De Colors i Sucre

Etiqueta: cupcakes

CUPCAKES DE CERVESA DE MANTEGA
Record que vaig comprar el primer llibre de la saga Harry Potter a la llibreria de l’aeroport de Barcelona. Això va ser fa una eternitat, quan estava estudiant la carrera allà. Sempre que tornava d’allà cap a Mallorca resultava que els vols solien dur retràs i ja per costum comprava una revista en haver passat el control.

Aquest dia, però, vaig pensar que millor agafaria un llibre. Segurament el vol duia retràs, o no, però vaig pensar que millor alguna cosa que em durés més de 50 minuts de lectura no estaria malament. Idò bé, l’escollit va ser Harry Potter i la Pedra Filosofal, el primer de tots de la saga.

Vaig dubtar, perquè era el moment del boom d’aquests llibres i no tenia massa clar si m’agradaria. Finalment el vaig agafar, vaig anar fins a la meva porta d’embarcament, em vaig asseure i vaig començar a llegir.

Idò bé, de llavors ençà m’he llegit tots els llibres, mirat les pelis i fins i tot he anat a una exposició a Madrid! Algun dia me faria ganes d’anar a veure els estudis on es va gravar, però això ja és una altra història. Per ara em conformaré fent aquests cupcakes. He cercat moltes receptes, però els ingredients de moltes eren impossibles de trobar, per tant he fet la meva versió, no sé si J. K. Rowling l’aprovaria, però la família i els companys de feina sí que ho han fet.

Ingredients:

Per la coca
- 280 g de farina
- 170 g de sucre
- 15 g de llevat en pols (Canario, Royal…)
- 1/2 cullereta de sal
- 3 ous L
- 100 g d’oli de girasol
- 1 cullereta d’extracte de vainilla (*)
- 100 ml de llet
- 20 ml de vinagre (de vi blanc o de poma)
- 120 ml de cervesa de mantega (o de cream soda**)
- 50 g de gotes de toffee (***)
- 1 cullereta d’emulsió de mantega
Per el frosting
- 400 g de nata per muntar
- 50 g de gotes de toffee
- 1 cullereta d’emulsió de mantega
- 1 xupito de cervesa de mantega (o de cream soda**)
Pas a pas:

1- Començam preparant la part de la coca. Posam la llet i el vinagre en un recipient i deixam reposar.

2- En un altre bol posam l’oli, la vainilla i l’emulsió de mantega.

3- Per altra banda pesam i reservam els sòlids excepte el sucre: farina i llevat. Reservam una cullerada d’aquesta mescla per arrebossar les gotes de toffee.

4- En un recipient posam el sucre i els ous i batem fins que pugin i blanquegin. Anam afegint l’oli a poc a poc com si féssim una maionesa.

5- Mesclam la llet amb la cervesa de mantega. Afegim un terç de la farina a la mescla dels ous i quan estigui integrat hi posam la meitat de la mescla de la llet. Anam alternant farina i llet, acabant sempre amb la farina.

6- Quan tenguem tots aquests ingredients ben integrats afegim la sal i les gotes de toffee. Queda una pasta molt líquida, i les gotes, tot i arrebossar-les en farina van per avall. La sort és que són tan petites que es fonen dins el forn i donen un gust molt bo.

7- Posam la pasta dins les càpsules de cupcake dins del motlle i enfornam amb el forn prèviament encalentit a 170º. Estaran uns 25 minuts en estar cuits. Quan els treieu del forn els heu d’espantar un poquet, això vol dir que heu de deixar caure (des d’uns dits d’alçada, no és necessari més) el motlle de cupcakes pegant-li un petit copet a la base. Deixam refredar sobre una reixa.

8- Preparam el frosting posam la nata a bullir, quan bulli afegim les gotes de toffee i deixam refredar completament. Com més freda estigui millor. Quan estigui ben freda afegim el xupito de cervesa i la cullereta d’emulsió de mantega i pujam amb unes varetes a velocitat màxima. Quan la nata comenci a agafar cos hem d’anar alerta de no passar-nos, ja que podem tudar-la. Quan en voltar el bol no caigui i estigui ben fer-ma podem aturar. Posam la nata ben pujada en una màniga pastissera amb una boquilla que ens agradi i ja podem decorar els nostres cupcakes.

Esper que els que sigueu fans de la màgia els proveu de fer. Han passat tots els nivells de tastadors oficials a on han anat.

Ens veim aviat! Besades!

(*) Podeu posar extracte de vainilla o vainilla en pasta. Si posau la segona opció no en necessitau tanta com la primera.

(**) Costa molt, o a mi m’ha costat molt, trobar cervesa de mantega. A mi me l’ha duita una companya de feina des de Nova York, moltes gràcies Cati! Pel que m’han dit ara en venen a Mallorca a una botiga de llepolies al centre comercial FAN, però no ho he pogut comprovar. Si no en trobau, la cream soda pot ser un bon substitut. És un refresc amb gas i gust de vainilla, jo el vaig trobar al Carrefour.

(***) Les gotes de toffee que he fet servir són unes que vaig trobar al Tiger. Van en bossetes de 50 g. Ho havia provat anteriorment amb unes de la marca Nestlé, però eren tan grosses que no es fonien i es quedaven a baix de la coca del cupcake i no quedaven gens bé.
24 de novembre de 2019
CUPCAKES DE TIRAMISÚ
Sou dels que viatjau molt? O no heu sortit mai com qui diu del vostre barri? Quan idealitzes un lloc afegeixes detalls pel teu compte que igual no s’avenen massa amb el lloc, però que per tu tenen un sentit.

Aquesta idealització també té a veure amb els prejudicis. Pensant en França, per exemple, el primer que em ve al cap és la Torre Eiffel o els macarons. La meva imaginació vola cap el (macro)Palau de Versailles i allà a dins va cap a les habitacions de Maria Antonieta. Veig els carrers de París, la gent, la diversitat de gent, els turistes, la massificació dels llocs… Però tot això és perquè he estat a París. Conec una mínima part del lloc, i això fa que ja no sigui tan idealitzat, que no vol dir que no sigui ideal, que ho és.

En canvi, pensant en altres llocs on no he estat i als que aniria de cap, com que no els conec, invent detalls trets de pel·lícules, cartells, revistes… o de la meva pròpia imaginació. Quan pens en Itàlia dins el meu cap roden homes un tant xulets (i bastant masclistes), no sé perquè els imagin amb gomina i, això sí, ben vestits. Les dones s’assemblen totes a na Sophia Loren (ja us dic, prejudicis basats en pel·lícules), vestides amb uns vestits divins dels anys 60, ben cenyits a la cintura i amb molt de vol a la falda. Els vestits són blancs amb lunars negres.

I el paisatge italià? Idò depèn del lloc que m’imagini, si és urbà o no. Imagin el centre de Roma, per exemple, a rebentar de turistes, amb capitells i art en qualsevol cantó de qualsevol carrer. També, per què no dir-ho, tot una mica deixat. Però si el lloc imaginat és més d’estil rural, imagin més llocs amb vinyes, molt a l’estil de Sota el sol de la Toscana. No us passa? I per tot, tant en zona urbana com rural, plè de vespes i cotxes descapotables. Crec que part de tot el que imagin en pensar el Itàlia està reflectit en aquests cupcakes que esper que gaudiu! Anem cap a terra de Césars!

Ingredients:

Pels cupcakes
- 4 ous M
- 200 g de farina amb llevat incorporat
- 200 g de sucre
- 160 g d’oli de girasol
- 1 “xupito” d’Amaretto
Per l’almívar
- 45 g d’Amaretto
- 45 g de cafè fort (infusió de cafè, no sec)
- 90 g de sucre
Per la crema
- 100 g de sucre en pols
- 250 g de mascarpone
- 200 g de crème fraîche
Per la decoració
- Cacau sense sucre en pols
Pas a pas:

1- Començam preparant els cupcakes mesclant el sucre amb l’oli i després anam afegint els ous un a un fins que tot estigui ben integrat.

2- Passam a afegir la farina i quan estigui ben integrada afegim el “xupito” d’Amaretto.

3- Omplim les càpsules dels cupcakes fins no més de 3/4 parts i posam al forn a 175º, uns 20 minuts.

4- Mentre els cupcakes estan al forn podem començar a preparar l’almívar. Posarem els tres ingredients al foc i els durem fins al 118º, en arribar a aquesta temperatura ho treurem del foc i deixam refredar un poc per no cremar-nos.

5- Una vegada els cupcakes estiguin cuits, i en calent, els pinzellam amb l’almívar. També, si volem, omplim una xeringa amb aquest almívar i l’aplicam a l’interior de cada cupcake.

6- Mentre els cupcakes es refreden preparam la cobertura mesclant amb les varetes elèctriques el formatge, la crème fraîche i el sucre en pols. Quan estigui un poc pujada la posam en una màniga pastissera i decoram amb ells els cupcakes.

7- I ja per acabar, espolsam el cacau en pols per sobre amb l’ajuda d’un colador.

Si Juli César va dir que veni, vidi, vinci… Podeu estar segurs que fareu el mateix amb aquests caupcakes: arribareu, els veuran i… els haureu vençut i captivat!

Ens veim aviat. Besades!
9 de novembre de 2017
MINICUPCAKES DE MOJITO
Sí! Ho sé! Fa una bona temporada que no deix res per aquí. Ni dolç ni salat. Però és abans l’obligació que la devoció… o no, potser tot estigui barrejat.

El mes de juny, com el de setembre, sol ser bastant feixuc. Acabam, o començam un curs escolar. I si el setembre està ple de nervis per saber com començarem amb nous alumnes, quins cursos ens tocaran, quins nous companys tendrem… el juny és un esclafit d’emocions encara més potent. Hem passat tot un any amb 100 o 200 alumnes que arriben a ser els “nostres nins”, i així els sentim. Alumnes dels que arribam a saber la genealogia completa ja sigui per circumstàncies seves especials o perquè ja hem tengut algun germà o cosí amb nosaltres. Alumnes que han donat el millor de si mateixos, i a vegades també el pitjor. Alumnes que no poden donar més i als que tu els ho donaries tot. És un mes en el que a més hem d’omplir molts de papers, posar notes (a vegades amb gran alegria, i a vegades no tanta), de tancar un cicle en definitiva. I no són suficients les hores que tenim a l’institut, en moltes ocasions ens em de dur la feina a casa.

I per si fos poca la feina que tenia, me’n vaig afegir una mica més. Al meu institut cada mes feim un berenar i el prepara cada mes un departament diferent. Des que faig feina en el meu IES, i ja fa 6 anys, sempre he sentit “hauriem d’apuntar les receptes dels berenars que anam fent”. Ho hem fet? Que va! Sempre tenim altres feines que passen davant. Peeeero enguany, a principi de curs vaig decidir donar una sorpresa als meus companys i arreplegar fotos i receptes en un llibre. Necessitava per aquesta fita dos còmplices, na Carme i en Jesús, ja que sense ells m’hagués estat molt complicat fer-ho sola. I així, a cada berenar anàvem arreplegant les receptes d’amagat, fins que a principis de juny, ja amb tot maquetat l’enviarem a imprimir. Per suposat, ho feia a casa, si era una sorpresa no ho podia fer a l’IES, i clar, han estat hores que he agafat de la creació d’aquest blog. Però perquè vegeu que no he desaparegut us duc una recepta molt estiuenca i a més molt refrescant. Cupcakes de mojito! Anem amb la recepta.

Ingredients:

Pels minicupcakes
- 100 g d’oli de girasol
- 220 g de sucre morè
- 3 ous de talla M
- 220 g de farina
- 1 cullereta de llevat en pols
- 1 raig de llet
- El suc i la pell ratllada d’una llima
- 1 cullereta d’herba sana picada
- 1 “xupito” de mojito
Per l’almívar
- 2 cullerades d’aigua calenta
- 2 cullerades de confitura de llimona
Per la crema de mojito
- 150 g de mantega
- 220 g de sucre en pols
- El suc i la pell ratllada d’una llima
- 1 “xupito” de mojito
Pas a pas:

1- Mesclau primer l’oli amb el sucre i anau afegint els ous un a un fins que estigui tot ben integrat.

2- En un bol apart mesclau la farina amb el llevat i afegiu-lo a la mescla anterior procurant no deixar grumolls.

3- Afegiu la cullereta d’herba sana, la llima, i el “xupito” de mojito. Com que la mescla és bastant espessa afegirem un petit raig de llet.

4- Posau les càpsules de minicupcakes en una safata per minicupcakes i posau en cada una d’elles un poc de pasta fins arribar a 3/4 de la seva capacitat.

5- Forn a 180º uns 20 minutets, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

6- Mentre els minicupcakes són dins el forn preparam l’almívar. Realment no és un almívar, però acaba de donar el toc. Mesclau la confitura de llimona amb l’aigua i de seguida que els minicupcakes siguin a fora del forn pinzellau-los amb aquesta mescla. Deixau refredar.

7- Mentre es refreden preparam la crema de mojito primer de tot batent molt bé la mantega amb unes varetes elèctriques. Afegim el sucre en pols i batem tot molt bé fins que tenguem una crema ben integrada. Per acabar hi afegim els dos líquids i la pell ratllada i no deixam de batre fins que estigui tot molt ben integrat.

8- Posam la crema en una màniga pastissera i la repartim per sobre dels minicupcakes ja freds.

9- Per decorar podem posar sucre morè per sobre de la crema i una fulleta d’herba sana o un trosset de llima.

Pràcticament és com menjar un “xupito”, anau alerta que tan petitons són adictius!

Esper no estar tantes setmanes a tornar a publicar, ara que arriben les vacances esper tenir més temps!

Besades!
24 de juny de 2017
CUPCAKES DE VAINILLA I FRAULES SENSE GLUTEN
I després de dues setmanes… hi torna a haver entrada nova al blog! Ha passat de tot: hores de feina i de corregir, hores de reunions, hores de preparació de classes, hores de feines extraescolars… i tot això arriba a deixar esgotat. I no només a mi, es veu que l’ordinador també es va voler agafar unes vacances, i va voler anar d’spa al tècnic. Ara ja torna a ser a casa, renovat i lluent!

Alguns amics m’han demanat últimament si faig coses sense gluten, o sense sucre o sense alguna cosa de la que són intolerants. I la veritat és que ho intent, però no són les meves receptes preferides si us he de ser sincera. Sempre trob que els falta alguna cosa. Per exemple, la textura de les coques sense gluten no m’agrada massa, es desfà massa fàcilment. He provat galletes sense gluten que s’assemblen més a polvorons que a galletes. I si a mi no m’agrada no us vull posar la recepta.

Peeeeeero… després de provar aquesta recepta, us puc dir que la textura crec que és bastant encertada. No és igual que la dels cupcakes de farina normal, això no, però el meu paladar els dóna l’aprovat. A més, he provat a veure si els compensava una mica amb aquesta crema de mascarpone i fraules, amb molt poquet sucre. I crec que he encertat, els tastadors oficials de la recepta els varen donar l’aprovat. Així què… anam amb la recepta?

Ingredients:

Pels cupcakes
- 110 g de farina d’arròs integral
- 110 g de farina de blat de moro
- 1 cullereta i 1/2 de llevat en pols (sense gluten)
- 200 g de sucre morè
- 3 ous talla M
- 100 ml d’oli de girasol
- 120 ml de llet sense lactosa
- 1 cullereta de pasta de vainilla
Pel farcit
- confitura de fraula
Per la crema de mascarpone
- 500 g de mascarpone
- 4 cullerades (generoses) de sucre en pols
- 5 o 6 fraules
Pas a pas:

1- En un bol posam les dues farines i el llevat en pols i els reservam.

2- En un altre bol posam els ous amb el sucre i batem fins que el sucre estigui ben dissolt i els ous hagin blanquejat.

3- Afegim l’oli al sucre i als ous, i afegim també la vainilla.

4- Afegim les farines a poc a poc, mirant bé que no facin grumolls, i afegim al final la llet.

5- Posam la pasta dins les càpsules mirant de no sobrepassar les 3/4 parts de la capacitat. Ho posam al forn a 175º durant uns 20 minutets. Anau vigilant, i si en punxar amb un escuradents aquest surt net ja els podeu treure.

6- En estar freds, treieu el cor dels cupcakes i farciu amb confitura de fraula. Tornau a col·locar el cor.

7- Netejau, treieu la part verda de les fraules i tallau-les ben petites. Reservau.

8- Preparau la crema de mascarpone pujant-lo amb el sucre. Anau en compte de no passar-vos. En estar pujat afegiu i mesclau les fraules amb una espàtula, amb moviments envolvents.

9- Posau la crema en una màniga pastissera i decorau els cupcakes amb ella. Per rematar la feina podeu posar la fruita fresca a sobre.

Què trobau? He tengut una bona tornada al blog després d’aquestes setmanes d’aturada? La veritat és que ara mateix estic passant una època de molta feina i no puc descartar que no torni a passar, però per poc que pugui cada setmana intentaré passar per aquí, i esper trobar-vos-hi a tots!

Besades!
5 d’abril de 2017
RECEPTES IL·LUSTRADES

Aquesta entrada és diferent a totes les demés del blog. No en trobareu cap així. I no només perquè en aquesta ocasió no us duc una “recepta”, us en duc tres! I de la manera més artística possible, receptes il·lustrades.

Cheese cake, disseny de Paola Bautista

Com ja sabeu, faig feina a un institut, l’IES Porto Cristo. Enguany faig una assignatura que m’encanta, Dibuix Artístic, a primer de batxillerat. En ella, els meus alumnes fins ara han après a treballar el dibuix del cos humà amb diferents tècniques i ara ens hem endinsat, ells i jo, en el món de la il·lustració.

Cupcake de vainilla, dissenys de Sara Macias

Podia haver-los demanat qualsevol treball. Podia haver-los demanar una tira còmica, el disseny d’una màquina inventada, una vinyeta sobre un tema en concret… Però no. Els vaig demanar una recepta il·lustrada. Senzill? No tant com sembla.

Macarrons freds, disseny de Kevin Rivera

Per fer un dibuix en el que s’hi reflecteixin unes instruccions i siguin entenedores hi ha al darrera una gran feina de reflexió. També de tria d’estil i de colors. No és una de les feines més senzilles que els he demanat, sobretot perquè encara estan a 1r. Però hi han posat una gran voluntat en general. I amb millor o pitjor fortuna se n’han sortit.

Per fer-ho una mica més interessant, el dia del lliurament de la il·lustració vàrem fer un petit concurs. Entre ells n’havien de triar tres, i aquestes tres serien les protagonistes d’una entrada d’aquest blog. No les he triat jo, ho han fet ells. Les tres que ells han considerat que són les millors són les que teniu aquí: el cheescake, dissenyat per na Paola; els cupcakes de vainilla, obra de na Sara; i els macarrons freds, representats per en Kevin. No us puc dir quin ordre tenen perquè no era el més important. Com tampoc us puc dir l’ordre de la següent part d’aquesta entrada.

El mateix dia del lliurament, a més del dibuix, havien de lliurar la recepta que representaven. No em digueu que no us agradaria venir a alguna de les nostres classes? 😉

No vegeu quins nervis. Perquè una cosa és lliurar un treball escolar, i una cosa molt diferent és que també hagis de cuinar! Però ja ho veieu a les fotos, amb les il·lustracions se’n varen sortir. I amb els plats (sospit que alguns amb l’ajuda inestimable de mares o pares) també.

Per triar els plats guanyadors vàrem demanar ajuda a dos membres de l’equip educatiu i al policia tutor de l’institut: en Pep, n’Estefania i n’Andreu. Crec que l’acord va ser unànime, no tingueren massa problemes a l’hora de triar els tres primers plats. I despertaren l’enveja d’algun professor que per qüestions d’horari no va poder venir a fer de jurat…

Els teniu tots tres aquí: cheescake de na Paola, creppes de na Núria i kebab den Ouassim. I sí, podeu estar segurs que són tan bons com semblen a les fotos.

Esper algun any poder tornar a repetir aquest treball. O poder-vos ensenyar les coses que anam fent, ja que, encara que de vegades els projectes tenen algunes dificultats al final els aconseguim superar, millor o pitjor. Però si fallam i ens equivocam aprenem dels errors, que des del meu punt de vista és el més important.

La setmana que ve sí, recepta. Quina? Ja ho veurem! Vendreu a veure-la, no?

Besades!!!

2 de març de 2017
CUPCAKES DE “MORT PER XOCOLATA” (DEATH BY CHOCOLATE)
Ja us ho vaig dir, per a mi la tardor, amb els seus colors, té un encant únic. M’encanten els tons ocres, taronges, marrons… Són uns colors que em recorden a moltes coses. Sobretot aquell dia que anaves a l’escola amb vestit o calçons curts i de sobte al sendemà t’havies de posar màniga llarga.

També em recorden a que els dies es fan més curts, sí. Però també que fa unes ganes tremendes beure una xocolata calenta amb una ensaïmada, o entrar al cine només per estar una estoneta calentons mirant una peli amb unes crispetes. D’acord, potser no és una estació tan alegre com l’estiu, però ja li farem nosaltres, no?

Els darrers anys s’ha posat molt de moda entre el més petits celebrar Halloween. Personalment no em sembla una festa tan diferent de les nostres, però això sí, amb un caire més comercial. I si voleu saber un poc més i entendre perquè dic que no hi ha tanta diferència entre una i l’altra mirau aquest document.

El cas és que tenia intenció de fer una altra classe de cupcakes… però és que encara no he acabat d’estrenar tots els regals que em varen fer pel meu aniversari!!! Mirau quines càpsules i quins toppers més xulos!!! No podia esperar! Trobau que ja podem començar amb la recepta? 😉

(Recepta dels cupcakes de na Bea Roque, El Rincón de Bea)

Ingredients:

Per els cupcakes
- 125 g de mantega
- 300 g de sucre
- 2 ous XL
- 280 g de farina
- 1 cullereta de llevat en pols
- 1/2 cullereta de bicarbonat
- 2 culleretes d’extracte de vainilla
- 250 g de crème fraîche (nata fresca)
- 125 ml de llet
- 50 g de cacau en pols
- 250 g de perles de xocolata de cobertura 70%*
Per la buttercream de merenga de taronja
- 4 blancs d’ou
- 220 g de sucre
- 350 g de mantega
- la pell d’1 taronja i mitja
Pas a pas:

Per els cupcakes

1- Mesclau la farina, el llevat en pols, el bicarbonat i el cacau en pols en un bol i reservau.

2- En un altre bol petit preparau les perles de xocolata amb 3 o quatre cullerades de la mescla anterior i mesclau bé. Reservau.

3- Mesclau la llet i la nata i reservau.

4- Amb un robot de cuina mesclau la mantega i el sucre fins que estiguin ben integrats i formin una pasta cremosa.

5- Afegiu els ous d’un en un. no afegiu el següent fins que l’anterior estigui ben integrat. Semblarà que la mescla es talla, però insistiu, tot tornarà a lloc aviat. Afegiu la vainilla.

6- En aquests moments heu de començar a afegir la farina i la nata de la següent manera: primer afegiu 1/3 part de farina, seguidament la meitat de la nata i la llet, en tercer lloc una altra 1/3 de la farina, la resta de la nata i per finalitzar, el que quedi de la farina. Cada vegada que afegiu una cosa nova mirau que tot estigui ben integrat abans d’afegir el següent. Tot això ho heu de fer a velocitat baixa.

7- En aquest punt treis el bol del robot de cuina i afegiu les perles de xocolata amb l’ajuda d’una espàtula. No insistiu massa, quan ja us sembli que estan ben repartides és moment de posar-les en les càpsules, no ompliu més de 2/3 de la seva capacitat.

Forn a 170º, uns 20-22 minuts.

Aquí acaba la recpta de na Bea Roque, però jo li he afegit una buttercream de merenga de taronja, anem amb ella:

Per la buttercream de merenga de taronja

1.- Posau els blancs d’ou i el sucre a bany Maria removent de tant en quant fins que en tocar amb els dits el sucre s’hagi dissolt completament i no noteu cap granet.

2.- Posau aquesta mescla anterior a la batedora i bateu fins a que la merenga hagi pujat i estigui freda.

3.- Afegiu la pell de la taronja fins que estigui ben repartida.

4.- Anau afegint la mantega a trossets anant alerta que estigui ben fluixa. Quan faci un poquet que li hageu afegit veureu que la mescla té pinta de tallada. Tranquils, deixau que segueixi batent durant uns minuts (entre 5 i 10). Pensau que estau mesclant un element no greixós amb un que sí ho és, necessita una estona per emulsionar. Quan estigui ben mesclat veureu que la mescla torna molt sedosa.

5.- Posau la buttercream en una màniga pastissera i decorau els cupcakes freds.

I ja els teniu!!! Uns cupcakes molt adequats per la festa de la nit de les ànimes, no trobau???

Tastau-los… Estan “de mort”!

Besades!!!

(*) Les que van millor són les del Mercadona, no es fonen tant i en menjar els cupcakes us les trobareu quasi senceres.
20 d’octubre de 2016
CUPCAKES DE PROSECCO
Sabeu què és el prosecco? Fins fa dos estius jo tampoc ho sabia. I és que resulta que no bec alcohol. No és que no l’hagi tastat, però no em crida l’atenció, o millor dit, hi ha sabors que m’atreuen més. A vegades però, hi ha gent i esdeveniments que arriben a la teva vida sense esperar-lo, igual que algunes coses que no t’esperes. Ja us he xerrat en més d’una ocasió de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor. I és que ells arribaren a la meva vida en un moment ideal. Amb ells he viscut moltes coses: viatges, sortides, exposicions, tallers, gimcanes… I no us penseu, com en qualsevol família també hem compartit rialles, festa, diversió i com no, preocupacions, discussions, i alguna mala cara. Però com en tot, al final pesen més les coses bones que les que no ho són tant. Una de les activitats que feim i que té més èxit és el Cicle de les Muses. En aquest cicle feim una mica de tot, aprofitat que les muses ens inspiren: música. cinema, dansa, teatre… I alguna festeta de tant en tant… L’any passat per primera vegada duguérem aquesta marca de vi a la musa estrella del cicle, la Musa de l’Astronomia. I enguany, com que la gent va quedar encantada, l’hem tornat a dur.El prosecco és un vi blanc italià escumós sec o extrasec. S’elabora a partir del raïm de la varietat Glera. Per a obtenir la D.O.C. (Denominació d’Origen Controlada) aquest raïm ha de procedir de les regions de Friuli-Venècia Julia i el Véneto, o també del nord de Treviso per al prosecco del Véneto.

A Itàlia, el Prosecco es gaudeix com un vi per a qualsevol ocasió. Fora d’allà, es consumeix majoritàriament com a aperitiu, com un cava.

Aquest que he fet servir per la recepta és el VNC Prosecco D.O.C. Brut Aquesta casa produeix els seus vins a partir de cultius ecofriendly, i amb mètodes totalment naturals (llevats naturals), el que fa que sigui un producte sense elements químics. Què més es pot demanar!!!

Ingredients:

Per als cupcakes
- 100 g d’oli de girasol
- 150 g de sucre
- 1 pessic de sal
- 2 ous i 1 vermell d’ou
- 200 g de farina
- 1/2 cullereta de bicarbonat
- 40 ml de llet
- 120 ml de VNC Prosecco D.O.C. Brut
- 1 cullerada de confitura de llimona + 1 cullerada d’aigua calenta
Per a la buttercream de merenga suïssa
- 4 blancs d’ou talla M
- 220 g de sucre blanc
- 250 g de mantega
- la pell ratllada d’una llimona
Per a la gelatina de prosecco
- 150 ml de VNC Prosecco D.O.C. Brut
- 3 fulles de gelatina
Pas a pas:

Per als cupcakes

1.- Mesclau l’oli i el sucre. Quan estigui ben mesclat afegiu els ous, un a un, fins que estiguin ben integrats.

2.- Mesclau a part la farina, la sal i el bicarbonat. Anau afegint aquesta mescla a l’anterior a poc a poc fins a que no quedi cap grumoll.

3.- Afegiu la llet.

4.- Per últim, afegiu el prosecco. Us quedarà una pasta molt líquida. Posau dins les càpsules fins a 3/4 de la seva capacitat.

Forn a 175º, baixau-lo a 160º en posar la palangana de cupcakes. Teniu-los uns 20 minuts, no obriu el forn fins al manco haver passat 15 minuts. Treieu-los del forn una vegada passats 20-22 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.

5.- Preparau la confitura de llimona afegint una cullerada d’aigua calenta per fer-la més líquida. Un cop trets el cupcakes del forn, i en calent, pinzellau-los amb aquesta mescla. Deixau refredar.

Per a la buttercream de merenga suïssa

1.- Posau els blancs d’ou i el sucre a bany Maria removent de tant en quant fins que en tocar amb els dits el sucre s’hagi dissolt completament i no noteu cap granet.

2.- Posau aquesta mescla anterior a la batedora i bateu fins a que la merenga hagi pujat i estigui freda.

3.- Afegiu la pell de la llimona fins que estigui ben repartida.

4.- Anau afegint la mantega a trossets anant alerta que estigui ben fluixa. Quan faci un poquet que li hageu afegit veureu que la mescla té pinta de tallada. Tranquils, deixau que segueixi batent durant uns minuts (entre 5 i 10). Pensau que estau mesclant un element no greixós amb un que sí ho és, necessita una estona per emulsionar. Quan estigui ben mesclat veureu que la mescla torna molt sedosa.

5.- Posau la buttercream en una màniga pastissera i decorau els cupcakes freds.

Per a la gelatina de prosecco

1.- Posau les fulles de gelatina en aigua freda i deixau que s’hidratin.

2.- Posau el prosecco al foc fins arribar a 80º. Si no teniu termòmetre, el punt és més o manco quan comença a bullir. Aquest pas és essencial ja que l’alcohol no gelifica, per tant li heu de treure.

3.- Afegiu les fulles al prosecco calent. Vessau en un recipient i deixau gelificar. Pot tardar unes hores.

4.- La gelatina no quedarà molt dura, més aviat fluixeta. Amb una cullera agafau un poquet de gelatina i posau-la per sobre dels cupcakes.

I ja està! Aquests cupcakes és vera que duen una mica més de feina que d’altres, però el resultat ho paga. Intentau-ho, segur que no us penedireu.

Ens veim la setmana que ve! Una besada a tothom!
25 de febrer de 2016
70 NO ES FAN CADA DIA. TAULA DOLÇA

No, 70 anys no es compleixen cada dia, i mon pare els va complir ahir. I, evidentment, li vàrem muntar una festa.

Des del mes de juliol, i aprofitant que tenia vacances d’estiu, vaig començar a planejar la festa. Com sol ser habitual avui en dia vaig fer un grup de whatsapp per coordinar una mica les tasques, ja que tota sola era impossible. Amics i familiars es varen veure de cop i volta engrescats en la missió de muntar un bon “sarao” per dia 3 d’octubre. A uns els va tocar la il·luminació, a altres dur el salat, d’altres arremangar-se bé i moure taules, cadires… En fi, que cada un tenia la seva escomesa. La meva era muntar la taula dolça. Tot això ho vàrem anar pensant els mesos de juliol i agost. I ja el setembre…

El setembre va començar el compte enrere! Com que la festa era a casa, el meu pare sabia coses, però no tot. Sabia que hi hauria festa, però no com, ni de quina manera, ni la gent que hi estava convidada. Però quan va veure que duiem molt de trull va començar a emocionar-se i a no preguntar! S’ensumava que seria gros i estava endarrer del que fariem.

I ahir va ser el gran dia. Ell tenia ordres de no comparèixer per casa fins l’hora de la festa i ho va fer sense remugar (sí, sí, no va remugar gens!). Durant tot el matí i fins entrat el capvespre posàrem taules, llums, férem centres de flors amb botelles, espalmatòries amb potets de iogurt i de conserves de vidre… Res, un anar i venir constant. Només dir-vos que em vaig aixecar el matí a les 7, vaig berenar i ja no vaig menjar res més fins a l’hora de la festa perquè no vaig tenir temps d’asseure’m ni un segon.

Per si fos poc, tot el matí havia fet sol. I sabeu què va passar a partir de les 3 del capvespre? Sí, ploure! Bé, no, ben bé no plovia, feia boirina. Intermitentment. Ara posa les coses damunt la taula, ara lleva-les. I així fins ben a prop de les 5,30. Els convidats i l’home de l’aniversari arribaven a les 6,30! Al final, poc abans de muntar-ho tot i que arribés la gent, vaig aprofitar que no feia ni una gota i vaig col·locar la taula dolça amb el que havia fet per la festa. I aquestes són les imatges que vaig poder fer aviat i corrent, ja que amenaçava de tornar a fer quatre gotes.

Aquestes són les postres que vaig fer:

1- Red velvet: el preferit de mon pare. Com que els colors predominants de la festa eren el verd, el groc i el blanc, vaig cobrir totalment la coca amb la buttercream perquè no es veiés el color vermell. Per sobre, vaig posar-li un paper de sucre estampat de groc per donar-li un toc de color.

2- Pastís de llima: fresquet, per passar una mica la calor. Sí, 3 d’octubre, però encara fa calor…

3- Cupcakes de lemon curd i merenga: dolços i amb el toc àcid de la llimona (i per celebrar també que na Maria, la meva neboda, feia 2 mesos, un dos de xocolata blanca!). Per decorar, com que havia sobrat part del paper de sucre, vaig tallar-ne quadradets i els vaig col·locar per sobre de la merenga.

4- Pastís Victòria: com sol ser habitual des de fa un temps, faig servir la recepta que vaig emprar per la mona de pasqua. En aquesta ocasió la vaig farcir de confitura de fruites del bosc i nata. Per sobre sucre en pols.

5- Roses de merenga de llimona: les vaig fer una setmana abans ja que necessiten molt de temps dins el forn i no hagués tengut temps de fer tot el demés. A més, aguanten perfectament setmanes ben tapades. Les vaig posar dins uns tassonets de plàstic amb llepolies dels tons de la festa.

Et voilà! Taula muntada! Més tard afegirem el gelat, dues coques aptes per celíacs, ensaïmades… Res, que no som diabètics perquè… no sé per què.

La festa va acabar molt bé. Mon pare es va reunir amb amics que feia anys que no veia i amb la família, que encara que la vegi de manera habitual, mai està de més veure-la en ocasions tan alegres, que d’ocasions tristes ja n’hi ha abastament.

Molts d’anys papà!!!

PD: sense els amics i la família no hagués estat possible fer tot això. MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!
PD2: disculpau la qualitat de les fotos, però estan fetes aviat i sense mirar-m’hi massa, passant pena de que tornés a ploure. Al final, el temps va respectar la festa i no va tornar a fer cap gota (bé, val, alguna que s’havia perdut, però ja està).

4 d’octubre de 2015
CUPCAKES DE LEMON CURD I MERENGA

Aquest pròxim dissabte dia 3 tenim festa grossa a casa. No us puc contar massa cosa perquè si no part de la sorpresa desapareixerà. Però esper poder-vos contar més coses en la propera entrada.

El cas és que m’encarregaré de la taula dolça en exclusiva i ho tenc tot controlat… excepte els cupcakes. I per això, aquesta setmana he decidit preparar-los per comprovar tots els ingredients que hauré de mester i les quantitats. I crec que l’he encertada!

Com pot ser d’una altra manera? El lemon curd és deliciós, i de la merenga ja ni en xerram. Un vici! D’acord, no a tothom li agrada la merenga, però està tot pensat, a la taula del proper dissabte també hi haurà nata i buttercream. Tothom podrà triar el que més li agradi. Anam amb la recepta d’aquests cupcakes?

Ingredients:

Per la coca

– 180 gr d’oli d’oliva suau

– 200 gr de sucre

– 4 ous de talla M

– 200 gr de farina

– 2 culleretes de llevat en pols

– la pell rallada d’una llimona

– el suc de mitja llimona

Pel farcit:

– Lemon curd

Per la merenga:

– 220 gr de sucre

– 4 blancs d’ou

Pas a pas:

Per la coca:

Mesclau tots els ingredients en l’ordre en que estan escrits a la recepta. Com de costum, afegiu els ous un a un. En estar tot ben integrat, posau la pasta dins de les càpsules de cupcake (que ja haureu posat dins el motlle). No ompliu molt més de la meitat de la càpsula o us vessarà. Forn a 180º-190º durant uns 20-25 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti eixut. Treieu-los del forn i del motlle de cupcakes. Deixau-los refredar bé.

Pel farcit:

Tallau els cupcakes com ja us vaig mostrar en aquesta entrada i farciu-los amb una cullereta (generosa, siau generosos…) de lemon curd. Tornau a tapar.

Per la merenga:

Posau els blancs d’ou i el sucre a bany Maria fins que en tocal l’ou amb els dits no es noti gens el granulat del sucre. Posau-ho dins un bol i pujau la merenga amb unes varetes. Si teniu un robot de cuina us serà molt més còmode. La merenga estarà perfecte quan en aixecar les varetes formi un “pic” com el que teniu en aquesta foto de més a baix. Posau la merenga dins la màniga pastissera amb una boquilla rodona i repartiu-la per sobre dels cupcakes.

Perdonau, però és que el lemon curd m’encanta, i ja si és mesclat amb merenga… Us deix, vaig a acabar-me el meu cupcake!

Bon profit!!!

27 de setembre de 2015