Girona enamora. Aquest és el seu eslògan, i l’han encertat de ple. Hi ha moltes escales? Sí. Però si no hi fossin la ciutat no seria com és, i l’encant li dóna aquest ambient medieval que encara conserva. Els carrers estrets, les places porticades, l’empredrat… Hi ha molt per veure, i molt per gaudir, i com que passejar fa venir gana… aquí teniu un tast del que vaig poder provar per allà.
Cada any l’Associació d’Amics del Museu de Manacor fa un viatge a fora de Mallorca, i el lloc triat enguany ha estat Girona. El primer dia vàrem arribar molt prest a la ciutat, amb una fam que ens alçava, però com que teniem taula comanada per la 1 tampoc no ens podiem inflar a menjar. Ens varen recomanar un local que es diu La Terra. De la carta a mi em varen recomanar els sucs. El vaig triar de taronja i fraules, i realment la recomanació va ser molt encertada! Moltes gràcies Mari! El restaurant és molt eclèctic. El terra està enrajolat amb rajoles hidràuliques, totes diferents. A les parets hi ha una barreja de rajoles pintades amb pintura de follets i flors. Realment no sé si poden empastar massa bé, però és un lloc amb encant.
Un cop amb la panxa ja mig plena vàrem anar a passejar pels ponts i pel centre. Vàrem conèixer en Picolín (un ninot articulat penjat a un pal entre dos balcons), a qui la gent no feia massa cas, tot sigui dit.
A l’hora del dinar ja estàvem una mica cansats, això de llevar-se tan prest… Així que vàrem arribar al restaurant amb ganes de menjar-nos-ho tot. El restaurant es diu Le Bistrot (i està pujant unes escales, us he xerrat de que a Girona hi ha escales?). El restaurant és d’aquells de caràcter. Ben tapit de taules i cadires, ens costava una mica moure’ns, i amb un personal molt simpàtic i agradable, tot gent molt jove. Hi ha menú per 20 euros que inclou 2 plats i unes postres. Si només voleu un primer i unes postres us costaria 15 i si voleu només segon i postres serien 18. Jo vaig demanar dos plats i postres, pensant que m’ho podria acabar tot ja que anava amb gana, però les racions eren ben generoses, i no ho vaig poder acabar. El que vaig triar és el que teniu a les imatges: brandada de bacallà sobre torrada de pa de pagès, galtes de porc al forn amb cervesa i sorbet de gerds. Tot em va agradar molt, hagués repetit al mateix local, això sí, agafant només un dels dos plats principals, per a mi era suficient.
Ja pel capvespre, després de visitar el Museu del Cinema (us ho recomano moltíssim!), vàrem anar al Rocambolesc, la gelateria dels germans Roca. És un lloc curiós. No saps ben bé on estàs entrant ja que en certa manera sembla la fàbrica de xocolata del Willy Wonka a mig camí amb un submarí. Allà pots triar entre paneretes o cucurutxos de gelat amb afegits o no, o amb gelats de pal. També tenen un panet farcit de gelat que jo no vaig tastar. Depenent de a quina hora hi vagis és mal de fer entrar, ja que hi sol haver cua. En aquest cas vàrem tenir sort i no vàrem haver d’esperar massa, cap de les vegades que hi vàrem anar, o pensàveu que només hi haviem anat un sol cop? 😉
La primera vegada vaig demanar una mà daurada, un gelat de pal de mango i taronja sanguina. Si triau aquest, en haver-lo menjar dureu el glamour a sobre, ja ho comprovareu, no deixeu de mirar-vos al mirall. I la segona vegada vaig agafar una panereta de gelat de cirera i llima sense afegits. Totes dues coses em varen encantar. Llàstima que per aquí no hi hagi cap Rocambolesc.
Després d’una volteta, i abans d’anar cap a l’hotel, que estava una mica enfora del centre vàrem anar a sopar a un lloc que no té molt a veure amb la gastronomia típica gironina, ni tan sols catalana, però que ens va fer ganes.
El lloc es diu Marilyn’s Diner i és un restaurant ambientat en els anys 50. Us agrada Grease, la pel·lícula? Us encantarà aquest lloc. Està ambientadíssim! A l’hora que hi vàrem anar estava pràcticament buit, però també s’ha de dir que perquè s’ompli no basten 100 persones. Si mirau la seva web veureu que hi ha els típics plats americans propis d’aquest tipus de local. Ah! I les patates fregides són il·limitades!!! És un lloc ideal per anar-hi amb nins, els encantarà l’ambient, i si sou una mica rockabillies també.
El segon dia per Girona va començar al bar de l’hotel del que millor que no us ensenyi el buffet per a que no us agafi tristor, però vaja, millor això que res.
Després de la visita al Museu Arqueològic (amb una exposició fantàstica anomenada El Geni Culinari) i de l’Antic Hospital de Santa Caterina (amb la façana i rellotge de sol restaurats per l’empresa Signinum S.L.), vàrem anar a menjar aquesta vegada a Casa Marieta, amb una llarga trajectòria, pel que vàrem veure. En aquesta ocasió només vaig menjar un plat i unes postres. Vaig triar cuixa d’ànec al forn amb peres i pastís de mel i mató. El pastís no estava malament, però la cuixa d’ànec em va agradar moltíssim. El que em va fallar va ser el cambrer que ens va tocar en sort. Com que hi havia gent que demanava dos plats (erem un grup de 20 persones) i només 3 vàrem demanar només un plat ens va fer esperar a que tothom hagués menjat el primer per dur-nos el nostre. Sí, li vàrem posar mala cara, però no li va afectar gaire… En fi, que si hagués estat per jo no hi hagués tornat, però quan vas amb un grup tan gros has de seguir una mica el ritme de tothom, i varen decidir tornar-hi el darrer dia del nostre viatge per terres catalanes.
El capvespre vaig quedar amb uns amics catalans, però pel sopar em vaig tornar a reunir amb part del grup viatger i vàrem entrar a un restaurant que es diu L’Aztan. La decoració del lloc a mi em va agradar molt. No és molt gros a l’interior però té terrassa a la plaça de la Independència. Part de l’encant també és en què les finestres de l’interior del restaurant donen al riu, les vistes ho paguen.
Sincerament, d’aquest lloc em va agradar tot excepte el preu dels plats. Vàrem sopar a dins, i un plat com el que podeu veure a la imatge, que és el que vaig menjar jo costava a prop de 20 euros. Si vull un pa amb oli de 20 euros aniré a Algaida a Ca’l Dimoni.
Després d’aquest pa amb oli estupendíssim tornarem a Rocambolesc. I va ser quan vaig agafar la panereta de gelat de cirera i llima, al manco les postres tengueren una mica més de sentit per a mi.
Ja el darrer dia de viatge, com us he dit, tornàrem a Casa Marieta, i per sort aquesta vegada ens varen tocar unes cambreres bastant més agradables que el del dia anterior. Això sí, després de la caminada que vàrem fer amb la nostra guia d‘Enigma Difusió Cultural, na Cristina (magnífica guia turística!) teniem mooooolta gana. Vàrem fer una visita de 4 hores, vàrem deixar pocs racons per conèixer del casc antic, podeu entendre que la fam ens alçava, i aquesta vegada sí que vaig demanar dos plats, en concret una crema de verdures amb crostons, un bacallà al forn amb musselina d’allets i un pastís Sara.
Esgotats però feliços, ja tornam a ser per Mallorca. Haurem de fer un poc de dieta detox, al manco jo!
Ens veim la setmana que ve?
Besades!!!
