Coca de camamilla

Des de sempre s’han utilitzat aromatitzants per les pastes dolces. Record que al pis d’estudiants de Barcelona més d’un vegada vàrem fer qualque coca d’anís. Però també segur que heu sentit a parlar d’aromatitzar la pasta amb aigua de roses, de flor de taronger, o de qualsevol licor dolç.

Cada dos mesos a la papereria Alcover de Porto Cristo em guarden una revista francesa, ja en tenc una bona col·lecció. Es tracta de la Marie Claire idées, una revista de moltes coses: manualitats variades, viatges i cuina. Hi sol haver receptes bastant curioses i per l’abril va sortir pràcticament un monogràfic de coses que es podien fer amb camamilla. Des de tònic pels cabells rossos, passant per gelats, fins aquesta coca, que de tot d’una em va cridar l’atenció.

Ingredients:

Pel xarop de camamilla:

• aigua
• camamilla
• sucre

Per la coca:

• 3 ous M
• 150g de sucre
• 150g de farina amb llevat incorporat
• 120g d’oli de girasol
• 4 cullerades de xarop de camamilla

Passa a passa:

1- Començam preparant el xarop, perquè l’haurem de deixar refredar una mica. No serà un xarop molt espès. Feim una camamilla bastant carregada. Pesam la mateixa quantitat de sucre que d’infusió i ho posam tot a bullir, entre 5 i 10 minuts. Anam llevant l’escuma que va sortint. Reservam.

2- Preparam ara la coca batent els ous amb el sucre. Una batedora de varetes ens anirà molt bé en aquesta passa. Procuram pujar-los tant com poguem.

3- Afegim l’oli a poc a poc i després la farina, passada pel sedàs. Al final de tot afegim les quatre cullerades de xarop de camamilla.

4- Untarem els motlles, o el motlle, on vessarem la pasta. Procurau no omplir més de la meitat del motlle perquè durant la cocció la coca puja molt, al final baixa un poc. Posarem el forn a 170º i, quan estigui calent, hi posarem la coca. Hi ha d’estar una mitja hora aproximadament. Quan la punxeu amb un escuradents ha de sortir net.

5- Quan la traieu del forn, i abans que es refredi, pintau-la amb un poc més del xarop que heu fet abans.

I a menjar!

PD: a la recepta original decoren la coca amb un glassejat fet amb sucre amb pols i blanc d’ou. Jo vaig canviar el blanc d’ou per xarop de camamilla. Però el resultat, pel meu gust, és massa dolç. Just amb el xarop ja és suficient. Això sí, si sou molt llépols…