Venga va! Amb aquesta recepta podreu completar perfectament a la torta Tenerina o simplement escampar-la sobre una torrada perquè és… una crema per llepar-se els dits!
Ingredients:
500g de mascarpone a temperatura ambient
4 vermells d’ou a temperatura ambient
125g de sucre
50g d’aigua
Passa a passa:
1- Posam el sucre i l’aigua al foc i ho encalentim fins els 121º. Poc abans d’arribar-hi (115º-116º), començam a batre els vermells d’ou per blanquejar-los. Si no teniu termòmetre de cuina, aquest serà el punt en què l’almívar forma petites bombolletes blanques a la superfície.
2- Quan l’almívar estigui llest l’anam abocant a poc a poc sobre els vermells d’ou sense deixar de batre i ho continuam fent fins que hagi refredat de tot.
3- Posam el mascarpone en un bol i el removem amb una espàtula per estovar-lo i a poc a poc hi anam afegint la mescla dels ous fins a obtenir una crema homogènia.
La crema tendrà una textura molt tova, com de iogurt. Si la voleu deixar una estona a la gelera tendrà una mica més de cos. I una cosa… no la tasteu abans de posar-la dins el plat amb la torta Tenerina, perquè no crec que n’arribi gens!
PD: no recomanen congelar-la perquè perd la consistència però la podeu guardar dins la gelera 3 o 4 dies coberta amb film transparent.
Heu començat bé el 2018? Esper que sí! Enguany no m’he fet cap propòsit de cara al 2018, més que res perquè sé que molt probablement no el compliré, per tant no he perdut el temps en això.
Ho he fet molts d’anys: “enguany em proposaré fer… (o anar, o començar…)”. Però aquests propòsits normalment han durat poc. Així doncs, enguany he pensat que aprofitaria el temps en altres coses més productives que no en pensar què, que molt probablement no duré a terme, puc fer de cara a aquest nou any que comença.
Això no vol dir que no pensi en el futur, per exemple, d’aquest blog. És clar que sí! Però si fins ara la meva idea era publicar una entrada cada setmana, pot ser d’ara endavant relaxaré una mica les publicacions.
Vaig començar aquest blog com a eina per canalitzar d’alguna manera la meva creativitat, passar-m’ho bé amb ell i que compartir el que vaig aprenent amb altra gent, vosaltres. I tot això queda desvirtuat si ho converteixo en una obligació. Per tant a partir d’ara hi haurà alguna publicació cada mes, però no necessàriament cada setmana.
Que us sembla idò començar l’any amb una recepta senzilleta però amb la que quedareu com uns reis?
Ingredients:
50 ml de vi negre
1 fulla de gelatina de peix
1 rulo de formatge de cabra (jo he utilitzat el de President, més o manco uns 200g)
Crocanti d’ametlla
Una mica d’oli per untar-vos els dits
Pas a pas:
1- Preparam el farciment de vi dels bombons posant la fulla de gelatina en aigua freda per a què s’hidrati. Un cop estigui hidratada la posam junt amb el vi dins un recipient al foc i encalentim fins que bulli durant 1 minut o dos. Retiram del foc i posam el líquid en un recipient de plàstic, el tapam i el deixam refredar completament. Un cop gelificat podrem tallar a cubs fàcilment.
2- Treiem la part blanca del formatge, la posam en un bol i l’aixafam amb una forqueta.
3- Preparam un bol amb el crocanti d’ametlla.
4- Per fer-los, i que tenguessin forma esfèrica i que fossin de la mateixa mida he utilitzat un motlle per bombons de 2,5 cm de diàmetre. Si no en teniu podeu fer-los a mà. Per això, ens untam les mans amb una mica d’oli, per a que no se’ns enganxi el formatge, i formam una mitja esfera. Hi feim un clotet al mig i hi posam una petita quantitat de gelatina de vi i tapam amb una altra mitja esfera de formatge. Si ho heu de fer amb motlle pensau a untar-lo amb una miqueta d’oli també!
5- Passam el bombó per el bol amb el crocanti i ho deixam reposar en una safata. Amb les quantitats que us don en aquesta recepta varen sortir 18 bombons de més o manco 2,5 cm de diàmetre. És una mesura ideal.
A ca nostra els hem tastat fets del mateix dia i el dia següent. Si esperau un dia a menjar-los hauran suat una mica i els sabors estaran més integrats. Fets dels mateix dia són molt bons també!
Ja em contareu què us han semblat! Preparau-vos bé per aquest nou any que comença ara i afrontau-lo amb ganes, ens veim ben aviat!
Sou dels que viatjau molt? O no heu sortit mai com qui diu del vostre barri? Quan idealitzes un lloc afegeixes detalls pel teu compte que igual no s’avenen massa amb el lloc, però que per tu tenen un sentit.
Aquesta idealització també té a veure amb els prejudicis. Pensant en França, per exemple, el primer que em ve al cap és la Torre Eiffel o els macarons. La meva imaginació vola cap el (macro)Palau de Versailles i allà a dins va cap a les habitacions de Maria Antonieta. Veig els carrers de París, la gent, la diversitat de gent, els turistes, la massificació dels llocs… Però tot això és perquè he estat a París. Conec una mínima part del lloc, i això fa que ja no sigui tan idealitzat, que no vol dir que no sigui ideal, que ho és.
En canvi, pensant en altres llocs on no he estat i als que aniria de cap, com que no els conec, invent detalls trets de pel·lícules, cartells, revistes… o de la meva pròpia imaginació. Quan pens en Itàlia dins el meu cap roden homes un tant xulets (i bastant masclistes), no sé perquè els imagin amb gomina i, això sí, ben vestits. Les dones s’assemblen totes a na Sophia Loren (ja us dic, prejudicis basats en pel·lícules), vestides amb uns vestits divins dels anys 60, ben cenyits a la cintura i amb molt de vol a la falda. Els vestits són blancs amb lunars negres.
I el paisatge italià? Idò depèn del lloc que m’imagini, si és urbà o no. Imagin el centre de Roma, per exemple, a rebentar de turistes, amb capitells i art en qualsevol cantó de qualsevol carrer. També, per què no dir-ho, tot una mica deixat. Però si el lloc imaginat és més d’estil rural, imagin més llocs amb vinyes, molt a l’estil de Sota el sol de la Toscana. No us passa? I per tot, tant en zona urbana com rural, plè de vespes i cotxes descapotables. Crec que part de tot el que imagin en pensar el Itàlia està reflectit en aquests cupcakes que esper que gaudiu! Anem cap a terra de Césars!
Ingredients:
Pels cupcakes
4 ous M
200 g de farina amb llevat incorporat
200 g de sucre
160 g d’oli de girasol
1 “xupito” d’Amaretto
Per l’almívar
45 g d’Amaretto
45 g de cafè fort (infusió de cafè, no sec)
90 g de sucre
Per la crema
100 g de sucre en pols
250 g de mascarpone
200 g de crème fraîche
Per la decoració
Cacau sense sucre en pols
Pas a pas:
1- Començam preparant els cupcakes mesclant el sucre amb l’oli i després anam afegint els ous un a un fins que tot estigui ben integrat.
2- Passam a afegir la farina i quan estigui ben integrada afegim el “xupito” d’Amaretto.
3- Omplim les càpsules dels cupcakes fins no més de 3/4 parts i posam al forn a 175º, uns 20 minuts.
4- Mentre els cupcakes estan al forn podem començar a preparar l’almívar. Posarem els tres ingredients al foc i els durem fins al 118º, en arribar a aquesta temperatura ho treurem del foc i deixam refredar un poc per no cremar-nos.
5- Una vegada els cupcakes estiguin cuits, i en calent, els pinzellam amb l’almívar. També, si volem, omplim una xeringa amb aquest almívar i l’aplicam a l’interior de cada cupcake.
6- Mentre els cupcakes es refreden preparam la cobertura mesclant amb les varetes elèctriques el formatge, la crème fraîche i el sucre en pols. Quan estigui un poc pujada la posam en una màniga pastissera i decoram amb ells els cupcakes.
7- I ja per acabar, espolsam el cacau en pols per sobre amb l’ajuda d’un colador.
Si Juli César va dir que veni, vidi, vinci… Podeu estar segurs que fareu el mateix amb aquests caupcakes: arribareu, els veuran i… els haureu vençut i captivat!
És curiós, tothom fa aquest tipus de coca però no havia tengut mai les ganes de fer-la fins ara. És que era dir “pastís de pastanaga” i… que no, que no en tenia ganes. L’havia tastada i tampoc m’emocionava. No sé, prejudicis supòs.
Però va! Un dia et trobes dins la cuina amb tots els ingredients, una recepta de la que creus que et pots fiar, i les ganes de fer-la. Quan s’ajunta tot no pots perdre el tren.
Vaig mirar molts de blocs, llibres, i finalment vaig decidir provar la recepta de Maria Lunarillos. Està pensada per fer-la en motlles de 20 cm de diàmetre però jo la vaig fer en uns de 18 cm, de manera que va quedar amb una mica més d’altura. Però l’excusa va ser sobretot tornar a provar les boquilles ruses, aquesta vegada amb una crema de formatge.
I us puc dir que no és molt més complicada de fer anar amb aquesta crema que amb una buttercream, però sí que es nota que la crema no és tan fluida. Les boquilles russes són unes boquilles amb uns forats especials que fan que el dibuix que surt d’elles és el de diferents flors en 3 dimensions. Amb una buttercream de colors queda genial, però crec que en aquesta ocasió la crema de formatge no va quedar tan malament. És una manera ràpida de decorar els pastissos. I a més el color blanc que va quedar era espectacular.
Recepta de Maria Lunarillos, excepte les proporcions de la crema de formatge.
Ingredients:
Per la coca
350 g de pastanaga ratllada
250 g de farina integral
4 ous
150 g de sucre morè
120 g de sucre blanc
250 ml d’oli d’oliva (jo vaig utilitzar oli de girasol)
1 de cullereta de canyella
1/2 de cullereta de sal
1/4 de cullereta de nou moscada
2 i 1/2 culleretes de llevat
Per la cobertura i el farcit
1000 g de formatge crema (a la recepta de Maria Lunarillos utilitzen formatge tipus Philadelphia, jo vaig utilitzar mascarpone)
120 g de sucre en pols
Pas a pas:
1- Ratllam les pastanagues pelades fins a tenir el pes que necessitam i reservam.
2- En un bol posam la farina integral, el llevat, la sal i les espècies. Mesclam i reservam.
3- En un bol amb batedora de varetes posam els ous amb el sucre morè i el sucre blanc. Batem un poc fins que sigui una mescla homogènia i afegim la farina.
4- Quan la pasta torni a ser homogènia afegim la pastanaga ratllada i després l’oli molt a poc a poc, com quan feim maionesa, en un fil. Tot això sense deixar de batre.
5- Jo vaig posar la pasta en dos motlles de 18 cm, podeu fer-ho en uns de més amples, el resultat serà el mateix. Posau el forn a 180º durant 45 minuts aproximadament, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.
6- Un cop estiguin fetes les coques, les podem treure del motlle i deixar refredar. És millor deixar-les reposar per a què agafin cos. Si pot ser tota una nit molt millor, és una coca fràgil i es pot rompre fàcilment.
7- Preparam la crema de formatge posant el formatge a temperatura ambient amb el sucre en pols i batem fins que estigui tot ben integrat.
8- Pel muntatge tallam les dues coques per la meitat per a què ens quedin 4 pisos. Posam una de les coques de base i un poc de la crema de formatge, una coca i formatge, així fins a la darrera coca. Posam més crema per sobre i un poc pels costats, a l’estil de les seminaked cakes. Posam la resta de crema en una màniga pastissera amb una boquilla russa i feim la decoració de la part superior.
I no badeu! Que s’acaba!
La setmana que ve… una recepta internacional. Què us sembla? Els que l’heu tastada sabeu que és bona… i fins aquí puc llegir com deien per la tele.
Tanta sort que hi ha gent a qui li agrada tot aquest món dels ordinadors i els entén, perquè si fos per jo… Estaria ben perduda. He tengut problemes amb les actualitzacions del blog des de fa setmanes, però aquesta, justament encara ha anat pitjor. No podia pujar fotos de res. I clar, les receptes estan bé, però les imatges també, no?
Després d’una setmana de no publicar res, com us deia, vos duc aquesta recepta que ens va ensenyar n’Alma Obregón en un taller que va venir a fer a Palma. La veritat és que no la varem fer precisament així, la vàrem fer en tassonets individuals i com que ara segurament començareu a tenir comunions, aniversaris o, simplement, us fa ganes fer una sopar o dinar a l’aire lliure crec que aquesta és una de les receptes que us pot venir de perles! L’hem tastada de gelera i de congelador, i de les dues maneres és boníssima!
Ingredients:
Per la base
170 g de galletes tipus Oreo
45 g de sucre
95 g de mantega fusa
Per la crema
500 g de formatge Philadelphia (jo he posat mascarpone)
180 g de sucre (en podeu posar manco ja que el conjunt és dolcet)
200 ml de nata per muntar, freda
1 cullereta d’extracte de vainilla
Per decorar
Minioreo
Pas a pas:
1- Preparam primer la base triturant les galletes fins que quedin ben fines i li afegim la mantega i el sucre fins a formar una pasta. Si feim un pastís gros untam un motlle desmontable amb mantega i escampam la pasta per tota la base. La pujam una mica pels costats procurant que ens quedi el mes llisa possible amb l’ajuda d’una cullera o una espàtula. Si ho feim en tassonets en posam una quantitat a baix i pitjam suaument. Reservam a la gelera mentre preparam la crema.
2- Batem el formatge amb el sucre i la vainilla i reservam.
3- Començam a batre la nata i quan ja estigui ferma incorporam la crema de formatge molt suaument amb una espàtula, amb compte que no baixi molt.
4- Vessam la crema sobre la base si és en el pastís gros i ajudant-nos d’una cullera o espàtula allisam la superfície (també podem fer algun dibuix). Si és en versió tassonet individual us quedarà molt bé si posau la crema en una màniga pastissera i la posau com si estessiu decorant un cupcake.
5- Decorau amb galletes oreo mini.
6- Deixau a la gelera durant tot el vespre perquè agafi cos.
No som especialment fanàtica d’aquest tipus de galleta, però he de reconèixer que aquesta combinació me va agradar molt. En la imatge d’aquí a baix teniu les postres individuals que vàrem fer aquell dia. En alguna altre ocasió us en duré un altre, si voleu triar estau a temps!
I després de dues setmanes… hi torna a haver entrada nova al blog! Ha passat de tot: hores de feina i de corregir, hores de reunions, hores de preparació de classes, hores de feines extraescolars… i tot això arriba a deixar esgotat. I no només a mi, es veu que l’ordinador també es va voler agafar unes vacances, i va voler anar d’spa al tècnic. Ara ja torna a ser a casa, renovat i lluent!
Alguns amics m’han demanat últimament si faig coses sense gluten, o sense sucre o sense alguna cosa de la que són intolerants. I la veritat és que ho intent, però no són les meves receptes preferides si us he de ser sincera. Sempre trob que els falta alguna cosa. Per exemple, la textura de les coques sense gluten no m’agrada massa, es desfà massa fàcilment. He provat galletes sense gluten que s’assemblen més a polvorons que a galletes. I si a mi no m’agrada no us vull posar la recepta.
Peeeeeero… després de provar aquesta recepta, us puc dir que la textura crec que és bastant encertada. No és igual que la dels cupcakes de farina normal, això no, però el meu paladar els dóna l’aprovat. A més, he provat a veure si els compensava una mica amb aquesta crema de mascarpone i fraules, amb molt poquet sucre. I crec que he encertat, els tastadors oficials de la recepta els varen donar l’aprovat. Així què… anam amb la recepta?
Ingredients:
Pels cupcakes
110 g de farina d’arròs integral
110 g de farina de blat de moro
1 cullereta i 1/2 de llevat en pols (sense gluten)
200 g de sucre morè
3 ous talla M
100 ml d’oli de girasol
120 ml de llet sense lactosa
1 cullereta de pasta de vainilla
Pel farcit
confitura de fraula
Per la crema de mascarpone
500 g de mascarpone
4 cullerades (generoses) de sucre en pols
5 o 6 fraules
Pas a pas:
1- En un bol posam les dues farines i el llevat en pols i els reservam.
2- En un altre bol posam els ous amb el sucre i batem fins que el sucre estigui ben dissolt i els ous hagin blanquejat.
3- Afegim l’oli al sucre i als ous, i afegim també la vainilla.
4- Afegim les farines a poc a poc, mirant bé que no facin grumolls, i afegim al final la llet.
5- Posam la pasta dins les càpsules mirant de no sobrepassar les 3/4 parts de la capacitat. Ho posam al forn a 175º durant uns 20 minutets. Anau vigilant, i si en punxar amb un escuradents aquest surt net ja els podeu treure.
6- En estar freds, treieu el cor dels cupcakes i farciu amb confitura de fraula. Tornau a col·locar el cor.
7- Netejau, treieu la part verda de les fraules i tallau-les ben petites. Reservau.
8- Preparau la crema de mascarpone pujant-lo amb el sucre. Anau en compte de no passar-vos. En estar pujat afegiu i mesclau les fraules amb una espàtula, amb moviments envolvents.
9- Posau la crema en una màniga pastissera i decorau els cupcakes amb ella. Per rematar la feina podeu posar la fruita fresca a sobre.
Què trobau? He tengut una bona tornada al blog després d’aquestes setmanes d’aturada? La veritat és que ara mateix estic passant una època de molta feina i no puc descartar que no torni a passar, però per poc que pugui cada setmana intentaré passar per aquí, i esper trobar-vos-hi a tots!
Aquesta entrada és diferent a totes les demés del blog. No en trobareu cap així. I no només perquè en aquesta ocasió no us duc una “recepta”, us en duc tres! I de la manera més artística possible, receptes il·lustrades.
Cheese cake, disseny de Paola Bautista
Com ja sabeu, faig feina a un institut, l’IES Porto Cristo. Enguany faig una assignatura que m’encanta, Dibuix Artístic, a primer de batxillerat. En ella, els meus alumnes fins ara han après a treballar el dibuix del cos humà amb diferents tècniques i ara ens hem endinsat, ells i jo, en el món de la il·lustració.
Cupcake de vainilla, dissenys de Sara Macias
Podia haver-los demanat qualsevol treball. Podia haver-los demanar una tira còmica, el disseny d’una màquina inventada, una vinyeta sobre un tema en concret… Però no. Els vaig demanar una recepta il·lustrada. Senzill? No tant com sembla.
Macarrons freds, disseny de Kevin Rivera
Per fer un dibuix en el que s’hi reflecteixin unes instruccions i siguin entenedores hi ha al darrera una gran feina de reflexió. També de tria d’estil i de colors. No és una de les feines més senzilles que els he demanat, sobretot perquè encara estan a 1r. Però hi han posat una gran voluntat en general. I amb millor o pitjor fortuna se n’han sortit.
Per fer-ho una mica més interessant, el dia del lliurament de la il·lustració vàrem fer un petit concurs. Entre ells n’havien de triar tres, i aquestes tres serien les protagonistes d’una entrada d’aquest blog. No les he triat jo, ho han fet ells. Les tres que ells han considerat que són les millors són les que teniu aquí: el cheescake, dissenyat per na Paola; els cupcakes de vainilla, obra de na Sara; i els macarrons freds, representats per en Kevin. No us puc dir quin ordre tenen perquè no era el més important. Com tampoc us puc dir l’ordre de la següent part d’aquesta entrada.
El mateix dia del lliurament, a més del dibuix, havien de lliurar la recepta que representaven. No em digueu que no us agradaria venir a alguna de les nostres classes? 😉
No vegeu quins nervis. Perquè una cosa és lliurar un treball escolar, i una cosa molt diferent és que també hagis de cuinar! Però ja ho veieu a les fotos, amb les il·lustracions se’n varen sortir. I amb els plats (sospit que alguns amb l’ajuda inestimable de mares o pares) també.
Per triar els plats guanyadors vàrem demanar ajuda a dos membres de l’equip educatiu i al policia tutor de l’institut: en Pep, n’Estefania i n’Andreu. Crec que l’acord va ser unànime, no tingueren massa problemes a l’hora de triar els tres primers plats. I despertaren l’enveja d’algun professor que per qüestions d’horari no va poder venir a fer de jurat…
Els teniu tots tres aquí: cheescake de na Paola, creppes de na Núria i kebab den Ouassim. I sí, podeu estar segurs que són tan bons com semblen a les fotos.
Esper algun any poder tornar a repetir aquest treball. O poder-vos ensenyar les coses que anam fent, ja que, encara que de vegades els projectes tenen algunes dificultats al final els aconseguim superar, millor o pitjor. Però si fallam i ens equivocam aprenem dels errors, que des del meu punt de vista és el més important.
La setmana que ve sí, recepta. Quina? Ja ho veurem! Vendreu a veure-la, no?
Sabeu d’aquells dies que us pensau que teniu tot el procés del que sigui que anau a fer controlat i quan us hi posau us falten coses? Unes tisores, un llapis… ai! Un bolígraf verd! O un pinzell de llengua de moix del 2. Bé, en aquests moments diriem que la situació no és dramàtica.
Però ho pot arribar a ser si t’aixeques diumenge de matí per fer un pastís a ta mare pel seu aniversari i… obres la gelera i et trobes que no hi ha això o no hi ha allò. Que el licor que et pensaves que tenies per posar al pastís s’ha acabat? Val, no passa res, canvies els plans. Ai, ai, ai… que tampoc hi ha nata per farcir res! La cosa ja es complica bastant… però de sobte descobreixes que vares comprar mascarpone (encara no sé perquè) i que per sort no ha caducat (hagués estat un pèssim moment per caducar).
Què fas quan et passa una cosa així? Hi ha dues possibilitats: entrar en pànic, vestir-se a corre-cuita i partir volant a cercar un pastís al forn per a l’ocasió…; o respirar profundament, fer una anàlisi de la situació, agafar-s’ho amb calma i adaptar-se.
I això no és tot. Per si la cosa no fos estressant, el mateix dematí te n’adones que no sereu 7, sereu 11 a dinar! AHHH! Horror!
Què fas? Idò una coca normaleta, però que farcida i decorada queda resultona. Un pastís de xocolata farcit de confitura i crema de mascarpone. Després d’això unes quantes sessions de relaxació m’haguessin anat moooolt bé! Anem amb la recepta!
Ingredients:
Per la coca
200 g de sucre
160 g d’oli d’oliva suau
4 ous de mida M
160 g de farina amb llevat incorporat
40 g de cacau en pols sense sucre
1 cullereta de llevat en pols
un poquet de llet
Pel farcit i la decoració
500 g de mascarpone
200 g de sucre en pols
1 pessic de cremor tàrtar
Confitura de gerds i maduixes a parts i iguals
Groselles (o el que volgueu posar per decorar)
Pas a pas:
1- Mesclau l’oli amb el sucre i mesclau bé. Anau afegint els ous un a un fins que estiguin ben integrats.
2- Mesclau en un bol apart la farina, el cacau i el llevat. Afegiu a poc a poc aquests sòlids a la mescla anterior.
3- Si trobau que la pasta queda massa espessa per treballar-la podeu afegir un poquet de llet.
4- Posau la pasta dins el motlle (prèviament untat per a que no s’enganxi).
5- Forn a 175º-180º, uns 20 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.
6- Un cop feta la coca, treta del forn i tallada en dos, podeu farcir-la de confitura de gerds i maduixes (o de la que més us agradi).
7- Per a la crema de mascarpone, bateu el mascarpone amb el sucre en pols i el cremor tàrtar fins que tot estigui ben integrat i hagi pujat. Posau-lo dins una màniga pastissera, tallau la punta i posau la crema fent petites bolletes, tant en el centre del pastís com per sobre. Decorau com us vengui més de gust. Ja que el pastís és dolcet he preferit posar una fruita que és més aviat àcida.
Què trobau? Després de tot l’estrés i els nervis, la cosa tampoc no va anar tan malament. És dels pastissos que més m’agraden: gustosos i melosos, amb un punt àcid.
La setmana que ve us duré una cosa molt especial… els que em seguiu per instagram començareu a veure cosetes ben aviat.
I seeeeguim amb la carabassa! La setmana passada ja us vaig passar una recepta de galletes de carabassa, i com que quan les vaig preparar me’n va sobrar… no es tira res! Però hi va haver un problema. Bé, un no, més d’un, ara us explic.
Resulta que estava mirant receptes de coques de carabassa, però no en trobava cap de la que tengués tots els ingredients, ni a prop fer-hi. Per tant vaig fer un “mix” de diferents receptes, sempre pensant en la proporció del que estava pensant, això sí. I voleu que us digui la veritat? Va sortir fantàstica!!! Passava una mica de pena, ja que al principi em va semblar que la pasta crua tenia un aspecte una mica massa líquid, però no! Va resultar ser ideal! Una coca esponjosa i ben gustosa.
A més, amb la cobertura de xocolata blanca per sobre el conjunt era espectacular. De vegades els invents surten!
Només va fallar una cosa. I és que em varen regalar un motlle nou de Nordic Ware, en concret el model crown (gràcies Llucia i Miquel!!!), i estava decidida a estrenar-lo amb la primera recepta que fes de bundt cake… però quan vaig pensar que per sobre hi havia de posar la xocolata vaig trobar que no deixaria veure el fantàstic dibuix que té, per tant vaig decidir esperar a una recepta que hi digués més… (hehehehe ja la tenc!).
Ingredients:
5 ous talla M
50 ml de suc de taronja natural
50 ml de Cointreau
La pell d’una taronja ratllada
150 ml d’oli de girasol
60 g de mascarpone
200 g de puré de carabassa
300 g de farina
300 g de sucre
1 sobre i 1/2 de llevat en pols
200 g de xocolata blanca per la cobertura
Pas a pas:
1- Posau la carabassa en una safata de forn i sobre paper d’alumini. Posau-ne més del que s’especifica a la recepta ja que perd aigua en la cocció i després no tendreu el suficient pel puré. Daurau-la. En estar daurada xafau-la amb una forqueta i reservau.
2- Mesclau els líquids per una banda i els sòlids per l’altra. Anau vessant els líquids en els sòlids a poc a poc fins que la mescla sigui uniforme i tots els ingredients estiguin integrats.
3- Afegiu el puré de carabassa i integrau-lo ben bé en la pasta.
4- Untau bé el motlle on aneu a fer la coca i vessau-hi la pasta.
5- Forn a 170º, 45-50 minuts, tal vegada una mica més, ja sabeu que depèn del forn. El podeu treure quan en punxar-lo amb un escuradents aquest surti net.
6- En treure’l del forn, si l’heu fet en un motlle de bundt cake, deixau-lo reposar 10 minuts abans de treure’l del motlle.
7- En estar freda la coca, foneu la xocolata a bany Maria o en el microones i repartiu-la per sobre.
I… jo no esperaria a que la xocolata es refredés!
De veres que l’heu de provar de fer, és fantàstic! Ben gustós i esponjós! I amb l’extra de la xocolata 😉 .
Ens veim la setmana que ve amb una altra entrada que esper que us sigui interessant.
