Sou dels que viatjau molt? O no heu sortit mai com qui diu del vostre barri? Quan idealitzes un lloc afegeixes detalls pel teu compte que igual no s’avenen massa amb el lloc, però que per tu tenen un sentit.
Aquesta idealització també té a veure amb els prejudicis. Pensant en França, per exemple, el primer que em ve al cap és la Torre Eiffel o els macarons. La meva imaginació vola cap el (macro)Palau de Versailles i allà a dins va cap a les habitacions de Maria Antonieta. Veig els carrers de París, la gent, la diversitat de gent, els turistes, la massificació dels llocs… Però tot això és perquè he estat a París. Conec una mínima part del lloc, i això fa que ja no sigui tan idealitzat, que no vol dir que no sigui ideal, que ho és.
En canvi, pensant en altres llocs on no he estat i als que aniria de cap, com que no els conec, invent detalls trets de pel·lícules, cartells, revistes… o de la meva pròpia imaginació. Quan pens en Itàlia dins el meu cap roden homes un tant xulets (i bastant masclistes), no sé perquè els imagin amb gomina i, això sí, ben vestits. Les dones s’assemblen totes a na Sophia Loren (ja us dic, prejudicis basats en pel·lícules), vestides amb uns vestits divins dels anys 60, ben cenyits a la cintura i amb molt de vol a la falda. Els vestits són blancs amb lunars negres.
I el paisatge italià? Idò depèn del lloc que m’imagini, si és urbà o no. Imagin el centre de Roma, per exemple, a rebentar de turistes, amb capitells i art en qualsevol cantó de qualsevol carrer. També, per què no dir-ho, tot una mica deixat. Però si el lloc imaginat és més d’estil rural, imagin més llocs amb vinyes, molt a l’estil de Sota el sol de la Toscana. No us passa? I per tot, tant en zona urbana com rural, plè de vespes i cotxes descapotables. Crec que part de tot el que imagin en pensar el Itàlia està reflectit en aquests cupcakes que esper que gaudiu! Anem cap a terra de Césars!
Ingredients:
Pels cupcakes
- 4 ous M
- 200 g de farina amb llevat incorporat
- 200 g de sucre
- 160 g d’oli de girasol
- 1 “xupito” d’Amaretto
Per l’almívar
- 45 g d’Amaretto
- 45 g de cafè fort (infusió de cafè, no sec)
- 90 g de sucre
Per la crema
- 100 g de sucre en pols
- 250 g de mascarpone
- 200 g de crème fraîche
Per la decoració
- Cacau sense sucre en pols
Pas a pas:
1- Començam preparant els cupcakes mesclant el sucre amb l’oli i després anam afegint els ous un a un fins que tot estigui ben integrat.
2- Passam a afegir la farina i quan estigui ben integrada afegim el “xupito” d’Amaretto.
3- Omplim les càpsules dels cupcakes fins no més de 3/4 parts i posam al forn a 175º, uns 20 minuts.
4- Mentre els cupcakes estan al forn podem començar a preparar l’almívar. Posarem els tres ingredients al foc i els durem fins al 118º, en arribar a aquesta temperatura ho treurem del foc i deixam refredar un poc per no cremar-nos.
5- Una vegada els cupcakes estiguin cuits, i en calent, els pinzellam amb l’almívar. També, si volem, omplim una xeringa amb aquest almívar i l’aplicam a l’interior de cada cupcake.
6- Mentre els cupcakes es refreden preparam la cobertura mesclant amb les varetes elèctriques el formatge, la crème fraîche i el sucre en pols. Quan estigui un poc pujada la posam en una màniga pastissera i decoram amb ells els cupcakes.
7- I ja per acabar, espolsam el cacau en pols per sobre amb l’ajuda d’un colador.
Si Juli César va dir que veni, vidi, vinci… Podeu estar segurs que fareu el mateix amb aquests caupcakes: arribareu, els veuran i… els haureu vençut i captivat!
Ens veim aviat. Besades!
