Autor: decolorsisucre

PASTÍS DE LLIMA
No m’agrada fer coses massa complicades. Crec que si heu vist les entrades anteriors del blog ho haureu comprovat. Amb això no vull dir que no m’agradi entretenir-me en la decoració dels pastissos o en fer-los d’una altra manera més original. Però si la recepta és massa complicada… ni m’ho plantejo.

Des de fa més d’un any faig una col·lecció en fascicles de Planeta de Agostini sobre pastisseria. En ells s’expliquen algunes receptes i la manera en que es poden decorar. Evidentment sempre es pot fer d’una altra manera, i la majoria de les vegades només agafo les indicacions com a suggeriments, i faig les coses d’una altra manera. A la meva manera. Sí, som així de rebel!

En aquesta ocasió però, la recepta és taaaaan senzilla i la decoració és tan bàsica que no he canviat absolutament res. I està per llepar-se els dits!

Primer de tot els ingredients:
- 12 galletes tipus «Digestive»
- 55 gr de mantega fusa
- 400 gr de llet condensada
- 3 vermells d’ou
- el suc i la pell de 4 llimes
- 300 gr de nata per muntar
- 1 cullereta petita de sucre en pols
Posem mans a l’obra!

1- Picau bé les galletes. Dins la Thermomix no duren senceres ni un sospir! Un cop estiguin ben picades, mesclau la mantega fusa. Engreixau el motlle on fareu el pastís i repartiu la mescla. Aplanau-la bé amb l’ajuda d’una forqueta o de la mà.

2- Posau el motlle dins el forn durant uns 10 minuts a 160º.

3- Mentre, bateu bé els vermells d’ou. Un cop estiguin ben batuts afegiu la llet condensada i mescleu tot molt bé. Ratllau la pell de les llimes i exprimiu el suc i afegiu-ho a la llet condensada i els vermells d’ou.

4- Vesau aquesta mescla dins el motlle sobre la galleta picada. Escampau-ho i allisau-lo amb l’ajuda d’una espàtula.

5- Tornau a posar el motlle dins el forn i li heu de deixar 15 minuts.

Un cop estigui fet, l’heu de deixar refredar dins la gelera unes quantes hores. Si podeu, és molt millor deixar-la tota la nit.

Per decorar, muntau la nata i en estar muntada afegiu el sucre i mesclau-lo amb una espàtula amb molta cura.

I llest! Fàcil, no?

PD1: Aquesta recepta és molt bona d’adaptar per a celíacs, ja que només s’ha de tenir en compte que s’han de canviar les galletes de tipus Digestive normals per unes sense gluten.

PD2: Per a diabètics la cosa es complica un poc ja que la llet condensada du molt de sucre, però en aquesta pàgina he trobat una recepta per fer-la casolana i no hagueu de passar pena.
13 de desembre de 2014
PASTÍS MARBREJAT

Ja ha arribat el fred! Li ha costat una mica enguany… de fet, fins fa una setmana i mitja encara hi havia estones que encara quasi es podia anar en màniga curta. I per la rebosteria… no és massa bo el fred. M’explico, resulta que quan fa fred, la mantega és molt mala de treballar perquè en un no res s’endureix.

Per aquest pastís està format per dos colors de pasta, aquesta és la seva gràcia, i quan es mescla bé queden uns dibuixos molt curiosos. Però com que amb el fred la mantega , i evidentment la pasta, endureix molt ràpid, i els dibuixos que es poden formar no queden igual de bé. Però vaja, són les coses de la química dels aliments.

Què necessitareu?

Ingredients:

– 225 gr de mantega

– 225 gr de sucre

– 4 ous

– 1/2 cullereta de sucre vainillat

– 275 gr de farina amb llevat incorporat

– 2 culleretes de llevat en pols

– 2 cullerades de llet

– 3 culleretes de cacau en pols

– 2 cullerades d’aigua calenta

Pas a pas:

1- En un bol, mescla el cacau amb l’aigua calenta fins a fer una pasta sense grumolls. Reserva-ho.

2- Mescla la mantega amb el sucre amb unes varetes elèctriques, et resultarà molt més senzill. Quan ja hagi format una mescla homogènia afegeix els ous i el sucre vainillat.

3- Mescla la farina amb el llevat en pols i afegeix-ho a la mescla de la mantega. Veuràs que torna molt espessa, és el moment d’afegir la llet.

4- Ha arribat el moment de separar la pasta en dues meitats. Deixa una de les meitats tal i com està. A l’altra li has d’afegir el cacau del pas número 1.

5- Una vegada tenguis les dues pastes preparades és el moment de posar-les en el motlle. En el meu cas, tenia unes capsetes moníssimes* ja preparades per posar dins el forn i que no s’enganxen. Si no les tengués faria com sempre: posaria mantega i farina en un motlle.

6- Posa una de les dues mescles a la base del motlle i col·loca-la bé amb una espàtula o cullera. Després posa-hi l’altra sense tocar massa la de baix. La qüestió és que no es mesclin fins el següent pas, si no l’efecte no quedaria bé.

7- Un cop estiguin totes dues ben posades, ve el moment de fer l’efecte marbrejat. Per això agafa algun utensili (cullera, forqueta, espàtula…) i fes moviments de dalt a baix fent ziga zaga, sense mesclar excessivament.

Forn a 170º, uns 50 minuts.

I ja el teniu! Podeu presenta-lo amb una salsa de xocolata o simplement amb sucre en pols, com he fet en aquesta ocasió.

Esper que vos vengui de gust!!!

(*) Les capsetes moníssimes són petites, per tant he tengut suficient com per omplir-les totes dues.

8 de desembre de 2014
BOMBETES RECICLADES BEN NADALENQUES

M’encanta dur les ungles pintades. Fa uns anys no m’ho hagués cregut, però ara mateix m’encanta. M’ajuda a no mossegar-me les ungles. Tota la vida m’he mossegat les ungles perquè els nervis sempre me guanyen, però d’ençà que me les pinto, hi ha hagut molt poques vegades que hagi tengut la temptació.

I pensau que la pintura d’ungles només serveix per pintar ungles? Doncs no. El que he fet ha estat preparar la decoració de Nadal amb aquest tipus de pintura, que surt molt més econòmica que la pintura de vidre. Per què de vidre? Doncs perquè el que volia pintar eren bombetes! Vos deix amb el pas a pas:

Material:

– bombetes de totes les mides i formes (vos quedaran millor les de forma clàssica)

– washi tape primet (també conegut com «celo»)

– pintura d’ungles, del color que més vos agradi

– fil de coure prim

Arremangau-vos!

1- Primer de tot pots triar si buidar les bombetes o no. Du una mica de feina, per tant si no ho vols fer no passa res. Si decideixes buidar-les, et deix l’enllaç d’un vídeo on explica pas per pas com fer-ho. Si me permeteu un consell: posau-vos guants… Vaig tenir un parell de dies les mans ben rapinyades pels vidrets.

2- Podeu pintar les bombetes a mà alçada fer formes aleatòries o amb línies ben retallades. Per fer la primera opció només heu de deixar anar la vostra creativitat amb el pinzell. Per la segona hi entra en joc el washi tape. L’he de posar en aquelles zones que voleu deixar sense pintar. és a dir, fer reserves.

3- Pintau les bombetes. En el cas en què faceu reserves, és molt millor aplicar dues capes de pintura. En els dibuixos fets a mà alçada en canvi és millor que no els toqueu, si no perdran espontaneïtat.

4- Feis un forat a cada banda de la part metàl·lica i passau-hi un fil de coure. A les botigues de Belles Arts en trobareu de molts colors. Per a què vos quedi millor és preferible que el nus que faceu quedi amagat per dins de la bombeta.

Ja només vos queda penjar-les de l’arbre de Nadal o en altres llocs de la casa.

7 de desembre de 2014
POSTALS DE NADAL «ENFILADES»

Avui en dia tot això de rebre cartes per correu ordinari pràcticament ha desaparegut. Anam a Correus només per anar a cercar paquets que hem enviat a demanar a botigues de venda on-line o, en el pitjor dels casos, alguna multa (per sort encara no m’ha passat mai!).

Però hi va haver una època, sobretot durant l’adolescència, en què entre els amics ens enviàvem postals per Nadal. Record anar d’una papereria a una altre, cercant la postal ideal per tal familiar o tal amic. N’hi havia (i n’hi ha) de més clàssiques i de més brusqueres i modernes. També n’hi havia amb tocs daurats, amb música, amb efectes especials… I tot això s’està perdent. Les xarxes socials s’omplen de felicitacions virtuals que, en poc temps i esforç, desitgen el millor a moltíssima gent.

En cert sentit, és una sort. En no enviar tant de paper estam protegint una mica la natura. Però també estam perdent aquella il·lusió dels dies previs al Nadal de veure quantes postals arribarien. Enguany, com en altres ocasions, les postals seran fetes meves. Crec que els regals fets expressament per algú en concret, i a més, fets pensant en aquella persona són els que més s’aprecien. A mi per exemple, m’encanta quan algun dels meus alumnes es presenta un dia amb un dibuix fet seu, una polsera (d’aquestes de gometes que estan ara tan de moda), o qualsevol altra cosa que ha fet amb les seves mans. T’ho entrega amb molta il·lusió, i jo ho rep de la mateixa manera.

En fi, que si enguany voleu tornar a aquella costum d’enviar postals per Nadal a la família o als amics, potser vos interessarà aquesta entrada. En aquesta ocasió, les postals són fetes amb fils, cosides.

Materials que necessitareu:
– fil (jo he utilitzat del tipus Dàlia, del que s’usa per fer punt mallorquí)
– cartolina
– agulla
– llapis
– goma
– plantilles
– punxó
– tisores
– cartró o feltre

Mans a l’obra!
1- Primer de tot, heu de fer el dibuix que volgueu cosir per la part posterior de la cartolina. Per si no sabeu què fer al principi, vos deix aquí una fulla amb plantilles que podeu imprimir sobre cartolina i retallar.

2- Quan tengueu el dibuix marcat sobre la part heu d’agafar un punxó i fer forats. Convé que per baix de la cartolina poseu una superfície tova, com un cartró, així podreu punxar millor sense fer malbé la taula. Heu de fer tants de forats com vos agradi a voltros. Els podeu fer més junts o més separats. En l’arbre els he fets molt junts, en els estels just els he fet en els vèrtex i en el centre.

3- La següent passa és cosir, i ara aquí és on entra la vostra creativitat. Podeu fer el cosit «ordenat» com en l’estrella, o totalment aleatori, com és en l’arbre.

4- En acabar, procurau fer el nus ben arran de la cartolina, que no balli massa, si no se vos desfarà el dibuix de fil.

(*) Per fer les que tenen la cartolina blanca baix el fil, heu de retallar les plantilles i en comptes de marcar-les, cosiu-les directament. Per a què vos sigui més fàcil, podeu punxar les dues cartolines juntes i així tendreu tots els forats ben centrats.

I… ja està! Només haureu d’escriure la dedicatòria i desitjar el millor a qui voltros volgueu.

7 de desembre de 2014
CUPCAKES DE MANGO SENSE GLUTEN

Mango? A mi no m’entusiasma massa, no. Però hi ha molta gent que la té com una de les seves fruites preferides: companys de feina, família… I què fas quan te trobes amb aquest pla? Doncs investigar a veure si trobes alguna recepta dolça amb aquesta fruita per poder fer-los contents.

He cercat i… n’he trobades moltes! Es veu que el mango és una fruita molt popular i la gent n’ha tret moltes receptes. Tenc una companya de feina que fa salmó amb salsa de mango i diu que és boníssim! Carme, un dia d’aquests ho provaré de fer!

El que deia, cercant cercant he trobat una recepta que reuneix dues característiques que m’han fet decidir per ella: per una banda, que té mango, i per l’altra, que és apta per celíacs. Jo no som celíaca, però tenc amistats que sí ho són, i la majoria de vegades no poden tastar res del que faig. En aquesta ocasió no tendran excusa! Ni dietes ni intoleràncies!!! No podreu escapar!

I sabeu la sorpresa més gran que m’han donat aquests cupcakes? Que m’han agradat, i molt!

La recepta està basada en la de la fantàstica pàgina de Postreadicción, però l’he hagut de canviar una mica, perquè com deia el meu professor de cuina en Norberto, «si te falta algun ingredient no vol dir que no puguis fer una recepta», i li he fet cas. Així és com l’he feta jo:

Ingredients

Per la coca:

– 3 ous de talla M

– 150 gr de sucre en pols

– 300 gr de mango trossejat petit

– 75 gr de farina d’arròs

– 125 gr d’ametlles en pols

– 25 gr de farina de blat de moro

– 1 sobre de llevat en pols sense gluten

Pas a pas:

1- Primer de tot mesclau tots els sòlids de la coca (farines, llevat i sucre).

2- Afegiu els ous i mesclau-ho tot molt bé sense deixar grumolls.

3- Quan estigui tot ben integrat afegiu el mango trossejat i tornau a mesclar bé.

Forn a 160º, amb ventilador (si no en teniu, pujau la temperatura del forn 10º-15º). Més o manco han d’estar uns 20 minuts.

Mentre estan dins el forn podeu preparar la crema:

Per la crema:

– la polpa d’un mango triturada de manera molt fina

– 125 gr de mantega a temperatura ambient

– 310 gr de sucre en pols

– 125 gr de formatge per untar (no ha de ser light)

1- Mesclau la mantega (a temperatura ambient) i el sucre amb una batedora de varetes.

2- En la recepta original es posa pasta de mango. Com que d’això a Manacor no en venen, i no volia fer una comanda a la península només per això, he posat la polpa del mango ben triturada a la mescla de sucre i mantega.

3- Quan tot estigui ben integrat, afegiu el formatge per untar ben fred i tornau a mesclar bé.

Evidentment, posant la polpa del mango en comptes del mango en pasta ha fet variar la textura de la crema, no és tan consistent, ha quedat més líquida, però molt suau i gustosa.

Si provau de fer aquesta recepta ja me contareu com vos ha sortit. I si provau de fer la crema de la pàgina de postreadicción m’agradaria que me comentàssiu què tal surt.

Esper que vos agradi!!!

29 de novembre de 2014
CUPCAKES DE LLIMONA I GERDS

Aquest hivern faré el meu primer curset de pastisseria. Estic que no m’ho crec!!! Aniré a Madrid a Alma’s Cupcakes a fer un curset d’unes hores de macarons nadalencs. No és que no hagi anat mai a cap curset de cuina, de fet n’he fet uns quants, però el darrer que vaig fer que va ser de pastisseria, no me va agradar massa I els altres han estat tots de cuina en general.

El cas és que no som cap experta cuinera ni cap pastissera experimentada, si no que vaig provant i de vegades els experiments em surten i de vegades no. Agafo receptes que modifico una mica al meu gust i en ocasions tenen èxit i en altres moltes no. He vist com ho fa la gent que en sap i he anat introduint petites diferències en els ingredients. Com en aquesta que teniu aquí.

I clar, ja que faig experiments ho faig amb els sabors que a mi més m’agraden. De tots, els cítrics crec que són els que més m’agraden. En concret el gust de les maduixes, de la llimona i dels gerds són els meus preferits i en aquesta recepta he mesclat aquests dos darrers.

Recepta de la coca:

– 200 gr de farina

– 200 gr de sucre

– 200 gr de mantega

– 4 ous de talla M
– 2 culleradetes de llevat en pols

– la pell rallada d’una llimona

– el suc de mitja llimona

– gerds

Per la salsa de gerds:

– 100 gr de gerds

– 100 gr de sucre

– 100 gr de mantega

– 2 vermells d’ou

– el suc de mitja llimona

Preparam les magdalenes:

1- Primer de tot mesclau bé el sucre amb la mantega a temperatura ambient. Quan estigui, afegiu els ous i mesclau fins que la pasta sigui ben fina, tot això ho podeu fer amb forqueta,

2- En aquest pas és més fàcil mesclar els ingredients si teniu una batedora de varetes. Afegiu a la mescla anterior, la pell de la llimona, el suc i la farina. Surt una pasta bastant espesa.

3- Posau les paneretes de paper en un motlle per magdalenes i posau pasta fins a omplir unes 3/4 parts. Posau un gerd en cada una de les paneretes i posau-ho al forn.

Forn a 150º, amb el ventilador posat, uns 20 minuts. Si no teniu ventilador pujau el forn entre 15º i 20º. Deixau refredar les magdalenes en treure-les del forn fora del motlle de les magdalenes.

Preparem la salsa de gerds:

1- Posau tots els ingredients al bany Maria i removeu constantment. No poseu la temperatura molt alta, no pot arribar a bullir, perquè es quallaria l’ou.

2- Removeu durant uns 10-15 minuts. Veureu que els gerds es van desfent.

3- En acabar, passau la salsa per la batedora i guardau-la el un pot de vidre. Aguanta bastant.

Per decorar els cupcakes he fet una crema de mantega amb sabor a llimona. Per la gent que no li agrada gaire, podeu canviar-la per una amb base de formatge. Per gustos colors!!! També estic ben segura que les magdalenetes banyades de salsa són igual de bones!

PD: Si voleu deixar algun suggeriment, queixa, dir-me que alguna de les receptes que heu provat vos ha anat bé… o el que sigui, podeu deixar-me un comentari. Moltes gràcies!

22 de novembre de 2014
PANADA DE SALMÓ OCCITANA

Aquest estiu he fet un curs de la Universitat de Girona que m’ha encantat. Els curs es deia «Viatgers, Golafres, Cuiners i Bótes de Vi (Un passeig gastronòmic per l’Europa medieval)». No era un curs de cuina pròpiament dit, però sí que s’explicaven algunes receptes. El curs consistia en fer un viatge per l’Europa medieval a través dels escrits d’autors de l’època, i evidentment, els viatgers mengen! Mengen durant el camí i en arribar al seu destí, tant per mar com per terra, i en aquests escrits es feia referència a diferents maneres de menjar, de parar taula i de viatjar.

L’empastatz, que és el plat que teniu aquí, era una panada que es menjava freda, ideal per un viatge per terra. Es podria dir que era un plat propi dels càtars, ja que ells no menjaven carn, però sí peix i verdura. No eren «vegetarians» pels mateixos motius d’avui en dia, sinó perquè pensaven que els animals de la terra eren animals impurs per la manera com es reproduïen. Clar que no devien saber que també hi ha mamífers a la mar. El cas és que aquesta panada de peix ens la presentaren dins els textos del dia del viatge a Occitània, per tant bé podria ser que els cavallers càtars la degustessin.

Com veureu, és una recepta molt, molt senzilla. He canviat la pasta perquè la recepta que ens varen donar no me va agradar gens. Per Pasqua, quan facem panades ho provaré amb la pasta de panades mallorquines, però ara ho he fet amb pasta comprada i llesta per usar. Estam al segle XXI, algun avantatge havia de tenir!

Ingredients per elaborar la panada:
– pasta per a «empanadas» (n’hi ha de moltes marques)
– salmó (jo hi he posat uns 450 gr)
– gingebre en pols
– canyella en pols
– pebre bo en pols
– nou moscada en pols
– sal

Anem per feina!

1- Treieu la pell al salmó i saleu-lo.
2- Posau-lo sobre la pasta estirada.
3- En un platet mesclau les espècies i escampau-les per sobre del salmó.

4- Tancau la pasta. Jo ho he fet de manera un poc rústica, amb una forqueta. Imagín que una panada feta per menjar durant la travessia d’un poble a un altre no tendria tampoc una decoració molt espectacular.

5- Abans de posar-la dins el forn l’he pintada amb ou batut.

Forn a 180º (no ens varen dir la temperatura, per tant sempre he procurat fer-ho a una temperatura mitjana), i al manco l’he de tenir al forn una mitja hora grossa (depèn de la quantitat de salmó i del gruix de la pasta).

Salut!!! i bon profit!!!

8 de novembre de 2014
MAGDALENES DE NATA I AROMA DE LLIMONA

Una de les coses que tenc més clares és que en res que es faci a mà hi ha la perfecció absoluta. És impossible. I en les magdalenes hi tenim un exemple ben clar. No n’hi ha cap que surti igual maldament omplim tots els paperets iguals. Tenc una amiga (aquesta entrada va per tu!) que quasi cada cap de setmana fa magdalenes, i sempre que m’ho diu pens que també m’agradaria menjar-ne alguna, però mai en faig. Fa uns dies vaig trobar una recepta que me va semblar que podria sortir bé, i no només això, si no que els ingredients són molt fàcils de trobar.

I sabeu què? Les magdalenes han quedat més que bé!!! Són molt flonjes, dolcetes i amb el toc aromàtic de la pell de llimona… mmmm… ideals per berenar. I això és el que he fet!

Recepta per unes 12 magdalenes:

– 175 gr de farina

– 125 gr de sucre

– 125 gr d’oli de girasol

– 50 gr de nata per montar

– 3 ous talla M

– la pell ratllada d’una llimona

– 1/2 sobre de llevat en pols

Pas a pas (n’hi ha molt pocs):

1- Mesclau tots els ingredients secs per una banda i tots els líquids per una altra. El líquids els heu de mesclar fins que estiguin ben emulsionats.

2- A poc a poc anau afegint els sòlids als líquids fins que no quedin grumolls.

3- Posau les paneretes de les magdalenes dins el motlle i ompliu-les fins un poc més de la meitat.

4- Un cop estiguin plenes, espolsau sucre pel damunt. Jo n’he posat poquet, n’hauria d’haver posat més per a que semblessin més magdalenes. La pròxima vegada ho faré!

Forn a 175º, anau vigilant que pugen molt! quan vegeu que estan daurades per sobre ja les podeu treure del forn.

I a menjar!!! Recordau que si no les consumiu el mateix dia les heu de guardar ben tancades perquè no duen conservants artificials, i si les deixau defora poden tornar dures ben aviat.

1 de novembre de 2014
ALBORONIA, UN PLAT MEDIEVAL REINVENTAT

Fa uns anys, quan estudiava la carrera, vaig estar de becaria al MNAC. El MNAC és un dels museus més importants en història de l’art medieval català i és molt actiu en quant a activitats per a públic general, tallers per a nins, familiars… I mentre vaig estar allà, es va donar la casualitat que es van fer uns tallers que me varen encantar! Els impartia Josep Sabatés, Pep Salsetes, un pagès retirat que en aquells moments exercia de coc (o coquesa, en femení, que era com a ell s’autoanomenava) i que durant molt de temps s’ha dedicat a recuperar tradicions culinàries i llavors de plantes pròpies de la seva regió, el Vallès. Aprofitant que una de les parts més importants de la col·lecció del MNAC s’ocupa de l’art medieval, el romànic i el gòtic, es varen fer uns taller de cuina medieval cristiana, jueva i musulmana. I aquesta recepta que vos duc aquí avui és d’aquesta darrera.

L’alboronia és un plat d’origen musulmà, en cert sentit precursor del pisto madrileny o del tumbet mallorquí. Es basa sobretot en la ceba, l’albergínia i la carabassa, però amb el descobriment del continent americà s’afegiren la tomàtiga i el pebrot. En Josep Sabatés ens el va preparar afegint codony, que li dóna un toc boníssim!

Aquí teniu els ingredients:

– 3 albergínies

– 1/2 kg de carabassa

– 1/4 kg de pebrots verds

– 1/2 kg de tomàtiga

– 1/2 kg de ceba

– 3 codonys

– oli

– vinagre

– sal i pebre bo

Mirau si és fàcil:

1- Trossejau tota la verdura i el codony a trossets petits. Anau alerta amb el codony perquè és mal de trossejar. Coeu-ho tot en oli d’oliva en una greixonera (necessitareu que sigui ben grossa ja que hi ha quantitat suficient per 6 persones).

2- Quan estiguin tovetes afegiu un raig de vinagre i afegiu sal i pebre bo al gust, si trobau que n’heu d’afegir. Quan s’hagi evaporat el vinagre ja tendreu llesta l’alboronia. Notareu molta olor a vinagre quan s’estigui cuinant, però no vos preocupeu perquè no es nota en estar acabat el plat.

3- Si ho menjau per dinar ho podeu servir d’entrant i si ho voleu servir per picar torrau unes llesques de pa i serviu l’alborina sobre elles.

Qui me conegui sabrà que les verdures, en qualsevol versió, no són realment els meus aliments preferits… però les vegades que he fet l’alboronia m’ha encantat! És un bon entrant per un sopar o un dinar amb els amics.

Si algun dia el provau ja me direu què vos ha semblat!

Salut i bon profit!

PD: Amb aquestes quantitats en surt una quantitat suficient per a menjar-ne 6 persones. Si voleu emprar-ho només com a tapa vos suggeriria fer-ne només la meitat, si no en menjareu durant uns dies!!!

1 de novembre de 2014