De Colors i Sucre

Categoria: Receptes dolces

  • TIRAMISÚ DE TORRÓ

    TIRAMISÚ DE TORRÓ

    Estau farts de menjar? Queden encara restes de coses dins la gelera i el rebost? És difícil desfer-se del Nadal i el Cap d’Any, solen quedar neules aperduades per dins del rebost durant mesos, fins que les redescobreixes i veus que ja estan molles i no són comestibles.

    D’entre totes les receptes que tenc guardades per-si-un-dia-tenc-temps-de-fer-les aquesta feia temps que me feia moltes goles. De fet, vaig recordar que la tenia perquè de sobte a l’estiu, fent dissabte en el rebost vàrem descobrir una barra de torró del fluix que no havia de caducar fins el 2020. Senyals que t’envia el destí.

    Us puc dir que ha estat tot un èxit. Són unes postres cremoses, no massa pesades i vistoses. Com podeu veure a les fotos vaig presentar el tiramisú dins de copes petites (la cullereta que veis a la imatge és una cullereta de postres) i en varen sortir 11. Són d’una mida ideal, ni massa molt ni massa poc.

    Ingredients:

    • 250 g de mascarpone
    • 250 g de nata per muntar
    • 2 vermells d’ou
    • 30 g de sucre
    • 150 g de torró de Xixona
    • Pa de pessic casolà, tallat prim i en cercles
    • 50 g d’aigua
    • 50 g de sucre
    • 1 raig d’Amaretto
    • Torró d’Alacant, «pets de monja» i perletes per decorar (opcional)

    Passa a passa:

    1- Primer de tot prepararem la nata, ja que ha de reposar un vespre sencer. Posarem la nata amb el sucre dins un perol al foc fins que comenci a bullir. El retiram del foc i sense deixar de remoure afegim els 2 vermells d’ou. Tot això ho deixam ben tapat amb paper film a pell* dins la gelera. Ho deixam tot el vespre, ho necessitarem ben fred.

    2- Prepararem el pa de pessic, però en comptes de fer-lo en un motlle rodó per pastissos ho farem sobre un motlle pla, dels de fer coca de verdures. Jo he utilitzat aquesta recepta.

    3- El dia següent primer, de tot prepararem el xarop posant l’aigua, l’Amaretto i el sucre al foc i deixant-lo bullir uns minutets i després reservarem.

    4- Ratllarem el torró de Xixona i el reservarem. També tallarem el pa de pessic amb un tallador de galletes rodó, del diàmetre més adient al nostre recipient. Si ens ha sortit un pa de pessic molt gruixut en podem fer «llesques» per fer-lo més fi. També ho reservarem.

    5- Posarem en un bol el mascarpone i la nata del dia anterior (tots dos ben freds) en un bol i mesclarem bé amb el turmix, que no quedi cap grumoll. Seguidament, amb unes varetes elèctriques ho pujarem tot. Ens ha de quedar una mescla bastant ferma.

    6- Amb una espàtula de silicona mesclarem el torró ratllat amb la nata i el mascarpone. Posarem tota la mescla en una màniga pastissera amb una boquilla rodona.

    7- Amb totes les parts preparades ja podem muntar les nostres postres. Amb la màniga pastissera posarem una bolleta de crema en el fons de la copa. A sobre d’ella posarem un cercle de pa de pessic i el pintarem amb el xarop d’Amaretto. A sobre posarem bolletes de crema fins a compondre tot un pis. Tornarem posar un cercle de pa de pessic pinzellat amb l’Amaretto i coronarem amb un altre pis de crema de torró. Així és com ho he fet jo, però es poden fer altres presentacions!

    8- Ja només ens queda la decoració. Per això triturarem torró d’Alacant, del dur, però que es notin els trossets, i en posarem un poc per sobre del tiramisú. Per arrodonir jo he afegit unes pastes fluixetes que es diuen «pets de monja» i unes perletes daurades de sucre, que fan més festiu. Creieu-me que sense res decoratiu també són unes postres boníssimes!

    Au idò! Que ja només ens queda Sant Antoni! I bé… després Sant Blai… i carnestoltes… i Pasqua…

    Que acabeu de passar unes bones festes! Besades!

  • CUPCAKES DE CERVESA DE MANTEGA

    CUPCAKES DE CERVESA DE MANTEGA

    Record que vaig comprar el primer llibre de la saga Harry Potter a la llibreria de l’aeroport de Barcelona. Això va ser fa una eternitat, quan estava estudiant la carrera allà. Sempre que tornava d’allà cap a Mallorca resultava que els vols solien dur retràs i ja per costum comprava una revista en haver passat el control.

    Aquest dia, però, vaig pensar que millor agafaria un llibre. Segurament el vol duia retràs, o no, però vaig pensar que millor alguna cosa que em durés més de 50 minuts de lectura no estaria malament. Idò bé, l’escollit va ser Harry Potter i la Pedra Filosofal, el primer de tots de la saga.

    Vaig dubtar, perquè era el moment del boom d’aquests llibres i no tenia massa clar si m’agradaria. Finalment el vaig agafar, vaig anar fins a la meva porta d’embarcament, em vaig asseure i vaig començar a llegir.

    Idò bé, de llavors ençà m’he llegit tots els llibres, mirat les pelis i fins i tot he anat a una exposició a Madrid! Algun dia me faria ganes d’anar a veure els estudis on es va gravar, però això ja és una altra història. Per ara em conformaré fent aquests cupcakes. He cercat moltes receptes, però els ingredients de moltes eren impossibles de trobar, per tant he fet la meva versió, no sé si J. K. Rowling l’aprovaria, però la família i els companys de feina sí que ho han fet.

    Ingredients:

    Per la coca

    • 280 g de farina
    • 170 g de sucre
    • 15 g de llevat en pols (Canario, Royal…)
    • 1/2 cullereta de sal
    • 3 ous L
    • 100 g d’oli de girasol
    • 1 cullereta d’extracte de vainilla (*)
    • 100 ml de llet
    • 20 ml de vinagre (de vi blanc o de poma)
    • 120 ml de cervesa de mantega (o de cream soda**)
    • 50 g de gotes de toffee (***)
    • 1 cullereta d’emulsió de mantega

    Per el frosting

    • 400 g de nata per muntar
    • 50 g de gotes de toffee
    • 1 cullereta d’emulsió de mantega
    • 1 xupito de cervesa de mantega (o de cream soda**)

    Pas a pas:

    1- Començam preparant la part de la coca. Posam la llet i el vinagre en un recipient i deixam reposar.

    2- En un altre bol posam l’oli, la vainilla i l’emulsió de mantega.

    3- Per altra banda pesam i reservam els sòlids excepte el sucre: farina i llevat. Reservam una cullerada d’aquesta mescla per arrebossar les gotes de toffee.

    4- En un recipient posam el sucre i els ous i batem fins que pugin i blanquegin. Anam afegint l’oli a poc a poc com si féssim una maionesa.

    5- Mesclam la llet amb la cervesa de mantega. Afegim un terç de la farina a la mescla dels ous i quan estigui integrat hi posam la meitat de la mescla de la llet. Anam alternant farina i llet, acabant sempre amb la farina.

    6- Quan tenguem tots aquests ingredients ben integrats afegim la sal i les gotes de toffee. Queda una pasta molt líquida, i les gotes, tot i arrebossar-les en farina van per avall. La sort és que són tan petites que es fonen dins el forn i donen un gust molt bo.

    7- Posam la pasta dins les càpsules de cupcake dins del motlle i enfornam amb el forn prèviament encalentit a 170º. Estaran uns 25 minuts en estar cuits. Quan els treieu del forn els heu d’espantar un poquet, això vol dir que heu de deixar caure (des d’uns dits d’alçada, no és necessari més) el motlle de cupcakes pegant-li un petit copet a la base. Deixam refredar sobre una reixa.

    8- Preparam el frosting posam la nata a bullir, quan bulli afegim les gotes de toffee i deixam refredar completament. Com més freda estigui millor. Quan estigui ben freda afegim el xupito de cervesa i la cullereta d’emulsió de mantega i pujam amb unes varetes a velocitat màxima. Quan la nata comenci a agafar cos hem d’anar alerta de no passar-nos, ja que podem tudar-la. Quan en voltar el bol no caigui i estigui ben fer-ma podem aturar. Posam la nata ben pujada en una màniga pastissera amb una boquilla que ens agradi i ja podem decorar els nostres cupcakes.

    Esper que els que sigueu fans de la màgia els proveu de fer. Han passat tots els nivells de tastadors oficials a on han anat.

    Ens veim aviat! Besades!

    (*) Podeu posar extracte de vainilla o vainilla en pasta. Si posau la segona opció no en necessitau tanta com la primera.

    (**) Costa molt, o a mi m’ha costat molt, trobar cervesa de mantega. A mi me l’ha duita una companya de feina des de Nova York, moltes gràcies Cati! Pel que m’han dit ara en venen a Mallorca a una botiga de llepolies al centre comercial FAN, però no ho he pogut comprovar. Si no en trobau, la cream soda pot ser un bon substitut. És un refresc amb gas i gust de vainilla, jo el vaig trobar al Carrefour.

    (***) Les gotes de toffee que he fet servir són unes que vaig trobar al Tiger. Van en bossetes de 50 g. Ho havia provat anteriorment amb unes de la marca Nestlé, però eren tan grosses que no es fonien i es quedaven a baix de la coca del cupcake i no quedaven gens bé.

  • MUNTAR UNA FESTA DE TEMÀTICA CIRCENSE (III)

    MUNTAR UNA FESTA DE TEMÀTICA CIRCENSE (III)

    I arribam al moment dolç de la festa de temàtica de circ. El pastís i els altres dolços!

    En realitat va ser relativament senzill muntar la taula dolça perquè era bastant petita, però així i tot volia que tingués el mateix esperit circense que la resta de la festa. I a la foto podeu veure una vista general. Hi havia, per suposat, el pastís (del que ja us parlaré més endavant); llepolies, que estaven repartides en potets de vidre petits d’Ikea i en càpsules de cupcakes rígides posades en una sínia de fira per cupcakes; també hi havia regalèssia vermella, que com que era molt llarga estava en un altre pot més llarg, el podeu veure darrera del rètol; i per acabar, i acompanyant els animals del circ, unes galetes que crec que us sonaran, i que vàrem servir en un pot semblant als altres però de boca més ampla. 

    Precisament d’aquestes galetes us vull parlar, perquè varen tenir molt d’èxit i són senzillíssimes de fer, i molt vistoses. Anem amb la «recepta».

    GALETES DE FESTA

    Ingredients:

    • 1 paquet de galetes «Fresqueto» de Rosselló (del sabor que més us agradi, aquestes eren nata)
    • Candy melts de colors (o xocolata per fondre)*
    • Non pareils, perles de sucre, sprinkles… o fins i tot fruites seques!

    Pas a pas:

    1- Primer de tot hem de pensar en quins colors necessitam per la festa. Si ens és igual podem recórrer a la xocolata per fondre (blanca, amb llet o negra). Si, com en aquest cas, necessitam uns colors específics haurem de recórrer als candy melts. Els fonem en el microones com fondríem la xocolata, és a dir, a intervals curts i remenant de tant en tant fins que estiguin ben fusos.

    2- Preparam una safata amb paper de forn i separam les galetes pels colors que tenim. En el meu cas tenia 6 galetes per color: blanc, blau clar, rosa i groc.

    3- Amb l’ajuda d’una cullera vessam un poc de xocolata o candy melt per sobre d’un dels caps de la galeta i donam uns copets, anant en compte, per tal de treure’n l’excés. Les deixam a sobre de la safata i abans que s’eixugui hi enganxam en que ens faci més ganes: sprinkles, non pareils, perles de sucre… El que ens agradi més o tengui a veure amb la temàtica de la festa.

    4- Les deixam endurir dins la gelera i en poder les posam dins un pot en un lloc fresc.

    I ja ho veis! Ben vistoses que queden! I amb aquesta calor, duen poca feina i no heu d’encendre forn, que ja és molt.

    Pel pastís la cosa és una mica més complicada d’explicar, però el que sí que puc fer és donar-vos uns quants consells que crec que s’han de tenir en compte.

    PASTÍS CIRC

    Consells:

    • Sempre que faceu un pastís amb buttercream, sobretot a l’estiu, deixau reposar les capes de buttercream dins la gelera una bona estona. És més bona de treballar, sobretot si hem de fer una striped cake. 
    • Sobretot, sobretot, sobretot, el primer punt s’ha de fer de manera molt rigorosa si el que volem és fer un dripping en condicions. La superfície del pastís ha d’estar molt freda perquè en baixar les gotes de candy melt tèbies es vagin solidificant pel camí i quedin bé. No sigueu ansiosos, jo a vegades ho som i els resultats no són els millors. S’ha de tenir una mica de paciència.
    • Si heu de fer un pastís de dos pisos pensau a posar reforç en el primer. Com que aquest no és molt gros és suficient posar 3 o 4 palletes de beguda tallades arran de la superfície del primer pis. Jo n’utilitzo de cartró, ja que són biodegradables.
    • Aplicau la buttercream i deixau-la ben llisa en els dos pisos abans de muntar-los un sobre l’altre. És possible que hàgiu de fer algun retoc després, però serà molt més fàcil, sobretot si heu deixat refredar bé el 2n pis.
    • És preferible fer el dripping en el primer pis quan ja estan els dos muntats, ja que així es poden dissimular algunes imperfeccions si fes falta.
    • A l’hora de posar els sprinkles petits a la base del pastís, el que faig és repartir-los a sobre del plat envoltant del pastís i amb una espàtula els vaig enganxant. Els que no s’enganxen els retiro després amb un pinzell. Les perles més grosses les poso una a una i les situo en llocs estratègics.
    • Si us fa falta dibuixar formes a sobre d’un pastís ho podeu fer de dues maneres: amb una plantilla (stencil), o amb un motlle de galetes. Per fer l’estrella podeu agafar un motlle de galetes, presentar-lo sobre allà on volem que vagi i prémer sobre la superfície lleugerament. Quan el retireu tindreu la forma de l’estrella, o de qualsevol altre forma que volgueu.
    • Podeu veure que he posat una càpsula de cupcakes a sobre del pastís, però rodolava i queia al principi. El que vaig fer va ser fer-li un foradet amb un escuradents i clavar-lo amb ell al pastís. Per les crispetes, la mateixa buttercream ja feia de cola.
    • Les joguines és millor posar-les al seu lloc en el moment de servir el pastís, si no el podeu fer malbé si cauen durant el trajecte.

    Crec que no em deixo res! Entendreu que no faci una entrada del pastís perquè seria llarguíssima, però espero que us serveixin d’alguna cosa aquests consells. A força d’equivocar-me he anat aprenent.

    I amb aquesta entrada podeu veure una opció de com muntar una festa amb aquesta temàtica. Segur que vosaltres podeu afegir moltes més coses i/o canviar-ne d’altres. Deixau volar la imaginació!

    Si teniu algun suggeriment o pregunta la podeu deixar als comentaris.

    Ens veim aviat! Besades!

    *Els candy melts que faig servir són de la marca Funcake.  Realment Candy Melt són de la marca Wilton però per fer dripping a mi m’ha anat molt millor la marca Funcake, no necessiten afegir saïm de cacau per a que sigui més líquid.

  • GALETES DE XOCOLATA DECORADES

    GALETES DE XOCOLATA DECORADES

    Si soleu xafardejar Pinterest segur que haureu vist fotos realment espectaculars de dolços de tota casta: pastissos, cupcakes, galetes… De vegades aquestes decoracions són molt elaborades, amb ingredients difícils de trobar o duen una feinada terrible.

     

    Però no és necessari moltes vegades posar-s’hi per tant. En aquesta entrada teniu dues maneres de decorar galetes d’una manera fàcil i que queden genials per fer un detallet o per servir a una festa. Les he fet en forma de cor ja que estant en el mes de febrer… he pensat que hi venia bé, però les podeu fer amb una altra temàtica, simplement adaptant els colors dels sprinkles.

    Ingredients:

    Pas a pas:

    1- Pastam la pasta de les galetes tal i com explica la recepta. Deixam reposar a la gelera unes quantes hores. Passat aquest temps estiram la pasta entre dos papers de forn i tallam els cors.

    2- Pels cors grans triam dos motlles de galetes de la mateixa forma però de diferent mida. Per cada galeta en tallam dues de grosses, i en una d’elles foradam amb el motlle petit. Mirau de fer-les el més primetes possible, jo les he fet de 4mm.

    3- Per els cors petits, anam tallant cors, una mica més petits que els cors grossos. Aquests el podem deixar una mica més gruixuts de pasta. Tant les unes com les altres les posam sobre la placa de forn i les posam a coure tal i com explica la recepta.

    4-Un cop cuites i fredes les podem decorar. Per les grosses, les emparellam, però no les ajuntam. Posam totes les que tenen forat juntes i les espolsam amb sucre en pols. Sobre la part que no està foradada posam una petita quantitat de confitura de gerds. I ara sí, ajuntam les dues parts com si fossin un entrepà.

    5- Per les galetes petites, fonem la xocolata blanca (com volguem, en el microones o a bany Maria). Sucam una part de les galetes en la xocolata i seguidament dins els fideus de sucre. Abans que es refredi del tot la xocolata podem afegir alguna figura de sucre més grossa, com els corets o les barretes metal·litzades.

    I ja ho podeu veure. Fàcil, fàcil, fàcil! I quedareu la mar de bé!

    Provau de fer-les a casa, amb els més petits, és una activitat de la que tendran un bon record, no ho dubteu.

    Ens veim el més prest possible. Besades!

    PD: Els ingredients que us he posat per decorar són nomes un suggeriment, algunes coses les acosegueixo fora de Mallorca, però amb el que podeu anar trobant per aquí també us quedaran fantàstiques!

  • PASTÍS «TRES LECHES»

    PASTÍS «TRES LECHES»

    Quan era estudiant de Belles Arts a Barcelona vaig descobrir moltes coses noves en qüestions de cuina. Va ser la primera vegada que vaig menjar cuina japonesa, catalana, saragossana… i en unes quantes ocasions, mexicana.

    Hi havia, i encara existeix, la «Cantina Machito». Sí, igual ara mateix el nom no és molt políticament correcte, però la seva cuina continua essent boníssima, tot i que supòs que ha passat per diferents mans al llarg d’aquests XX anys (no pens donar pistes de quant temps fa).

    El cas és que per Pasqua de l’any passat vaig anar a fer la volteta de rigor per la Ciutat Comtal, com faig cada 2 o 3 anys. Vaig retrobar-me amb les meves amistats de la universitat, del museu… i de la residència dels meus primers anys! La meva companya d’habitació allà va ser na Reina, una estudiant mexicana d’arquitectura, i va resultar que durant la meva estada a Barcelona ella també hi havia de ser. No em podia creure que després de tants anys ens retrobéssim. D’entre totes les coses de les que vàrem estar parlant li vaig explicar que just el dia abans havia estat dinant amb uns amics a la «Cantina Machito» i que havia tastat un pastís que m’havia encantat, el pastís «3 leches». Em va explicar que aquest pastís és molt comú allà i que és típic fer-lo per les noces.

    Total, que vàrem quedar que, a part de tornar-os a veure abans que tornessin a passar tants anys, havíem d’averiguar la recepta d’aquest pastís. I en questa recerca na Mariana, també mexicana i companya de residència, ha estat peça clau, ja que m’ha cercat una recepta boníssima, que és la que us duc avui. Moltíssimes gràcies Mariana!

    Ingredients: (he fet la meitat de la recepta la que surt un pastís enorme, aquí teniu l’original)

    Per la coca

    • 280 g de farina (passada pel sedàs 3 vegades junt amb el llevat en pols)
    • 2 culleretes de llevat en pols
    • 260 g de sucre
    • 8 ous M (separam blancs i vermells)
    • 300 ml de llet

    Per engatar la coca

    • 400 ml de llet condensada
    • 400 ml de llet evaporada
    • 200 ml de nata per montar
    • 2 culleretes de Baileys
    • 1 cullereta de vainilla en pasta

    Per decorar

    • 200 g de crème fraîche
    • 2 cullerades de sucre en pols
    • 1/2 cullereta de vainilla en pasta

    Pas a pas:

    1- Folram un motlle de 25 cm amb paper de forn.

    2- Mesclam tots els ingredients per engatar la coca i reservam.

    3- Pujam els blancs dels ous i quan vegem que blanquegen i comencen a pujar anam afegint el sucre a poc a poc. Quan la merenga estigui quasi pujada del tot afegim els vermells un a un fins que s’hagin integrat bé. Tot això és recomanable fer-ho amb unes varetes elèctriques.

    4- Amb una espàtula de silicona afegim en tres vegades la farina, amb moviments envolvents, anant en compte de no baixar el que ja tenim fins ara. Finalment afegim la llet. En tenir-ho tot integrat vessam la pasta dins el motlle i ho posam de seguida dins el forn prèviament encalentit a 180º. Ho deixam uns 40-45 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti ben sec.

    5- Un cop tret del forn punxam tota la coca amb un pal de broqueta o un ganivet (sense treure-la del motlle) i vessam per sobre les tres llets que tenim reservades.

    6- Un cop s’hagi begut tot el líquid i estigui un poc més freda, la podem treure del motlle sobre el plat que la servirem i acabam de deixar refredar.

    7- Mentre es refreda del tot preparam la nata amb les varetes. Pujam la nata i quan estigui quasi del tot afegim la vainilla i el sucre en pols. Acabam de pujar-ho tot junt.

    8- Per acabar, posam la nata per sobre de la coca i espolsam per sobre un poc de canyella i sucre en pols. És habitual posar fraules per sobre per adornar, però no n’he trobades i vaig recordar que a la «Cantina Machito» ens la vàrem servir així.

    Esper que proveu de fer-la perquè no us penedireu. És un pastís que no és excessivament dolç, encara que ho pugui semblar en vista dels ingredients, i és molt humit. En definitiva, boníssim!

    Ens veim aviat! Gaudiu de Sant Antoni, que ja el tenim aquí!

    Besades!

  • AMETLLES GARAPINYADES

    AMETLLES GARAPINYADES

    Hi ha olors, sabors i renous que et duen a un moment de la teva vida. L’olor de Nadal a ca nostra, i estic segura que a moltes cases mallorquines és a ensaïmada amb xocolata, ametlles torrades, torró, mantecados i sobretot a sucre acompanyant a totes aquestes coses.

    Però en certa manera, hi ha renous que precedeixen a aquestes aromes. Els renous que jo record són sobretot els relacionats amb la matèria prima amb la que s’elaborava tota aquesta llépola cuina nadalenca, l’ametlla. Record al meu padrí Joan trencant ametlles amb la maça de fusta a sobre d’un tronc que tenia al sòtil de ca seva. Record també la trituradora amb el sucre i l’ametlla fent miques i oli que es mesclaven i formaven la pasta de la que sortirien les coques de torró. Renous que a vegades intentam recuperar encara que sigui amb la Thermomix. El de trencar ametlles és una mica més complicat, però també enyorat.

    Un dels dolços que eren típics a ca els meus padrins eren les ametlles garapinyades. Record que no només n’hi havia per Nadal, la temporada s’allargava si ni jo ni els meus germans no sabíem on era el pot, cosa que no solia passar. I ja que estic en plena recuperació de receptes de les padrines he volgut provar de fer-ne. No n’havia fet mai ni havia vist fer-les, malgrat sempre n’hi hagués a ca els padrins, per tant no sabia els tempos que havia de menester cada ingredient. Però una vegada provat i aconseguit, aquí vos deix la meva experiència.

    Ingredients:

    • 1 mesura d’ametlles (*)
    • 1 mesura d’aigua
    • 1 mesura de sucre

    Pas a pas: 

    1- Quan en els ingredients em refereixo a «mesures» m’estic referint a tassons. És a dir, jo he fet servir un tassó d’ametlles, el mateix tassó d’aigua i el mateix pel sucre. Clar que si en volem fer més podem fer servir altres mesures, sempre que siguin de capacitat, no de pes.

    2- Posam tots els ingredients en una paella o greixonera a foc mitjà/baix. Us recomanaria que fossin recipients el suficientment amples ja que haurem de remenar les ametlles una bona estona i si no tenim espai suficient la cuina pot quedar feta un desastre.

    3- Haurem d’esperar que l’aigua s’evapori i serà quan hem d’estar més atents. Quan l’aigua estigui evaporada veurem que el sucre encara és blanc, no ha començat a tornar ros. Hem d’estar molt atents i anar remenant constantment per a que s’enganxi a les ametlles i no a la greixonera.

    4- Ja cap al final veurem que el sucre s’ha anat enganxant a les ametlles i s’ha anat enrossint. Un cop ho tenim així és quan podem treure la greixonera del foc i vessar les ametlles a sobre d’un paper de forn, tenint cura de que no quedin grupets d’ametlles. Mirarem de separar-les abans que refredin anant molt alerta de no cremar-nos, ens ajudarem d’algun estri de cuina.

    Esper que passeu unes bones festes i continueu seguint el blog l’any que ve! Recordau que m’agrada molt saber què us agrada i sobretot els suggeriments que em feis, sobretot per mitjà de les xarxes socials, encara que no sempre els puc fer el cas que es mereixen.

    Ens veim aviat!

    (*) a ca nostra feien servir les ametlles talment el meu padrí les duia, és a dir, amb pell. Per aquesta recepta jo les he fet servir pelades, les he trobat igual de bones. Això sí, anau en compte de no fer servir ametlles salades! A vegades les presses ens juguen males passades!

    PD: L’evaporació de l’aigua du una estoneta així mateix, no desespereu. És una recepta d’aquelles que necessiten paciència.

  • BOMBONS CASOLANS

    BOMBONS CASOLANS

    Sííí! Ho sé! Fa més de dos mesos que no deix cap entrada en el blog! Però no es pot fer tot. Tenc moltes idees sobre les que experimentar i escriure aquí per veure què trobau, però per ara m’és pràcticament impossible. A poc a poc tot tornarà a tenir un equilibri, o no, qui sap?

    Avui us deix aquí una «recepta» molt adequada per quan tengueu convidats i volgueu fer un detall dolç amb molta antelació o no sapigueu què fer amb els nins un cap de setmana d’aquells que plou. D’això n’hem après últimament molt per Mallorca, no trobau?

    Fa una setmana el meu departamen i jo vàrem fer el berenar per profes de l’IES on faig feina. Ens tocava fer-lo la darrera setmana d’octubre. Fins ara ens havia tocat fer-lo pel juny, però n’estàvem una mica cansats i demanàrem (protestàrem) que ens canviessin la data. I ens va tocar per Halloween! Montàrem una taula ben engalanada amb elements molt de la festa i la meva aportació va ser: un pastís red velvet (el vaig trobar molt apropiat per a l’ocasió), uns cupcakes de llimona i merenga, uns petonets de merenga en forma de fantasma i uns bombons farcits.

    Pensava que els bombons no tendrien massa èxit, i això que vaig utilitzar uns motlles fantàstics de lékué de calaveres mexicanes. Però al cap d’unes hores no n’havia quedat n’hi un! Al dia següent, unes companyes em demanaren la recepta, i la veritat és que més senzilla no pot ser. Els he tornat a fer amb aquests motlles de peces de Lego, que són genials, i no n’ha quedat ni un a casa!

    Ingredients:

    Pels bombons de xocolata blanca: 

    • Xocolata blanca per a fondre
    • Lemon curd

    Pels bombons de xocolata amb llet:

    • Xocolata amb llet per a fondre
    • 1 sobre o dos de peta zetas

    Pels bombons de xocolata negra:

    • Xocolata negra per a fondre
    • Confitura de taronja

    Pas a pas:

    Com veureu, no us he posat quantitats perquè dependrà del número de bombons que volgueu fer. També el procediment és igual pels tres tipus de bombons, així que anem amb la recepta.

    1.- Foneu la xocolata en el microones (o a bany Maria), a intervals curts i remenant-la cada cop que la treiem. Si ho feim a bany Maria, hem d’anar molt alerta de no esquitxar gens d’aigua o tallarem la xocolata i haurem de tornar a començar.

    2.- Un cop fosa la xocolata la vessam dins dels motlles i pegam uns copets sobre la taula per fer que es distribueixi bé. Com podeu veure, algunes figuretes de les meves els han quedat bombolles d’aire, i això és perquè tenen molts de detalls petits i la xocolata ha fet més via a refredar-se que jo a intentar-la distribuir bé. Si utilitzau uns motlles sense massa detall no tendreu aquest problema.

    3.- Donam la volta al motlle sobre una palangana o un plat i deixam degotar la xocolata que no s’hagi adherit a les parets del motlle. Ens interessa que ens quedi espai per a poder posar el farcit i així eliminam l’excés de xocolata. Posam el motlle dins el congelador 3 minutets.

    4.- Treiem el motlle del congelador i posam una petita quantitat del farcit dins de cada espai, no arribeu fins a dalt, heu de deixar espai per tapar-los! Amb la xocolata que ens ha sobrat tapam la part de dalt dels motlles i si podem, allisau que no ens en sobri pels costats. Seran més bons de treure i quedaran més «coriosos». Si no teniu res per fer-ho no passa res. Bons ho seran igual. Deixam refredar del tot i endurir dins el congelador durant uns 5 minutets. Passat aquest temps els podem treure del motlle.

    Les combinacions que us he donat són les que he fet amb aquests. L’altra dia vaig farcir els de xocolata negra amb nutella i avellana, i amb això vull dir que faceu les combinacions que més us agradin! No us talleu!

    Ens veiem el més aviat que pugui per aquí.

    Una besada!

    PD: Aquest dolç és ideal per diabètics i celíacs ja que just hem de triar xocolata sense sucre i el farcit que tampoc no en tengui o anar en compte que no tengui gluten.

  • PASTÍS DE POMA DE LA PADRINA

    PASTÍS DE POMA DE LA PADRINA

    De vegades, el títol d’una recepta, no es correspon amb el que t’imagines. La meva padrina tenia aquesta recepta a la seva llibreta amb el nom de «tarta rápida». I bé, molt lenta no, però tampoc no es fa en un segon. Du una mica de temps de preparar les coses però és molt assequible.

    Els ingredients són bons de trobar, i segur que els trendreu per casa, o sigui que no podeu posar excuses! A ca nostra tots en varen menjar i a tots va agradar.

    És difícil interpretar receptes si la persona que les va escriure ja no et pot ajudar a desxifrar-les. No perdeu la oportunitat de parlar amb es vostres majors si podeu, i demanau toooooot el que pogueu! En moments com aquests m’agradaria haver tengut a la meva padrina o al meu padrí amb mi per poder cuinar.

    Ingredients:

    • 150 g de sucre
    • 100 g de mantega
    • 4 ous de mida M
    • 200 g de farina
    • 15 g de llevat en pols
    • 3 pomes no molt grosses
    • 1 raig de rom
    • 5 cullerades de sucre

    Pas a pas:

    1- Preparam les pomes pelant-les i traient-lis el cor i el capoll. Les tallam a làmines no molt gruixudes i les posam en un bol amb el rom i les 5 cullerades de sucre. Mesclam bé i reservam.

    2- Mesclam la mantega amb el sucre fins que blanquegi. És més fàcil amb una batedora elèctrica.

    2- Anam afegint els ous un a un prèviament batuts.

    3- En un bol a part pesam la farina i hi mesclam el llevat en pols. Anam afegint-ho a la mescla d’abans a poc a poc fins que ja no quedin grumolls.

    4- Vessam la pasta en un motlle untat amb mantega o oli. Jo he fet servir dos motlles de 20 cm de diàmetre i han sortit dues coques ideals de mida.

    5- A sobre de la pasta hi col·locam els trossos de poma en perpendicular al motlle. Com que n’he fet dues, he repartit la poma en els dos motlles.

    6- Posam els motlles en el forn prèviament encalentit a 175-180º, uns 40 minuts.

    7- En estar cuita la coca, deixam refredar i traiem del motlle.

    8- Podem posar per sobre un polsim de sucre en pols si volem a l’hora de servir.

    Crec que l’acompanyament ideal per aquesta coca és un poc de gelat de vainilla, no trobau? Seguiré investigant en les receptes de les padrines i ja us contaré.

    Besades!

  • CONFITURA DE TOMÀTIGA I VAINILLA

    CONFITURA DE TOMÀTIGA I VAINILLA

    Sí, sé que sona estrany el títol de la recepta, però no més que d’altres. De fet és de les més normaletes, en comparació amb altres com la de taronja amb xocolata, de peres a l’aroma de Juanola, d’arròs i canyella o fins i tot confitura de camagrocs o alga nori.

    No, no me les estic inventant. Totes elles són confitures que s’elaboren al Museu de la Confitura, de Torrent, a Girona. M’encantaria anar-hi un dia, deuen ser curiosos alguns dels sabors. Aquest que us duc avui però no hi és. Cosa curiosa tenint en compte tota la varietat que hi ha, en tenen 114, i dins aquestes 114 d’algunes en tenen unes quantes varietats.

    La de tomàtiga i vainilla la vaig descobrir aquest Nadal. Des de fa dos anys ma mare va tenir la idea de fer del dinar de Nadal un dia temàtic. Fa dos anys va ser un dinar italià. Cercàrem receptes italianes nadalenques, beguda italiana, postres… i aquest Nadal passat va tocar viatjar culinàriament a França. Evidentment vàrem preparar una bona taula de formatges i patés i confitures. De totes les que hi havia, la de figues amb conyac no en va agradar gens, tenia un gust mot fort pel meu gust, però la de tomàtiga amb vainilla em va enamorar. Era molt fina, i tant en paté com amb formatges maridava perfectament. Aquesta setmana passa vaig provar de fer-la i l’he feta tastar a alguns dels meus tastadors oficials i han donat el vist i plau i per això avui la teniu aquí!

    Ingredients:

    • 3 kg de tomàtigues de pera
    • 1,4 kg de sucre blanc
    • 2 beines de vainilla

    Pas a pas:

    1- Netejam i arreglam les tomàtigues i els treiem tot el que sigui dolent i el capoll.

    2- Les tallam en 4 trossos i les posam en una olla amb el sucre i les beines de vainilla. Les beines les haurem arreglat obrint-les amb un tall de dalt a baix per a que amb el bull treguin totes les llavoretes.

    3- Posam l’olla al foc mitjà/fort i quan agafi el bull el baixam a un foc mitjà.

    4- Quan les tomàtigues estiguin tovetes apagam el foc i en haver refredat un poc treiem les beines de vainilla i les reservam. Trituram les tomàtigues amb la batedora i tornam a posar les beines dins l’olla.

    5- Veurem que la confitura encara és molt líquida, per tant hem de tornar a bullir fins que hagi reduit i comenci a espessir.

    6- Si no l’heu de consumir de seguida i la voleu per conservar durant una temporada llarga, posau la confitura encara ben calenta en pots de vidre, tapau-los i girau-los cap per avall. Deixau-los així fins que estiguin ben freds. D’aquesta manera no heu de bullir els pots per esterilitzar-los. Assegurau-vos d’haver-ho fet bé pitjant amb un dit la tapadora del pot quan estiguin ben fred, si ho heu fet bé la tapadora no s’ha de moure gens. Si no, la tapadora farà un soroll metàl·lic en tocar-la, que voldrà dir que dins el pot hi ha aire. Aquests pots són els que haureu de consumir més prest que els altres.

    Crec que pot ser una d’aquelles perfectes tapes per treure a la taula d’estiu en venir convidats o per fer un detall si els convidats som nosaltres.

    Teniu moltes receptes adequades per fer ara en l’època que ens trobam en el blog. Navegau-hi una estona si teniu temps! Ens veim aviat!

    Besades!