De Colors i Sucre

Categoria: Receptes dolces

  • BUNDT CAKE DE CARABASSA I XOCOLATA

    BUNDT CAKE DE CARABASSA I XOCOLATA

    Aquesta setmana, en concret el 15 de novembre, s’ha celebrat el Dia Nacional del Bundt Cake (a EEUU). Jo, i crec que molta més gent, crec que hauria de ser un dia internacional. Aquests motlles són els més pràctics i divins que conec. Ja en tenc 8 a la col·lecció!

    Sí, ja sé que n’he parlat altres vegades, però és que em tenen de veres ben enamorada. I parlar de bundts és parlar de na Bea Roque. Aquest bundt que veis és una de les seves receptes, bé, quasi, vaig canviar un dels ingredients i en vaig llevar un, però perquè no el tenia. Idò això, aquest bundt que teniu a les fotos és una recepta seva d’un curs al que vaig anar que es deia Bundts Saludables.

    No sabia què esperar amb aquest títol, però va resultar ser curiós. Resulta que els bundts que varem fer eren tots a base de verdures. No precisament sense sucre, però sí amb verdures: bundt d’espinacs i pinyons, d’alvocat i llavors de chía, de sopa de tomàtiga… Però ja que tenia un pot de puré de carabassa era qüestió d’aprofitar-lo. Si no teniu puré de carabassa de compra el podeu fer voltros posant la carabassa dins del forn i després triturar-la. Comprant-la us assegurau que sempre us sortirà el bundt igual, amb la mateixa humitat i sabor. Si preparau el puré vosaltres us arriscau a que no us surti sempre de la mateixa manera. Si clicau aquí veureu quin és el que vaig comprar jo.

    Ingredients:

    • 250 ml de girasol
    • 300 g de sucre
    • 4 ous L
    • 250 g de farina
    • 1 i 1/2 culleretes de bicarbonat
    • 2 culleretes de canyella en pols
    • 1 cullereta de nou moscada
    • 1/2 cullereta de clau en pols (com que no en tenia no n’he posat)
    • 3/4 de cullereta de sal
    • 400 g de puré de carabassa
    • 100 g xocolata trossejat (a la recepta tradicional són 100 g de nous)
    • 100 g de xocolata + 100 g de nata per muntar

    Pas a pas:

    1- Posam tots els ingredients sòlids (farina, bicarbonat, canyella, nou moscada, clau i sal), tamisam i reservam.

    2- Amb una batedora de varetes batem els ous amb el sucre fins que blanquegin. Afegim l’oli a poc a poc sense deixar de batre fins que estigui tot integrat.

    3- Amb una llengua de silicona afegim el puré de carabassa fins que estigui tot integrat.

    4- Incorporam la mescla de la farina en tres vegades, acabant de mesclar-la si fa falta amb la llengua de silicona.

    5- Afegim la xocolata trossejada i mesclam per a que quedi uniformement repartida.

    6- Vessam la mescla en el motlle que hàgim triat prèviament untat amb esprai, oli o mantega i allisam la superfície.

    7- Posam en el forn prèviament encalentit a 175º durant 40-45 minuts o fins que en punxar-lo amb una broqueta aquesta surti neta.

    8- Si ho feim en un motlle de bundt cake en treure’l del forn esperam 10 minuts per treure la coca del motlle. Passada aquesta estona, agafam el motlle pels costats i pegam un copet sec per comprovar que estigui ben separat. Ja podem treure la coca del motlle i deixar acabar de refredar sobre una reixa.

    9- Per acabar, encalentim la nata i quan estigui a punt de bullir afegim la xocolata trossejada i la fonem. Repartim la ganache per sobre del bundt.

    A poc a poc aniré preparant tots els altres, perquè aquest ha donat molt bon resultat. I si no em creis podeu demanar-ho als meus companys de feina. No en varen deixar gens!

    Fins la setmana que ve!

    Besades!

  • CUPCAKES DE TIRAMISÚ

    CUPCAKES DE TIRAMISÚ

    Sou dels que viatjau molt? O no heu sortit mai com qui diu del vostre barri? Quan idealitzes un lloc afegeixes detalls pel teu compte que igual no s’avenen massa amb el lloc, però que per tu tenen un sentit.

    Aquesta idealització també té a veure amb els prejudicis. Pensant en França, per exemple, el primer que em ve al cap és la Torre Eiffel o els macarons. La meva imaginació vola cap el (macro)Palau de Versailles i allà a dins va cap a les habitacions de Maria Antonieta. Veig els carrers de París, la gent, la diversitat de gent, els turistes, la massificació dels llocs… Però tot això és perquè he estat a París. Conec una mínima part del lloc, i això fa que ja no sigui tan idealitzat, que no vol dir que no sigui ideal, que ho és.

    En canvi, pensant en altres llocs on no he estat i als que aniria de cap, com que no els conec, invent detalls trets de pel·lícules, cartells, revistes… o de la meva pròpia imaginació. Quan pens en Itàlia dins el meu cap roden homes un tant xulets (i bastant masclistes), no sé perquè els imagin amb gomina i, això sí, ben vestits. Les dones s’assemblen totes a na Sophia Loren (ja us dic, prejudicis basats en pel·lícules), vestides amb uns vestits divins dels anys 60, ben cenyits a la  cintura i amb molt de vol a la falda. Els vestits són blancs amb lunars negres.

    I el paisatge italià? Idò depèn del lloc que m’imagini, si és urbà o no. Imagin el centre de Roma, per exemple, a rebentar de turistes, amb capitells i art en qualsevol cantó de qualsevol carrer. També, per què no dir-ho, tot una mica deixat. Però si el lloc imaginat és més d’estil rural, imagin més llocs amb vinyes, molt a l’estil de Sota el sol de la Toscana. No us passa? I per tot, tant en zona urbana com rural, plè de vespes i cotxes descapotables. Crec que part de tot el que imagin en pensar el Itàlia està reflectit en aquests cupcakes que esper que gaudiu! Anem cap a terra de Césars!

    Ingredients:

    Pels cupcakes

    • 4 ous M
    • 200 g de farina amb llevat incorporat
    • 200 g de sucre
    • 160 g d’oli de girasol
    • 1 «xupito» d’Amaretto

    Per l’almívar

    • 45 g d’Amaretto
    • 45 g de cafè fort (infusió de cafè, no sec)
    • 90 g de sucre

    Per la crema

    • 100 g de sucre en pols
    • 250 g de mascarpone
    • 200 g de crème fraîche

    Per la decoració

    • Cacau sense sucre en pols

    Pas a pas:

    1- Començam preparant els cupcakes mesclant el sucre amb l’oli i després anam afegint els ous un a un fins que tot estigui ben integrat.

    2- Passam a afegir la farina i quan estigui ben integrada afegim el «xupito» d’Amaretto.

    3- Omplim les càpsules dels cupcakes fins no més de 3/4 parts i posam al forn a 175º, uns 20 minuts.

    4- Mentre els cupcakes estan al forn podem començar a preparar l’almívar. Posarem els tres ingredients al foc i els durem fins al 118º, en arribar a aquesta temperatura ho treurem del foc i deixam refredar un poc per no cremar-nos.

    5- Una vegada els cupcakes estiguin cuits, i en calent, els pinzellam amb l’almívar. També, si volem, omplim una xeringa amb aquest almívar i l’aplicam a l’interior de cada cupcake.

    6- Mentre els cupcakes es refreden preparam la cobertura mesclant amb les varetes elèctriques el formatge, la crème fraîche i el sucre en pols. Quan estigui un poc pujada la posam en una màniga pastissera i decoram amb ells els cupcakes.

    7- I ja per acabar, espolsam el cacau en pols per sobre amb l’ajuda d’un colador.

    Si Juli César va dir que veni, vidi, vinci… Podeu estar segurs que fareu el mateix amb aquests caupcakes: arribareu, els veuran i… els haureu vençut i captivat!

    Ens veim aviat. Besades!

  • BUNYOLS

    BUNYOLS

    Tot comença molt abans d’aquest dia. Setmanes abans els alumnes de 4t d’ESO reben instruccions de na Laura, la coordinadora d’activitats extraescolars de l’institut. Tal dia han de dur patata bullida, sucre, farina, llevat… Els profes també tenim la nostra part: gas, pelles, fogons… Han arribat els bunyols per la festa de les Verges!

    I avui és dilluns. Abans de les 8 del matí ja hi ha na Carme, la chef de l’IES, fent el mise en place de tots els ingredients i eines que es necessitaran, i el primer torn de professors ajudants comença a arribar. Na Conxa, en Miquel, n’Ana, en Bernat, n’Esperança, na Mabel i n’Eulàlia enceten paquets, pasten, reparteixen, ajuden, duen, lleven, netegen, treuen… No estan aturats. Mentre, na Laura segueix coordinant i comptant que no falti res a ningú.

    I la segona hora ja és aquí, i per anar bé les pastes han d’estar fetes i s’han de deixar estovar. Ha arribat l’hora de les col·locar taules en el pati, i començar a encalentir l’oli. Només queda una hora i els bunyols han d’estar fregits, ensucrats i ensobrats!

    A partir d’aquesta hora, alguns alunmes de 4t d’ESO tenen permís per ajudar en les tasques que encara queden per fer. I és que tot el que en treguin anirà a la seva vidriola per anar al viatge d’estudis! Fa setmanes que han dedicat estones a decorar les bossetes dels bunyols amb frases romàntiques escrites dins cors de cartolina, a les hores de Comissió amb na Marina, la seva professora. Tot un detall, no trobau?

    En aquesta ocasió els ha tocat a n’Àlex i na Lucía preparar tot fins que toqui el timbre i arribin els seus companys per ajudar-los… i aquest  moment arriba amb en Sebastià, en Cristo Fe i en Juan Pedro que duen els clavells. Perquè sí, no hi ha bunyols sense clavells, al manco en el nostre IES. I comença la festeta, que durarà només el temps del pati. Nins i nines que es regalen clavells i somriures, i algunes empegueïdes també, és l’edat perfecte per això.

    És curiós com una història amb un final tan cruel com la de Sant Úrsula ha derivat en una festa plena d’alegria, menjar (evidentment), beure i música. Tan de bo tot acabés igual.

    Ingredients:

    • 1 kg de patata bullida
    • 1 kg de farina fluixa
    • 2 ous talla M
    • 1 tassó d’aigua tèbia
    • 50 g de llevat fresc
    • Oli i sucre

    Pas a pas:

    1- Fonem el llevat dins l’aigua tèbia i reservam.
    2- Trituram la patata i afegim els ous i hem de pastar-hobé.
    3- Afegim l’aigua amb el llevat i la farina i tornam a pastar fins que tot estigui ben integrat.
    4- Deixam estovar tapant la pasta amb un pedaç net durant mitja
    hora, o fins que hagi doblat el seu volum.
    5- Posam oli dins una paella fonda.
    6- Agafam un poc de pasta amb la mà i just abans de posar-la dins la paella, li feim un forat. No poseu la pasta a la paella fins que l’oli no estigui ben calent.
    7- Giram els bunyols quan comencin a estar daurats per una banda. Quan hi estiguin per les dues cares, ja els podem treure i posar sobre un paper de cuina per escórrer l’oli.
    8- Servim amb sucre per sobre… i no esperam que refredin!

    Com no m’ha d’agradar fer feina amb aquesta gent i amb aquests alumnes! Que sigui per molts anys!

    Ens veim la setmana que ve amb una altra recepta. Besades!

  • POMES DE CARAMEL

    POMES DE CARAMEL

    I sí. Arriba Halloween. Arriba Halloween, el dia de Tots Sant, Dia de Muertos… com vos agradi més o com estigueu més acostumats. La veritat és que m’agrada molt conèixer altres maneres de celebrar dates assenyalades. L’entrada d’aquesta setmana l’hagués poguda fer més aviat per Fires i Festes de Manacor, que solen ser el darrer cap de setmana de maig, hi diuen molt. Però he trobat que és ara quan hi ha pomes, i és ara quan els anglosaxons les converteixen en el caramel perfecte pels més petits.

    Es conta que un botiguer de llaminadures de Newark, William W. Kolb, el 1908, va ser l’inventor d’aquest dolç. Pel que es veu, estava a la seva botiga fent experiments amb caramel de canyella vermella i va tenir l’ocurrència de mullar algunes pomes punxades en un pal en aquella mescla i les va exhibir en el mostrador. Aquell any en va vendre, sí, però els anys que varen venir després aquelles pomes es varen convertir en un èxit total.

    A part, es varen començar a vendre en circs, en altres botigues de dolços…

    I a Manacor jo en tenc record d’haver-ne menjades a les festes de primavera. Inclús tenc alguna foto dels meus germans i jo, cada un amb la seva poma mig menjada. No la us puc posar aquí perquè vull que em continuin xerrant… no es qüestió d’enemistar-se amb la família!

    He estat cercant aquesta recepta en molts de blogs, americans i d’aquí, però de les tres receptes que he intentat, i veient el resultat, la 4a, la que he fet pel meu compte, és la que millor m’ha funcionat.

    La mescla més comú és la de sucre, xarop de blat de moro, aigua, canyella i colorant vermell. Però en aquest cas es fa real  aquella dita de que «cada mestre té el seu llibre», les proporcions i els ingredients canvien, quedant sols en comú el sucre i l’aigua.

    Jo he afegit uns quants ingredients de collita pròpia després d’haver seguit receptes que han fracasat. Però crec que l’he encertada. Si les provau de fer ja em contareu què tal han anat!

     

     

     

     

     

    Ingredients:

    • 300 g de sucre
    • 1 cullerada de suc de llimona
    • 2 cullerades d’aigua
    • 2 culleretes de mel
    • colorant vermell (o del color que volgueu tenyir-les)
    • Pals de gelat
    • Pomes de mida mitjancera o petites
    • Perletes de sucre, ametlles triturades, sprinkles…

    Pas a pas:

    1- Preparam les pomes rentant-les, llevant-lis el capoll i clavant-lis un pal de gelat o de broqueta. Com que les que he fet vull que siguin per un públic molt petitó (en edat i en manetes) he posat pals de gelat que crec que seran més bons d’agafar. Preparam també un paper de forn sobre el que posarem les pomes i bols amb les decoracions que volguem posar-lis. Si les volem llises no hem de preparar més que el paper.

    2- Posam el sucre, el suc de llimona i l’aigua en un perol a foc baix. Hem de fer que el sucre es fongui, però si ho feim amb el foc massa fort el cremarem. Veurem que comença a fes bombolles al cap d’uns 5 o 7 minuts, i això significa que el sucre ja està quasi a punt de caramel.

    3- En aquest punt afegim la mel i deixam que acabi de caramel·litzar tot, seran uns 2 o 3 minutets més. Anam removent de tant en tant. I just al final, quan ja faci poques bombolles afegim el colorant.

    4- Sucam les pomes dins el perol mig tombat i ho deixam degotat un momentet. Si volem decorar la base de les pomes les sucam en les decoracions que hagem preparat en els bols. Només una recomanació: esperau que hagi endurit una mica el caramel sobre la poma, perquè si no us passarà com en la que té la decoració de perletes daurades, que es separaven un poc. Però tampoc espereu tant com perquè no s’enganxin!

    5- Posam les pomes sobre el paper de forn i esperam que s’eixuguin. Pot estar uns minutets. Per si un cas deixau-les mitja horeta.

    Només hi ha una cosa que els manacorins, i la resta de Mallorca entendreu… la humitat. La humitat pot fer que la cobertura de sucre no arribi a solidificar completament. Però crec que com que a això ja hi estam acostumats no és un gran problema. Les que jo he fet han solidificat bastant bé, encara que com podeu veure a les fotos, en tocar plàstic hi quedaven enganxades.

    Amb les que venen a la fira també passa, no us espanteu, l’avantatge està en què amb aquestes sabreu els ingredients que hi posau, que tampoc està gens malament. No trobau?

    Ens veim aviat. Besades!

  • ORELLANES

    ORELLANES

    Unes quantes vegades us he explicat la importància que han tengut els meus padrins per mi. Sobretot el meu padrí Joan, que sempre va tenir una gran curiositat per la cuina. Quan es va jubilar es va apuntar a tots els cursets de cuina que feien a les aules de la 3a edat de Manacor. Ma mare fa poc em va donar una carpeta plena de les fotocòpies que els donaven de les receptes que practicaven. Algunes em varen sorprendre per la seva complexitat, i d’altres eren bastant més casolanes.

    A part d’això li agradava molt recopilar receptes d’altra gent. Demanava receptes que li agradaven a les veïnades i les practicava. Quan era nina no sé com no vaig tornar diabètica, perquè vaig menjar més sucre… i així i tot una bufada de vent m’hagués enduit.

    Una de les que més record és aquesta. A Porto Cristo sempre hem tengut uns veinats que han estat pràcticament família i la padrina Parra, que ara tendria molt més de 100 anys, era la guardiana d’aquesta recepta. Evidentment el meu padrí li va demanar i de llavors ençà a ca nostra sempre s’ha fet aquesta, i d’aquesta manera.

    Ingredients:

    • 1 ou
    • 100 g de saïm
    • 100 g de sucre
    • 1 tassó (de vi) de llet
    • farina (la meitat de normal i la meitat de força)

    Pas a pas:

    1- Mesclam l’ou, el saïm (l’haurem tret de la gelera, si li tenim, per a què no sigui dur), la llet i el sucre.

    2- Anam afegint la mescla de farines fins a aconseguir una massa compacte. És important perquè l’haurem d’aprimar.

    3- Un cop feta la pasta i reposada anam agafant trossets de pasta i els anam aprimant fins a deixar-los molt i molt fins.

    4- Posam 3 dits d’oli a encalentir i hi anam posant les orellanes a dins quan l’oli estigui molt calent. Veurem que bufen tot d’una. Hem d’anar molt en compte que no se’ns cremin.

    5- Un cop cuites les treiem de l’oli i les deixam degotar damunt paper de cuina.

    6- Quan estiguin fredes les espolsam amb sucre en pols.

    A casa sempre l’hem fet d’aquesta manera, però sé que hi ha famílies que les fan aprimant la pasta i després tallant-la amb formes geomètriques amb un ganivet. Tot va a gusts, a mi m’agrada més de la manera com ho feia el meu padrí, i que ell havia après de la padrina Parra.

    Ens veim la setmana que ve?

    Besades!

  • CONFITURA DE FIGUES

    CONFITURA DE FIGUES

    Hola a tots! Com han anat aquestes vacances? I la rentrée? A mi, mentre comenci a refrescar ja em va bé. No suport la calor que ha fet durant l’estiu. Nits sense dormir, sensació d’ofec en les hores en què el sol està més alt, suor… Naaaaaa… Que no som d’estiu vaja.

    Així i tot sí que hi ha una cosa que no m’agrada de l’estiu, si no que m’encanta: la fruita. I és una llàstima que no en pugui menjar tanta com voldria. Síndria, meló, prunes, albercocs, reïm, figues… Poques coses hi ha que m’agradin més que una llesca de pa, un tros de formatge i un grapat de raïm. I qui no ho hagi provat que ho faci! Menjar de déus de l’Olimp! El déu Bacus estaria d’acord amb jo, però amb el raïm en versió suc 😉 .

    I com que és impossible menjar tota la fruita que dóna l’arbre, n’aprofit per fer confitura. Els darrers dies d’agost moltes cases manacorines aprofiten per fer salsa de tomàtiga, empotar diferents verdures o fer conserva de fruita. Amb les figues tenim diferents opcions: menjar-les fresques, recent agafades de l’arbre; assecar-les i conservar-les empotades; o fer-ne confitura. Ja fa anys que en faig, d’ençà que en un dinar una tia meva va dur de tapa trossets de pa amb formatge de cabra i rodanxes de figues fresques per sobre. Em va encantar! Però clar, de figues només n’hi ha durant una temporada curta durant l’any. Com fer-ho per poder gaudir de tal delícia tot l’any? Idò fer-ne confitura.

    Plini el Vell, a principis de la nostra era, ja anomenava diferents maneres de conservar fruites, sobretot cuites amb mel. No vol dir que abans no es fessin conserves, però ell és dels primers que ho posa per escrit. Hauriem d’esperar fins el segle X, quasi l’XI en què els àrabs varen introduir el conreu del sucre a Europa. A l’Edat Mitjana era comú, en les classes benestants (o en alguns malalts) el consum de confits fets amb fruita i sucre. D’especial rellevància és el «Llibre de totes maneres de confits«, que us podeu baixar en format pdf clicant a sobre del títol. En ell es detallen alguns dels dolços que es feien a Catalunya durant l’Edat Mitjana. N’hi ha un que tenc moltes ganes de fer però no trob l’ingredient principal, el poncem (si algú en troba que m’avisi!).

    Amb la colonització d’Amèrica, la producció de sucre va passar al Nou Continent, i noves classes de fruites varen arribar aquí.

    Anem amb la recepta!

    Ingredients:

    • 1200 g de figues netes
    • 700 g de sucre
    • la pel d’una llimona
    • un tassó d’aigua (uns 125 ml)

    Pas a pas:

    1- Feim ben netes les figues i els treim qualsevol part que no sigui bona o estigui tocada. NO les peleu.

    2- Posam les figues en una greixonera i les tapam amb el sucre. l’aigua i hi posam la pell de llimona.

    3- Ho posam tot al foc i ho coem remenant de tant en tant a foc mitjà. Quan vegem que la confitura comença a espessir-se ho podem treure del foc, més o manco és cap als 40 minuts de bullir.

    4- Si no l’heu de consumir de seguida i la voleu per conservar durant una temporada llarga, posau la confitura encara ben calenta en pots de vidre, tapau-los i girau-los cap per avall. Deixau-los així fins que estiguin ben freds. D’aquesta manera no heu de bullir els pots per esterilitzar-los. Assegurau-vos d’haver-ho fet bé pitjant amb un dit la tapadora del pot quan estiguin ben fred, si ho heu fet bé la tapadora no s’ha de moure gens. Si no, la tapadora farà un soroll metàl·lic en tocar-la, que voldrà dir que dins el pot hi ha aire. Aquests pots són els que haureu de consumir més prest que els altres.

    Ja només us quedarà etiquetar el vostre arsenal dolç. Per això, en aquesta primera entrada de la tornada a la normalitat us faré un petit present. Al final del post teniu un pdf en format Din-A4 amb etiquetes per a què les pogueu enganxar en els vostres pots. Només heu de clicar a sobre on diu «etiquetes figa» i s’obrirà el document. Esper que us agradin i us siguin d’utilitat!

    Ens retrobarem per aquí la setmana que ve?

    Besades a tots!

    PD: Aquesta només és una recepta. A mi em surt bé amb aquestes proporcions. La llimona, a més de conservar la fruita actua com a gelificant, si voleu posar un poc del seu suc no fareu res mal fet, al contrari.

    PD2: EL sucre últimament no està molt ben vist, però és precisament el que fa que la fruita es conservi. Si en posau menys de la meitat del pès de la fruita serà igual de bona, però no es conservarà un període molt perllongat de temps. Les padrines i padrins antigament bullien fins a tres vegades o més la confitura per assegurar-se que el sucre feia la seva feina i tendrien confitura durant tot l’any,  a més de fer una proporció 1:1 de fruita i sucre.

    etiquetes figa

  • MESKOUTA

    MESKOUTA

    Vacances!!! Sí!!! Ja estic de vacances, el que no significa que no tengui feines, això mai. Però bé, em puc aixecar un poc més tard que de costum i puc anar un poc al meu ritme. Potser pugui tornar a dur el blog una mica més al dia ja que aquest darrer mes pràcticament l’he tengut abandonat. I em sap greu, però no es pot estar a moltes coses a l’hora.

    I és que aquest darrer mes he estat fent moltes coses a l’hora com per exemple acabar tooootes les feines de l’IES (que no són poques) per poder anar de vacances sense mals de caps o fer un curs online de rebosteria àrab.

    I aquesta darrera «feina» ha estat a la vegada fantàstica i terrible. Fantàstica perquè els aromes de la meva cuina eren… uf… no us ho podeu imaginar. Però també terrible, perquè justament les setmanes del curs varen ser les de l’onada de calor i les de més feina a l’institut. Podeu imaginar que encendre el forn no era plat de bon gust, però així i tot ho vaig fer i en varen sortir meravelles!

    Batbout, galletes ma’amoul i ghribas.
    Khaliat al nahal, basbousa, barazek i baklava de pistatxos.

    En aquestes imatges podeu veure el que vaig poder cuinar. Falten unes quantes receptes per practicar, però amb el temps les aniré fent. I la darrera que he fet és la que teniu en aquesta entrada. I me direu: «si sembla una coca normal». Idò sí, és una coca «normal», però mai se m’hagués acudit posar els ingredients en les mesures que du aquest. De tot d’una les vaig trobar excessives, però no ho han estat gens. Va sortir una coca esponjosa i molt aromàtica… i alta! La meskouta és una coca d’origen argelí, i segons la professora del curs, na Belén, ve a ser la primera lliçó de rebosteria que reben allà. Traduïda a les nostres costums vendria a ser la coca de iogurt, que és amb la que la majoria hem començat. Anam amb la recepta?

    Ingredients:

    • 250 g farina
    • 5 ous XL (és molt important que siguin d’aquesta mida)
    • 160 g de sucre
    • 160 g d’oli de girasol
    • 1 cullerada sopera de vainilla
    • 1 sobre de llevat en pols (tipus Royal)
    • 1 pessic de sal
    • El suc i la pell ratllada d’una llimona.

    Pas a pas:

    1- Pesau la farina i afegiu la sal i el llevat i reservau.

    2- Separau els vermells i els blancs dels ous. Reservau els blancs.

    3- Blanquejau els vermells, i quan ja comencin a estar afegiu el sucre.

    4- Quan ja estiguin pujats els vermells afegiu el suc i la pell ratllada de la llimona, la vainilla i l’oli. Afegiu també els ingredients secs que havíe reservat al principi. Queda una pasta molt espessa, és com a de quedar.

    5- En un bol net pujam els blancs fins que estiguin ben fermes. Afegim aquesta merenga a la mescla anterior anant en compte de no baixar-los massa.

    6- Perquè quedés així d’alt he utilitzat un motlle de 18 cm de diàmetre que he folrat de paper de forn fent que sobresortís uns 10 cm, així ha pujat per sobre del límit del motlle però no ha vessat.

    7- Forn a 165º uns 55-60 minuts, depenent del forn. No ha de quedar molt sec.

    Si me permeteu el consell, aquest curset de La Tallereria és molt recomanable. No deixeu perdre l’oportunitat pel setembre! A mi m’ha encantat, i segurament en faré algun altre (quan no faci tanta calor!).

    Ens veim aviat!

    Besades!

  • MINICUPCAKES DE MOJITO

    MINICUPCAKES DE MOJITO

    Sí! Ho sé! Fa una bona temporada que no deix res per aquí. Ni dolç ni salat. Però és abans l’obligació que la devoció… o no, potser tot estigui barrejat.

    El mes de juny, com el de setembre, sol ser bastant feixuc. Acabam, o començam un curs escolar. I si el setembre està ple de nervis per saber com començarem amb nous alumnes, quins cursos ens tocaran, quins nous companys tendrem… el juny és un esclafit d’emocions encara més potent. Hem passat tot un any amb 100 o 200 alumnes que arriben a ser els «nostres nins», i així els sentim. Alumnes dels que arribam a saber la genealogia completa ja sigui per circumstàncies seves especials o perquè ja hem tengut algun germà o cosí amb nosaltres. Alumnes que han donat el millor de si mateixos, i a vegades també el pitjor. Alumnes que no poden donar més i als que tu els ho donaries tot. És un mes en el que a més hem d’omplir molts de papers, posar notes (a vegades amb gran alegria, i a vegades no tanta), de tancar un cicle en definitiva. I no són suficients les hores que tenim a l’institut, en moltes ocasions ens em de dur la feina a casa.

    I per si fos poca la feina que tenia, me’n vaig afegir una mica més. Al meu institut cada mes feim un berenar i el prepara cada mes un departament diferent. Des que faig feina en el meu IES, i ja fa 6 anys, sempre he sentit «hauriem d’apuntar les receptes dels berenars que anam fent». Ho hem fet? Que va! Sempre tenim altres feines que passen davant. Peeeero enguany, a principi de curs vaig decidir donar una sorpresa als meus companys i arreplegar fotos i receptes en un llibre. Necessitava per aquesta fita dos còmplices, na Carme i en Jesús, ja que sense ells m’hagués estat molt complicat fer-ho sola. I així, a cada berenar anàvem arreplegant les receptes d’amagat, fins que a principis de juny, ja amb tot maquetat l’enviarem a imprimir. Per suposat, ho feia a casa, si era una sorpresa no ho podia fer a l’IES, i clar, han estat hores que he agafat de la creació d’aquest blog. Però perquè vegeu que no he desaparegut us duc una recepta molt estiuenca i a més molt refrescant. Cupcakes de mojito! Anem amb la recepta.

    Ingredients:

    Pels minicupcakes

    • 100 g d’oli de girasol
    • 220 g de sucre morè
    • 3 ous de talla M
    • 220 g de farina
    • 1 cullereta de llevat en pols
    • 1 raig de llet
    • El suc i la pell ratllada d’una llima
    • 1 cullereta d’herba sana picada
    • 1 «xupito» de mojito

    Per l’almívar

    • 2 cullerades d’aigua calenta
    • 2 cullerades de confitura de llimona

    Per la crema de mojito

    • 150 g de mantega
    • 220 g de sucre en pols
    • El suc i la pell ratllada d’una llima
    • 1 «xupito» de mojito

     

    Pas a pas:

    1- Mesclau primer l’oli amb el sucre i anau afegint els ous un a un fins que estigui tot ben integrat.

    2- En un bol apart mesclau la farina amb el llevat i afegiu-lo a la mescla anterior procurant no deixar grumolls.

    3- Afegiu la cullereta d’herba sana, la llima, i el «xupito» de mojito. Com que la mescla és bastant espessa afegirem un petit raig de llet.

    4- Posau les càpsules de minicupcakes en una safata per minicupcakes i posau en cada una d’elles un poc de pasta fins arribar a 3/4 de la seva capacitat.

    5- Forn a 180º uns 20 minutets, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

    6- Mentre els minicupcakes són dins el forn preparam l’almívar. Realment no és un almívar, però acaba de donar el toc. Mesclau la confitura de llimona amb l’aigua i de seguida que els minicupcakes siguin a fora del forn pinzellau-los amb aquesta mescla. Deixau refredar.

    7- Mentre es refreden preparam la crema de mojito primer de tot batent molt bé la mantega amb unes varetes elèctriques. Afegim el sucre en pols i batem tot molt bé fins que tenguem una crema ben integrada. Per acabar hi afegim els dos líquids i la pell ratllada i no deixam de batre fins que estigui tot molt ben integrat.

    8- Posam la crema en una màniga pastissera i la repartim per sobre dels minicupcakes ja freds.

    9- Per decorar podem posar sucre morè per sobre de la crema i una fulleta d’herba sana o un trosset de llima.

    Pràcticament és com menjar un «xupito», anau alerta que tan petitons són adictius!

    Esper no estar tantes setmanes a tornar a publicar, ara que arriben les vacances esper tenir més temps!

    Besades!

  • CHEESECAKE D’OREO

    CHEESECAKE D’OREO

    Tanta sort que hi ha gent a qui li agrada tot aquest món dels ordinadors i els entén, perquè si fos per jo… Estaria ben perduda. He tengut problemes amb les actualitzacions del blog des de fa setmanes, però aquesta, justament encara ha anat pitjor. No podia pujar fotos de res. I clar, les receptes estan bé, però les imatges també, no?

    Després d’una setmana de no publicar res, com us deia, vos duc aquesta recepta que ens va ensenyar n’Alma Obregón en un taller que va venir a fer a Palma. La veritat és que no la varem fer precisament així, la vàrem fer en tassonets individuals i com que ara segurament començareu a tenir comunions, aniversaris o, simplement, us fa ganes fer una sopar o dinar a l’aire lliure crec que aquesta és una de les receptes que us pot venir de perles! L’hem tastada de gelera i de congelador, i de les dues maneres és boníssima!

    DSC_0058

    Ingredients:

    Per la base

    • 170 g de galletes tipus Oreo
    • 45 g de sucre
    •  95 g de mantega fusa

    Per la crema

    • 500 g de formatge Philadelphia (jo he posat mascarpone)
    • 180 g de sucre (en podeu posar manco ja que el conjunt és dolcet)
    • 200 ml de nata per muntar, freda
    • 1 cullereta d’extracte de vainilla

    Per decorar

    • Minioreo

     

    Pas a pas:

    1- Preparam primer la base triturant les galletes fins que quedin ben fines i li afegim la mantega i el sucre fins a formar una pasta. Si feim un pastís gros untam un motlle desmontable amb mantega i escampam la pasta per tota la base. La pujam una mica pels costats procurant que ens quedi el mes llisa possible amb l’ajuda d’una cullera o una espàtula. Si ho feim en tassonets en posam una quantitat a baix i pitjam suaument. Reservam a la gelera mentre preparam la crema.

    2- Batem el formatge amb el sucre i la vainilla i reservam.

    3- Començam a batre la nata i quan ja estigui ferma incorporam la crema de formatge molt suaument amb una espàtula, amb compte que no baixi molt.

    4- Vessam la crema sobre la base si és en el pastís gros i ajudant-nos d’una cullera o espàtula allisam la superfície (també podem fer algun dibuix). Si és en versió tassonet individual us quedarà molt bé si posau la crema en una màniga pastissera i la posau com si estessiu decorant un cupcake.

    5- Decorau amb galletes oreo mini.

    6- Deixau a la gelera durant tot el vespre perquè agafi cos.

    DSC_0068a

    No som especialment fanàtica d’aquest tipus de galleta, però he de reconèixer que aquesta combinació me va agradar molt.  En la imatge d’aquí a baix teniu les postres individuals que vàrem fer aquell dia. En alguna altre ocasió us en duré un altre, si voleu triar estau a temps!

    Ens veim aviat? Una besada!!!