Sí! Ho sé! Fa una bona temporada que no deix res per aquí. Ni dolç ni salat. Però és abans l’obligació que la devoció… o no, potser tot estigui barrejat.
El mes de juny, com el de setembre, sol ser bastant feixuc. Acabam, o començam un curs escolar. I si el setembre està ple de nervis per saber com començarem amb nous alumnes, quins cursos ens tocaran, quins nous companys tendrem… el juny és un esclafit d’emocions encara més potent. Hem passat tot un any amb 100 o 200 alumnes que arriben a ser els “nostres nins”, i així els sentim. Alumnes dels que arribam a saber la genealogia completa ja sigui per circumstàncies seves especials o perquè ja hem tengut algun germà o cosí amb nosaltres. Alumnes que han donat el millor de si mateixos, i a vegades també el pitjor. Alumnes que no poden donar més i als que tu els ho donaries tot. És un mes en el que a més hem d’omplir molts de papers, posar notes (a vegades amb gran alegria, i a vegades no tanta), de tancar un cicle en definitiva. I no són suficients les hores que tenim a l’institut, en moltes ocasions ens em de dur la feina a casa.
I per si fos poca la feina que tenia, me’n vaig afegir una mica més. Al meu institut cada mes feim un berenar i el prepara cada mes un departament diferent. Des que faig feina en el meu IES, i ja fa 6 anys, sempre he sentit “hauriem d’apuntar les receptes dels berenars que anam fent”. Ho hem fet? Que va! Sempre tenim altres feines que passen davant. Peeeero enguany, a principi de curs vaig decidir donar una sorpresa als meus companys i arreplegar fotos i receptes en un llibre. Necessitava per aquesta fita dos còmplices, na Carme i en Jesús, ja que sense ells m’hagués estat molt complicat fer-ho sola. I així, a cada berenar anàvem arreplegant les receptes d’amagat, fins que a principis de juny, ja amb tot maquetat l’enviarem a imprimir. Per suposat, ho feia a casa, si era una sorpresa no ho podia fer a l’IES, i clar, han estat hores que he agafat de la creació d’aquest blog. Però perquè vegeu que no he desaparegut us duc una recepta molt estiuenca i a més molt refrescant. Cupcakes de mojito! Anem amb la recepta.
Ingredients:
Pels minicupcakes
- 100 g d’oli de girasol
- 220 g de sucre morè
- 3 ous de talla M
- 220 g de farina
- 1 cullereta de llevat en pols
- 1 raig de llet
- El suc i la pell ratllada d’una llima
- 1 cullereta d’herba sana picada
- 1 “xupito” de mojito
Per l’almívar
- 2 cullerades d’aigua calenta
- 2 cullerades de confitura de llimona
Per la crema de mojito
- 150 g de mantega
- 220 g de sucre en pols
- El suc i la pell ratllada d’una llima
- 1 “xupito” de mojito
Pas a pas:
1- Mesclau primer l’oli amb el sucre i anau afegint els ous un a un fins que estigui tot ben integrat.
2- En un bol apart mesclau la farina amb el llevat i afegiu-lo a la mescla anterior procurant no deixar grumolls.
3- Afegiu la cullereta d’herba sana, la llima, i el “xupito” de mojito. Com que la mescla és bastant espessa afegirem un petit raig de llet.
4- Posau les càpsules de minicupcakes en una safata per minicupcakes i posau en cada una d’elles un poc de pasta fins arribar a 3/4 de la seva capacitat.
5- Forn a 180º uns 20 minutets, o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti net.
6- Mentre els minicupcakes són dins el forn preparam l’almívar. Realment no és un almívar, però acaba de donar el toc. Mesclau la confitura de llimona amb l’aigua i de seguida que els minicupcakes siguin a fora del forn pinzellau-los amb aquesta mescla. Deixau refredar.
7- Mentre es refreden preparam la crema de mojito primer de tot batent molt bé la mantega amb unes varetes elèctriques. Afegim el sucre en pols i batem tot molt bé fins que tenguem una crema ben integrada. Per acabar hi afegim els dos líquids i la pell ratllada i no deixam de batre fins que estigui tot molt ben integrat.
8- Posam la crema en una màniga pastissera i la repartim per sobre dels minicupcakes ja freds.
9- Per decorar podem posar sucre morè per sobre de la crema i una fulleta d’herba sana o un trosset de llima.
Pràcticament és com menjar un “xupito”, anau alerta que tan petitons són adictius!
Esper no estar tantes setmanes a tornar a publicar, ara que arriben les vacances esper tenir més temps!
Besades!
