Etiqueta: mel

  • POMES DE CARAMEL

    POMES DE CARAMEL

    I sí. Arriba Halloween. Arriba Halloween, el dia de Tots Sant, Dia de Muertos… com vos agradi més o com estigueu més acostumats. La veritat és que m’agrada molt conèixer altres maneres de celebrar dates assenyalades. L’entrada d’aquesta setmana l’hagués poguda fer més aviat per Fires i Festes de Manacor, que solen ser el darrer cap de setmana de maig, hi diuen molt. Però he trobat que és ara quan hi ha pomes, i és ara quan els anglosaxons les converteixen en el caramel perfecte pels més petits.

    Es conta que un botiguer de llaminadures de Newark, William W. Kolb, el 1908, va ser l’inventor d’aquest dolç. Pel que es veu, estava a la seva botiga fent experiments amb caramel de canyella vermella i va tenir l’ocurrència de mullar algunes pomes punxades en un pal en aquella mescla i les va exhibir en el mostrador. Aquell any en va vendre, sí, però els anys que varen venir després aquelles pomes es varen convertir en un èxit total.

    A part, es varen començar a vendre en circs, en altres botigues de dolços…

    I a Manacor jo en tenc record d’haver-ne menjades a les festes de primavera. Inclús tenc alguna foto dels meus germans i jo, cada un amb la seva poma mig menjada. No la us puc posar aquí perquè vull que em continuin xerrant… no es qüestió d’enemistar-se amb la família!

    He estat cercant aquesta recepta en molts de blogs, americans i d’aquí, però de les tres receptes que he intentat, i veient el resultat, la 4a, la que he fet pel meu compte, és la que millor m’ha funcionat.

    La mescla més comú és la de sucre, xarop de blat de moro, aigua, canyella i colorant vermell. Però en aquest cas es fa real  aquella dita de que “cada mestre té el seu llibre”, les proporcions i els ingredients canvien, quedant sols en comú el sucre i l’aigua.

    Jo he afegit uns quants ingredients de collita pròpia després d’haver seguit receptes que han fracasat. Però crec que l’he encertada. Si les provau de fer ja em contareu què tal han anat!

     

     

     

     

     

    Ingredients:

    • 300 g de sucre
    • 1 cullerada de suc de llimona
    • 2 cullerades d’aigua
    • 2 culleretes de mel
    • colorant vermell (o del color que volgueu tenyir-les)
    • Pals de gelat
    • Pomes de mida mitjancera o petites
    • Perletes de sucre, ametlles triturades, sprinkles…

    Pas a pas:

    1- Preparam les pomes rentant-les, llevant-lis el capoll i clavant-lis un pal de gelat o de broqueta. Com que les que he fet vull que siguin per un públic molt petitó (en edat i en manetes) he posat pals de gelat que crec que seran més bons d’agafar. Preparam també un paper de forn sobre el que posarem les pomes i bols amb les decoracions que volguem posar-lis. Si les volem llises no hem de preparar més que el paper.

    2- Posam el sucre, el suc de llimona i l’aigua en un perol a foc baix. Hem de fer que el sucre es fongui, però si ho feim amb el foc massa fort el cremarem. Veurem que comença a fes bombolles al cap d’uns 5 o 7 minuts, i això significa que el sucre ja està quasi a punt de caramel.

    3- En aquest punt afegim la mel i deixam que acabi de caramel·litzar tot, seran uns 2 o 3 minutets més. Anam removent de tant en tant. I just al final, quan ja faci poques bombolles afegim el colorant.

    4- Sucam les pomes dins el perol mig tombat i ho deixam degotat un momentet. Si volem decorar la base de les pomes les sucam en les decoracions que hagem preparat en els bols. Només una recomanació: esperau que hagi endurit una mica el caramel sobre la poma, perquè si no us passarà com en la que té la decoració de perletes daurades, que es separaven un poc. Però tampoc espereu tant com perquè no s’enganxin!

    5- Posam les pomes sobre el paper de forn i esperam que s’eixuguin. Pot estar uns minutets. Per si un cas deixau-les mitja horeta.

    Només hi ha una cosa que els manacorins, i la resta de Mallorca entendreu… la humitat. La humitat pot fer que la cobertura de sucre no arribi a solidificar completament. Però crec que com que a això ja hi estam acostumats no és un gran problema. Les que jo he fet han solidificat bastant bé, encara que com podeu veure a les fotos, en tocar plàstic hi quedaven enganxades.

    Amb les que venen a la fira també passa, no us espanteu, l’avantatge està en què amb aquestes sabreu els ingredients que hi posau, que tampoc està gens malament. No trobau?

    Ens veim aviat. Besades!

  • PIRULETES SALADES

    PIRULETES SALADES

    Els que seguiu aquest blog notareu algun canvi i els que no… benvinguts a DE COLORS I SUCRE!

     

    Sin título-1

     

    A mitjans d’agost vaig rebre un missatge per facebook. Era en Miquel Ferrer, i me va explicar que la revista Cent per Cent volia treure la seva versió digital. Com a membre de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor em demanava si ens feia ganes col·laborar amb la revista. I és clar que ens va fer ganes! I després em va demanar a mi si me feia ganes ser el SUPLEMENT de la revista. Sincerament, això de suplement em recordava a tota la parafernàlia que duen els diaris els diumenges i em va fer molta gràcia. També vaig dir que sí. Però vaig dir que sí per unes quantes raons: m’agrada la revista Cent per Cent, des de fa anys és un referent de la premsa local en català; podia seguir amb el meu blog, tal com jo el volia (ara una mica millorat, no hi ha com tenir dissenyadors a l’abast); i sobretot, em donaven total llibertat per fer i desfer amb ell, publicar el que volgués i quan volgués, cosa que he fet des que el vaig començar ara fa poc més d’un any.

     

    Sin título-2

     

    La cosa és que des d’aquest dijous ja form part de la família del Cent per Cent i esper que els que em conegueu a partir d’ara us agradi el que faig. Ja us avís que no som cuinera ni pastissera, i que l’únic que faig en el blog és escriure les meves experiències dins la cuina, algunes millors i d’altres no tan bones. De tot se n’aprèn!

     

    DSC_0011

     

    Aquesta setmana no tenc molt de temps per fer una recepta molt complicada, i com que varen sobrar coses de la festa de mon pare (mirau l’entrada anterior), he decidit aprofitar-los. Us vénen de gust unes piruletes salades?

     

    Ingredients:

    • 2 paquets de pasta de fulls (millor que no siguin de pastisseria perquè s’estufen massa)
    • sobrassada / mel / sucre
    • botifarró /ceba caramel·itzada*
    • formatge semicurat /confitura de figa (o de tomàtigues cherry, o d’albercoc…)
    • 1 ou
    • pals de gelat (opcional, podeu fer el mateix sense els pals, versió pastisset)

    Anem pas a pas:

    1- Primer prepararem la ceba caramel·litzada amb 340 gr de ceba tallada en juliana, 50 gr de mantega, 30 gr de caramel líquid, 1/2 cullereta de sal i un polsim de pebre bo. Posam la mantega i la ceba en una pella i anam sofregint la ceba fins que estigui fluixeta. En aquest moment afegim el caramel, la sal i el pebre bo. Ho hem de coure fins que hagi caramel·litzat. Queda de color daurat, a les fotos en teniu mostra.

    2- Estenem la pasta de fulls sobre la superfície de treball i tallam amb un talla-pastes les formes que més ens agradin. Millor que siguin simples perquè dins el forn s’estufaran i perdran bastant.

    3- Posam una de les formes de base sobre la placa folrada de paper de forn o planxes de silicona. Posam en el centre el pal de gelat, i a sobre hi posam les combinacions anteriors:

    • Sobrassada, mel i sucre (les rodones)
    • Botifarró amb ceba caramel·litzada (les quadrades)
    • Formatge semi curat amb confitura de figa (amb forma de cor)

    4- Tapam cada piruleta amb la mateixa forma amb uns tallets per a que surti la humitat, pressionam els costats amb una forqueta per a què  no ens surti el farcit i pintam amb l’ou batut.

    Posam el forn a uns 170º-180º uns 12 minuts (cada forn és un món, vigilau-lo). En estar la pasta de fulls un poc dauradeta ja podeu treure les piruletes del forn. I a menjar!

    DSC_0017

    Esper que aquesta primera recepta en el nou blog us vengui de gust! Salut!

    PD: Totes les entrades anteriors a aquesta no haguessin estat possibles sense el recolzament moral de la família i amics, que han hagut de “patir” haver de fer de tastadors de tot el que vaig fent a la cuina. I sobretot, d’en Jordi J. Parera, que m’ha ajudat moltíssim a l’hora de manejar l’anterior programa del blog (potser això de la pastisseria me vagi un poc bé, però la informàtica… això ja és una altre història) i d’en Joan Estelrich, que ha tengut la paciència de corregir les faltes que vaig fent en les entrades. Moltes gràcies!!! A partir d’ara serà en Miquel Ferrer qui haurà d’aguantar la meva poca traça amb la informàtica 😉

    PD2: Us sobrarà ceba caramel·litzada, però com a acompanyament de carns torrades és boníssima! No la tudeu!

    DSC_0013