Autor: decolorsisucre

PASTISSETS DE KIWI

Aquest cap de setmana he estat malalta. Res de gravetat, però sí que m’ha deixat una mica cansada. Per tant he fet una recepta suuuuuuuuuper senzilla. I a més molt versàtil. Ja veureu que no té cap secret, però així i tot li he trobat uns quants punts que es poden millorar, i els vos he afegit a baix de la recepta.

No m’enrollaré massa, aquí teniu els ingredients:

Per a la base:

– pasta de fulls

Per a la crema pastissera:

– 330 cl de llet

– 3 vermells d’ou

– 2 cullerades de farina de blat de moro

– 6 cullerades de sucre

Per el sobre:

– rodanxes de kiwi

Pas a pas:

1.- Començau per engreixar els motlles. Jo he posat un spray de la marca Wilton que funciona genial. Llavors posau-los cap per avall sobre la planxa de pasta de fulls i retallau-la (una mica més del diàmetre del motlle, de cada planxa de pasta en surten 7).

2.- Col·locau la pasta que heu retallat dins el motlle i amotllau-la amb suavitat a les parets i la base del motlle.

3.- Punxau la base amb una forqueta i posau ciurons secs fins a omplir el motlle. Aquest pas és fonamental. Si no ho feis, tota la pasta pujarà i els pastissets no vos quedaran bé.

4.- Posau els motlles dins el forn. Jo l’he posat a 200º i els he tret quan començaven a estar daurats per sobre.

5.- Treieu els motlles del forn i llevau-lis els ciurons. Tornau a posar els motlles uns minuts al forn perquè s’acabi de daurar la base una mica, no molt! Anau en compte!

6.- Mentre, podeu fer la crema pastissera. Heu de mesclar tots els ingredients excepte la llet, i anar-la afegint per no formar grumolls. Posau tota la mescla al foc. Heu de posar el foc baix i no deixeu de remenar fins que faci el primer bull, que és quan l’haureu de treure del foc. Deixau refredar la crema.

7.- Pelau i tallau el kiwi així com més vos agradi. (Aquí hauria d’haver fet una cosa que no he fet, l’hauria d’haver tastat. No era massa dolç, per tant l’hauria d’haver ensucrat una mica).

Pel muntatge:

Ompliu cada pastisset de pasta de fulls amb unes quantes cullerades de crema i col·locau a sobre les rodanxes de kiwi. Per a què vos quedi brillant podeu pintar per sobre del kiwi amb confitura d’albercoc.

PD: A la crema pastissera jo li hauria afegit dues cullerades més de sucre, L’he trobada poc dolça.

PD2: Jo he fet els pastissets amb kiwi, però per suposat que es poden fer amb altres classes de fruita: gerds, maduixes, plàtan,… i també mesclar-les en un mateix pastissets.

1 de febrer de 2015
PASTÍS DE FORMATGE I CONFITURA DE MADUIXA

Aquesta setmana passada, la meva padrina va fer 87 anys. Sí!!! 87!!! És tota una campiona. La seva mare, la meva repadrina, va morir amb 94 anys. Són d’aquesta casta de dones valentes i fortes, que les han viscudes de tot color i han duit envant a tota la família. Sense elles res hagués estat igual: els seus berenars en tornar de l’escola els capvespres, els seus jerseis a l’hivern (picaven moltíssim!!!), els seus pastissos pels aniversaris… Què puc dir de la meva padrina que no siguin coses bones?!

És per això que es mereixia un bon pastís. Això sí, després de les setmanes que duim amb el menjar, entre Nadal i Sant Antoni… Poques ganes de res pesat. Per tant vàrem pensar a ca nostra que aquest pastís era més lleuger i bo de menjar.

Aquí teniu la recepta!

Ingredients:

– 1 terrina de formatge d’untar
– 1/4 de litre de llet
– 5 cullerades soperes de sucre
– 1 sobre de «Cuajada Royal»
– 1/2 litre de nata per muntar
– galletes Maria o Digestive
– confitura de maduixa
– Maduixes fresques per decorar

1.- Es passen per la batedora el formatge, la llet, el sucre, el sobre de «cuajada» i la nata fins que estigui tot ben mesclat.
2.- Es cou aquesta mescla durant 3/5 minuts, s’espessirà una mica.
3.- Posam les galletes senceres a la base del motlle que triem. Si el motlle és més ample en necessitarem més i si és més estret, manco.
4.- Anam vessant la mescla calenta sobre les galletes, anant en compte que les galletes no comencin a surar, per això haureu d’anar molt a poc a poc.

5.- Es deixa quallar dins la gelera.
6.- Quan està quallada es posa confitura per sobre, en aquest cas de maduixa, i es decora amb fruita fresca si es vol.

PD: En ocasions és convenient afegir un sobre de gelatina en pols, ja que quan no es té el punt agafat a la cocció de la quallada pot quedar un poc líquida. Això sí, el pastís serà igual de bo! Només que l’haureu de menjar amb cullera, jejejeje.

PD2: Jo he posat confitura de maduixa, però la podeu canviar per la que més vos agradi, així com també canviar la fruita que hi poseu a sobre o no posar-ne, això a gust del cuiner/a!

29 de gener de 2015
SENYORETS DE SANT ANTONI!

«Nadal no acaba fins que no ha passat Sant Antoni». Aquesta és una de les màximes del meu poble, Manacor. I de fet, a moltes cases no se treu la decoració nadalenca fins que Sant Antoni i els dimonis ballen el darrer ball.

Des de fa uns anys, el Patronat de Sant Antoni té molt de merchadising de la festa i una de les coses que m’agraden més a mi són el motlles de senyoret (o de crespell, com els diuen a altres llocs de Mallorca). Els senyorets no es fan tradicionalment fins Sant Blai (són típics de Pasqua), però són un dolç que és molt bo de fer i de transportar durant el vespre abans de Sant Antoni, que és quan la gent surt a torrar les llonganisses, botifarrons i demés parts del porc en els foguerons que es fan per mig del poble.

Aquí teniu la recepta!

Ingredients:

– 250 gr de saïm
– 250 gr de sucre
– 1/2 tasseta de suc de taronja
– 1/2 tasseta d’oli
– 1/4 tasseta d’anís (jo he posat Marie Brizard)
– 1/4 tasseta d’herbes dolces (casolanes)
– 3 vermells d’ou
– farina, la que la pasta es begui (aprox. 1 kg)

Pas a pas:

1- Heu de mesclar tots els ingredients excepte la farina fins que tengueu una pasta més o manco homogènia.

2- Començau a afegir farina a poc a poc. Anau mesclant tota la pasta fins a formar una massa que es pugui manejar fàcilment. No arribareu a afegir el quilo sencer.

3- Quan tengueu la pasta ben pastada, anau agafant bolles i anau-les aplanant amb una aprimadora sobre la taula una mica enfarinada.

4- Amb els motlles anau tallant les formes i col·locau-les sobre la palangana del forn. Jo he posat planxes de silicona per no embrutar les palanganes i per anar avançant feina mentre unes estan dins el forn.

5- Jo he posat el forn a 160º-165º, uns 10-12 minuts. Això depèn de cada forn. Anau vigilant perquè quan els senyorets estan una mica daurats pels costats ja és hora de treure’ls del forn.

I a gaudir de les festes, de les torrades, dels dimonis i Sant Antoni, de les beneïdes… i dels senyorets!!! Visca Sant Antoni!!!

17 de gener de 2015
COCA DE PRINCESA

Aquesta és de les vegades en que estic moooolt enfadada amb el forn. Però molt! En aquesta recepta tot anava bé, fins que he arribat a la darrera enfornada. Allà tot ha estat un desastre. En fi, de tot se n’aprèn. En realitat no tota la culpa és dels forn, en gran part és meva.

Feia temps que volia fer una coca d’aquest tipus, i crec que he triat mala recepta per fer-la. Hagués anat molt millor amb una recepta d’una coca més consistent, tipus pastís marbrejat, però com que no la volia fer de xocolata, he triat la pasta del pastís Victòria. Aquesta ha estat la primera errada. Per què? Doncs perquè tenia la intenció de que l’interior de la coca fos de color rosa, i amb la pasta de la Victòria es pots tenyir-la fàcilment ja que és molt blanquinosa.. Però clar, tampoc volia passar-me amb el tenyit, i aquí ve la segona errada. L’hauria d’haver tenyit més!!! Que per què? Doncs perquè com s’ha d’enfornar dues vegades, el tint perd força i va perdent el color. Aix… Ja ho diuen, que dels encerts no s’aprèn res, però dels errors… I tercera errada, quan poses coca congelada dins el forn no pots posar el forn a la temperatura habitual!

En fi, vos ensenyo què he fet jo per a que si ho voleu fer podeu saber com NO fer les coses.

Ingredients per a la coca rosa:

– 200 gr de farina amb llevat incorporat
– 200 gr de sucre
– 200 gr de mantega
– 1 cullereta de llevat en pols
– 4 ous de talla M
– un raig de llet
– 1 i 1/2 cullereta d’emulsió de princesa
– colorant rosa en pasta (al gust)

Ingredients per a la coca normal:

– 200 gr de farina amb llevat incorporat
– 200 gr de sucre
– 200 gr de mantega
– 1 cullereta de llevat en pols
– 4 ous de talla M
– un raig de llet

Passos a fer:

1- Primer de tot haurem de fer la coca rosa. Per això mesclarem la mantega a temperatura ambient amb el sucre, i quan estigui tot ben integrat hi heu de mesclar els ous un a un. Mesclau la farina amb el llevat en pols i anau afegint-ho a poc a poc a la mescla anterior. Quan estigui tot afegiu la llet. La darrera passa és afegir l’emulsió de princesa i el colorant en pasta*.

2- Posau aquesta pasta sobre la placa del forn a la que haureu posat un paper de forn (com si féssiu un braç de gitano) o en un motlle molt ample. Forn a 170º uns 18-20 minuts.

3- Quan la coca estigui ben freda, heu de retirar un poc la part de sobre que està més cuita i heu de tallar formes amb un tallador de galletes.

4- Posau totes les formes tallades una darrera de l’altre dins un motlle llarg i deixau-ho dins el congelador mentre preparau la segona pasta.

5- Preparau la pasta normal com l’anterior, però aquesta vegada sense posar-hi emulsions ni colorant.

6- Treieu el motlle del congelador i posau aquesta darrera pasta envoltant de les formes que hem congelat.

7. Posau-ho dins el forn a 150º (sense turbo!!! aquí també vaig fer una gran ficada de pota!!!) i anau vigilant, ja que l’interior de la coca està congelat i farà que el seu voltant sigui més mal de coure. Estarà més de 20 minuts segur.

Es pot servir tal qual o preparar una ganaché de xocolata (posau a bullir 150 ml de nata i vessau-la sobre 150 gr de xocolata fins que tot estigui ben integrat) i banyau la coca amb ell.

Promet tornar-ho a intentar… i la pròxima vegada me sortirà moooolt millor!!!

* Si posau colorant líquid no vos funcionarà perquè no tenyeix de manera tan intensa. Encara que li hagi posat en pasta, n’he posat poc, per tant, a la segona fornada s’ha dissimulat molt el color, i per les fotos he fet una mica de trampa (sí, no ho hauria d’haver fet, però…) i he repassat els corets de princesa amb colorant en pasta dissolt en alcohol alimentari.

11 de gener de 2015
REPÀS AL 2014!

Dia 27 de setembre de 2014 vaig començar a escriure les meves receptes preferides (i també experiments) en aquest blog. No fa massa, just fa uns mesets. Fent un repàs a aquests mesos veig que hi ha hagut de tot: pastissos, galletes, cupcakes i magdalenes, per la part del dolç; plats curiosos en la part de salat (en aquest apartat m’hi hauré d’esforçar una mica més) i alguns dels DIY que feia temps que me feia ganes fer o que he fet a l’IES on faig feina i que trob interessants i que pot ser que a algú de voltros li faci ganes fer.

Per això, per si vos fa ganes repassar una miqueta tot el que he anat posant vos pos el recopilatori de receptes i tallers.

Voldria demanar-vos un favor a tots els que pogueu (i volgueu) i és que m’agradaria que m’enviéssiu suggeriments, o que me digueu quines de totes les receptes o tallers vos ha agradat més. Moltes gràcies!

1. Cupcakes de mango sense gluten 2. Cupcakes de llimona i gerds 3. Curset de macarons a Alma’s Cupcakes 4. Pastissets de xocolata farcits de confitura de taronja 5. Galletes de mantega 6. Pan de muerto 7. Pastís marbrejat 8. Pastís Victòria 9. Magdalenes de nata 10. Pastís de llima 11. Cupcakes de vainilla sense sucre 12. Mousse de torró

1. Postals de Nadal cosides 2. Tampons de goma eva 3. Potets de vidre per espècies 4. Bombetes decorades per Nadal.

1. Alboronia 2. Monkey bread pizza 3. Panada de salmó occitana

Que el 2015, ens poguem seguir trobant per aquí tots els que ens agraden aquestes cosetes i si pot ser, que sigui millor que el 2014!

Molts d’anys!!!

7 de gener de 2015
GALLETES DE MANTEGA (LES MILLORS DEL MÓN!)

Avui és un dia negre dins la meva cuina. La meva pistola de fer galletes ja no funcionarà mai més… Quins desastre!

Ho tenia tot: la pasta de les galletes acabada de fer, el forn a punt, les plaques preparades… i va i es romp la pistola! I ara què faig! Aquesta recepta (que per cert és la millor del món!) és aposta per fer amb pistola…

Idò res, les hauré de fer d’una altra manera, no? Això he fet. Però no lleva que sigui un desastre el tema de la pistola rompuda. Per a què vegeu com és la pistola que vos dic, vos deix aquí un enllaç per a què vegeu quina cosa més fantàstica és.

El cas és que amb aquesta pistola sempre he fet aquestes galletes, i sempre, sempre, sempre surten bé. No és fàcil que una recepta sempre surti bé. I no som jo només qui ho diu, totes les persones que l’han provada ho poden confirmar. I banyades en xocolata ja… buf! La perdició!

Per començar vos diré que la recepta no és meva, sinó de na Cristina Lorenzo, del blog Kanela y limon, crec que alguna vegada vos n’he parlat. I com diu ella, és la recepta definitiva de les galletes de mantega per fer amb pistola, i ho torn a repetir, SEMPRE SURTEN! Aquesta sí que l’heu d’intentar.

Anem per els ingredients:

– 340 gr de mantega

– 240 gr de sucre

– 2 cullerades de llet

– 1 cullerada de vainilla líquida

– 1 ou

– 1 cullereta de llevat en pols

– 525 gr de farina

Com ho heu de fer:

1- Primer de tot, heu de procurar tenir tots els ingredients a temperatura ambient. És un dels principals secret de la recepta.

2- Mesclau la mantega i el sucre. Millor amb una batedora de varetes, però si no ho podeu fer a mà.

3- Afegiu la llet i la vainilla i mesclau fins que estigui tot ben integrat. Quan això estigui fet podeu afegir l’ou.

4- En tenir tots els ingredients anteriors ben mesclats ja podeu anar afegint la farina i el llevat en pols a poc a poc. Quan estigui tot ben integrat trobareu que la pasta no s’enganxa massa, es pot treballar amb les mans, però seria un poc complicat fer-ho amb aprimadora crec jo, per això aquesta recepta és ideal per fer amb pistola.

5- Si teniu la sort de tenir pistola, posau la boquilla que vos faci més ganes i ompliu-la. Posau la pistola ben enganxada a la placa del forn i apretau el disparador. Un cop fet això separau la pistola de la placa. La forma de la galleta haurà quedat sobre la placa.

6- Si no teniu la sort (com jo) de tenir pistola per galletes podeu fer-ho d’aquesta altra manera (que no afecta al gust, però sí un poc a l’estètica): feis bolletes de pasta amb les mans i aplanau-les sobre la placa.

Forn a 170º amb foc a dalt i a baix, fins que els costats de les galletes comencin a estar una mica daurats, però no molt. Pot estar uns 10 minuts, depenent del forn.

Et voilà! Unes galletes boníssimes!!! Esper que vos venguin de gust!

PD: Si voleu posar xocolata a les vostres galletes només l’heu de fondre al bany maria o en el microones. Després les hi heu de mullar a dins i deixar-les assecar sobre un paper de forn. Si les feis a l’estiu serà millor que per assecar-les les poseu dins la gelera.

PD2: Aquestes galletes no admeten més greix, és a dir, heu de fer les galletes directament sobre la placa del forn sense posar-hi gens de mantega, ni paper de forn. Sí que hi podeu posar, com he fet jo, una planxa de silicona que va molt bé, no s’enganxen i no embrutareu la placa.

3 de gener de 2015
POTETS PER ESPÈCIES

De tant en tant a la cuina es necessiten ingredients que es surten una mica del comú dels que s’utilitzen normalment. Aquest estiu, com ja vos vaig contar quan vaig posar la recepta de la panada de salmó occitana, vaig fer un curset sobre gastronomia medieval i vaig voler provar alguna de les receptes. Per això vaig haver de cercar unes espècies un tant diferents: cúrcuma, caiena, curri…

No vaig anar al súper, com faria amb el pebre bo o l’orenga, si no que vaig anar a cercar-los a una botiga de Manacor on hi ha quasi de tot en qüestió de productes una mica especials, a Ca Ses Cusses. Tots els manacorins coneixem la botiga. La seva senya d’identitat de tota la vida ha estat una caixa rodona a l’entrada de la botiga plena d’arengades. Allà pots comprar el que necessitis: 50 cèntims d’això, 2 euros d’allò…

Idò bé, una vegada fetes les receptes has de guardar els ingredients i no m’agrada deixar les espècies dins plàstic. M’estim més guardar-les en un potet de vidre, que és com els conserven a la botiga. I en el potet he de posar el nom perquè amb la memòria que jo tenc… Normalment les espècies són fàcilment distingibles per l’olor i el color, però no en record mai el nom. Som un desastre.

Com ho he fet? Idò «tunejant» uns potets d’Ikea.

Aquesta activitat és molt fàcil, i podeu posar tota la imaginació que volgueu. Jo els he fet molt senzills, sense pensar-me massa la composició ni la decoració, però voltros hi podeu afegir color, fer les lletres amb plantilles o com vos sigui més còmode i fàcil.

Què haureu de menester?

Materials:

– potets de vidre
– pintura de pissarra o negra
– pintura blanca
– pinzells (de diferents mides)

Au! A fer feina que això és molt fàcil!

1- Primer de tot he de fer ben neta la zona que pintareu amb un cotonet amb esperit (alcohol), així li llevareu el greix que hi pugui haver de tocar el vidre amb les mans.

2- Heu de pintar la zona que volgueu cobrir de pintura de pissarra. Jo li he donat tres passades.

3- Per acabar, jo he pintat amb pintura blanca una decoració molt senzilla envoltant de la zona de pissarra i he escrit els noms de les espècies. Tot a mà alçada. Com vos he dit abans, no és necessari fer-ho a mà alçada, podeu fer servir plantilles de lletres. I tampoc no és necessari pintar de blanc, podeu afegir tot el color que volgueu!

I ja teniu els vostres potets per les espècies! O per el que voltros necessiteu!

Amb aquesta entrada acabaré l’any 2014, fins l’any que ve no en tornaré a penjar res més. Volia donar les gràcies a tots aquells que alguna vegada heu entrat en aquest blog i/o que heu deixat les vostres impressions o preguntes en els comentaris. I com no, desitjar-vos que comenceu l’any amb energia, força i ganes. Ens veim el 2015!!! MOLTS D’ANYS!!!

30 de desembre de 2014
MOUSSE DE TORRÓ (DE COMERÇ JUST)

Nadal i torró van junts, o no? si sentim xerrar de torró no se’ns passa pel cap altra estació de l’any..Impossible.

I no sé voltros però a mi el torró que més m’agradava era el de xocolata amb ametlles senceres. M’encantava. És curiós però de cada vegada me va agradant manco el de xocolata i qualsevol classe de torró. Però clar, en aquestes dates has d’aprofitat per menjar-ne ja que en ple juliol trobar, torró… és missió impossible.

Idò bé, com que el torró així tal qual per jo és difícil d’empassar, des de fa uns anys a ca nostra feim mousse de torró de Xixona. Aquesta mousse vaig aprendre a fer-la en un curset de l’Escola d’Adults de Manacor fa uns anys, i aquesta recepta i la del praliné, sempre triomfen!

Ens posam mans a l’obra?

Ingredients:

– 200 gr de torró de Xixona de Comerç Just

– 100 gr de xocolata blanca

– 2 fulles de gelatina

– 150 gr de mascarpone

– 200 gr de nata montada

– (+ un poquet de llet tèbia)

Ja veureu que són unes postres molt senzilles:

1- Passau per la batedora el mascarpone i el torró. Si voleu que vos quedin trossets no li passeu massa.

2- Posau les fulles de gelatina en la llet tèbia per a què s’hidratin.

3- Pujau la nata si no la teniu de pastisseria.

4- Foneu la xocolata blanca i afegiu-la a la mescla del torró i el mascarpone.

5- Quan estigui tot ben integrat afegiu la gelatina.

6- Per acabar, mesclau la mescla que heu fet fins ara amb la nata muntada amb una espàtula de silicona amb moviments envolvents.

Ja ho podeu posar dins els tassonets o copes on ho volgueu servir. Amb les copes plenes com veis a les fotos n’hi ha hagut suficient per 8 copes.

També podeu adornar una mica les copes, si voleu, amb neules, com podeu veure a les fotos.

Passau unes bones festes! I ja ho sabeu, si feis la recepta, per favor, feis-m’ho saber!!!

Salut i molts d’anys!!!

24 de desembre de 2014
CURSET DE MACARONS A ALMA’S CUPCAKES!

Dissabte sobre les 10,15 del matí i mig perduda per Madrid! No trobava el carrer Montesa número 10. Aquí era on anava a fer un curset de macarons en el taller de n’Alma Obregón, Alma’s Cupckes. Vaig preguntar i de seguida me varen donar les indicacions per arribar. I què me vaig trobar quan vaig arribar? Aquest magnífic aparador!!! No me digueu que no és espectacular? Vaig tocar a la porta i em va obrir ella mateixa, n’Alma. Molt aguda. Tot d’una me va fer entrar i me va ensenyar el taller i els companys i companyes que tendria aquell dia.

En un principi tots estàvem una mica expectants, a veure què faríem, com serien els nostres companys… Però quan varen començar les explicacions de n’Alma tothom es va concentrar en la feina i amb moltes ganes. El curs era de macarons amb sabors de Nadal i ens va explicar que faríem macarons farcits de ganaché de xocolata i de crema de torró. Tots dos espectaculars!

Idò mans a l’obra! Ens rentàrem les mans i ens convertirem en mossets de la xef. Separàrem vermells de blancs d’ou, pesàrem els ingredients… i observàrem i escoltàrem bé les indicacions de la professora. Això dels macarons no és precisament fàcil!

Quan vàrem tenir la pasta dels macarons ens va ensenyar com fer-los de manera tradicional i també com fer formes com els homenets de neu, ossets, i corets. En la foto de baix ens veis en plena acció. Els tres homenets que veis que estan més junts són els que vaig fer jo, així vaig aprendre que no es poden fer tant junts perquè si no s’aferren (dels errors se n’aprèn!).

Quan vàrem tenir tots els macarons fets els vàrem deixar reposar una bona estona, ja que no es poden enfornar fins que són secs. I així aprofitàrem per fer els farcits: de crema de torró i de ganaché de xocolata, que podeu veure en aquestes fotos:

N’Alma ens tenia preparats macarons de xocolata perquè poguéssim fer en Rudolf, i amb els que havíem fet i aquests darrers començàrem a decorar-los. Mirau quina xulada!

Perdonau les fotografies però són fetes amb el mòbil i no són de massa qualitat, però aquí teniu un primer pla d’un dels meus homenets de neu, súper xulo amb la seva bufanda.

I en Rudolf! Amb les seves banyes de pretzels!

Aquí els podeu veure a tots, més un macaron clàssic decorat amb glassa.

El segon treball va consistir en muntar un arbret de nadal amb les tapadores dels macarons. Per això ens va donar a cada una una forma cònica de porexpan. En aquesta foto veis la meva (al fons el tassó d’aigua que me va tocar, de les Monster’s High!).

Per fer la tasca havíem de folrar el con amb la crema base del farcit, que era a base de mantega i anar enganxant els macarons sobre ella. Un cop estaven tots aferrats, vàrem fer decoracions amb glassa real i pasta de goma. La mare de n’Alma, na Mavi, estava tota l’estona atenta a que no ens faltés res i va trobar que per rematar l’arbre li podíem posar un llaçet. Ens en va dur de tots els colors i mides!

I així és com varen quedar tant el meu com el de les meves companyes i companys, jo els trob preciosos! Potser una mica carregats, però vaig estar encantada per ser la primera vegada que feia una cosa així.

Al final, ens vàrem poder endur tot el que havíem fet. A més, vàrem poder anar a la seva botiga, també la té online. En fi, que si no fos tan enfora repetiria. Me va agradar molt fer una cosa tan diferent i l’ambient que vaig experimentar allà!

Aquesta foto no és meva, és una de les fotos
de David H. Morales, que també va assistir al curs.

23 de desembre de 2014