Anem!

    Ingredients:
    • 1 kg de tomàtigues cherry netes
    • 750 gr de sucre (si en teniu de morè molt millor)
    • el suc d’una llimona
    • 1/2 tassó d’aigua

     Pas a pas:

    Posau tots els ingredients en una olla. Si teniu una greixonera de test suficientment grossa, molt millor. Posau foc mitjà i de tant en tant remenau per a què no s’enganxi. Estau molt atents, el sucre és bo d’enganxar. Depenent de la quantitat que volgueu fer, la tendreu més estona o manco al foc. Jo n’he fet 1,4 kg, i l’he tenguda un poc més d’una hora i mitja. Sabreu que està feta quan hagi reduit a la meitat i el suc estigui espès.
    Quan estigui feta, empotau de seguida: posau la confitura en calent en pots ben nets i tancau-los. Tot d’una que hagueu tancat, girau el pot i deixau-lo refredar així, cap per avall. Si ho heu fet bé, el pot haurà fet el buit i no els haureu de bullir. Anau en compte de cremar-vos!La confitura de tomàtigues cherry és ideal per menjar a una taula de formatges, però així com està divina és acompanyant una torradeta amb paté. No heu menjat cosa millor! I amb els vostres convidats quedareu de luxe.

    DSC_0110

    Bon profit!

    PD: es pot fer perfectament amb sucre blanc, però el sucre morè dóna un color i un sabor una mica més especial.
    PD2: Els celíacs només heu de canviar el pa per un pa sense gluten, perquè pel demés no hi ha cap problema.

  • PALS DE PA. PICADES D’ESTIU (I)

    PALS DE PA. PICADES D’ESTIU (I)

    Ha començat l’estiu! Sí, vacances escolars, calor, gent per totes parts… i ganes de fer poques coses dins la cuina amb la calor que fa.
    El que sí fa moltes ganes és quedar amb els amics per fer soparillos i coses d’aquestes. O no? Quedar en algun lloc on hi faci un poc de fresca per provar d’arreglar el món, i de passada menjar coses que no serien normalment per un sopar, si no que serien més per fer una picada.
    He cercat en apunts meus, llibres i per internet per trobar receptes que em fessin ganes, i n’he trobades unes quantes. Durant unes quantes setmanes us mostraré les que m’agraden i les que he trobat que també m’han agradat. Per tant n’hi haurà que són meves i d’altres que no, però crec que el conjunt és bastant complet per agradar a tothom.
    Començam per la primera, pals de pa acompanyats de pernil salat. Aquest tipus de pa ens el duen moltes vegades als restaurants per entretenir la gana. Però el que us duc no és exactament com aquell, és més tovet, bo de menjar, i “tunejat” amb diferents coses que li donen un punt extra de color i sabor.
    Anem amb la recepta, ja veureu que no té molt de misteri.

    Ingredients:

    – 410 gr de farina normal
    – 1 sobre de llevat especial per pa
    – 120 gr d’aigua tèbia
    – 90 gr de llet
    – 50 gr d’oli d’oliva*
    – 10 gr de sucre
    – 8 gr de sal
    – 1 ou
    – Extres: pebre bord, caiena, sal Maldon, herbes aromàtiques, sèsam, llavors de rosella…

    Anem per feina!

    Posau tots els ingredients en un bol i mesclau-los bé. Veureu que de seguida tot lliga perfectament. Quan vegeu quela pasta ja no s’aferra al bol la treieu i treballau sobre una superfície amb un poquet de farina a sobre (no s’enganxa massa, no en poseu molta). Aprimau la pasta amb el rodet i tallau tires llargues i molt fines. Amb la ma donau una mica de forma. No us preocupeu que us quedin tots diferents, és la gràcia que tenen.
    Posau els pals de pa sobre el paper de forn que haureu posat sobre la placa. Pintau amb ou i posau l’extra que volgueu: herbes, sal, llavors…
    Forn a 140º-150º uns 20 minuts o fins que estiguin dauradets. Anau en compte en treure’ls del forn perquè es poden rompre, primer deixau-los refredar una estona.

    I ja veis, en una estoneta tendreu pals de pa totalment naturals i personalitzats per fer una picadeta amb els amics.

    Bon profit!!!

    (*) Com més fort de gust sigui l’oli, més gust tendrà el pa. Si voleu afegir un toc extra de sabor podeu posar oli amb algun sabor especial: d’herbes, picant, d’olives negres…
    PD: Els diabètics en poden menjar amb moderació.

  • 16 RECEPTES BEN ESTIUENQUES

    16 RECEPTES BEN ESTIUENQUES

    Aquesta setmana he començat les vacances. De veres que enguany les necessitava. Tant perquè la feina enguany ha estat feixuga, com perquè la salut a finals de curs m’ha acompanyat de manera intermitent i desitjava que arribés aquest dia. Aquesta setmana per tant, no us duc cap recepta nova, necessit una miqueta de descans.

    Això sí, us deix amb un recull de 16 receptes que crec que us poden servir en aquestes dates tan caloroses. Totes elles ja les he posat al blog, però de tant en quant és bo fer un repàs per veure el que hi ha fet, i per tant, el que encara queda per fer. Com us deia, aquestes receptes que us pos en aquesta entrada són ideals per fer-les durant aquestes setmanes de calor i de nins avorrits que no saben on s’han de posar. Pitjant amb el ratolí sobre el nom de cada recepta anireu directament a ella:

    1- Cupcakes de gin amb llimonada: fa poques setmanes d’aquesta recepta, però és una combinació que no pot faltar a l’estiu.

    2- Paquetets de mango i pinya: hi ha res més refrescant que aquestes dues fruites juntes?

    3- Estrelles de formatge: una bona opció per dur a qualsevol sopar amb els amics. No en quedarà ni una!

    4- Bols de xocolata: amb un bon gelat a dins no tendrà rival!

    5- Merengues de llima: fàcils de fer, duren setmanes en bones condicions.

    6- Bialys: podeu viatjar a New York? Jo tampoc, però amb aquesta recepta hi som una mica més a prop.

    7- Pink lemonade: res més refrescant que una bona llimonada rosa! Assegurat!

    8- Panada de salmó occitana: bona de fer, senzilla, ràpida i deliciosa. Perfecte per endur-se-la a qualsevol picnic.

    9- Mug cake de vainilla i xocolata: una bona opció quan us vengui una cosa dolça de gust però no tingueu ganes d’encendre el forn.

    10- Pastissets de xocolata i taronja: quedareu molt bé en una festa si presentau aquests pastissets, i podeu farcir-los del sabor que més us agradi!

    11- Monkey bread pizza: teniu per casa nins avorrits? Els tendreu entretinguts una bona estona tallants, farcint, empaquetant, col·locant…

    12- Cupcakes de llima i coco: si els feis versió mini seran  el complement ideal a qualsevol berenar d’estiu.

    13- Pastissets de kiwi: a l’estiu aquest tipus de pastissos són fantàstics. El millor? Podeu posar qualsevol fruita, la vostra preferida!

     

    14- Púding d’estiu: de veritat, no m’esperava que fos tan bo com va ser. Acompanyat de gelat de iogurt o de vainilla seran les postres insuperables!

    15- Key lime pie: pastís de llima! Més fàcil impossible! Però guardau-lo a la gelera ben fresquet perquè du nata.

    16- Cupcakes de xocolata i baileys: aquesta no és precisament una recepta molt estiuenca… però voleu dir que algú dirà que no a la xocolata “amb xispeta”?

    Promet tornar amb noves receptes en breu!

    Passau unes bones vacances!!!

  • BIALYS (NEW YORK, NEW YOOORK…)

    BIALYS (NEW YORK, NEW YOOORK…)

    Si, avui ens posam una mica “americans”. En concret, de la costa est d’Estats Units. New York!!!

    Fa unes setmanes, cercant llibres de cuina per internet en vaig trobar un que me va cridar l’atenció: Nueva York. Las recetas de culto de Marc Grossman. Tracta sobre cuina típica americana. La que veim a les pelis, i a mi, totes aquestes coses m’encanten… No hi puc fer més. Vaig cercar unes quantes crítiques i quan vaig veure que tothom en xerrava bé, me vaig decidir del tot.
    El vaig comprar a Barcelona per les vacances de Pasqua i estic enganxada a les seves fotos. M’encanta! Hi ha receptes de les típiques (i que pens posar en pràctica algun dia): cheeseburger, donuts, bagels… Però també n’hi ha d’altres que no coneixia de res. Entre elles aquests bialys. Els bialys venen a ser cosins dels bagels, però no s’han de bullir abans de coure, no tenen forat i en el seu centre duen un farcit ben original.
    A més, el llibre posa el farcit típic d’aquest panets, pel que n’he fet una adaptació i… vaja, que he dinat d’un d’ells i n’hagués menjat dos o tres! Molt bons! L’aspecte pot ser no és del tot el que hauria de ser, però ja aniré practicant amb la forma. Va, deix de posar-vos les dents llargues i vos pos la recepta.
    Ingredients pels bialys (en surten 6):
    – 400 gr de farina
    – 25 gr de llevat fresc
    – 1 cullerada de sal
    – 1 cullerada d’oli
    – 1/4 de l. d’aigua tèbia

    Per la guarnició:

    – 3 cullerades d’oli d’oliva
    – 150 gr de ceba
    – 1 cullereta de llavors de rosella
    – 1 cullereta de sal
    – prebe bo

    Comencem!

    1- Mesclau la farina, la sal i el llevat en un recipient. I per separat mesclau l’oli i ‘aigua.

    2- Afegiu el líquid als sòlids i mesclau durant uns 10 minuts. La pasta tornarà elàstica i enganxosa. Aquesta tasca la podeu fer a mà, però si teniu un robot de cuina vos estalviarà moooolta feina.

    3- Posau oli a les parets i a la base d’un recipient i posau-hi la pasta a dins, tapat amb plàstic. Ha de reposar fins que hagi doblat la mida.

    4- Quan hagi doblat la mida, feis sis bolletes i posau-les sobre un paper de forn. Se vos enganxarà a les mans, per tant vos recoman untar-vos les mans en oli. Deixau-les reposar una horeta, més o manco.

    5- Mentre, preparau la guarnició que anirà a sobre. Posau en una pella: 2 cullerades d’oli, la ceba tallada ben petita, les llavors de rosella i sofregiu-ho tot. Rectificau de sal i prebe bo si trobau que fa falta.

    6- Pitjau la part central de cada bolleta fent com un cràter, i posau un poc del sofregit de ceba que heu fet.

    Forn a 225º, uns 10-12 minuts o fins que els bialys estiguin una mica daurats. Estaran cuits quan en tocar-los sonin a buit.

    El farcit l’he fet una mica a la meva manera, ja que no he trobat tot el que deia al llibre, però vaja, jo ho he trobat boníssim!

    Farcit:

    1- Obriu els bialys i posau unes fulles d’enciam sobre la base.

    2- Feis una mescla de bonítol (un potet petit, i eixugau tot l’oli que pogueu), una bona cullerada de maonesa, dues cullerades i mitja de nata, i la ceba que vos hagi sobrat de guarnir els bialys. Posau aquesta mescla per sobre de l’enciam.

    3- Per acabar, tallau rodanxes de cogombres envinagrats i posau-les per sobre del bonítol. Tapau amb la tapadora del bialy… i no espereu! A menjar!!!

    Ja me contareu si vos ha agradat!

    Salut!