Vacances!!! Sí!!! Ja estic de vacances, el que no significa que no tengui feines, això mai. Però bé, em puc aixecar un poc més tard que de costum i puc anar un poc al meu ritme. Potser pugui tornar a dur el blog una mica més al dia ja que aquest darrer mes pràcticament l’he tengut abandonat. I em sap greu, però no es pot estar a moltes coses a l’hora.
I és que aquest darrer mes he estat fent moltes coses a l’hora com per exemple acabar tooootes les feines de l’IES (que no són poques) per poder anar de vacances sense mals de caps o fer un curs online de rebosteria àrab.
I aquesta darrera «feina» ha estat a la vegada fantàstica i terrible. Fantàstica perquè els aromes de la meva cuina eren… uf… no us ho podeu imaginar. Però també terrible, perquè justament les setmanes del curs varen ser les de l’onada de calor i les de més feina a l’institut. Podeu imaginar que encendre el forn no era plat de bon gust, però així i tot ho vaig fer i en varen sortir meravelles!
En aquestes imatges podeu veure el que vaig poder cuinar. Falten unes quantes receptes per practicar, però amb el temps les aniré fent. I la darrera que he fet és la que teniu en aquesta entrada. I me direu: «si sembla una coca normal». Idò sí, és una coca «normal», però mai se m’hagués acudit posar els ingredients en les mesures que du aquest. De tot d’una les vaig trobar excessives, però no ho han estat gens. Va sortir una coca esponjosa i molt aromàtica… i alta! La meskouta és una coca d’origen argelí, i segons la professora del curs, na Belén, ve a ser la primera lliçó de rebosteria que reben allà. Traduïda a les nostres costums vendria a ser la coca de iogurt, que és amb la que la majoria hem començat. Anam amb la recepta?
Ingredients:
- 250 g farina
- 5 ous XL (és molt important que siguin d’aquesta mida)
- 160 g de sucre
- 160 g d’oli de girasol
- 1 cullerada sopera de vainilla
- 1 sobre de llevat en pols (tipus Royal)
- 1 pessic de sal
- El suc i la pell ratllada d’una llimona.
Pas a pas:
1- Pesau la farina i afegiu la sal i el llevat i reservau.
2- Separau els vermells i els blancs dels ous. Reservau els blancs.
3- Blanquejau els vermells, i quan ja comencin a estar afegiu el sucre.
4- Quan ja estiguin pujats els vermells afegiu el suc i la pell ratllada de la llimona, la vainilla i l’oli. Afegiu també els ingredients secs que havíe reservat al principi. Queda una pasta molt espessa, és com a de quedar.
5- En un bol net pujam els blancs fins que estiguin ben fermes. Afegim aquesta merenga a la mescla anterior anant en compte de no baixar-los massa.
6- Perquè quedés així d’alt he utilitzat un motlle de 18 cm de diàmetre que he folrat de paper de forn fent que sobresortís uns 10 cm, així ha pujat per sobre del límit del motlle però no ha vessat.
7- Forn a 165º uns 55-60 minuts, depenent del forn. No ha de quedar molt sec.
Si me permeteu el consell, aquest curset de La Tallereria és molt recomanable. No deixeu perdre l’oportunitat pel setembre! A mi m’ha encantat, i segurament en faré algun altre (quan no faci tanta calor!).
Ens veim aviat!
Besades!
Deixa un comentari