La meva padrina sempre ha estat una gran cuinera, tant com el meu padrí. Ella no va anar mai a cap curs, va aprendre de la seva mare, de la veïnes… El meu padrí també, va aprendre de demanar i veure com els altres feien les receptes, però també gaudia molt d’anar a cursets, sobretot de la gent de la tercera edat.
Entre els dos feien una colla fantàstica. Participaven a tots els concursos de coques del barri, tant salades com dolces… i el meu padrí va guanyar en vàries ocasions!!! No sabeu com d’orgullós estava dels seus plats, es feia fotos amb ells per tenir-ho de record. Li encantava fer fotos també (no sé a qui em recorda…).
Algun dia us ensenyaré algunes d’aquestes fotos, com també les dels pastissos que ens feia la padrina pels nostres aniversaris. Encara ens recordam de la vegada que ens va fer un pastís en forma de tren, amb vagons i tot! Els de Master Cheff no han conegut als meus padrins en els seus bons temps… hehehehe….
A ca nostra conservam unes quantes llibretes i carpetes plenes de receptes de les de sempre: orellanes, galletes arrissades, diferents pastes per panades, robiols… un poc de tot. I evidentment de coques també. La que més m’agradava de petita era aquesta. i això que a mi el cafè no m’agrada gens! M’encanta l’olor que fa, però no el seu gust. I en aquesta coca el gust del cafè queda mesclat amb el cacau i amb el brandy, i tots tres ingredients li donen un toc increïble.
Ingredients:
- 300 g de sucre
- 200 g de mantega
- 6 ous M
- 4 cullerades de cacau en pols
- 350 g de farina
- 1 sobre de llevat en pols
- 1 copeta de brandy
- 1 tassonet de cafè
- Sucre en pols i grans de cafè de xocolata per decorar
Pas a pas:
1- Mesclau en un bol la farina, el cacau i el llevat i reservau.
2- Mesclau la mantega amb el sucre. Per aquest pas us serà de molta utilitat un robot de cuina.
3- Afegiu els ous un a un fins a tenir-los tots ben integrats a la mescla anterior.
4- Mesclau ara els dos líquids, el brandy i el cafè en la mescla anterior.
5- Per acabar, afegiu la farina a poc a poc, fins que no quedi cap grumoll.
6- Untau bé un motlle rodó amb mantega, esprai o oli i vessau-hi la pasta.
7- Forn a 175º-180º fins que la coca estigui ben cuita és a dir, que en punxar amb un escuradents aquest surti ben sec. Com que és un poc grossa costa un poc de coure, entre 40 i 50 minuts, i la part central és la que costa més. Si en passar 40 minuts comprovau que encara no està, podeu posar un paper de forn a sobre perquè no es cogui molt per sobre, com podeu veure a les fotos que em va passar a mi.
8- Espolsau sucre en pols per sobre i, si en teniu, decorau amb grans de cafè de xocolata.
Aquesta és una recepta molt especial precisament per el que us he dit abans, era una de les que solia fer la meva padrina, i ahir va complir anys! 89! Valgui per homenatge a ella.
Molts d’anys padrina!!!
Us veig a vosaltres la setmana que ve? Besades!
2 Comentaris
Que maca la petita historia dels teus padrins, Joana. M’ha encantat llegir-la i arribar aixi a la coca estupenda que ens has portat. Doncs a mi si que m’agrada molt el café, i en canvi en pastissos…soc una mica reticent. Pero si dius que no es nota tant perque es barreja amb el gust del brandy i del cacao….te la compro! 😉
Molts petons a la padrina, felicitats per aquests 89!!!! I una abraçada per tu, es clar!
Beatriz! T’ho assegur, és una coca fantàstica, i a més pots jugar un poc amb les proporcions del brandy i el cafè si vols que el gust tiri més cap a una banda o l’altra.
Ja me contaràs!
Una besada!