De Colors i Sucre

Etiqueta: ceba

  • CARAMELS DE BOTIFARRÓ

    CARAMELS DE BOTIFARRÓ

    Fa molt, en els principis del blog, vaig escriure una entrada de piruletes salades. Aquesta vegada però no són en forma de piruletes, si no de caramels aquestes tapes salades.

    Ja us avanç que de règim no són, què hi farem?! Això sí, són bons i vistosos. Quedareu molt bé en qualsevol reunió o sopar de tapetes. N’he fet dues versions, i crec que d’aquí en sortiran unes quantes més, que inventareu vosaltres. Els que teniu aquí uns estan farcits de compota de poma i els altres de ceba caramelitzada.

    Ingredients:

    • 1 paquet de pasta filo
    • 4 o 5 botifarrons (coents o no, a gust del consumidor)
    • Mantega
    • 2 cullerades de mel
    • 2 cebes vermelles
    • 1 poma golden
    • 2 cullerades de sucre

    Pas a pas:

    1- El primer que farem serà preparar la compota i la ceba caramelitzada. Per això tallam la poma a daus i la posam en un recipient al foc amb 20 g de mantega i dues cullerades de sucre. Ho tendrem al foc fins que poguem aixafar la poma fàcilment amb una forqueta. La retiram del foc, la posam en un bol l’acabam d’aixafar deixant algun trosset més gros i ho deixam refredar.

    2- Per la ceba caramelitzada tallam la ceba en juliana i la posam en una pella amb 40 g de mantega i dues cullerades de mel. Anam en compte de que no s’enganxi i quan la ceba estigui rossa la podem treure del foc, passar-la a un bol i deixar-la refredar.

    3- Posam uns 100 g de mantega a fondre, ho podem fer perfectament en el microones.

    4- Treiem els fulls de pasta filo de l’envàs i les deixam entre dos draps nets i humits. Per acabar pelam i tallam a rodanxes els botifarrons.

    5- Amb tot preparat ja podem preparar els caramels. Agafam un full de pasta filo l’untam amb un pinzell per una cara amb la mantega fusa i el tallam en 4 parts. En el centre de cada tros de full posam una rodanxa de botifarró. Sobre dos d’ells posam una culleredeta de compota de poma i en els altres dos la posam de ceba caramelitzada.

    6- Un cop tenguem això preparat embolicam la pasta deixant el farcit en el centre i després donam forma als costats perquè semblin caramels. Aneu en compte en aquest pas perquè la pasta filo és elàstica, però també molt fràgil i es romp fàcilment. Pinzellam per sobre amb un poc més de la mantega fusa i posam a sobre d’un paper encerat en una palangana de forn.

    7- Posam la palangana en el forn prèviament encalentit a 210º i hi deixam els caramels uns 12-15 minuts.

    Servim calents.

    Provau-los de fer, tastau-los i feis-me saber si us han agradat o no. Ens veim aviat!

    Una besada!

  • QUÈTXUP CASOLÀ

    QUÈTXUP CASOLÀ

    A vegades em costa una mica escriure les entrades del blog. No em surten les paraules, i no perquè en tengui poques per dir. Però es fa difícil poder expressar en paraules el que passa pel meu cap.

    No sé si us passa però a vegades les idees i pensaments s’acumulen dins el cap i no saps cap a on anar. Es fa difícil distingir el que és urgent del que no ho és. O per exemple no saps si seguir amb el que saps que tens segur o renunciar a tot i començar de nou. Què és més adient per a mi? Ningú ho sap més que nosaltres. A vegades faig aquest exercici de reflexió amb els meus alumnes més grans: com et voldries veure d’aquí a 5 anys? No com et veus, si no com voldries. Al principi se’ls fa una mica complicat, però passats uns minuts començ a veure que un somriure es dibuixa a la seva cara i comprenc que comencen a somniar.

    És un moment preciós. Veure com les seves il·lusions comencen a agafar forma dins el seu capet és fantàstic. Però no hi ha recompensa sense sacrifici. Després de reflexionar i compartir durant una estona el que han anat cavil·lant ve el torn de començar a pensar quin és el camí que han de prendre per poder arribar a aconseguir aquell somni. Sovint arriben a la conclusió que per arribar allà on volen han de fer algun sacrifici: del seu temps, de les seves relacions personals o d’esforç.

    Així com anam tornant grans, aquests sacrificis muden en altres de més seriosos i a vegades ens fan molta més por. Encara que sempre hàgim estat persones valentes! La seguretat aconseguida és més mala de canviar per una aventura que no saps si serà transitòria… Però què hi pots perdre? La vida només són tres dies… i ja n’hem gastat dos.

    Que sí, que avui, a més de rollo també hi ha recepta, no us preocupeu! 😉

    (recepta de Marc Grossman)

    Ingredients:

    • 300 ml d’aigua
    • 15 g de ceba trossejada
    • 15 g d’àpit trossejat
    • 1 cullerada de cafè d’oli
    • 150 g de concentrat de tomàtiga
    • 70 g de sucre en pols
    • 50 ml de vinagre blanc
    • 1 cullerada sopera de Maizena
    • 2 pessics de sal
    • 1/2 pessic de nou moscada ratllada

    Pas a pas:

    1- En una pella posau la cullereta d’oli, l’àpit i la ceba i sofregiu una miqueta, uns 3 minutets. Quan vegem que comença a estar afegim l’aigua i ho deixam fins que bulli.  Baixam el foc i deixam bullir durant 10 minuts.

    2- Un cop bullit colam el brou. Necessitarem 330 ml del brou, si veim que en falta afegim aigua fins arribar a aquest volum. Reservam.

    3- Posam el brou reservat, el concentrat de tomàtiga, el sucre, la sal i la mou moscada en una olleta. Ho encalentim fins que bulli, baixam el foc i ho deixam així durant 5 minuts. Ho anam remenant regularment.

    4- En un bol a part mesclam el vinagre i la Maizena i l’afegim a l’olleta de la tomàtiga. Ho deixam bullir uns 5 minuts més.

    El podem servir quan estigui ben fred. Per conservar-lo el podem posar dins un potet i guardar-lo a la gelera.

    No sé per on aniran els meus pensaments ni les meves accions. Pot ser hi hagi alguna situació que em faci reacciónar cap a una part o cap a una altra. Qui ho sap? Pot ser allò que fa més por és el que realment ens convé, no?

     

    Fins una altra!

    Besades!

  • GASPATXO DE CIRERES

    GASPATXO DE CIRERES

    No sé vosaltres, però a l’estiu m’és impossible menjar plats molt calents, com sopes, aguiats o històries d’aquestes. Impossible. La sort és que la gastronomia és molt àmplia i sàvia! A l’hivern hi ha els ingredients òptims per la cuina d’hivern, i a l’estiu, els ideals per l’estiu.DSC_0863

    I els gran cuiners com Ferran Adrià o Arzak, han fet que una recepta tan bàsica, amb ingredients de temporada sigui un plaer pel paladar. No som molt de mescles estranyes però aquesta me va encantar!DSC_0852

    No sé quants anys deu fer que n’Arguiñano està a la tele, però són molts, i de tant en quant, si som per casa, mir a veure què fa. Si el nom del plat em fa gràcia segueix mirant el programa, si no pas a una altra cosa. Quan vaig sentir el nom d’aquest plat… No m’hi vaig poder resistir, i és que ha fet tanta calor aquests dies que un plat fresquet com aquest s’agraeix moltíssim! DSC_0849

    Ingredients:

    • 1 kg de tomàtigues
    • 300 g de cireres
    • 1 poma
    • 1 ceba tendra petita
    • Oli, vinagre de poma (n’Arguiñano el posava de Xerès) i sal
    • Pa (opcional)

    Pas a pas:

    1- Pelau la poma i les tomàtigues. Treieu el pinyol de les cireres i treieu la primera capa de la ceba.

    2- Posau-ho tot en una picadora i triturau-ho fins que estigui ben fi. Afegiu el pa si voleu i triturau-lo amb la resta d’ingredients.

    3- Afegiu vinagre, oli i sal al vostre gust. A mi m’agrada que es noti el gust del vinagre.

    4- Serviu ben fresquet!!!

    DSC_0844

    Esper que el gaudiu tant com jo! Us en sortiran unes 4 o 5 racions, depèn de com sigueu de menjadors.

    Besades!!!

    PD: Ja l’he provat de fer unes quantes vegades, i la recepta que us he posat és la que va fer el cuiner al programa, però a mi me va agradar més quan vaig posar uns 200 g manco de tomàtiga, es notava millor el gust de les cireres.

    PD2: També l’he provat amb les tomàtiques sense pelar i trob que queda amb una textura molt més agradable pel meu paladar, però això va a gustos. Experimentau, ja em direu com us ha agradat més!

     

  • PIRULETES SALADES

    PIRULETES SALADES

    Els que seguiu aquest blog notareu algun canvi i els que no… benvinguts a DE COLORS I SUCRE!

     

    Sin título-1

     

    A mitjans d’agost vaig rebre un missatge per facebook. Era en Miquel Ferrer, i me va explicar que la revista Cent per Cent volia treure la seva versió digital. Com a membre de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor em demanava si ens feia ganes col·laborar amb la revista. I és clar que ens va fer ganes! I després em va demanar a mi si me feia ganes ser el SUPLEMENT de la revista. Sincerament, això de suplement em recordava a tota la parafernàlia que duen els diaris els diumenges i em va fer molta gràcia. També vaig dir que sí. Però vaig dir que sí per unes quantes raons: m’agrada la revista Cent per Cent, des de fa anys és un referent de la premsa local en català; podia seguir amb el meu blog, tal com jo el volia (ara una mica millorat, no hi ha com tenir dissenyadors a l’abast); i sobretot, em donaven total llibertat per fer i desfer amb ell, publicar el que volgués i quan volgués, cosa que he fet des que el vaig començar ara fa poc més d’un any.

     

    Sin título-2

     

    La cosa és que des d’aquest dijous ja form part de la família del Cent per Cent i esper que els que em conegueu a partir d’ara us agradi el que faig. Ja us avís que no som cuinera ni pastissera, i que l’únic que faig en el blog és escriure les meves experiències dins la cuina, algunes millors i d’altres no tan bones. De tot se n’aprèn!

     

    DSC_0011

     

    Aquesta setmana no tenc molt de temps per fer una recepta molt complicada, i com que varen sobrar coses de la festa de mon pare (mirau l’entrada anterior), he decidit aprofitar-los. Us vénen de gust unes piruletes salades?

     

    Ingredients:

    • 2 paquets de pasta de fulls (millor que no siguin de pastisseria perquè s’estufen massa)
    • sobrassada / mel / sucre
    • botifarró /ceba caramel·itzada*
    • formatge semicurat /confitura de figa (o de tomàtigues cherry, o d’albercoc…)
    • 1 ou
    • pals de gelat (opcional, podeu fer el mateix sense els pals, versió pastisset)

    Anem pas a pas:

    1- Primer prepararem la ceba caramel·litzada amb 340 gr de ceba tallada en juliana, 50 gr de mantega, 30 gr de caramel líquid, 1/2 cullereta de sal i un polsim de pebre bo. Posam la mantega i la ceba en una pella i anam sofregint la ceba fins que estigui fluixeta. En aquest moment afegim el caramel, la sal i el pebre bo. Ho hem de coure fins que hagi caramel·litzat. Queda de color daurat, a les fotos en teniu mostra.

    2- Estenem la pasta de fulls sobre la superfície de treball i tallam amb un talla-pastes les formes que més ens agradin. Millor que siguin simples perquè dins el forn s’estufaran i perdran bastant.

    3- Posam una de les formes de base sobre la placa folrada de paper de forn o planxes de silicona. Posam en el centre el pal de gelat, i a sobre hi posam les combinacions anteriors:

    • Sobrassada, mel i sucre (les rodones)
    • Botifarró amb ceba caramel·litzada (les quadrades)
    • Formatge semi curat amb confitura de figa (amb forma de cor)

    4- Tapam cada piruleta amb la mateixa forma amb uns tallets per a que surti la humitat, pressionam els costats amb una forqueta per a què  no ens surti el farcit i pintam amb l’ou batut.

    Posam el forn a uns 170º-180º uns 12 minuts (cada forn és un món, vigilau-lo). En estar la pasta de fulls un poc dauradeta ja podeu treure les piruletes del forn. I a menjar!

    DSC_0017

    Esper que aquesta primera recepta en el nou blog us vengui de gust! Salut!

    PD: Totes les entrades anteriors a aquesta no haguessin estat possibles sense el recolzament moral de la família i amics, que han hagut de “patir” haver de fer de tastadors de tot el que vaig fent a la cuina. I sobretot, d’en Jordi J. Parera, que m’ha ajudat moltíssim a l’hora de manejar l’anterior programa del blog (potser això de la pastisseria me vagi un poc bé, però la informàtica… això ja és una altre història) i d’en Joan Estelrich, que ha tengut la paciència de corregir les faltes que vaig fent en les entrades. Moltes gràcies!!! A partir d’ara serà en Miquel Ferrer qui haurà d’aguantar la meva poca traça amb la informàtica 😉

    PD2: Us sobrarà ceba caramel·litzada, però com a acompanyament de carns torrades és boníssima! No la tudeu!

    DSC_0013

  • GUACAMOLE (EL DE CA NOSTRA) I “NACHOS” CASOLANS. PICADES D’ESTIU (V)

    GUACAMOLE (EL DE CA NOSTRA) I “NACHOS” CASOLANS. PICADES D’ESTIU (V)

    Ja no queda res per començar una altra vegada la rutina d’aixercar-se prestet, anar a la feina, que el sol comenci a deixar-nos cada vegada més aviat,… Però també de trobar nous reptes i objectius! No tot de tornada de les vacances ha de ser per arrencar a córrer!

    Sin título-1

    Però al que anàvem. Encara entram dins el temps de vacances i vaig prometre cins picades d’estiu, i aquí teniu el que vaig prometre. És veritat, el guacamole no té molt de misteri. Tothom el sap fer! Però una picada que es pugui dir picada, no ho és sense un bol de guacamole, o no? I quan parlam de guacamole ho associam directament als “nachos”.

    Sin título-3

    De guacamole n’havia fet altres vegades. De “nachos” no. Però si es té en compte el fer-los molt fins, surten molt bé i no són gens complicats, encara que duen una mica de feina, això sí.

    Anam amb les receptes?

    Pels “nachos”

    Ingredients:

    •  200 gr de polenta
    • aigua
    • 1 i 1/2 cullereta de sal
    • 1 cullereta de sucre
    • 2 i 1/2 cullerades d’oli
    • paprika i caiena
    • més oli, sal i caiena per pintar

    Preparats?

    1- En un bol mesclau la polenta, l’oli, la sal, el sucre, la paprika i la caiena. Anau afegint aigua fins a aconseguir una pasta que en agafar-la amb la ma es faci una bolla. Més o manco ve a ser un tassó i mig d’aigua.

    2- Anau agafant pasta del bol i posau-la sobre una superfície protegida amb paper de forn, o millor si teniu una planxa de silicona, perquè no se us mourà gens. Posau un paper de forn per sobre i amb una aprimadora aplanau la pasta fins que quedi ben prima. Quan dic ben prima vull dir que es transparenti el que hi ha baix!

    3- Tallau la pasta en quadrats i després cada quadrat per la meitat per fer triangles. Col·locau-los amb molt de compte a sobre d’un paper de forn que haureu posat sobre la placa del forn amb l’ajuda d’una espàtula.

    4- En un bol petit a part, mesclau oli, sal i caiena al vostre gust i pintau els triangles.

    5- Posau la placa dins el forn que haureu encalentit a 200º. Deixau-hi els triangles fins que es tornin daurats, més o manco uns 15 o 20 minuts. Vigilau perquè cada forn és un món i en un moment sembla que no estan fets i a l’altre ja s’han cremat!

    Sin título-5

    Anem amb el guacamole

    Ingredients:

    • 3 alvocats petits (o dos de mitjancers)
    • 2 tomàtigues petites
    • 1/2 ceba petita
    • caiena
    • sal
    • 1 cullereta de coriandre ben picat
    • el suc d’una llimona

    Mans a la feina:

    1- Pelau les tomàtiques i la ceba, picau-los ben petits i reservau. Feu-ho també amb el coriandre, picat ben petitet.

    2- Pelau els alvocats i triturau-los amb una forqueta fins a formar una pasta. No passa res si queden grumolls, fins i tot és millor així. Regau el suc de la llimona per sobre dels alvocats triturats, si no us tornaran negres.

    3- Mesclau a la pasta d’alvocat les tomàtiques, la ceba i el coriandre. Amaniu al gust amb la sal i la caiena. Anau en compte si no uns agrada el picant!

    Sin título-4

    Ja teniu la picada feta! Esper que hàgiu passat un bon estiu i hàgiu fet alguna de les picades que us he anat posant. Ja hi ha hagut gent que ha compartit amb mi les fotos d’alguna de les receptes en privat pel facebook de DE COLORS I SUCRE i estic molt contenta!!! Per favor, si ho voleu fer no ho dubteu gens! Estaré encantada de veure-les i així ens coneixerem un poc més!!!

    Sin título-2

    Fins la pròxima!

    PD: Convé fer els “nachos” el dia abans, ja que duen una mica de feina. Aguanten molt bé d’un dia per l’altre. Més enllà ja no ho sé perquè no han durat més que uns minuts!

    PD2: El guacamole convé fer-lo just abans de menjar-lo ja que té tendència a canviar de color ben aviat.

    PD3: La polenta l’he trobada a Hiper Manacor, però jo diria que a la part de les farines en trobareu per molts de llocs.

    PD4: Per ser una mica més autèntics, en comptes de posar suc de llimona podeu posar suc de llima.

    PD5: Tant celíacs, com diabètics, com intolerants a la lactosa o a l’ou en podeu menjar!!!!!!

  • BIALYS (NEW YORK, NEW YOOORK…)

    BIALYS (NEW YORK, NEW YOOORK…)

    Si, avui ens posam una mica “americans”. En concret, de la costa est d’Estats Units. New York!!!

    Fa unes setmanes, cercant llibres de cuina per internet en vaig trobar un que me va cridar l’atenció: Nueva York. Las recetas de culto de Marc Grossman. Tracta sobre cuina típica americana. La que veim a les pelis, i a mi, totes aquestes coses m’encanten… No hi puc fer més. Vaig cercar unes quantes crítiques i quan vaig veure que tothom en xerrava bé, me vaig decidir del tot.
    El vaig comprar a Barcelona per les vacances de Pasqua i estic enganxada a les seves fotos. M’encanta! Hi ha receptes de les típiques (i que pens posar en pràctica algun dia): cheeseburger, donuts, bagels… Però també n’hi ha d’altres que no coneixia de res. Entre elles aquests bialys. Els bialys venen a ser cosins dels bagels, però no s’han de bullir abans de coure, no tenen forat i en el seu centre duen un farcit ben original.
    A més, el llibre posa el farcit típic d’aquest panets, pel que n’he fet una adaptació i… vaja, que he dinat d’un d’ells i n’hagués menjat dos o tres! Molt bons! L’aspecte pot ser no és del tot el que hauria de ser, però ja aniré practicant amb la forma. Va, deix de posar-vos les dents llargues i vos pos la recepta.
    Ingredients pels bialys (en surten 6):
    – 400 gr de farina
    – 25 gr de llevat fresc
    – 1 cullerada de sal
    – 1 cullerada d’oli
    – 1/4 de l. d’aigua tèbia

    Per la guarnició:

    – 3 cullerades d’oli d’oliva
    – 150 gr de ceba
    – 1 cullereta de llavors de rosella
    – 1 cullereta de sal
    – prebe bo

    Comencem!

    1- Mesclau la farina, la sal i el llevat en un recipient. I per separat mesclau l’oli i ‘aigua.

    2- Afegiu el líquid als sòlids i mesclau durant uns 10 minuts. La pasta tornarà elàstica i enganxosa. Aquesta tasca la podeu fer a mà, però si teniu un robot de cuina vos estalviarà moooolta feina.

    3- Posau oli a les parets i a la base d’un recipient i posau-hi la pasta a dins, tapat amb plàstic. Ha de reposar fins que hagi doblat la mida.

    4- Quan hagi doblat la mida, feis sis bolletes i posau-les sobre un paper de forn. Se vos enganxarà a les mans, per tant vos recoman untar-vos les mans en oli. Deixau-les reposar una horeta, més o manco.

    5- Mentre, preparau la guarnició que anirà a sobre. Posau en una pella: 2 cullerades d’oli, la ceba tallada ben petita, les llavors de rosella i sofregiu-ho tot. Rectificau de sal i prebe bo si trobau que fa falta.

    6- Pitjau la part central de cada bolleta fent com un cràter, i posau un poc del sofregit de ceba que heu fet.

    Forn a 225º, uns 10-12 minuts o fins que els bialys estiguin una mica daurats. Estaran cuits quan en tocar-los sonin a buit.

    El farcit l’he fet una mica a la meva manera, ja que no he trobat tot el que deia al llibre, però vaja, jo ho he trobat boníssim!

    Farcit:

    1- Obriu els bialys i posau unes fulles d’enciam sobre la base.

    2- Feis una mescla de bonítol (un potet petit, i eixugau tot l’oli que pogueu), una bona cullerada de maonesa, dues cullerades i mitja de nata, i la ceba que vos hagi sobrat de guarnir els bialys. Posau aquesta mescla per sobre de l’enciam.

    3- Per acabar, tallau rodanxes de cogombres envinagrats i posau-les per sobre del bonítol. Tapau amb la tapadora del bialy… i no espereu! A menjar!!!

    Ja me contareu si vos ha agradat!

    Salut!

  • MUFFINS DE CEBA I FORMATGE

    MUFFINS DE CEBA I FORMATGE

    Ho vaig provar de fer una vegada, i no me va agradar. Això de la “pastisseria salada” era com un repte. Vaig provar de fer cupcakes de pera i formatge, però no van tenir el sabor esperat. Eren fats, m’esperava un sabor molt més intens. En vaig provar de fer uns altres, que ja no record de què eren, i tampoc me varen agradar massa.
    I finalment! Per les vacances de Pasqua vaig ser per Barcelona, i quan som per allà no puc evitar entrar a l’Fnac, Casa del Llibre i Happy Books. No sols una vegada, moltes! Hi quedaria a viure allà dins! Res, que entre els llibres que vaig comprar n’hi havia tres de cuina, i entre aquests tres el darrer de na Bea Roque. Ja vos en vaig xerrar del seu blog quan vaig fer el bundt cake de buttermilk. I aquest darrer llibre “Delicias para compartir” té una mica de tot: dolç, salat, mugcakes…

    D’entre totes les que hi ha en el llibre he començat per una salada… I sí!!! Aquesta vegada sí que han sortit! Amb un sabor molt potent. M’encanten! Això sí, si no vos agrada el formatge ni ho intenteu.

    He fet la recepta una mica a la meva manera, ja que en el llibre no especifica quin tipus de formatge utilitzar, per exemple, així que…
    Ingredients:
    – 50 gr de ceba vermella
    – 1 escalunya petita
    – 350 gr de farina
    – 150 gr de formatge (75 gr de brie i 75 gr de blau)
    – 3 culleretes de julivert picat (al llibre posa que ha de ser sec, però no en tenia, així que l’he posat fresc)
    – 4 culleretes de llevat en pols
    – 1 i 1/2 culleretes de sal
    – 1 cullereta d’orenga
    – 80 ml d’oli d’oliva suau
    – 2 ous
    – 250 ml de llet
    Pas a pas:
    1- Picau l’escalunya i la ceba. En una pella, posau part de l’oli (un poc més de la meitat) i fregiu la ceba fins que agafi color daurat, com la que venen per posar en amanides. Anau en compte de no cremar-la!
    2- En un recipient mesclau tots els ingredients secs: la farina, el formatge ben picat, el julivert, el llevat, la sal i l’orenga. Mesclau-ho bé tot.
    3- En un altre recipient mesclau els ingredients líquids: l’oli que queda, els ous i la llet. En tenir-ho tot mesclat afegiu la ceba i l’oli del fregir.
    4- En tenir tots els líquids integrats, mesclau-los amb els secs amb una espàtula de silicona. En aquest pas heu d’anar en compte: no remogueu la pasta més de 15-17 vegades, encara que quedin grumolls. No passa res si en queden, durant la cocció desapareixen. Si ho removeu massa vegades no surten bé, la pasta agafa massa aire.
    5- Repartiu la pasta en les càpsules de paper, però procurau no omplir-les més de 3/4 parts.
    Forn a 190º, uns 20-25 minuts.
    I ja els teniu! Un aperitiu fantàstic per vermut del diumenge!
    Bon profit!!!