usage: wp post get
Autor: decolorsisucre
-
MONKEY BREAD PIZZA
Sí, sí, sí… Monkey, ho heu llegit bé. Jo també me vaig quedar amb cara d’espant la primera vegada que vaig llegir el nom d’aquest plat. I no. No he sacrificat cap simi ni a prop fer-hi!
En principi el Monkey Bread és un plat dolç, d’aquests plats dolços típicament americans però no molt coneguts, a base de canyella i sucre de canya. Però aquesta podríem dir que és la versió salada. La recepta de la pasta l’he treta de la pàgina de Kanela y Limón, un blog que m’encanta. I per què aquest nom? Realment no ho he arribat a aclarir, però per les versions que he llegit, la que em sembla més raonable és la que diu que s’anomena així per la manera com es menja: amb els dits. És divertit, perquè aquest pastís-coca-pizza està format per petits paquetets que s’han d’anar separant amb els dits per poder-los menjar.
Maldament ho sembli no és un plat gens complicat, això sí, haureu de tenir paciència perquè el seu muntatge és una mica lent. Si teniu nins per ca vostra vos poden ajudar, ja veureu com. Au! Anem per feina!
Ingredients per la pasta:
– 300 ml de llet tèbia i 25 gr de llevat dissolt a dins
– 120 ml d’oli
– 1 iogur
– 40 gr de flocs de puré de patata
– 1 culleradeta de postre de mel
– 1/4 de culleradeta d’all en pols
. 1 cullerada de parmesà en pols
– 550 gr de farina de força
– 1 culleradeta de salIngredients pel farcit (això va a gust personal, jo n’he fets dos):
1- pernil dolç, mozzarella, salsa de tomàtiga i olives
2- pernil dolç, mozzarella, salsa de tomàtiga, pinya i tàperes.Altres ingredients:
Oli amb alfàbrega, salsa de tomàtiga (per sucar el «paquetets» en estar fets), i spray desenmotllant o mantega i farina de blat de moro per folrar el motlle.Arremangueu-vos que començam!
1- Primer de tot heu de dissoldre el llevat dins la llet tèbia i reservar-ho una estona.
2- Mentre, mesclau tots els ingredients per la pasta restants, i afegiu també la llet amb el llevat. Pastau-ho bé tot fins a formar una bolla. Deixau tot això en repòs una estona mentre preparau el farcit.
3. Per el farcit heu de tallar els ingredients en trossets petits. Jo he triat els que teniu a dalt i he fet dues classes de paquetets diferents. Podeu triar el farcit que vos agradi més!
4. Abans de continuar, preparau el motlle. Jo he usat spray desenmotllant i farina de blat de moro. Si no en teniu segur que també va bé la mantega. La primera vegada que vaig fer el monkey bread pizza hi vaig posar mantega.
5. Aquí és on els petits de la casa poden ajudar. Feis bolletes amb la pasta i farciu-los. Tancau la pasta pessigant la pasta.
6. Sucau els paquetets en oli aromàtic (el que més vos agradi o s’adapti als ingredients del farcit) i anau-los col·locant dins d’un motlle amb forat al mig (serà més fàcil de coure).
Forn a 190º, uns 30-35 minuts… i a menjar!
Podeu servir aquest plat amb un platet amb salsa de tomàtiga al costat per anar sucant els trossets a dins.
Salut!!!
PD: com que m’han sobrat ingredients del farcit, he fet mitja recepta de pasta més i n’ha sortit una pizza boníssima!
-
UN PA DOLÇ MEXICÀ PER TOTS SANTS, «PAN DE MUERTO»
L’entrada d’aquesta setmana segurament no serà la meva millor execució d’una recepta, però me feia moltes ganes intentar fer-la.Les casualitats fan que la nostra vida agafi diferents direccions i sigui molt més interessant en determinats moments. Quan estudiava a Barcelona (vaig estudiar Belles Arts allà, ja que a Mallorca no hi havia aquesta possibilitat), el primer any vaig estar vivint en una residència un tant peculiar. Hi havia gent de moltes parts del món, i entre elles n’Isabel i na Mariana. Elles dues són mexicanes i em van ensenyar coses molt curioses dels costums del seu país, i també férem algun «platillo» que me va encantar. Des de llavors som fan de la cuina mexicana!
De les tradicions, per exemple, me’n van ensenyar una bastant nova, com són els «alebrijes», i de les més ancestrals, vaig conèixer per primera vegada i de primera mà que la mort no es celebra igual arreu del món. En el cas mexicà és una autèntica festa! I és el que té conèixer diferents cultures, que la ment s’obre cap a noves experiències.Pensant quina recepta podria posar per celebrar Tots Sants o Halloween vaig pensar que feia poquet que havia retrobat aquestes dues amigues per facebook (aquestes noves tecnologies… qui ho hagués pensat fa 10 anys!) i… per què no celebrar-ho a la mexicana?!
Vaig demanar a na Mariana la recepta del pan de muerto, que segons havia vist era un dels elements imprescindibles de l’altar que es fa per aquesta celebració. Doncs bé, no només em va enviar la recepta, sinó que me va enviar un paquet amb: dues calaveres de ceràmica decorades, «calaveritas de azúcar», «papel picado», copal, encens, «pan de muerto», flors de «cempasúchil»… en fí, que pareixia que havien arribat els reis!!! Res, que ara ja no tenc excusa per fer un «pan de muerto» i adornar les fotos com toca!
Això sí, m’haureu de disculpar perquè és la primera vegada que el faig. Si fossin cupcakes de Halloween potser m’haurien sortit millor, hi tenc més traça, però que no es digui que no ho he intentat!Aquí teniu la recepta:Per la pasta de llevat:– 15 gr de llevat– 3 cullerades de farina– 4 cullerades d’aigua tèbiaPer la coca– 450 gr de farina– 200 gr de mantega– 100 gr de sucre– 3 ous– 7 vermells d’ou– 100 gr de saïm– 2 cullerades d’essència de flor de taronger– 1 cullerada de pell de taronja ratllada– 3 cullerades de te de llavors d’anís (jo n’he posades unes quantes més)Per l’envernissat:– 125 ml d’aigua– 1 cullerada de farina– sucre
Primer de tot prepararem la pasta del llevat, mesclant tots els ingredients i deixant-ho reposar tot fins que dobli la seva mesura.Mentre la pasta del llevat puja, mesclam tots els altres ingredients per la coca. Un cop ben pastat hi afegim la primera mescla amb el llevat que hem fet i ho tornam a pastar. Tot això ho hem de deixar reposar unes 12 hores per tal que la pasta pugi fins a doblar la seva mesura. Vos puc ben assegurar, que amb la calor que fa per Mallorca aquests dies no és necessari esperar aquestes 12 hores!Passat aquest temps, heu de tornar a pastar la pasta. Com que era la primera vegada que ho feia, i no en tenia ni idea de quina era la textura que havia de tenir, he afegit farina fins que ha semblat una mica la pasta de les panades, és a dir, fins que no s’enganxava als dits. Potser no hauria d’haver arribat a aquest punt, per una altra vegada ja ho sabré. Dels errors se n’aprèn!!!
Heu de formar els «panes de muerto» fent una bolla de la mida que voltros volgueu, enganxant-li a sobre una bolleta de pasta petita a sobre i uns quants «ossets». Aquests, els podeu enganxar amb ou.Posau-los al forn a uns 180º durant una mitja hora. Teniu esment que no es cremin!Un cop fora del forn, preparau el vernís amb l’aigua i la farina. Posau la mescla al foc fins que espessi un poc. Pinzellau els pans amb aquesta mescla i escampau sucre per sobre. Esperau 5 minuts i tornau a posar sucre.
Aquests pans són molt bons amb xocolata desfeta.Si algú s’anima ja me contareu si vos han sortit. Jo ho tornaré a intentar, i esper que la pròxima vegada me surtin una mica millor! Mariana! Isabel! Feliz día de los Muertos!Salut! -
PASTISSETS DE XOCOLATA FARCITS DE CONFITURA DE TARONJA
Després d’una setmana una mica boja (i difícil), entre la feina i altres històries estava desitjant que arribés el dissabte per ficar-me dins la cuina i posar-me a fer alguna cosa una mica creativa. És la meva manera de desfer-me de «mals rotllos».Aquests pastissets feia temps que els volia fer, però he canviat la recepta, ja que originalment són farcits de confitura de figa i no són de xocolata, però he pensat que encertaria amb la combinació de xocolata i taronja. I així ha estat! Encara que crec que amb la xocolata hi va bé qualsevol cosa!Anem per feina i preparem els ingredients:
Per la coca de xocolata:– 155 gr de farina– 20 gr de xocolata– 30 gr de sucre– 115 gr de mantega– 6o ml d’aigua (no la utilitzareu tota)Pel farcit:– confitura de taronges dolces*Per la cobertura:– un vermell d’ou– un raig de lletMans a l’obra!– Primer de tot heu de mesclar tots els ingredients per fer la pasta de la coca. Tot manco l’aigua, que l’anireu posant fins que vegeu que tot estigui lligat. Queda una pasta molt fluixa, per tant, l’heu de fer una bolla i l’heu de deixar reposar una bona estona dins la gelera (30 minuts-1 hora).– Per treballar la pasta és millor que ho faceu enmig de dos fulls de paper de forn, si no se us aferrarà a l’aprimadora. Deixau la pasta el més fina que pogueu, i aquí és on ve la part una mica delicada. Amb un tallador rodó, feis molts de cercles i agafau-los molt en compte (són bastant delicats) ajudant-vos amb el paper. Col·locau-los sobre el paper de forn que haureu posat sobre la palangana del forn.
– Un cop sobre la palangana del forn, posau-lis un pal de broqueta i assegurau-lo amb una bolleta de pasta. Després, posau una culleradeta de confitura de taronja al mig del cercle i cobriu-lo amb un altre cercle.
– Amb una forqueta, feis marques al voltant de tot el cercle, apretant amb suavitat (d’aquesta manera evitarem que la confitura surti de la pasta). Així ja tendríem fets el pastissets i els podríem posar directament al forn. Per donar-lis un toc diferent he tallat uns corets que he enganxat amb una mescla de vermell d’ou i llet. Per acabar, he pintat tota la superfície de la pasta amb la mescla anterior.– Forn a 180º, 15 minuts… i llest!
Per acabar he pintat els corets amb colorant vermell, però només per donar-lis un un toc de color. Els podeu deixar sense pintar perfectament i posar sucre en pols per ressaltar-lo un poc, o no, això a gust de cada un de voltros.
Esper que si els feis me digueu si vos han agradat.Salut!(*) Jo he posat confitura de taronges dolces, però si voleu la podeu posar d’altres sabors (maduixa, albercoc…) -
CUPCAKES DE VAINILLA SENSE SUCRE
Sap greu saber que hi ha vegades que alguna gent no pot menjar el que tu has cuinat. Ja sigui perquè són intolerants al gluten o perquè han d’anar molt en compte amb el sucre. O simplement perquè estan fent «l’operació biquini» (encara que sigui en ple hivern!).
Doncs bé, amb aquests cupcakes ja no hi ha excusa… per als diabètics! Els celíacs haureu d’esperar a una altra entrada, però temps al temps.
Són uns cupcakes poc dolços, si vos he de dir la veritat, però són ben bons igualment, i així vos passau les goles de menjar alguna cosa dolça sense molts de remordiments.
Aquí teniu la recepta:
Per a la coca:
- 150 ml de llet
- 1/2 cullerada de vinagre de poma
- 120 ml de xarop d’atzavara
- 80 ml d’oli de gira sol
- 2 cullerades d’extracte de vainilla
- 160 gr de farina
- 3/4 de cullerada de llevat en pols
- 1/2 de cullerada de bicarbonat
- 1/4 de cullerada de sal
Pas a pas:
1- Primer de tot preparau un buttermilk amb la llet i el vinagre. Posau-ho tot junt i deixau-lo reposar una estona.
2- Mesclau tots els ingredients líquids per una banda, afegint també el buttermilk, i els secs per una altra.
3- Seguidament mesclau-lo tot junt. La pasta que queda resulta bastant líquida. Ompliu les paneretes de paper però no passeu dels 3/4 de la capacitat, ja que pugen bastant. Aquesta vegada n’he fet servir unes de molt xules i que poden estar totes soles en peu però que són molt grosses, i n’han sortit 6. Si feis servir de les normals vos en sortiran unes 12.
4- Enfornau els cupcakes a 160º durant uns 20-25 minuts, vigilant sempre, ja que cada forn és un món! Quan en punxar amb un escuradents, aquest ja no surti brut, podeu tancar el forn i treure la palangana.
5- El farciment d’aquests cupcakes ho he fet amb una confitura sense sucre apta per a diabètics de maduixa, però els podeu farcir amb la que més vos agradi. O deixar-los sense farcir també. Per fer-ho, he tallat amb un ganivet una tapadoreta a les magdalenes, el posat la confitura i els he tornat a tapar
6- La crema ha estat una cosa de darrera hora, ja que no sabia què posar. Al final he improvisat amb formatge light per untar mesclat amb la confitura de maduixa, en la proporció que a mi m’ha agradat. Per tant, cadascú que ho faci al seu gust. De totes maneres, la pròxima vegada que els faci crec que hi posaré nata pujada, i amb un poc de xarop d’atzavara de maduixa, que vaig veure a la botiga de productes ecològics. S’han de provar coses noves!!!
Salut a tots!
-
UN VITRALL DE TAPS
Aquesta manualitat la vàrem fer ja fa uns anys a l’IES on treball. Els alumnes de 1r d’ESO s’hi varen implicar molt i crec que, pel resultat que va tenir i perquè pot servir a algun professor o inspirar-vos, ho vull compartir amb voltros.Per realitzar-ho necessitareu:– taps de plàstic de qualsevol mida i color (MOLTS!)– cartró– cinta adhesiva
– tisores– llapis i gomaMans a l’obra!Primer de tot, tenguérem una feinada en triar els taps per colors. Durant uns dies semblava que havien canviat les rajoles grises de l’institut per unes de més divertides de colors cridaners. Un cop fet això vengué una part més reflexiva ja que els alumnes varen haver de triar un disseny i el varen quadricular perquè després l’haviem d’ampliar molt.Un cop ampliat sobre el cartró, varen tallar tires de cartró de l’amplada que tenia el regla i tot el llarg què podíem, depenent de la caixa de cartró. Aquestes tires les vàrem enganxar sobre el dibuix seguint les línies del llapis amb la cinta adhesiva, això sí, de manera vertical, ja que elles farien de separació entre els taps de colors.
Tot llest per afegir color al disseny! Durant uns dies col·locàrem i recol·locàrem els taps dins el disseny fins que la combinació de colors ens va convèncer. I a la foto de davall d’aquestes línies en teniu el resultat:
Els taps, un cop passat Nadal, els vàrem recollir i donar a una causa benèfica, que era la primera finalitat que tenia la recollida.
PD: veient que el resultat és tan vistós, crec que amb aquesta manualitat es poden crear molts altres dissenys, no només de temàtica nadalenca, i poden quedar fantàstics!
-
SEGELLS DE GOMA EVA
Aquest estiu pensava en activitats i tallers per els meus alumnes de l’institut… Sí senyores i senyors, els professors en l’estiu també treballam, ens formam o preparam material. El que deia, pensava en activitats i en que el material per a plàstica és car o difícil de trobar.
Un dels temes que treballam a l’aula són les textures i la manera en què podem crear-ne. El típic és fer un segell per estampar amb una patata, ja sabeu: dibuixar-hi un motiu, tallar-lo i estampar-lo sobre el paper… Vos imaginau una classe de primer d’ESO plena de ganivets? Ni pensar-ho!
Mirant els materials que tenia per casa vaig pensar en com fer segells i que no me costessin pràcticament res, i va sortir això:
Vaig aprofitar retalls de goma eva que tenia guardats d’altres tallers. Si volau provar-ho en realitat és molt fàcil:
– Dibuixau el motiu que volgueu sobre la goma eva, ho podeu fer amb boli perfectament si voleu.
– Retallau el motiu. És millor fer-ho amb unes tisores de punta molt fina, per poder arribar bé als detalls si feis una forma complicada,
– I ja teniu els segells! El darrer pas que vaig fer jo en aquest cas va ser enganxar-los sobre la part plana de taps de plàstic per poder agafar-los amb comoditat.A classe amb els alumnes canviarem la goma eva per cartró. Materials més econòmics impossible!
Podeu fer servir aquests segells per moltes coses, des de decorar postals (d’aquí a pocs mesos és Nadal!) a personalitzar material d’escriptori, com llibretes, carpetes…
Vos deix amb el resultat d’alguns d’aquests segells. Si ho provau ja me direu com vos va!
-
BUNDT CAKE DE BUTTERMILK
No puc estar molt de temps amb una cosa comprada i no estrenar-la. És superior a mi. Aquesta setmana vaig anar a Lidl, on feien unes ofertes d’uns motlles per pastissos. Molt monos, de color rosa o lila, podies triar. I clar, vaig triar el rosa 🙂 . Això va ser dimarts… i avui, dissabte, ja no podia més… i l’he estrenat!He cercat diferents receptes: d’unes em faltaven ingredients i algunes altres no me feien massa ganes. He triat el bundt cake de buttermilk del blog el rincón de Bea, encara que he canviat un poc la part del buttermilk, i l’he fet a la meva manera.El Bundt cake s’anomena així pel tipus de motlle que s’utilitza, que no és més que un motlle amb un forat al mig, cosa que fa que la calor del forn es reparteixi millor. La marca més coneguda d’aquests motlles és la Nordic Ware, i és vera que són preciosos, amb uns dissenys fantàstics… però ara mateix per la meva butxaca són un poc massa cars.Total! Que he fet la prova amb aquest, que m’ha sortit bastant baratet, ja que com diuen… «els experiments amb gasosa»!Ingredients pel Bundt Cake de buttermilk:
– 250 grams de mantega a temperatura ambient
– 300 grams de sucre
– 4 ous de mida L
– 420 grams de farina normal
– 1 culleradeta de llevat en pols
– 1 culleradeta de bicarbonat
– 1/2 culleradeta de sal
– 280 grams de buttermilk*
– 1 culleradeta de vainillaAnem per feina!Amb una batedora de varetes mesclam bé la mantega amb el sucre fins que estigui tot ben mesclat. Un a un anam afegint els ous tenint en compte de que quedin ben integrats amb la mescla anterior.A part, mesclam la farina, la llevadura, el bicarbonat i la sal. Anam afegint aquests sòlids a la mescla d’ous, mantega i sucre a poc a poc, alternant-los amb el buttermilk: unes cullerades de farina i un poc de buttermilk, i així fins que s’acabin les dues coses.Els motlles que són tan complicats són mals d’enfarinar perquè no s’enganxi el pastís, per això he fet servir un spray desenmotllant. La veritat és que ha funcionat molt bé!Per omplir el motlle, he vist en uns quants blogs que és millor anar vessant la pasta només des d’un costat, i ella tota soleta es va col·locant. D’aquesta manera no queden bombolletes d’aire entre la pasta i el metall. Idò és el que he fet, i ha anat molt bé!L’he posat al forn a 180º uns 50-55 minuts, però s’ha de vigilar, i treure’l quan en punxar-lo amb un escuradents ja no surt brut.
Es pot menjar tal qual, o banyar-lo en diferents cremes o salses. Aquesta vegada jo he aprofitat una salsa de gerds que ja tenia feta, la raspberry curd, que és… mmmm… no tenc paraules… Encara que segur que és igual de bo amb xocolata, ja que té un regust molt bo de vainilla.Esper que vos agradi. Salut!!!
(*) el buttermilk l’he fet afegint una cullerada generosa de vinagre a 280 grams de llet. S’ha de deixar reposar una estona i ens quedarà la llet com a tallada, amb mal aspecte, però don’t worry! és exactament com ens ha de quedar. -
PA «DE SÍNDRIA»
Hi ha dies que no saps com, però sense cercar-ho et trobes amb una idea divertida i original per un plat de cuina i… no pots estar ni un minut a intentar que et surti!
I això em va passar aquest estiu. De sobte em vaig trobar amb un pa «de síndria». Què era això? Doncs res més que un pa de motlle de colors imitant els de la fruita que més m’agrada de l’estiu! Es comprèn ara perquè no m’hi vaig poder estar, no?
Anem a veure el ingredients que es necessiten.Ingredients:
- 395 grams de farina de força (en necessitaràs un poc més)
- 1 cullerada sopera de sucre
- 250 centilitres de llet
- 1 vermell d’ou
- 3/4 de cullereta de sal
- 20 grams de mantega
- 1 sobre de llevat sec de pa
- 100 grams de perles de xocolata
- colorants alimentaris en pasta de color vermell i color verd (si són de bona qualitat es necessitarà manco quantitat, jo he utilitzat els de la marca Wilton)
Pas a pas:
1. Dins de la llet tèbia hi dissolem la mantega. Afegim el sucre, la sal i el llevat. Ho pastam fins que tots els ingredients estiguin ben mesclats. Afegim el vermell d’ou i afegim també 2/3 parts de la farina que tenim pesada. La pasta queda enganxosa.
2. Un cop tenim això ben pastat, dividim la pasta en dues parts, una d’elles un poc més grossa que l’altra. La més petita la tenyim de vermell (és millor fer-ho ara perquè quan afegim la farina que li falta el resultat no és tan bo i no queda un color uniforme). Li afegim farina fins que ja no s’enganxi massa als dits. Seguidament li afegim les perletes de xocolata i la pastam bé per a què quedin ben distribuïdes.
3. Amb la part de pasta que ens queda, la dividim una altra vegada en dues parts. Una d’elles li afegim farina, igual que a la vermella, fins que ja no s’enganxi massa. Amb l’altre, abans d’afegir-li la farina la tenyim de verd.
4. Una vegada tenim totes les pastes preparades ve el muntatge del pa. Agafam la pasta vermella, i formam amb ella un «rulo«. Reservam. La pasta blanca s’aplana amb l’aprimadora i en el seu centre hi posam el «rulo» de pasta vermella. Feim un paquet amb la blanca envoltant tota la vermella, i si és necessari, l’enganxam pintant amb llet. Repetim el mateix procés amb la pasta verda.
5. Posam mantega al motlle on enfornarem el pa i també una mica de farina, perquè no s’enganxi. Posam el pa dins el motlle (amb la part lletja cap abaix), l’embolicam i ho deixam tovar tot fins que hagi doblat la mida.
L’enfornam uns 35 minuts a 180º. Si trobam que agafa massa color per la part de damunt li posam un tros de paper de forn per sobre.
I ja tenim un pa «de síndria»! És boníssim tot sol, o amb confitures, o… nutella… mmmm…
PD: He fet aquesta recepta per a gent diabètica canviant el sucre per sucre per a diabètics i les perles de xocolata per xocolata sense sucre trossejada molt petita.
