Autor: decolorsisucre

GALLETES DE MANTEGA (LES MILLORS DEL MÓN!)

Avui és un dia negre dins la meva cuina. La meva pistola de fer galletes ja no funcionarà mai més… Quins desastre!

Ho tenia tot: la pasta de les galletes acabada de fer, el forn a punt, les plaques preparades… i va i es romp la pistola! I ara què faig! Aquesta recepta (que per cert és la millor del món!) és aposta per fer amb pistola…

Idò res, les hauré de fer d’una altra manera, no? Això he fet. Però no lleva que sigui un desastre el tema de la pistola rompuda. Per a què vegeu com és la pistola que vos dic, vos deix aquí un enllaç per a què vegeu quina cosa més fantàstica és.

El cas és que amb aquesta pistola sempre he fet aquestes galletes, i sempre, sempre, sempre surten bé. No és fàcil que una recepta sempre surti bé. I no som jo només qui ho diu, totes les persones que l’han provada ho poden confirmar. I banyades en xocolata ja… buf! La perdició!

Per començar vos diré que la recepta no és meva, sinó de na Cristina Lorenzo, del blog Kanela y limon, crec que alguna vegada vos n’he parlat. I com diu ella, és la recepta definitiva de les galletes de mantega per fer amb pistola, i ho torn a repetir, SEMPRE SURTEN! Aquesta sí que l’heu d’intentar.

Anem per els ingredients:

– 340 gr de mantega

– 240 gr de sucre

– 2 cullerades de llet

– 1 cullerada de vainilla líquida

– 1 ou

– 1 cullereta de llevat en pols

– 525 gr de farina

Com ho heu de fer:

1- Primer de tot, heu de procurar tenir tots els ingredients a temperatura ambient. És un dels principals secret de la recepta.

2- Mesclau la mantega i el sucre. Millor amb una batedora de varetes, però si no ho podeu fer a mà.

3- Afegiu la llet i la vainilla i mesclau fins que estigui tot ben integrat. Quan això estigui fet podeu afegir l’ou.

4- En tenir tots els ingredients anteriors ben mesclats ja podeu anar afegint la farina i el llevat en pols a poc a poc. Quan estigui tot ben integrat trobareu que la pasta no s’enganxa massa, es pot treballar amb les mans, però seria un poc complicat fer-ho amb aprimadora crec jo, per això aquesta recepta és ideal per fer amb pistola.

5- Si teniu la sort de tenir pistola, posau la boquilla que vos faci més ganes i ompliu-la. Posau la pistola ben enganxada a la placa del forn i apretau el disparador. Un cop fet això separau la pistola de la placa. La forma de la galleta haurà quedat sobre la placa.

6- Si no teniu la sort (com jo) de tenir pistola per galletes podeu fer-ho d’aquesta altra manera (que no afecta al gust, però sí un poc a l’estètica): feis bolletes de pasta amb les mans i aplanau-les sobre la placa.

Forn a 170º amb foc a dalt i a baix, fins que els costats de les galletes comencin a estar una mica daurats, però no molt. Pot estar uns 10 minuts, depenent del forn.

Et voilà! Unes galletes boníssimes!!! Esper que vos venguin de gust!

PD: Si voleu posar xocolata a les vostres galletes només l’heu de fondre al bany maria o en el microones. Després les hi heu de mullar a dins i deixar-les assecar sobre un paper de forn. Si les feis a l’estiu serà millor que per assecar-les les poseu dins la gelera.

PD2: Aquestes galletes no admeten més greix, és a dir, heu de fer les galletes directament sobre la placa del forn sense posar-hi gens de mantega, ni paper de forn. Sí que hi podeu posar, com he fet jo, una planxa de silicona que va molt bé, no s’enganxen i no embrutareu la placa.

3 de gener de 2015
POTETS PER ESPÈCIES

De tant en tant a la cuina es necessiten ingredients que es surten una mica del comú dels que s’utilitzen normalment. Aquest estiu, com ja vos vaig contar quan vaig posar la recepta de la panada de salmó occitana, vaig fer un curset sobre gastronomia medieval i vaig voler provar alguna de les receptes. Per això vaig haver de cercar unes espècies un tant diferents: cúrcuma, caiena, curri…

No vaig anar al súper, com faria amb el pebre bo o l’orenga, si no que vaig anar a cercar-los a una botiga de Manacor on hi ha quasi de tot en qüestió de productes una mica especials, a Ca Ses Cusses. Tots els manacorins coneixem la botiga. La seva senya d’identitat de tota la vida ha estat una caixa rodona a l’entrada de la botiga plena d’arengades. Allà pots comprar el que necessitis: 50 cèntims d’això, 2 euros d’allò…

Idò bé, una vegada fetes les receptes has de guardar els ingredients i no m’agrada deixar les espècies dins plàstic. M’estim més guardar-les en un potet de vidre, que és com els conserven a la botiga. I en el potet he de posar el nom perquè amb la memòria que jo tenc… Normalment les espècies són fàcilment distingibles per l’olor i el color, però no en record mai el nom. Som un desastre.

Com ho he fet? Idò «tunejant» uns potets d’Ikea.

Aquesta activitat és molt fàcil, i podeu posar tota la imaginació que volgueu. Jo els he fet molt senzills, sense pensar-me massa la composició ni la decoració, però voltros hi podeu afegir color, fer les lletres amb plantilles o com vos sigui més còmode i fàcil.

Què haureu de menester?

Materials:

– potets de vidre
– pintura de pissarra o negra
– pintura blanca
– pinzells (de diferents mides)

Au! A fer feina que això és molt fàcil!

1- Primer de tot he de fer ben neta la zona que pintareu amb un cotonet amb esperit (alcohol), així li llevareu el greix que hi pugui haver de tocar el vidre amb les mans.

2- Heu de pintar la zona que volgueu cobrir de pintura de pissarra. Jo li he donat tres passades.

3- Per acabar, jo he pintat amb pintura blanca una decoració molt senzilla envoltant de la zona de pissarra i he escrit els noms de les espècies. Tot a mà alçada. Com vos he dit abans, no és necessari fer-ho a mà alçada, podeu fer servir plantilles de lletres. I tampoc no és necessari pintar de blanc, podeu afegir tot el color que volgueu!

I ja teniu els vostres potets per les espècies! O per el que voltros necessiteu!

Amb aquesta entrada acabaré l’any 2014, fins l’any que ve no en tornaré a penjar res més. Volia donar les gràcies a tots aquells que alguna vegada heu entrat en aquest blog i/o que heu deixat les vostres impressions o preguntes en els comentaris. I com no, desitjar-vos que comenceu l’any amb energia, força i ganes. Ens veim el 2015!!! MOLTS D’ANYS!!!

30 de desembre de 2014
MOUSSE DE TORRÓ (DE COMERÇ JUST)

Nadal i torró van junts, o no? si sentim xerrar de torró no se’ns passa pel cap altra estació de l’any..Impossible.

I no sé voltros però a mi el torró que més m’agradava era el de xocolata amb ametlles senceres. M’encantava. És curiós però de cada vegada me va agradant manco el de xocolata i qualsevol classe de torró. Però clar, en aquestes dates has d’aprofitat per menjar-ne ja que en ple juliol trobar, torró… és missió impossible.

Idò bé, com que el torró així tal qual per jo és difícil d’empassar, des de fa uns anys a ca nostra feim mousse de torró de Xixona. Aquesta mousse vaig aprendre a fer-la en un curset de l’Escola d’Adults de Manacor fa uns anys, i aquesta recepta i la del praliné, sempre triomfen!

Ens posam mans a l’obra?

Ingredients:

– 200 gr de torró de Xixona de Comerç Just

– 100 gr de xocolata blanca

– 2 fulles de gelatina

– 150 gr de mascarpone

– 200 gr de nata montada

– (+ un poquet de llet tèbia)

Ja veureu que són unes postres molt senzilles:

1- Passau per la batedora el mascarpone i el torró. Si voleu que vos quedin trossets no li passeu massa.

2- Posau les fulles de gelatina en la llet tèbia per a què s’hidratin.

3- Pujau la nata si no la teniu de pastisseria.

4- Foneu la xocolata blanca i afegiu-la a la mescla del torró i el mascarpone.

5- Quan estigui tot ben integrat afegiu la gelatina.

6- Per acabar, mesclau la mescla que heu fet fins ara amb la nata muntada amb una espàtula de silicona amb moviments envolvents.

Ja ho podeu posar dins els tassonets o copes on ho volgueu servir. Amb les copes plenes com veis a les fotos n’hi ha hagut suficient per 8 copes.

També podeu adornar una mica les copes, si voleu, amb neules, com podeu veure a les fotos.

Passau unes bones festes! I ja ho sabeu, si feis la recepta, per favor, feis-m’ho saber!!!

Salut i molts d’anys!!!

24 de desembre de 2014
CURSET DE MACARONS A ALMA’S CUPCAKES!

Dissabte sobre les 10,15 del matí i mig perduda per Madrid! No trobava el carrer Montesa número 10. Aquí era on anava a fer un curset de macarons en el taller de n’Alma Obregón, Alma’s Cupckes. Vaig preguntar i de seguida me varen donar les indicacions per arribar. I què me vaig trobar quan vaig arribar? Aquest magnífic aparador!!! No me digueu que no és espectacular? Vaig tocar a la porta i em va obrir ella mateixa, n’Alma. Molt aguda. Tot d’una me va fer entrar i me va ensenyar el taller i els companys i companyes que tendria aquell dia.

En un principi tots estàvem una mica expectants, a veure què faríem, com serien els nostres companys… Però quan varen començar les explicacions de n’Alma tothom es va concentrar en la feina i amb moltes ganes. El curs era de macarons amb sabors de Nadal i ens va explicar que faríem macarons farcits de ganaché de xocolata i de crema de torró. Tots dos espectaculars!

Idò mans a l’obra! Ens rentàrem les mans i ens convertirem en mossets de la xef. Separàrem vermells de blancs d’ou, pesàrem els ingredients… i observàrem i escoltàrem bé les indicacions de la professora. Això dels macarons no és precisament fàcil!

Quan vàrem tenir la pasta dels macarons ens va ensenyar com fer-los de manera tradicional i també com fer formes com els homenets de neu, ossets, i corets. En la foto de baix ens veis en plena acció. Els tres homenets que veis que estan més junts són els que vaig fer jo, així vaig aprendre que no es poden fer tant junts perquè si no s’aferren (dels errors se n’aprèn!).

Quan vàrem tenir tots els macarons fets els vàrem deixar reposar una bona estona, ja que no es poden enfornar fins que són secs. I així aprofitàrem per fer els farcits: de crema de torró i de ganaché de xocolata, que podeu veure en aquestes fotos:

N’Alma ens tenia preparats macarons de xocolata perquè poguéssim fer en Rudolf, i amb els que havíem fet i aquests darrers començàrem a decorar-los. Mirau quina xulada!

Perdonau les fotografies però són fetes amb el mòbil i no són de massa qualitat, però aquí teniu un primer pla d’un dels meus homenets de neu, súper xulo amb la seva bufanda.

I en Rudolf! Amb les seves banyes de pretzels!

Aquí els podeu veure a tots, més un macaron clàssic decorat amb glassa.

El segon treball va consistir en muntar un arbret de nadal amb les tapadores dels macarons. Per això ens va donar a cada una una forma cònica de porexpan. En aquesta foto veis la meva (al fons el tassó d’aigua que me va tocar, de les Monster’s High!).

Per fer la tasca havíem de folrar el con amb la crema base del farcit, que era a base de mantega i anar enganxant els macarons sobre ella. Un cop estaven tots aferrats, vàrem fer decoracions amb glassa real i pasta de goma. La mare de n’Alma, na Mavi, estava tota l’estona atenta a que no ens faltés res i va trobar que per rematar l’arbre li podíem posar un llaçet. Ens en va dur de tots els colors i mides!

I així és com varen quedar tant el meu com el de les meves companyes i companys, jo els trob preciosos! Potser una mica carregats, però vaig estar encantada per ser la primera vegada que feia una cosa així.

Al final, ens vàrem poder endur tot el que havíem fet. A més, vàrem poder anar a la seva botiga, també la té online. En fi, que si no fos tan enfora repetiria. Me va agradar molt fer una cosa tan diferent i l’ambient que vaig experimentar allà!

Aquesta foto no és meva, és una de les fotos
de David H. Morales, que també va assistir al curs.

23 de desembre de 2014
PASTÍS DE LLIMA
No m’agrada fer coses massa complicades. Crec que si heu vist les entrades anteriors del blog ho haureu comprovat. Amb això no vull dir que no m’agradi entretenir-me en la decoració dels pastissos o en fer-los d’una altra manera més original. Però si la recepta és massa complicada… ni m’ho plantejo.

Des de fa més d’un any faig una col·lecció en fascicles de Planeta de Agostini sobre pastisseria. En ells s’expliquen algunes receptes i la manera en que es poden decorar. Evidentment sempre es pot fer d’una altra manera, i la majoria de les vegades només agafo les indicacions com a suggeriments, i faig les coses d’una altra manera. A la meva manera. Sí, som així de rebel!

En aquesta ocasió però, la recepta és taaaaan senzilla i la decoració és tan bàsica que no he canviat absolutament res. I està per llepar-se els dits!

Primer de tot els ingredients:
- 12 galletes tipus «Digestive»
- 55 gr de mantega fusa
- 400 gr de llet condensada
- 3 vermells d’ou
- el suc i la pell de 4 llimes
- 300 gr de nata per muntar
- 1 cullereta petita de sucre en pols
Posem mans a l’obra!

1- Picau bé les galletes. Dins la Thermomix no duren senceres ni un sospir! Un cop estiguin ben picades, mesclau la mantega fusa. Engreixau el motlle on fareu el pastís i repartiu la mescla. Aplanau-la bé amb l’ajuda d’una forqueta o de la mà.

2- Posau el motlle dins el forn durant uns 10 minuts a 160º.

3- Mentre, bateu bé els vermells d’ou. Un cop estiguin ben batuts afegiu la llet condensada i mescleu tot molt bé. Ratllau la pell de les llimes i exprimiu el suc i afegiu-ho a la llet condensada i els vermells d’ou.

4- Vesau aquesta mescla dins el motlle sobre la galleta picada. Escampau-ho i allisau-lo amb l’ajuda d’una espàtula.

5- Tornau a posar el motlle dins el forn i li heu de deixar 15 minuts.

Un cop estigui fet, l’heu de deixar refredar dins la gelera unes quantes hores. Si podeu, és molt millor deixar-la tota la nit.

Per decorar, muntau la nata i en estar muntada afegiu el sucre i mesclau-lo amb una espàtula amb molta cura.

I llest! Fàcil, no?

PD1: Aquesta recepta és molt bona d’adaptar per a celíacs, ja que només s’ha de tenir en compte que s’han de canviar les galletes de tipus Digestive normals per unes sense gluten.

PD2: Per a diabètics la cosa es complica un poc ja que la llet condensada du molt de sucre, però en aquesta pàgina he trobat una recepta per fer-la casolana i no hagueu de passar pena.
13 de desembre de 2014
PASTÍS MARBREJAT

Ja ha arribat el fred! Li ha costat una mica enguany… de fet, fins fa una setmana i mitja encara hi havia estones que encara quasi es podia anar en màniga curta. I per la rebosteria… no és massa bo el fred. M’explico, resulta que quan fa fred, la mantega és molt mala de treballar perquè en un no res s’endureix.

Per aquest pastís està format per dos colors de pasta, aquesta és la seva gràcia, i quan es mescla bé queden uns dibuixos molt curiosos. Però com que amb el fred la mantega , i evidentment la pasta, endureix molt ràpid, i els dibuixos que es poden formar no queden igual de bé. Però vaja, són les coses de la química dels aliments.

Què necessitareu?

Ingredients:

– 225 gr de mantega

– 225 gr de sucre

– 4 ous

– 1/2 cullereta de sucre vainillat

– 275 gr de farina amb llevat incorporat

– 2 culleretes de llevat en pols

– 2 cullerades de llet

– 3 culleretes de cacau en pols

– 2 cullerades d’aigua calenta

Pas a pas:

1- En un bol, mescla el cacau amb l’aigua calenta fins a fer una pasta sense grumolls. Reserva-ho.

2- Mescla la mantega amb el sucre amb unes varetes elèctriques, et resultarà molt més senzill. Quan ja hagi format una mescla homogènia afegeix els ous i el sucre vainillat.

3- Mescla la farina amb el llevat en pols i afegeix-ho a la mescla de la mantega. Veuràs que torna molt espessa, és el moment d’afegir la llet.

4- Ha arribat el moment de separar la pasta en dues meitats. Deixa una de les meitats tal i com està. A l’altra li has d’afegir el cacau del pas número 1.

5- Una vegada tenguis les dues pastes preparades és el moment de posar-les en el motlle. En el meu cas, tenia unes capsetes moníssimes* ja preparades per posar dins el forn i que no s’enganxen. Si no les tengués faria com sempre: posaria mantega i farina en un motlle.

6- Posa una de les dues mescles a la base del motlle i col·loca-la bé amb una espàtula o cullera. Després posa-hi l’altra sense tocar massa la de baix. La qüestió és que no es mesclin fins el següent pas, si no l’efecte no quedaria bé.

7- Un cop estiguin totes dues ben posades, ve el moment de fer l’efecte marbrejat. Per això agafa algun utensili (cullera, forqueta, espàtula…) i fes moviments de dalt a baix fent ziga zaga, sense mesclar excessivament.

Forn a 170º, uns 50 minuts.

I ja el teniu! Podeu presenta-lo amb una salsa de xocolata o simplement amb sucre en pols, com he fet en aquesta ocasió.

Esper que vos vengui de gust!!!

(*) Les capsetes moníssimes són petites, per tant he tengut suficient com per omplir-les totes dues.

8 de desembre de 2014
BOMBETES RECICLADES BEN NADALENQUES

M’encanta dur les ungles pintades. Fa uns anys no m’ho hagués cregut, però ara mateix m’encanta. M’ajuda a no mossegar-me les ungles. Tota la vida m’he mossegat les ungles perquè els nervis sempre me guanyen, però d’ençà que me les pinto, hi ha hagut molt poques vegades que hagi tengut la temptació.

I pensau que la pintura d’ungles només serveix per pintar ungles? Doncs no. El que he fet ha estat preparar la decoració de Nadal amb aquest tipus de pintura, que surt molt més econòmica que la pintura de vidre. Per què de vidre? Doncs perquè el que volia pintar eren bombetes! Vos deix amb el pas a pas:

Material:

– bombetes de totes les mides i formes (vos quedaran millor les de forma clàssica)

– washi tape primet (també conegut com «celo»)

– pintura d’ungles, del color que més vos agradi

– fil de coure prim

Arremangau-vos!

1- Primer de tot pots triar si buidar les bombetes o no. Du una mica de feina, per tant si no ho vols fer no passa res. Si decideixes buidar-les, et deix l’enllaç d’un vídeo on explica pas per pas com fer-ho. Si me permeteu un consell: posau-vos guants… Vaig tenir un parell de dies les mans ben rapinyades pels vidrets.

2- Podeu pintar les bombetes a mà alçada fer formes aleatòries o amb línies ben retallades. Per fer la primera opció només heu de deixar anar la vostra creativitat amb el pinzell. Per la segona hi entra en joc el washi tape. L’he de posar en aquelles zones que voleu deixar sense pintar. és a dir, fer reserves.

3- Pintau les bombetes. En el cas en què faceu reserves, és molt millor aplicar dues capes de pintura. En els dibuixos fets a mà alçada en canvi és millor que no els toqueu, si no perdran espontaneïtat.

4- Feis un forat a cada banda de la part metàl·lica i passau-hi un fil de coure. A les botigues de Belles Arts en trobareu de molts colors. Per a què vos quedi millor és preferible que el nus que faceu quedi amagat per dins de la bombeta.

Ja només vos queda penjar-les de l’arbre de Nadal o en altres llocs de la casa.

7 de desembre de 2014
POSTALS DE NADAL «ENFILADES»

Avui en dia tot això de rebre cartes per correu ordinari pràcticament ha desaparegut. Anam a Correus només per anar a cercar paquets que hem enviat a demanar a botigues de venda on-line o, en el pitjor dels casos, alguna multa (per sort encara no m’ha passat mai!).

Però hi va haver una època, sobretot durant l’adolescència, en què entre els amics ens enviàvem postals per Nadal. Record anar d’una papereria a una altre, cercant la postal ideal per tal familiar o tal amic. N’hi havia (i n’hi ha) de més clàssiques i de més brusqueres i modernes. També n’hi havia amb tocs daurats, amb música, amb efectes especials… I tot això s’està perdent. Les xarxes socials s’omplen de felicitacions virtuals que, en poc temps i esforç, desitgen el millor a moltíssima gent.

En cert sentit, és una sort. En no enviar tant de paper estam protegint una mica la natura. Però també estam perdent aquella il·lusió dels dies previs al Nadal de veure quantes postals arribarien. Enguany, com en altres ocasions, les postals seran fetes meves. Crec que els regals fets expressament per algú en concret, i a més, fets pensant en aquella persona són els que més s’aprecien. A mi per exemple, m’encanta quan algun dels meus alumnes es presenta un dia amb un dibuix fet seu, una polsera (d’aquestes de gometes que estan ara tan de moda), o qualsevol altra cosa que ha fet amb les seves mans. T’ho entrega amb molta il·lusió, i jo ho rep de la mateixa manera.

En fi, que si enguany voleu tornar a aquella costum d’enviar postals per Nadal a la família o als amics, potser vos interessarà aquesta entrada. En aquesta ocasió, les postals són fetes amb fils, cosides.

Materials que necessitareu:
– fil (jo he utilitzat del tipus Dàlia, del que s’usa per fer punt mallorquí)
– cartolina
– agulla
– llapis
– goma
– plantilles
– punxó
– tisores
– cartró o feltre

Mans a l’obra!
1- Primer de tot, heu de fer el dibuix que volgueu cosir per la part posterior de la cartolina. Per si no sabeu què fer al principi, vos deix aquí una fulla amb plantilles que podeu imprimir sobre cartolina i retallar.

2- Quan tengueu el dibuix marcat sobre la part heu d’agafar un punxó i fer forats. Convé que per baix de la cartolina poseu una superfície tova, com un cartró, així podreu punxar millor sense fer malbé la taula. Heu de fer tants de forats com vos agradi a voltros. Els podeu fer més junts o més separats. En l’arbre els he fets molt junts, en els estels just els he fet en els vèrtex i en el centre.

3- La següent passa és cosir, i ara aquí és on entra la vostra creativitat. Podeu fer el cosit «ordenat» com en l’estrella, o totalment aleatori, com és en l’arbre.

4- En acabar, procurau fer el nus ben arran de la cartolina, que no balli massa, si no se vos desfarà el dibuix de fil.

(*) Per fer les que tenen la cartolina blanca baix el fil, heu de retallar les plantilles i en comptes de marcar-les, cosiu-les directament. Per a què vos sigui més fàcil, podeu punxar les dues cartolines juntes i així tendreu tots els forats ben centrats.

I… ja està! Només haureu d’escriure la dedicatòria i desitjar el millor a qui voltros volgueu.

7 de desembre de 2014
CUPCAKES DE MANGO SENSE GLUTEN

Mango? A mi no m’entusiasma massa, no. Però hi ha molta gent que la té com una de les seves fruites preferides: companys de feina, família… I què fas quan te trobes amb aquest pla? Doncs investigar a veure si trobes alguna recepta dolça amb aquesta fruita per poder fer-los contents.

He cercat i… n’he trobades moltes! Es veu que el mango és una fruita molt popular i la gent n’ha tret moltes receptes. Tenc una companya de feina que fa salmó amb salsa de mango i diu que és boníssim! Carme, un dia d’aquests ho provaré de fer!

El que deia, cercant cercant he trobat una recepta que reuneix dues característiques que m’han fet decidir per ella: per una banda, que té mango, i per l’altra, que és apta per celíacs. Jo no som celíaca, però tenc amistats que sí ho són, i la majoria de vegades no poden tastar res del que faig. En aquesta ocasió no tendran excusa! Ni dietes ni intoleràncies!!! No podreu escapar!

I sabeu la sorpresa més gran que m’han donat aquests cupcakes? Que m’han agradat, i molt!

La recepta està basada en la de la fantàstica pàgina de Postreadicción, però l’he hagut de canviar una mica, perquè com deia el meu professor de cuina en Norberto, «si te falta algun ingredient no vol dir que no puguis fer una recepta», i li he fet cas. Així és com l’he feta jo:

Ingredients

Per la coca:

– 3 ous de talla M

– 150 gr de sucre en pols

– 300 gr de mango trossejat petit

– 75 gr de farina d’arròs

– 125 gr d’ametlles en pols

– 25 gr de farina de blat de moro

– 1 sobre de llevat en pols sense gluten

Pas a pas:

1- Primer de tot mesclau tots els sòlids de la coca (farines, llevat i sucre).

2- Afegiu els ous i mesclau-ho tot molt bé sense deixar grumolls.

3- Quan estigui tot ben integrat afegiu el mango trossejat i tornau a mesclar bé.

Forn a 160º, amb ventilador (si no en teniu, pujau la temperatura del forn 10º-15º). Més o manco han d’estar uns 20 minuts.

Mentre estan dins el forn podeu preparar la crema:

Per la crema:

– la polpa d’un mango triturada de manera molt fina

– 125 gr de mantega a temperatura ambient

– 310 gr de sucre en pols

– 125 gr de formatge per untar (no ha de ser light)

1- Mesclau la mantega (a temperatura ambient) i el sucre amb una batedora de varetes.

2- En la recepta original es posa pasta de mango. Com que d’això a Manacor no en venen, i no volia fer una comanda a la península només per això, he posat la polpa del mango ben triturada a la mescla de sucre i mantega.

3- Quan tot estigui ben integrat, afegiu el formatge per untar ben fred i tornau a mesclar bé.

Evidentment, posant la polpa del mango en comptes del mango en pasta ha fet variar la textura de la crema, no és tan consistent, ha quedat més líquida, però molt suau i gustosa.

Si provau de fer aquesta recepta ja me contareu com vos ha sortit. I si provau de fer la crema de la pàgina de postreadicción m’agradaria que me comentàssiu què tal surt.

Esper que vos agradi!!!

29 de novembre de 2014