DIY, Receptes dolces

POMES DE CARAMEL

I sí. Arriba Halloween. Arriba Halloween, el dia de Tots Sant, Dia de Muertos… com vos agradi més o com estigueu més acostumats. La veritat és que m’agrada molt conèixer altres maneres de celebrar dates assenyalades. L’entrada d’aquesta setmana l’hagués poguda fer més aviat per Fires i Festes de Manacor, que solen ser el darrer cap de setmana de maig, hi diuen molt. Però he trobat que és ara quan hi ha pomes, i és ara quan els anglosaxons les converteixen en el caramel perfecte pels més petits.

Es conta que un botiguer de llaminadures de Newark, William W. Kolb, el 1908, va ser l’inventor d’aquest dolç. Pel que es veu, estava a la seva botiga fent experiments amb caramel de canyella vermella i va tenir l’ocurrència de mullar algunes pomes punxades en un pal en aquella mescla i les va exhibir en el mostrador. Aquell any en va vendre, sí, però els anys que varen venir després aquelles pomes es varen convertir en un èxit total.

A part, es varen començar a vendre en circs, en altres botigues de dolços…

I a Manacor jo en tenc record d’haver-ne menjades a les festes de primavera. Inclús tenc alguna foto dels meus germans i jo, cada un amb la seva poma mig menjada. No la us puc posar aquí perquè vull que em continuin xerrant… no es qüestió d’enemistar-se amb la família!

He estat cercant aquesta recepta en molts de blogs, americans i d’aquí, però de les tres receptes que he intentat, i veient el resultat, la 4a, la que he fet pel meu compte, és la que millor m’ha funcionat.

La mescla més comú és la de sucre, xarop de blat de moro, aigua, canyella i colorant vermell. Però en aquest cas es fa real  aquella dita de que “cada mestre té el seu llibre”, les proporcions i els ingredients canvien, quedant sols en comú el sucre i l’aigua.

Jo he afegit uns quants ingredients de collita pròpia després d’haver seguit receptes que han fracasat. Però crec que l’he encertada. Si les provau de fer ja em contareu què tal han anat!

 

 

 

 

 

Ingredients:

  • 300 g de sucre
  • 1 cullerada de suc de llimona
  • 2 cullerades d’aigua
  • 2 culleretes de mel
  • colorant vermell (o del color que volgueu tenyir-les)
  • Pals de gelat
  • Pomes de mida mitjancera o petites
  • Perletes de sucre, ametlles triturades, sprinkles…

Pas a pas:

1- Preparam les pomes rentant-les, llevant-lis el capoll i clavant-lis un pal de gelat o de broqueta. Com que les que he fet vull que siguin per un públic molt petitó (en edat i en manetes) he posat pals de gelat que crec que seran més bons d’agafar. Preparam també un paper de forn sobre el que posarem les pomes i bols amb les decoracions que volguem posar-lis. Si les volem llises no hem de preparar més que el paper.

2- Posam el sucre, el suc de llimona i l’aigua en un perol a foc baix. Hem de fer que el sucre es fongui, però si ho feim amb el foc massa fort el cremarem. Veurem que comença a fes bombolles al cap d’uns 5 o 7 minuts, i això significa que el sucre ja està quasi a punt de caramel.

3- En aquest punt afegim la mel i deixam que acabi de caramel·litzar tot, seran uns 2 o 3 minutets més. Anam removent de tant en tant. I just al final, quan ja faci poques bombolles afegim el colorant.

4- Sucam les pomes dins el perol mig tombat i ho deixam degotat un momentet. Si volem decorar la base de les pomes les sucam en les decoracions que hagem preparat en els bols. Només una recomanació: esperau que hagi endurit una mica el caramel sobre la poma, perquè si no us passarà com en la que té la decoració de perletes daurades, que es separaven un poc. Però tampoc espereu tant com perquè no s’enganxin!

5- Posam les pomes sobre el paper de forn i esperam que s’eixuguin. Pot estar uns minutets. Per si un cas deixau-les mitja horeta.

Només hi ha una cosa que els manacorins, i la resta de Mallorca entendreu… la humitat. La humitat pot fer que la cobertura de sucre no arribi a solidificar completament. Però crec que com que a això ja hi estam acostumats no és un gran problema. Les que jo he fet han solidificat bastant bé, encara que com podeu veure a les fotos, en tocar plàstic hi quedaven enganxades.

Amb les que venen a la fira també passa, no us espanteu, l’avantatge està en què amb aquestes sabreu els ingredients que hi posau, que tampoc està gens malament. No trobau?

Ens veim aviat. Besades!

Entrades Anteriors Propera Entrada

També et pot interessar...

No hi ha Comentaris

Deixa un comentari