Categoria: General

PASTÍS DE PROFITEROLES
No, no és avui, és demà dilluns, però la padrina fa 88 anys! Demà no tendria temps de fer-li cap pastís, per tant és avui que ho hem celebrat.

Ja fa uns 2 mesos que no para de repetir-nos i recordar-nos tan aviat com té oportunitat que ella va néixer per la conversió de Sant Pau. De veres que ha estat impossible oblidar-ho!

“Hem de fer festa dia 25”, “sí padrina”. “Dilluns faig festa!”, “sí padrina”… I així durant dos mesos. Podeu ben creure que hi he pensat i bé en el seu pastís!I vet aquí que he fet un pastís una mica diferent. El vaig veure per pinterest, i en fixar-m’hi més vaig veure que era d’un blog que m’encanta Kanela y limón, però tenia ganes de fer-lo de manera diferent, encara que la base és la mateixa.

Ingredients:

Per les profiteroles:
- 100 ml d’aigua
- 100 ml de llet
- 1 pessic de sal
- 1 cullereta de sucre
- 60 g de mantega
- 100 g de farina
- 3 ous
Per la base:
- 2 planxes de pasta de fulls petites
- sucre en pols
Pel muntatge i decoració:
- 1 kg de nata (de pastisseria)
- 3-4 cullerades de fondant líquid
- 1 cullerada de pasta concentrada de fraules
- fideus de sucre de colors
Preparació:

1- Començarem amb les profiteroles. Per això heu de posar tots els ingredients, excepte la farina i els ous, al foc. Quan comenci a bullir, retirau el recipient del foc i afegiu de cop la farina i remenau fins que es formi una pasta. Retornau al foc, i quan vegeu que la pasta ja no s’enganxa per les parets ja ho podeu retirar del foc del tot. Fora del foc anau afegint a poc a poc els ous batuts. La pasta es tornarà més brillant. Quan pogueu deixar la cullera dreta dins la pasta ja està.

2- Posau el forn a 180º. Mentre, posau la pasta dins una màniga pastissera i feis petites muntanyetes sobre un paper de forn. Procurau fer-les separades l’una de l’altre ja que dins el forn creixeran. Deixau-les-hi fins que vegeu que estan ben cuites. És preferible que estiguin una mica més torradetes a que les treieu crues, ja que si no se us baixaran tot d’una en treure-les. Reservau-les.

3- Posau les planxes de pasta de fulls sobre la placa del forn (a sobre de paper de forn) i espolsau sucre en pols per sobre. Posau-les dins el forn fins que veieu que han agafat color. Anau alerta de no posar la placa molt amunt que no es cremi en créixer (us ho dic per experiència…). Reservau-les.

Muntatge:

1- Col·locau una de les planxes de pasta de fulls sobre la safata on servireu el pastís. Repartiu 1/3 de la nata per sobre (amb espàtula o amb màniga pastissera, és igual, com us vagi millor).

2- Posau l’altra planxa de pasta de fulls a sobre, deixant la part més plana per fora, de manera que us quedi ben pla per poder posar les profiteroles per sobre. Repartiu l’altre 1/3 de nata.

3- Amb la nata que us queda heu d’omplir les profiteroles. Jo ho he fet amb una màniga pastissera i amb una “boquilla” aposta per aquestes feines, que és més fina i llarga, i amb un poc de punta per poder foradar la pasta. Agafau una profiterola cap per baix, foradau la base amb la “boquilla” i ompliu de nata.

4- Per fer el glassejat he mesclat 3 cullerades de fondant líquid amb una de pasta de fraules. Agafau una profiterola, passau-la per aquesta mescla i posau-la sobre la base de pasta de fulls i nata. Feis el mateix amb totes. Un cop ben col·locadet tot, podeu decorar amb el que volgueu, jo he posat fideus de sucre de colors.

I què voleu que us digui? Que ha estat boníssima! Si hagués de canviar alguna cosa seria que afegiria làmines de fraules fresques entre capa de pasta de fulls i nata. I potser algun toc de xocolata per sobre… Ai… que no arribam a l’operació bikini…

Salut i fins la setmana que ve!
24 de gener de 2016
MONKEY BREAD
Fa un temps vaig preparar una coca semblant, però aquella vegada era salada, tipus pizza, i era boníssima! El monkey bread original però no és salat, és dolç i és aquest. Ve a ser una coca feta a partir de bolletes, per tant no és necessari tallar-lo amb ganivet per servir-lo, encara que és curiós veure l’interior del tall.

Que per què es diu “monkey bread”? Idò no he trobat altre raó que la que ja us vaig comentar, perquè es menja amb els dits. És una recepta molt, molt fàcil però du els seus temps de descans de la pasta. L’únic punt crític és a l’hora de fer les bolletes, com que la pasta és una mica enganxosa, si no teniu els dits una mica enfarinats no us anirà bé. A part d’això, fàaaaaaacil…

Ingredients:

Per la pasta:
- 300 ml de llet tèbia
- 20 g de llevat fresc
- 600 g de farina
- 60 g de sucre
- 70 g de mantega a temperatura ambient
- 1 cullereta de sal
Per l’arrebossat:
- 350 g de sucre morè
- 3 culleretes de canyella
- 150 g de mantega fusa
Preparacó:

1- Encalentiu un poquet la llet i foneu el llevat a dins.

2- Mesclau tots els altres ingredients de la pasta i quan estiguin suficientment pastats (faran com miquetes de pà), anau afegint la llet a poc a poc. La pasta quedarà una mica enganxosa, però és així com ha d’estar. Posau la pasta en un bol tapat amb un drap i deixau reposar la pasta una horeta o horeta i mitja, fins que hagi pujat.

3- Passat aquest temps, anau fent bolletes amb la pasta amb les mans enfarinades i deixau-les sobre una safata o sobre la taula enfarinades.

4- En un recipient foneu la mantega per arrebossar i en un altre mesclau el sucre i la canyella.

5- Untau el motlle amb sprai antiadherent, oli o mantega fusa.

6- Agafau una bolleta i amb l’ajuda d’una forqueta passau-la per dins la mantega fusa. Després posau-la dins el bol amb el sucre i la canyella i arrebossau-la bé. Deixau la bolleta dins el motlle. Feis el mateix amb totes les altres bolletes fins a omplir el motlle.

7- Deixau reposar les bolletes dins el motlle uns 30-40 minuts. Mentre, enceneu el forn a 180º.

8- Posau la coca dins el forn i deixau-lo entre 30-35 minuts, això ja ho sabeu, depèn del forn.

En treure la coca veureu que el sucre s’haurà fos i quedarà com caramel·litzat. El monkey bread és millor consumit calent. Pensau també, que és més consistent que una coca, quedareu plens ben aviat!

Ens veim la setmana que ve! Passau un bon Sant Antoni!
16 de gener de 2016
TARONGES CONFITADES
Aquesta entrada serà curteta, com la llista d’ingredients que necessitareu. Resulta que a ca nostra tenim part de la família madrilenya, i clar, per aquestes dates allà fan el “roscón de reyes” o tortell de reis. I per sobre què du? Idò du fruita confitada. D’acord que segons quina fruita ara és mala de trobar, però m’he negat en rodó a comprar taronja confitada. Si a ca nostra tenim un munt de tarongers!I clar, si tenim un munt de tarongers tenim moltíssimes taronges. De taronges no en menjo massa, prefereixo les mandarines o les clementines, però el seu suc m’encanta. I si a més les puc aprofitar per fer la recepta d’avui, molt millor! Anem amb els ingredients:

Ingredients:
- 200 g de sucre
- 100 g d’aigua
- 2 o 3 taronges
- aigua amb sal
Pas a pas:

1- Feis ben neta la pell de les taronges. Tallau-les en rodanxes o amb forma de mitja lluna, com us vagi millor a vosaltres.

2- Bulliu les rodanxes 2 o 3 minuts amb aigua amb sal per llevar-lis l’amargor i després passau-les per aigua abundant.

3- Posau al foc l’aigua i el sucre i foneu-lo.

4- Si teniu el foc fort, baixau-lo. Posau les rodanxes de taronja amb l’almívar i deixau-lo bullir a foc baix durant 1 hora o 1 hora i quart. No remeneu amb cap cullera, correu el risc de desfer les taronges. Anau movent el recipient amb moviments suaus que hageu posat al foc .

5- En estar acabat de bullir, deixau-lo refredar. En estar fred posau les taronges sobre una reixa per a què s’eixuguin. Per conservar-les, les podeu posar en un pot amb un poc d’almívar o les podeu posar entre paper de forn i congelar-les.

PD: Les taronges confitades són ideals pel tortell de reis, però també per a decorar patés, o per exemple per posar dins les ensalades!

PD2: Potser he tallat les rodanxes massa primes, si ho feis així anau molt en compte que no es trenquin en treure-les de l’almívar, estaran molt tovetes.

PD3: He guardat l’almívar per poder engatar el tortell de reis… si me surt!
5 de gener de 2016
DECORACIÓ DE PASTÍS AMB MASSAPÀ
Heu vist mai aquests programes ens els que decoren els pastissos amb quilos i quilos de fondant? El fondant és una pasta feta a base de sucre, i la seva textura és semblant a la plastilina. Es comercialitza en forma de pastilles i en molta varietat de colors, i a més es pot mesclar per aconseguir diferents tonalitats.

Però hi ha un problema. No m’agrada gens. Però gens. És cert que els pastissos queden divins, amb molts de detalls i amb poqueta cosa fan que qualsevol tarta sembli de pastisseria. El que passa és que a mi em sembla massa dolç. Quan em donen un tros de pastís amb fondant l’acab llevant.

I sabeu què? Idò que hi ha un substitut al fondant! Sí! El massapà! El massapà es pot tenyir i se li pot donar forma. No té molta diferència de manipulació amb el fondant. I com podeu veure a les fotos, és el que vaig fer servir per decorar aquest pastís Victòria.

El dia de Nadal volia decorar aquest pastís però de manera senzilla i fer-lo d’una manera un tant diferent a com ho faig sempre, i vet aquí que “Sant Pinterest” sempre et dóna inspiració. Fa temps vaig veure una decoració semblant, una mica més elaborada, això sí, i em va agradar tant que esperava el moment de fer-la. I el moment va arribar! Aquí teniu la recepta:

Ingredients:
- 200 gr de farina d’ametlla (ametlles moltes)
- 200 gr de sucre en pols
- 1 blanc d’ou (potser en necessiteu una mica més)
- colorants
- sucre de colors (opcional)
Elaboració:

1- Mesclau el sucre amb la farina d’ametlla i afegiu el blanc d’ou. Pastau bé.

2- Si trobau que la pasta us queda una mica seca afegiu una mica més de blanc d’ou, fins aconseguir una pasta que no s’enganxi però que s’aguanti.

3- Arriba el moment creatiu. Jo només necessitava fer arbrets, per tant només els vaig haver de tenyir de verd. Si necessitau fer altres figuretes potser necessitau tenyir amb altres colors. Ja podeu veure que no m’hi vaig esforçar massa en la forma dels arbrets, just que s’assemblessin ja m’anava bé.

4- Per enganxar el sucre de colors (si ho necessitau fer), humitejau la superfície del massapà amb aigua i enganxau el sucre a sobre. Com podeu veure, vaig posar tres colors verds diferents de sucre. Personalment, m’agradava més l’efecte del verd més obscur ja que era de gra més petit que els altres.

5- Per acabar de fer el pastís vaig posar muntanyetes de nata muntada i a sobre hi vaig col·locar els miniarbrets. Per rematar l’efecte hivern-Nadal, també vaig escampar un poc de sucre daurat per sobre. Et voilà! Ja teniu una muntanya nevada sobre un pastís! I amb un “fondant” amb un gust d’ametlla boníssim!

Esper que us agradi i ho poseu en pràctica. Besades!

PD: En surt bastant quantitat de massapà. Si no n’heu de mester molt potser és suficient que faceu la meitat de la recepta.

PD2: Si voleu afegir un plus de sabor, posau a la pasta una mica de ratlladura de pell de llimona.
2 de gener de 2016
GALLETES VIDRIERA
Idò bé, ja teniu aquí la segona part del taller que férem amb els nins de l’IES Porto Cristo. En aquesta ocasió són unes galletes una mica més serioses. Ideals per posar en bossetes i regalar als amics o família. I a més, es poden penjar de l’arbre de Nadal! Ara, que si teniu animals a casa, o nins petits… igual us quedau sense.

D’una manera o una altra, són unes galletes molt resultones, combinen la pasta i caramel. Heu de comprar caramels de vidre, dels durs i transparents. Si són grossets molt millor, en fondre’s ompliran millor el forat. I que no us passi com a nosaltres en el taller!

Resulta que vàrem deixar la bossa dels caramels sobre la taula on feien les galletes. Els alumnes varen fer la seva palangana de galletes, i quan els profes vàrem anar a fer la nostra… On són els caramels? Caramels? Ah! que no eren per menjar? (aquí podeu posar cara de males puces, que va ser la que ens va quedar). Total, que a corre cuita a comprar més caramels, i els únics que vàrem trobar semblants varen ser els Hall’s de síndria. Les galletes varen quedar moníssimes, sí, però no eren comestibles en absolut! Anam amb la recepta?

Ingredients:
- 250 gr de mantega a temperatura ambient
- 175 gr de sucre en pols
- 1 ou + 1 vermell d’ou
- 1 cullereta de vainilla en pasta
- 1 cullereta d’essència de princesa (opcional)
- 550 gr de farina
- Caramels de vidre
Pas a pas:

1- Bateu la mantega fins que formi una pasta, i en estar així afegiu el sucre en pols. Mesclau bé fins que estigui tot ben integrat.

2- Afegiu l’ou i el vermell d’ou. Mesclau bé. Abans de pastar-ho de tot afegiu la vainilla en pasta i l’essència de princesa.

3- Anau afegint la farina a la mescla anterior en vàries vegades. 3 o 4 seria ideal. Mesclau bé fins a formar una bolla. De tocar amb les mans la pasta estarà molt tova. Posau-la dins una bossa i posau-la a dins la gelera al manco una hora. Aquest pas, ja ho sabeu, és imprescindible.

No aconsegueixo recordar de qui eren les mans de tota aquesta gent! Treball en grup!

4- Passat el temps, treieu la pasta de la gelera i feis-ne dues o tres bolles més petites. Posau-les entre dos papers de forn i amb l’aprimadora aplanau-la. Procurau que no quedin molt gruixudes, han d’estar cuites just en estar el caramel a punt, i si no les feis primetes no tendran temps de coure’s.

5- Tallau les formes amb els talladors de pasta i posau-les en un paper sobre la placa de forn. Tallau una forma més petita al mig. I amb una palleta de refresc o una altra eina similar, feis un forat en un racó de la galleta. En aquesta ocasió hem fet estrelles, però podeu fer cors, cercles…

No m’he pogut estar de mostrar-vos la manicura especial que duia per un dia tan assenyalat. I és que el segon taller després del de galletes era el de decoració d’ungles!

Tallant les formes petites enmig de la galleta. Crec recordar que aquestes eren les mans d’en Marc… Ell va ser un dels que varen fer “desaparèixer” els caramels…

6- Forn a 160º, 12 minuts. Veureu que el caramel es fon i s’enganxa a les parets de la galleta. Quan les treieu del forn estaran tovetes, no les toqueu gens fins que no estiguin fredes, ja que si no el caramel s’enganxarà i les rompreu. Un cop ben fredes desenganxau-les del paper de forn.

I ja teniu un ornament fantàstic! O un regal, tant és!

Ens veim el 2016, ja que no publicaré cap més recepta fins llavors, tenc ganes d’uns quants dies de descans. Esper que vosaltres també pogueu descansar i estar amb els vostres. Una besada molt grossa! Molts d’anys!
25 de desembre de 2015
HOMENETS DE XOCOLATA
Avui hem fet el darrer dia de classe abans de les festes de Nadal a l’IES Porto Cristo, que és on treball. No sempre, però la majoria d’anys, el darrer dia de classe feim tallers. Cada departament prepara alguna cosa, els nins s’hi apunten i aquell dia l’aire que es respira és molt diferent. Adolescents de diferents edats estan junts dins una mateixa classe per fer una mateixa activitat.

Enguany, ens hem ajuntat els departaments de llengües estrangeres i el d’arts per fer “cookies”! Jo no m’he atrevit, jo he fet galletes 😉 . Les hem fet de dues classes: galletes vidriera de princesa i galletes de xocolata, que és la recepta que us duc avui. Les de vidriera les tendreu en uns dies.

Per a les fotos del taller de cookies he comptat amb les mans hàbils dels nostres alumnes (unes més que d’altres), i de na Jana, la meva companya de departament i amiga. Us deix amb la recepta.

Ingredients:
- 250 gr de mantega a temperatura ambient
- 175 gr de sucre en pols
- 1 ou + 1 vermell d’ou
- 1 cullereta de vainilla en pasta
- 510 gr de farina
- 40 gr de cacau en pols
- Per a la decoració: glassa reial (royal icing, jo l’he comprat preparat, és molt fàcil de preparar i no s’ha de passar pena per l’ou cru), “minilacasitos”, xocolata… en definitiva, el que volgueu.
Pas a pas:

1- Bateu la mantega fins que formi una pasta, i en estar així afegiu el sucre en pols. Mesclau bé fins que estigui tot ben integrat.

2- Afegiu l’ou i el vermell d’ou. Mesclau bé. Abans de pastar-ho de tot afegiu la vainilla en pasta.

3- Mesclau la farina amb el cacau i anau afegint-ho a la mescla anterior en vàries vegades. 3 o 4 seria ideal. Mesclau bé fins a formar una bolla. De tocar amb les mans la pasta estarà molt tova. Posau-la dins una bossa i posau-la a dins la gelera al manco una hora. Aquest pas, creieu-me, és imprescindible.

Les mans de na Neus acabant de pastar.

4- Passat el temps, treieu la pasta de la gelera i feis-ne dues o tres bolles més petites. Posau-les entre dos papers de forn i amb l’aprimadora aplanau-la.

Les mans d’en Francesc aprimant la pasta.

5- Tallau les formes amb els talladors de pasta i posau-les en un paper sobre la placa de forn.

Les meves mans reorganitzant la palangana.

6- Forn a 160º, 12 minuts. Pensau que amb les galletes de xocolata no es nota quan estan fetes, per tant no us passeu de 12-14 minuts. Quan les treieu del forn estaran tovetes, no les toqueu massa fins que no estiguin fredes, ja que si no es rompran amb facilitat. Deixau-les refredar i ja les podreu decorar.

7- Preparau la glassa com indiquen les instruccions. Posau-la en una màniga pastissera amb una boquilla rodona del 2 i dibuixau sobre la galleta. Afegiu els “minilacasitos” abans que se sequi la glassa. Deixau eixugar tot el conjunt…

…I ja podreu gaudir d’unes galletes de xocolata boníssimes! En poder us posaré la de les galletes de vidriera, no desespereu! Salut i besades!
22 de desembre de 2015
TALLER DE VINS I CUINA ROMANA

Aquest dissabte dia 21 s’ha realitzat al Museu de Manacor un taller de vins i cuina romana. Aquest taller s’emmarca dins el cicle d’activitats de l’exposició “Param taula”. I jo hi he anat!!!!

El taller l’han realitzat els arqueòlegs Albert Forés i Daniel Iranzo juntament amb el professor de la UIB i cuiner Marcos Martínez. Sincerament, crec que tots els que erem allà ens ho hem passat molt bé amb tots tres.

Per començar, n’Albert ens han fet un resum de l’arribada del vi romà a les Balears. Aquesta arribada va ser el s. II a. de la n. e. amb la conquesta de les Balears, però abans ja n’hi havia, i també n’arribava d’altres procedències. El vi va ser en un principi, moneda de canvi entre els romans i els pobladors baleàrics. I la pregunta era, és que els romans només bevien vi? Idò segur que no, però sí que era molt millor a beure aigua per motius de salubritat. També l’utilitzaven per tapar sabors d’aliments que possiblement no estesin en el seu millor moment per ser menjats.

Passada aquesta breu explicació hem començat a tastar els vins que ens han duit, que són el projecte que ha sortit d’un grup d’arqueòlegs i enòlegs per recuperar els sabors de l’antiguitat. Aquest projecte, Baetica, ha recuperat les receptes dels antics romans i fins i tot fermenten els vins en recipients ceràmics, no de fusta. Entrau a la seva web i us podreu informar millor.

Hem tastat els 4 vins: el Mulsum, vi dolç amb mel; i els tres vins condita (condimentats) el Sanguis (de roses), l’Antinoo (de violetes) i el Mesalina (de canyella).

I com podeu comprovar ara, hem començat a l’inrevés, perquè hem començat bevent i després hem fet el taller de cuina. El taller l’ha realitzat com us he dit abans, el professor Marcos Martínez amb l’ajuda de tres dels seus estudiants, que han fet una feinada per enllestir-nos els plats que hem tastat.

Hem tastat 6 plats, i cada un ha estat una sorpresa diferent, tant per la combinació d’ingredients com de sabors. Evidentment no podem dir que aquests plats eren els autèntics que menjaven els nostres avantpassats romans ja que ni la manera de cuinar ni els ingredients són exactament els mateixos (fins i tot alguns han desaparegut), però són una versió modernitzada que ha fet que poguem acostar-nos una mica més a la cultura romana antiga. Aquests són els plats que hem provat avui dematí:

Figues amb mel i formatge.

Amanida de ciurons.

Musclos amb herbes.

Panxeta al forn especiada.

Natilles amb peres al vi.

Dàtils farcits de fruits secs i caramel·litzats.

Si algun dia teniu l’oportunitat d’anar a un d’aquests tallers no ho dubteu, passareu una bona estona, aprendreu història… i menjareu! Ens veim la setmana que ve! Salut!

PD: Disculpau la qualitat de les fotos, he estat més pendent de les explicacions i de menjar que de si les fotos em quedaven bé o no. A més, encara que no sigui una disculpa, la il·luminació de la sala de prehistòria del Museu de Manacor no és massa bona.

PD2: I us preguntareu… i per què un taller de cuina es fa dins una de les sales del Museu? Idò perquè no hi ha més lloc! Aprofit per reivindicar el que ja fa més de 10 anys que demanam NECESSITAM UNA SALA POLIVALENT PER FER ACTIVITATS EN EL MUSEU DE MANACOR. Au, reivindicació feta.

21 de novembre de 2015
MENJAR D’ÀNGEL (ANGEL FOOD CAKE)
Realment, sí que sembla un menjar d’àngel. Segons ma mare, quan la va tastar va tenir la sensació de menjar espongetes de sucre. Tenia moltes ganes de fer aquest pastís des de fa molt de temps però hi havia una cosa que em frenava bastant: no tenia el motlle adequat.

Per fer aquest pastís es necessita un motlle especial ja que no es pot posar cap tipus de greix perquè no s’enganxi a les parets, i aquesta setmana (a la fi!) vaig comprar-me el meu. El motlle original és cilíndrinc amb un forat al mig i tres potetes a la base (podeu veure’l en aquest enllaç). El meu és igual però sense les potetes.

Pel que sembla, aquest pastís va néixer a Pensilvania, lloc productor d’aquest tipus de motlles. Es diu que era un pastís elaborat pels esclaus ja que es necessitava molta força per poder pujar la quantitat de blancs d’ou que es necessita. I és que hem nascut en molt bon moment! La tecnologia està de part nostra! No em veig a mi mateixa pujant 12 blancs d’ou a mà.

Anam amb la recepta? Preparau-vos perquè hi ha algun ingredient una mica estrany. He fet un canvi en un dels ingredients perquè no el tenia (he canviat l’essència d’ametlla per la de princesa).

Ingredients:
- 12 blancs d’ou
- 1 i 1/4 tasses de sucre en pols (140 g)
- 1 tassa de farina (110 g)
- 1 i 1/2 culleretes de cremor tàrtar (15 g)
- 1 i 1/2 culereta d’extracte de vainilla
- 1/2 cullereta d’essència de princesa
- 1/4 de cullereta de sal
- 1 tassa de sucre normal (225 g)
Pas a pas:

1- Retallau un cercle de paper de forn i posau-lo en el fons del motlle. Recordau que el motlle ha d’estar ben net i sec, sense restes de greixos com oli o mantega. Encalentiu el forn a 175º-180º.

2- Posau en un bol la farina i el sucre en pols i reservau.

3- Dins del bol del robot de cuina posau els blancs d’ou (han d’estar a temperatura ambient), el cremor tàrtar, la sal, l’essència de princesa i l’extracte de vainilla. Començau a pujar els blancs d’ou a una velocitat mitjana. Quan comencin a pujar, anau afegint el sucre cullerada a cullerada sense aturar el robot. Us haurien de quedar els blancs pujats però sense arribar a fer un “merengue” molt dur.

4- Per afegir la farina i el sucre en pols, primer l’heu de tamisar i anar afegint en petites quantitats als blancs d’ou pujats. En aquesta fase ja no necessitareu el robot de cuina, si no una espàtula de silicona i anar-ho ajuntant tot mitjançat moviments envolvents.

5- Posau la pasta dins del motlle amb molta cura i allisau la superfície. Posau el motlle dins el forn uns 30-40 minuts (depèn molt del forn! recordau-ho!). Per saber si ja està, punxau amb un pal de broqueta més o manco per la meitat, i si surt eixut ja el podeu treure.

6- Tot d’una que el traieu del forn l’heu de posar cap per avall (per això les 3 potetes), com que el meu motlle no tenia les tres potetes he posat el motlle cap per avall sobre una reixeta.

7- Quan el motlle estigui més o manco fred el podeu tornar a girar i amb una espàtula desenganxau les parets del motlle i del cilindre interior. En els motlles originals, la base és desmuntable i no és necessari posar paper ja que es pot desenganxar fàcilment al final amb una espàtula. Com que el meu no ho és el paper ajuda a que es pugui desenganxar sense cap dificultat.

I ja teniu el vostre menjar d’àngel! Podeu servir-lo amb gelat de vainilla, o fraules amb nata, o xocolata desfeta… Les possibilitats són infinites! Gaudiu del que queda de cap de setmana i fins la que ve!

Salut!
15 de novembre de 2015
LIEBSTER AWARDS
Hi ha moments en què rebre una bona notícia et fa molta il·lusió. Després de setmanes d’angoixa familiars, ahir vespre vaig rebre un missatge pel messenger del facebook. Era n’Isabel Nóbrega, una companya del curs Blogging abc que vaig fer a l’escola de na Jackie Rueda Photography. Ella, com jo, té un blog, Gata Flamenca i el que em deia al missatge és que em nominava per guanyar un Liebster Award. I què és un Liebster Award? Idò és un reconeixement entre bloggers de blogs que no són el seu. Per guanyar-lo he de respondre a una sèrie d’11 preguntes i nominar a 5 blogs novells com el meu. I sabeu què? Que me fa una il·lusió terrible!!!! Moltes gràcies Isabel! No saps en quin bon moment m’ha arribat el teu missatge!

Perquè ho entengueu, el premi no significa més que un reconeixement per part dels companys bloggaires, no representa doblers ni res de tot això. I sincerament, crec que en aquests moment és el millor que me pot passar!

L’entrevista:
- Per què decidires obrir un blog? / ¿Por qué decidiste abrir un blog?
Crec que perquè algú m’ho va suggerir i no m’ho vaig pensar massa. Tal volta m’ho hauria d’haver pensar uns minuts… hehehehehe
- Quant de temps li dediques al blog? / ¿Cuánto tiempo le dedicas al blog?
Depèn. A l’estiu, que és quan tenc vacances puc dedicar-li bastant més temps que la resta de l’any. Però cada setmana intent dedicar-li al manco mig dia, entre fer i editar les fotos, escriure l’entrada… M’agradaria dedicar-li més temps, però en no ser un blog professional tampoc no és tan necessari… i tampoc tenc massa temps!
- D’on treus la inspiració per escriure? / ¿De dónde sacas la inspiración para escribir?
Depèn de l’entrada i del moment personal en què estic.
- Ha canviat la teva vida després d’obrir el blog? / ¿Ha cambiado tu vida después de abrir el blog?
Una mica sí. No acab d’escriure l’entrada de la setmana que ja estic pensant la que ve. Durant la setmana pens en tot el que he de mester per preparar el que hagi pensat fer. I una cosa que mai de la vida hagués pensat que faria: fer cursos de fotografia! I això que durant la carrera vaig evitar totes les assignatures de fotografia que podia!
- De quina cosa t’agrada més xerrar en el blog? / ¿De qué tema te gusta hablar más en tu blog?
A part de les receptes i dels DIY, de les coses que em van passant o del que vaig pensant mentre estic dins la cuina o preparant qualsevol taller i que relacion amb ells.
- Quin és el teu blog preferit? / ¿Cuál es tu blog favorito?
Un??? Pregunta massa complicada… La següent!
- A qui et dirigeixes amb el teu blog? / ¿A quién diriges tu blog?
A ningú en concret i a tothom en general. És un blog de cuina i DIY, però amb la visió d’una persona que de cuinera té poc, i que va descobrint coses a poc a poc i les vol compartir amb qui les vulgui llegir.
- Què li diries a algú que té pensat obrir un blog i encara no ho ha fet? / ¿Qué le dirías a la gente que tiene pensado abrir un blog y que aún no lo ha hecho?
Que no hi pot perdre res. Que si en té ganes al manco ho intenti. Mai saps on és la sort!
- Com és la teva vida fora del 2.0? / ¿Cómo es tu vida fuera del mundo 2.0?
Imagin que normal, com la de tothom: despertar-me ben de matí, anar a la feina, preparar les classes, estar amb la família, els amics…
- Què opinen els amics i la família del teu blog? / ¿Qué opinan tus amigos y familia de tu blog?
I què han de dir? Són els meus principals fans, ja que no sé si en tenc massa fora dels amics! hahahaha Parlant seriosament, ells són els que m’animen quan no estic molt convençuda de si el que faig està bé, i són els primers en donar-me l’enhorabona per qualsevol petita fita que aconsegueixo.
- Una frase que t’inspiri: / Una frase que te inspira:
“Un dia sense riure és un dia perdut”, de Charles Chaplin. I és cert que hi ha dies que el que la cosa que menys fa ganes és riure, però realment l’optimisme que inspira la frase és el que més m’agrada.

I ara em toca nominar a mi…
Besades a totes! Dissabte l’entrada de la setmana, no us la perdeu!!!
5 de novembre de 2015