SHRINKY DINK

Queden pocs dies per tornar a la rutina de les classes, preparar material, corregir… I resulta que la setmana passada em vaig trobar sense gota d’inspiració. Mai m’ha agradat repetir els treballs amb els alumnes dos anys seguits, i la setmana passada em vaig veure sense gens d’inspiració per preparar material per aquest curs. Solució? Pinterest! Per suposat!

Idò ni així… No trobava absolutament cap idea per programar una unitat didàctica atractiva… fins que vaig topar amb això! La bijuteria amb shrinky dink! La idea per la unitat didàctica no us l’avançaré, però sí aquesta tècnica per si us pot servir (que estic segura que sí). L’shrinky dink, o el que ve a ser el mateix, el plàstic termoreductor, és una tècnica que es fa amb un plàstic determinat, el poliestirè. És el que ve marcat amb aquest símbol que teniu baix aquestes línies. Resulta que aquest plàstic té la propietat que, en arribar a un punt de calor determinat, encongeix la seva mida unes 3 o 4 vegades i torna 5 vegades gruixut. No és fàcil de trobar, però tranquils, es ven en paquets preparats per treballar-hi en botigues de belles arts, i per suposat per internet. De totes maneres només n’he trobat a Bendix a Manacor. N’hi ha de diferents tipus: de colors, blanc, «frosted» i transparent. Per ensenyar-vos com funciona jo ho he provat amb els tres darrers i pogueu veure les diferències.

Materials:

– Fulls d’shrinky dink (del tipus que us facin més ganes)
– Tisores
– Perforadora
– Llapis de colors
– Retoladors
– Retoladors permanents
– Retoladors permanents de colors

Pas a pas:

1- El primer que heu de fer és triar un disseny per fer: clauer, penjoll, arrecades… Jo he triat fer tres clauers amb diferents dissenys de cupcakes d’estil «vintage» que he tret de pinterest. Són aquests:

2- Per ensenyar-vos com queda el disseny en cada full, n’he triat un de cada. A la següent foto podreu veure l’opacitat que tenen:

3- Mans a l’obra! Per els fulls blanc i «frosted» podeu fer servir tant retoladors normals com llapis de colors (de fusta!!! de cera o plastidecor no!!!). Calcau a contrallum les línies generals  del vostre disseny escollit per la cara rugosa del plàstic. Un cop calcat, pintau com us vengui més de gust. Tant en el cas del blanc com en el del «frosted» he fet servir llapis de colors. En el cas del transparent, els llapis de colors no ens serveixen i hem d’utilitzar els retoladors permanents, els normals no agafen bé sobre plàstic. (*)

4- Perforau allà on anirà l’anella i retallau pel contorn (podeu deixar marge o no).

Llapis de colors sobre làmina «frosted»

Retoladors permanents sobre làmina transparent

Perquè us he posat un regla devora els dissenys? Perquè ara ve la part divertida!

5- Encalentiu el forn a uns 175º. Un cop calent, col·locau el vostre disseny sobre un paper d’alumini i posau-lo al forn. Vigilau ara! Veureu que el plàstic comença a recargolar-se i a agafar postures en les que sembla que es desfarà. Tranquils! Passat el moment d’ensurt, el plàstic es torna a posar pla i veureu que s’ha reduït i tornat gruixut. Ja podeu treure’l del forn. Posau-lo encara en calent sobre una superfície ben plana i a sobre un altre paper d’alumini i acabau d’aplanar amb alguna cosa llisa (un llibre, per exemple). Tot això s’ha de fer en calent, per tant, si heu fet aquest taller amb nins petits, aquesta passa l’hauríeu de fer els adults. Mirau com queden de petits:

Per a que vegeu la diferència entre els tres tipus de plàstics una vegada trets del forn:

6- Ja només us queda muntar el vostre disseny en una agulla de roba, un penjoll, un anell o un clauer!

(*) Si us fixau, el disseny inicial l’he pintat molt més claret del que després queda realment. Sempre heu de pensar que els colors, una vegada passats pel forn, s’intensificaran.