Autor: decolorsisucre

CUPCAKES DE LLIMONA I GERDS

Aquest hivern faré el meu primer curset de pastisseria. Estic que no m’ho crec!!! Aniré a Madrid a Alma’s Cupcakes a fer un curset d’unes hores de macarons nadalencs. No és que no hagi anat mai a cap curset de cuina, de fet n’he fet uns quants, però el darrer que vaig fer que va ser de pastisseria, no me va agradar massa I els altres han estat tots de cuina en general.

El cas és que no som cap experta cuinera ni cap pastissera experimentada, si no que vaig provant i de vegades els experiments em surten i de vegades no. Agafo receptes que modifico una mica al meu gust i en ocasions tenen èxit i en altres moltes no. He vist com ho fa la gent que en sap i he anat introduint petites diferències en els ingredients. Com en aquesta que teniu aquí.

I clar, ja que faig experiments ho faig amb els sabors que a mi més m’agraden. De tots, els cítrics crec que són els que més m’agraden. En concret el gust de les maduixes, de la llimona i dels gerds són els meus preferits i en aquesta recepta he mesclat aquests dos darrers.

Recepta de la coca:

– 200 gr de farina

– 200 gr de sucre

– 200 gr de mantega

– 4 ous de talla M
– 2 culleradetes de llevat en pols

– la pell rallada d’una llimona

– el suc de mitja llimona

– gerds

Per la salsa de gerds:

– 100 gr de gerds

– 100 gr de sucre

– 100 gr de mantega

– 2 vermells d’ou

– el suc de mitja llimona

Preparam les magdalenes:

1- Primer de tot mesclau bé el sucre amb la mantega a temperatura ambient. Quan estigui, afegiu els ous i mesclau fins que la pasta sigui ben fina, tot això ho podeu fer amb forqueta,

2- En aquest pas és més fàcil mesclar els ingredients si teniu una batedora de varetes. Afegiu a la mescla anterior, la pell de la llimona, el suc i la farina. Surt una pasta bastant espesa.

3- Posau les paneretes de paper en un motlle per magdalenes i posau pasta fins a omplir unes 3/4 parts. Posau un gerd en cada una de les paneretes i posau-ho al forn.

Forn a 150º, amb el ventilador posat, uns 20 minuts. Si no teniu ventilador pujau el forn entre 15º i 20º. Deixau refredar les magdalenes en treure-les del forn fora del motlle de les magdalenes.

Preparem la salsa de gerds:

1- Posau tots els ingredients al bany Maria i removeu constantment. No poseu la temperatura molt alta, no pot arribar a bullir, perquè es quallaria l’ou.

2- Removeu durant uns 10-15 minuts. Veureu que els gerds es van desfent.

3- En acabar, passau la salsa per la batedora i guardau-la el un pot de vidre. Aguanta bastant.

Per decorar els cupcakes he fet una crema de mantega amb sabor a llimona. Per la gent que no li agrada gaire, podeu canviar-la per una amb base de formatge. Per gustos colors!!! També estic ben segura que les magdalenetes banyades de salsa són igual de bones!

PD: Si voleu deixar algun suggeriment, queixa, dir-me que alguna de les receptes que heu provat vos ha anat bé… o el que sigui, podeu deixar-me un comentari. Moltes gràcies!

22 de novembre de 2014
PANADA DE SALMÓ OCCITANA

Aquest estiu he fet un curs de la Universitat de Girona que m’ha encantat. Els curs es deia «Viatgers, Golafres, Cuiners i Bótes de Vi (Un passeig gastronòmic per l’Europa medieval)». No era un curs de cuina pròpiament dit, però sí que s’explicaven algunes receptes. El curs consistia en fer un viatge per l’Europa medieval a través dels escrits d’autors de l’època, i evidentment, els viatgers mengen! Mengen durant el camí i en arribar al seu destí, tant per mar com per terra, i en aquests escrits es feia referència a diferents maneres de menjar, de parar taula i de viatjar.

L’empastatz, que és el plat que teniu aquí, era una panada que es menjava freda, ideal per un viatge per terra. Es podria dir que era un plat propi dels càtars, ja que ells no menjaven carn, però sí peix i verdura. No eren «vegetarians» pels mateixos motius d’avui en dia, sinó perquè pensaven que els animals de la terra eren animals impurs per la manera com es reproduïen. Clar que no devien saber que també hi ha mamífers a la mar. El cas és que aquesta panada de peix ens la presentaren dins els textos del dia del viatge a Occitània, per tant bé podria ser que els cavallers càtars la degustessin.

Com veureu, és una recepta molt, molt senzilla. He canviat la pasta perquè la recepta que ens varen donar no me va agradar gens. Per Pasqua, quan facem panades ho provaré amb la pasta de panades mallorquines, però ara ho he fet amb pasta comprada i llesta per usar. Estam al segle XXI, algun avantatge havia de tenir!

Ingredients per elaborar la panada:
– pasta per a «empanadas» (n’hi ha de moltes marques)
– salmó (jo hi he posat uns 450 gr)
– gingebre en pols
– canyella en pols
– pebre bo en pols
– nou moscada en pols
– sal

Anem per feina!

1- Treieu la pell al salmó i saleu-lo.
2- Posau-lo sobre la pasta estirada.
3- En un platet mesclau les espècies i escampau-les per sobre del salmó.

4- Tancau la pasta. Jo ho he fet de manera un poc rústica, amb una forqueta. Imagín que una panada feta per menjar durant la travessia d’un poble a un altre no tendria tampoc una decoració molt espectacular.

5- Abans de posar-la dins el forn l’he pintada amb ou batut.

Forn a 180º (no ens varen dir la temperatura, per tant sempre he procurat fer-ho a una temperatura mitjana), i al manco l’he de tenir al forn una mitja hora grossa (depèn de la quantitat de salmó i del gruix de la pasta).

Salut!!! i bon profit!!!

8 de novembre de 2014
MAGDALENES DE NATA I AROMA DE LLIMONA

Una de les coses que tenc més clares és que en res que es faci a mà hi ha la perfecció absoluta. És impossible. I en les magdalenes hi tenim un exemple ben clar. No n’hi ha cap que surti igual maldament omplim tots els paperets iguals. Tenc una amiga (aquesta entrada va per tu!) que quasi cada cap de setmana fa magdalenes, i sempre que m’ho diu pens que també m’agradaria menjar-ne alguna, però mai en faig. Fa uns dies vaig trobar una recepta que me va semblar que podria sortir bé, i no només això, si no que els ingredients són molt fàcils de trobar.

I sabeu què? Les magdalenes han quedat més que bé!!! Són molt flonjes, dolcetes i amb el toc aromàtic de la pell de llimona… mmmm… ideals per berenar. I això és el que he fet!

Recepta per unes 12 magdalenes:

– 175 gr de farina

– 125 gr de sucre

– 125 gr d’oli de girasol

– 50 gr de nata per montar

– 3 ous talla M

– la pell ratllada d’una llimona

– 1/2 sobre de llevat en pols

Pas a pas (n’hi ha molt pocs):

1- Mesclau tots els ingredients secs per una banda i tots els líquids per una altra. El líquids els heu de mesclar fins que estiguin ben emulsionats.

2- A poc a poc anau afegint els sòlids als líquids fins que no quedin grumolls.

3- Posau les paneretes de les magdalenes dins el motlle i ompliu-les fins un poc més de la meitat.

4- Un cop estiguin plenes, espolsau sucre pel damunt. Jo n’he posat poquet, n’hauria d’haver posat més per a que semblessin més magdalenes. La pròxima vegada ho faré!

Forn a 175º, anau vigilant que pugen molt! quan vegeu que estan daurades per sobre ja les podeu treure del forn.

I a menjar!!! Recordau que si no les consumiu el mateix dia les heu de guardar ben tancades perquè no duen conservants artificials, i si les deixau defora poden tornar dures ben aviat.

1 de novembre de 2014
ALBORONIA, UN PLAT MEDIEVAL REINVENTAT

Fa uns anys, quan estudiava la carrera, vaig estar de becaria al MNAC. El MNAC és un dels museus més importants en història de l’art medieval català i és molt actiu en quant a activitats per a públic general, tallers per a nins, familiars… I mentre vaig estar allà, es va donar la casualitat que es van fer uns tallers que me varen encantar! Els impartia Josep Sabatés, Pep Salsetes, un pagès retirat que en aquells moments exercia de coc (o coquesa, en femení, que era com a ell s’autoanomenava) i que durant molt de temps s’ha dedicat a recuperar tradicions culinàries i llavors de plantes pròpies de la seva regió, el Vallès. Aprofitant que una de les parts més importants de la col·lecció del MNAC s’ocupa de l’art medieval, el romànic i el gòtic, es varen fer uns taller de cuina medieval cristiana, jueva i musulmana. I aquesta recepta que vos duc aquí avui és d’aquesta darrera.

L’alboronia és un plat d’origen musulmà, en cert sentit precursor del pisto madrileny o del tumbet mallorquí. Es basa sobretot en la ceba, l’albergínia i la carabassa, però amb el descobriment del continent americà s’afegiren la tomàtiga i el pebrot. En Josep Sabatés ens el va preparar afegint codony, que li dóna un toc boníssim!

Aquí teniu els ingredients:

– 3 albergínies

– 1/2 kg de carabassa

– 1/4 kg de pebrots verds

– 1/2 kg de tomàtiga

– 1/2 kg de ceba

– 3 codonys

– oli

– vinagre

– sal i pebre bo

Mirau si és fàcil:

1- Trossejau tota la verdura i el codony a trossets petits. Anau alerta amb el codony perquè és mal de trossejar. Coeu-ho tot en oli d’oliva en una greixonera (necessitareu que sigui ben grossa ja que hi ha quantitat suficient per 6 persones).

2- Quan estiguin tovetes afegiu un raig de vinagre i afegiu sal i pebre bo al gust, si trobau que n’heu d’afegir. Quan s’hagi evaporat el vinagre ja tendreu llesta l’alboronia. Notareu molta olor a vinagre quan s’estigui cuinant, però no vos preocupeu perquè no es nota en estar acabat el plat.

3- Si ho menjau per dinar ho podeu servir d’entrant i si ho voleu servir per picar torrau unes llesques de pa i serviu l’alborina sobre elles.

Qui me conegui sabrà que les verdures, en qualsevol versió, no són realment els meus aliments preferits… però les vegades que he fet l’alboronia m’ha encantat! És un bon entrant per un sopar o un dinar amb els amics.

Si algun dia el provau ja me direu què vos ha semblat!

Salut i bon profit!

PD: Amb aquestes quantitats en surt una quantitat suficient per a menjar-ne 6 persones. Si voleu emprar-ho només com a tapa vos suggeriria fer-ne només la meitat, si no en menjareu durant uns dies!!!

1 de novembre de 2014
PASTÍS VICTÒRIA

usage: wp post get [–field=] [–fields=] [–format=]

26 d'octubre de 2014
MONKEY BREAD PIZZA

Sí, sí, sí… Monkey, ho heu llegit bé. Jo també me vaig quedar amb cara d’espant la primera vegada que vaig llegir el nom d’aquest plat. I no. No he sacrificat cap simi ni a prop fer-hi!

En principi el Monkey Bread és un plat dolç, d’aquests plats dolços típicament americans però no molt coneguts, a base de canyella i sucre de canya. Però aquesta podríem dir que és la versió salada. La recepta de la pasta l’he treta de la pàgina de Kanela y Limón, un blog que m’encanta. I per què aquest nom? Realment no ho he arribat a aclarir, però per les versions que he llegit, la que em sembla més raonable és la que diu que s’anomena així per la manera com es menja: amb els dits. És divertit, perquè aquest pastís-coca-pizza està format per petits paquetets que s’han d’anar separant amb els dits per poder-los menjar.

Maldament ho sembli no és un plat gens complicat, això sí, haureu de tenir paciència perquè el seu muntatge és una mica lent. Si teniu nins per ca vostra vos poden ajudar, ja veureu com. Au! Anem per feina!

Ingredients per la pasta:
– 300 ml de llet tèbia i 25 gr de llevat dissolt a dins
– 120 ml d’oli
– 1 iogur
– 40 gr de flocs de puré de patata
– 1 culleradeta de postre de mel
– 1/4 de culleradeta d’all en pols
. 1 cullerada de parmesà en pols
– 550 gr de farina de força
– 1 culleradeta de sal

Ingredients pel farcit (això va a gust personal, jo n’he fets dos):

1- pernil dolç, mozzarella, salsa de tomàtiga i olives
2- pernil dolç, mozzarella, salsa de tomàtiga, pinya i tàperes.

Altres ingredients:
Oli amb alfàbrega, salsa de tomàtiga (per sucar el «paquetets» en estar fets), i spray desenmotllant o mantega i farina de blat de moro per folrar el motlle.

Arremangueu-vos que començam!
1- Primer de tot heu de dissoldre el llevat dins la llet tèbia i reservar-ho una estona.
2- Mentre, mesclau tots els ingredients per la pasta restants, i afegiu també la llet amb el llevat. Pastau-ho bé tot fins a formar una bolla. Deixau tot això en repòs una estona mentre preparau el farcit.
3. Per el farcit heu de tallar els ingredients en trossets petits. Jo he triat els que teniu a dalt i he fet dues classes de paquetets diferents. Podeu triar el farcit que vos agradi més!
4. Abans de continuar, preparau el motlle. Jo he usat spray desenmotllant i farina de blat de moro. Si no en teniu segur que també va bé la mantega. La primera vegada que vaig fer el monkey bread pizza hi vaig posar mantega.
5. Aquí és on els petits de la casa poden ajudar. Feis bolletes amb la pasta i farciu-los. Tancau la pasta pessigant la pasta.

6. Sucau els paquetets en oli aromàtic (el que més vos agradi o s’adapti als ingredients del farcit) i anau-los col·locant dins d’un motlle amb forat al mig (serà més fàcil de coure).

Forn a 190º, uns 30-35 minuts… i a menjar!

Podeu servir aquest plat amb un platet amb salsa de tomàtiga al costat per anar sucant els trossets a dins.

Salut!!!

PD: com que m’han sobrat ingredients del farcit, he fet mitja recepta de pasta més i n’ha sortit una pizza boníssima!

25 d'octubre de 2014
UN PA DOLÇ MEXICÀ PER TOTS SANTS, «PAN DE MUERTO»

L’entrada d’aquesta setmana segurament no serà la meva millor execució d’una recepta, però me feia moltes ganes intentar fer-la.

Les casualitats fan que la nostra vida agafi diferents direccions i sigui molt més interessant en determinats moments. Quan estudiava a Barcelona (vaig estudiar Belles Arts allà, ja que a Mallorca no hi havia aquesta possibilitat), el primer any vaig estar vivint en una residència un tant peculiar. Hi havia gent de moltes parts del món, i entre elles n’Isabel i na Mariana. Elles dues són mexicanes i em van ensenyar coses molt curioses dels costums del seu país, i també férem algun «platillo» que me va encantar. Des de llavors som fan de la cuina mexicana!

De les tradicions, per exemple, me’n van ensenyar una bastant nova, com són els «alebrijes», i de les més ancestrals, vaig conèixer per primera vegada i de primera mà que la mort no es celebra igual arreu del món. En el cas mexicà és una autèntica festa! I és el que té conèixer diferents cultures, que la ment s’obre cap a noves experiències.

Pensant quina recepta podria posar per celebrar Tots Sants o Halloween vaig pensar que feia poquet que havia retrobat aquestes dues amigues per facebook (aquestes noves tecnologies… qui ho hagués pensat fa 10 anys!) i… per què no celebrar-ho a la mexicana?!

Vaig demanar a na Mariana la recepta del pan de muerto, que segons havia vist era un dels elements imprescindibles de l’altar que es fa per aquesta celebració. Doncs bé, no només em va enviar la recepta, sinó que me va enviar un paquet amb: dues calaveres de ceràmica decorades, «calaveritas de azúcar», «papel picado», copal, encens, «pan de muerto», flors de «cempasúchil»… en fí, que pareixia que havien arribat els reis!!! Res, que ara ja no tenc excusa per fer un «pan de muerto» i adornar les fotos com toca!

Això sí, m’haureu de disculpar perquè és la primera vegada que el faig. Si fossin cupcakes de Halloween potser m’haurien sortit millor, hi tenc més traça, però que no es digui que no ho he intentat!

Aquí teniu la recepta:

Per la pasta de llevat:

– 15 gr de llevat

– 3 cullerades de farina

– 4 cullerades d’aigua tèbia

Per la coca

– 450 gr de farina

– 200 gr de mantega

– 100 gr de sucre

– 3 ous

– 7 vermells d’ou

– 100 gr de saïm

– 2 cullerades d’essència de flor de taronger

– 1 cullerada de pell de taronja ratllada

– 3 cullerades de te de llavors d’anís (jo n’he posades unes quantes més)

Per l’envernissat:

– 125 ml d’aigua

– 1 cullerada de farina

– sucre

Primer de tot prepararem la pasta del llevat, mesclant tots els ingredients i deixant-ho reposar tot fins que dobli la seva mesura.

Mentre la pasta del llevat puja, mesclam tots els altres ingredients per la coca. Un cop ben pastat hi afegim la primera mescla amb el llevat que hem fet i ho tornam a pastar. Tot això ho hem de deixar reposar unes 12 hores per tal que la pasta pugi fins a doblar la seva mesura. Vos puc ben assegurar, que amb la calor que fa per Mallorca aquests dies no és necessari esperar aquestes 12 hores!

Passat aquest temps, heu de tornar a pastar la pasta. Com que era la primera vegada que ho feia, i no en tenia ni idea de quina era la textura que havia de tenir, he afegit farina fins que ha semblat una mica la pasta de les panades, és a dir, fins que no s’enganxava als dits. Potser no hauria d’haver arribat a aquest punt, per una altra vegada ja ho sabré. Dels errors se n’aprèn!!!

Heu de formar els «panes de muerto» fent una bolla de la mida que voltros volgueu, enganxant-li a sobre una bolleta de pasta petita a sobre i uns quants «ossets». Aquests, els podeu enganxar amb ou.

Posau-los al forn a uns 180º durant una mitja hora. Teniu esment que no es cremin!

Un cop fora del forn, preparau el vernís amb l’aigua i la farina. Posau la mescla al foc fins que espessi un poc. Pinzellau els pans amb aquesta mescla i escampau sucre per sobre. Esperau 5 minuts i tornau a posar sucre.

Aquests pans són molt bons amb xocolata desfeta.

Si algú s’anima ja me contareu si vos han sortit. Jo ho tornaré a intentar, i esper que la pròxima vegada me surtin una mica millor! Mariana! Isabel! Feliz día de los Muertos!

Salut!

18 d'octubre de 2014
PASTISSETS DE XOCOLATA FARCITS DE CONFITURA DE TARONJA

Després d’una setmana una mica boja (i difícil), entre la feina i altres històries estava desitjant que arribés el dissabte per ficar-me dins la cuina i posar-me a fer alguna cosa una mica creativa. És la meva manera de desfer-me de «mals rotllos».

Aquests pastissets feia temps que els volia fer, però he canviat la recepta, ja que originalment són farcits de confitura de figa i no són de xocolata, però he pensat que encertaria amb la combinació de xocolata i taronja. I així ha estat! Encara que crec que amb la xocolata hi va bé qualsevol cosa!

Anem per feina i preparem els ingredients:

Per la coca de xocolata:

– 155 gr de farina

– 20 gr de xocolata

– 30 gr de sucre

– 115 gr de mantega

– 6o ml d’aigua (no la utilitzareu tota)

Pel farcit:

– confitura de taronges dolces*

Per la cobertura:

– un vermell d’ou

– un raig de llet

Mans a l’obra!

– Primer de tot heu de mesclar tots els ingredients per fer la pasta de la coca. Tot manco l’aigua, que l’anireu posant fins que vegeu que tot estigui lligat. Queda una pasta molt fluixa, per tant, l’heu de fer una bolla i l’heu de deixar reposar una bona estona dins la gelera (30 minuts-1 hora).

– Per treballar la pasta és millor que ho faceu enmig de dos fulls de paper de forn, si no se us aferrarà a l’aprimadora. Deixau la pasta el més fina que pogueu, i aquí és on ve la part una mica delicada. Amb un tallador rodó, feis molts de cercles i agafau-los molt en compte (són bastant delicats) ajudant-vos amb el paper. Col·locau-los sobre el paper de forn que haureu posat sobre la palangana del forn.

– Un cop sobre la palangana del forn, posau-lis un pal de broqueta i assegurau-lo amb una bolleta de pasta. Després, posau una culleradeta de confitura de taronja al mig del cercle i cobriu-lo amb un altre cercle.

– Amb una forqueta, feis marques al voltant de tot el cercle, apretant amb suavitat (d’aquesta manera evitarem que la confitura surti de la pasta). Així ja tendríem fets el pastissets i els podríem posar directament al forn. Per donar-lis un toc diferent he tallat uns corets que he enganxat amb una mescla de vermell d’ou i llet. Per acabar, he pintat tota la superfície de la pasta amb la mescla anterior.

– Forn a 180º, 15 minuts… i llest!

Per acabar he pintat els corets amb colorant vermell, però només per donar-lis un un toc de color. Els podeu deixar sense pintar perfectament i posar sucre en pols per ressaltar-lo un poc, o no, això a gust de cada un de voltros.

Esper que si els feis me digueu si vos han agradat.

Salut!

(*) Jo he posat confitura de taronges dolces, però si voleu la podeu posar d’altres sabors (maduixa, albercoc…)

11 d'octubre de 2014
CUPCAKES DE VAINILLA SENSE SUCRE
Sap greu saber que hi ha vegades que alguna gent no pot menjar el que tu has cuinat. Ja sigui perquè són intolerants al gluten o perquè han d’anar molt en compte amb el sucre. O simplement perquè estan fent «l’operació biquini» (encara que sigui en ple hivern!).

Doncs bé, amb aquests cupcakes ja no hi ha excusa… per als diabètics! Els celíacs haureu d’esperar a una altra entrada, però temps al temps.

Són uns cupcakes poc dolços, si vos he de dir la veritat, però són ben bons igualment, i així vos passau les goles de menjar alguna cosa dolça sense molts de remordiments.

Aquí teniu la recepta:

Per a la coca:
- 150 ml de llet
- 1/2 cullerada de vinagre de poma
- 120 ml de xarop d’atzavara
- 80 ml d’oli de gira sol
- 2 cullerades d’extracte de vainilla
- 160 gr de farina
- 3/4 de cullerada de llevat en pols
- 1/2 de cullerada de bicarbonat
- 1/4 de cullerada de sal
Pas a pas:

1- Primer de tot preparau un buttermilk amb la llet i el vinagre. Posau-ho tot junt i deixau-lo reposar una estona.

2- Mesclau tots els ingredients líquids per una banda, afegint també el buttermilk, i els secs per una altra.

3- Seguidament mesclau-lo tot junt. La pasta que queda resulta bastant líquida. Ompliu les paneretes de paper però no passeu dels 3/4 de la capacitat, ja que pugen bastant. Aquesta vegada n’he fet servir unes de molt xules i que poden estar totes soles en peu però que són molt grosses, i n’han sortit 6. Si feis servir de les normals vos en sortiran unes 12.

4- Enfornau els cupcakes a 160º durant uns 20-25 minuts, vigilant sempre, ja que cada forn és un món! Quan en punxar amb un escuradents, aquest ja no surti brut, podeu tancar el forn i treure la palangana.

5- El farciment d’aquests cupcakes ho he fet amb una confitura sense sucre apta per a diabètics de maduixa, però els podeu farcir amb la que més vos agradi. O deixar-los sense farcir també. Per fer-ho, he tallat amb un ganivet una tapadoreta a les magdalenes, el posat la confitura i els he tornat a tapar

6- La crema ha estat una cosa de darrera hora, ja que no sabia què posar. Al final he improvisat amb formatge light per untar mesclat amb la confitura de maduixa, en la proporció que a mi m’ha agradat. Per tant, cadascú que ho faci al seu gust. De totes maneres, la pròxima vegada que els faci crec que hi posaré nata pujada, i amb un poc de xarop d’atzavara de maduixa, que vaig veure a la botiga de productes ecològics. S’han de provar coses noves!!!

Salut a tots!
4 d'octubre de 2014