Etiqueta: pastís

PASTÍS VAIXELL PIRATA (II)
Preparats per seguir amb el pastís pirata? Endavant!

Ens vàrem quedar en la forma del pastís ja feta. Teniem la base, que al final seria la mar, i també teniem el vaixell. Seguim ara amb la decoració.

Necessitareu:
- Paper decorat amb ratlles blanques i cels (això a gust dels nins/nines o del vostre)
- Troqueladora
- Bandera pirata de cartolina
- Base per a tartes de 30×30 cm
- Paper de plata
- Crema de xocolata
- Buttercream de vainilla (en aquesta de l’enllaç no du vainilla, però crec que us agradarà més si en posau)
- Colorant alimentari en pasta blau
- 3 pals de fusta
Pas a pas:

– Tenint ja el vaixell muntat, i que havia descansat tota la nit a dins la gelera, ja estava preparat per començar a decorar. Vaig preparar una crema de xocolata com la que teniu a l’enllaç (sense l’Amaretto, per suposat, era per una festa infantil!). Vaig repartir la crema de xocolata per sobre del vaixell i la vaig allisar tot el que vaig poder. Per la zona del casc en vaig posar més gruix per a poder fer-li textura.

– Per fer la textura del casc vaig utilitzar una eina, semblant a una pinta, que di deixava aquestes línies. Si no en teniu és tan fàcil com deixar-ho llis o emprar una forqueta per dibuixar les línies.

– Per fer la base, la mar, vaig fer una buttercream de vainilla i la vaig tenyir de blau. Va quedar més tirant a turquesa, però ja m’agradava el to que tenia. Vaig cobrir la coca de buttercream i la vaig allisar. És convenient que per fer això ja tengueu la coca sobre la base que aguantarà tot el pastís. També convé que poseu paper de plata entre la coca i la base, ja que segurament, si no ho feis així, l’embrutareu i d’aquesta manera, un cop decorada només haureu de treure el paper i tot quedarà perfectament net.

– Un cop repartida la crema de xocolata i texturitzada, i composta la part del pastís que faria de la mar… va arribar el pitjor moment del pastís… Posar les dues parts juntes!!!! Va ser complicat per dues coses: perquè amb les cremes tot patinava una mica i perquè pesava més del que m’esperava. El cas és que quan vaig tenir el vaixell a sobre de la mar vaig notar que estava una miiiiica inclinat cap a un costat. Quasi no es notava. Però vaig pensar que quedaria molt millor si l’inclinava molt més. Com si anés navegant sobre ones molt pronunciades, i així ho vaig fer.

– Tenint ja tot pràcticament muntat només faltaven els detalls que havia fet dies abans: col·locar les baranes, els ulls de bou, l’àncora… Les baranes només vaig haver de clavar-les. L’ancora es va aguantar beníssim sobre la crema (per sort n’havia fet dues, perquè la primera es va trencar). I pels ulls de bou, vaig posar crema de xocolata per la part del darrera, que feia la funció de cola, i les vaig enganxar al casc (3 per estribor i 3 per babor).

– Per acabar amb les cremes, vaig posar el que quedava de buttercream en una màniga pastissera amb una boquilla d’estrella oberta i vaig fer les ones.

– Ja per acabar, vaig retallar les veles del vaixell, amb una troqueladora vaig fer dos forats a cada una i les vaig posar als pals. Després els vaig clavar tal i com podeu veure a les fotos. Per la bandera pirata, vaig cercar una calavera per internet, la vaig imprimir i retallar i la vaig enganxar a sobre d’una cartolina negra.

I a la fi ja estava acabat!!!

Buf! Dos dies de feina, que acabaven amb un vaixell enorme dins la gelera de casa (per sort només hi havia d’estar atracat unes horetes). Ja només faltava dur-lo al lloc de la festa, patint molt per a que no es desmuntés o es pogués fondre pel camí… Per sort cap de les dues prediccions es va complir. El vaixell va arribar d’una peça.

I pel que sé, els nins (i no tan nins) quedaren contents tant amb la forma com amb el sabor del pastís, que també és important.

No sé si mai tornaré a fer una cosa tan grossa. De segur que no serà en breu, perquè du una feinada. Però estic contenta de com va quedar. I també perquè als principals protagonistes d’aquesta entrada, en Joan i en Miquel Àngel estaren contents amb el seu PASTÍS PIRATA!!!

Ja no ens veurem fins al setembre. M’agafaré uns dies de vacances del blog per tornar amb cosetes noves. Esper tornar-vos a veure ben aviat!!!

Besades!
18 d’agost de 2016
PASTÍS VAIXELL PIRATA (I)
Per començar aquesta entrada, haureu de perdonar-me la qualitat de les fotos. Vaig tenir massa feines com per estar pendent en tot moment de la càmera. Però vaja, crec que les passes principals les vaig deixar retratades.

Fa unes setmanes va ser el 4t aniversari dels dos bessons fills de na Maria Àngela, un cosina meva. I em va demanar si podia fer un pastís de temàtica de pirates. Quan li vaig demanar si tenia alguna idea em va passar una imatge d’un pastís decorat amb fondant. Era molt xulo, però no m’agrada fer feina amb fondant, i amb aquesta calor i humitat… ufff… mala idea. Però bé, vàrem cercar altres possibilitats (ja sabeu, pinterest és una meravella a l’hora d’inspirar-te!) i varen sortir el cofre d’un tresor i un vaixell pirata. I què creieu que triaren els nins? Evident! El vaixell pirata!

Vaig cercar molts exemples, i de tots m’agradava algun detall, alguna cosa que pensava que podia aplicar al que havia de fer jo. Vaig pensar fer fotos de tot el procés, no per publicar, si no per tenir de record per si un dia en volia fer un altre (crec que estaré moooolt de temps a fer-ne un altre, duu una feinada!). Pero vaja, ja que estava fet… potser algú s’atreveixi i vulgui saber com està fet aquest, per tant… aquí teniu el pas a pas:

Necessitareu:
- Una recepta d’sponge cake d’oli
- 4 receptes de coca de xocolata (canviant la cervesa per llet)
- Una capsa de MIKADO
- Un paquetet de galletetes farcides de xocolata tipus PRÍNCIPE (jo en vaig trobar unes semblants al Müller de Manacor, si no, qualsevol que siguin petites ja van bé)
- Xocolata blanca i xocolata negra per fondre
- Perletes platejades de sucre
- Monedes de xocolata
- Pintura metal·litzada comestible: daurada i platejada; i colorant comestible en pasta: negre i blau
- Purpurina platejada
- Paper de forn
- Confitura de fruites del bosc
- Plantilla de la base del vaixell
- Plantilla de les àncores
- Palangana per forn quadrada de 24,5 x 24,5
- Palangana per forn rectangular de 37 x 25
Pas a pas:

Primer vaig preparar tots els detalls. Es poden preparar uns dies abans i guardar-se en un lloc fresc i ben tancat en una carmanyola.

a. Per les baranes del vaixell: vaig treure la part que no tenia xocolata d’un dels mikados i en vaig tallar a dos per la meitat. Amb l’ajuda d’un escuradents, vaig “soldar” les baranes amb xocolata negra. Pensau a fer això sobre paper de forn per a què després no tengueu problemes a l’hora de desferrar-ho. Queda una cosa així com podeu veure a la foto.

b. Per les àncores i ulls de bou: vaig cercar per internet el dibuix d’una àncora i a l’hora d’imprimir-la en vaig posar unes quantes còpies a la mateixa fulla, de manera que sortien unes 9 àncores a la pàgina d’una mida més o manco raonable per la mida que havia de tenir el vaixell. Vaig posar un paper de forn a sobre de la fulla impresa (pas important!). Amb un con de paper de forn amb xocolata blanca a dins vaig dibuixar sobre el paper de forn la forma que tenia de les àncores. Abans que es solidifiqués vaig posar una perleta de sucre a la creu de dalt. En vaig fer dues per si de cas…

Pels ulls de bou no vaig fer més que sucar les galletetes dins de la xocolata blanca, en vaig treure l’excés treient la galleta amb una forqueta i donant uns quants copets en el bol, i deixar-les secar sobre el paper de forn dins la gelera(*).

c. Per pintar les àncores i els ulls de bou: amb un pinzell (que no s’hagi utilitzat per pintar amb altre cosa que no sigui colorant alimentari) vaig pintar amb pintura metal·litzada platejada l’àncora i abans que s’eixugués la pintura vaig espolsar purpurina platejada comestible per sobre.

Pels ulls de bou vaig pintar per sobre de la xocolata blanca que havia posat a les galletes d’una manera molt senzilla utilitzant pintura daurada metal·litzada i fent els detalls amb colorant alimentari negre i blau.

d. I anem al vaixell! Comencem per la base. Per fer la base vaig utilitzar el motlle quadrat. Un cop treta la coca del forn (i refredada) la vaig tallar per la meitat amb una mandolina i la vaig farcir de confitura de fruites del bosc. Això es va reservar fins a l’endemà dins la gelera. Jo ja ho vaig deixar a sobre de la base de cartró on presentaria el pastís.

d. I pel vaixell: Vaig fer 4 receptes de coca de xocolata ( amb el motlle rectangular) i amb una plantilla feta amb paper de forn (això depèn de les mides del vostre vaixell) vaig tallar tres de les coques amb ella i de la darrera només vaig tallar la part del davant i del darrera. En una de les parts grosses hi vaig retallar un quadrat per poder-hi posar monedes de xocolata i perles platejades de sucre (quin vaixell pirata seria aquest si no dugués un tresor a dins?), de manera que en tallar en el punt just, sortirien del pastís.

Pel muntatge, ja ho veieu a les imatges, ho vaig fer amb confitura de fruites del bosc. Primer vaig col·locar una de les planxes fetes amb plantilla i vaig posar confitura per sobre excepte en la zona on hi hauria el forat de la planxa que aniria a sobre. Després vendria la planxa amb el forat, que farciria de monedes i perles. A sobre d’aquesta hi aniria una altra capa de confitura i la darrera planxa sencera. Per acabar, només haurieu d’enganxar amb confitura la proa i la popa. Per assegurar tot el pastís vaig posar uns quants pals de broqueta. El vaig deixar refredar dins la gelera per a què agafés cos.

Un cop ben fred, va arribar l’hora de tallar-lo per a què agafés forma. Com veieu a les imatges, sense tallar queda un vaixell recte, sense massa gràcia. Amb un ganivet de serra, i amb molta cura, vaig retallar en algunes zones per a què agafés la forma que jo volia. I a més, vaig fer 4 triangles amb la coca que quedava i vaig fer uns quants detalls.

Fins aquí la primera part del making off del vaixell. Crec que mai he fet una entrada tan llarga com aquesta… I encara queda la segona part! Preparau-vos perquè la tendreu la setmana que ve!

Besades!

(*) Realment la xocolata blanca no és xocolata, és el greix que es treu del cacau, per tant és un poc més mala de manejar. Podeu fer perfectament les àncores amb xocolata negre, seran més resistents.
11 d’agost de 2016
PASTÍS DE POMA
He començat un curs nou. Bé, no sé si realment es pot anomenar curs, seria millor dir-li col·leccionable. Fa un temps en vaig fer un de Planeta de Agostini sobre reposteria, i la setmana passada em cridaren per oferir-me’n un altre.

Al principi no m’ho vaig pensar gens. Vaig dir que no. No me feia ganes començar un interminable degoteig de fascicles. Però així com m’anaven explicant com era aquest col·leccionable més m’anava interessant. Es tracta del Kit&Chef. I què és el Kit&Chef? Idò és un col·leccionable una mica especial ja que són 12 caixes. En realitat 24 si decideixes fer els dos tipus de cuina (reposteria i cuina de mercat). Dins cada caixa hi ha una sèrie d’elements per poder fer les receptes que et donen (6 receptes a cada caixa) i cada una d’elles està dedicada a un tema en concret. El primer número és el de bescuits i farciments i a dins m’hi vaig trobar: un motlle desmuntable de 2 usos de 26 cm, 100 càpsules per cupcakes, sucre de taronja, crema de xocolata de Dr. Oetker, un set de 4 colorants alimentaris de Dr. Oetker, un pot de confitura d’albercoc d’Hero, 6 fitxes amb receptes i un pot metàl·lic per la farina.

A més, i aquí ve la part interessant, si et subscrius tens accés a una web on la chef Alba Ruiz és la professora i et dóna consells, resol dubtes i fins i tot dóna masterclasses en directe! També pots intercanviar opinions, receptes, dubtes i fotos del que vas fent amb els altres alumnes inscrits.

Divendres passat va ser la primera masterclass en directe, via youtube, i la recepta va ser aquesta. Bé, més o manco. La crema pastissera és una mica inventada, però ha sortit un pastís de poma ben xulo! I bó, que és el més important. 🙂 La pròxima caixa tracta el tema de la xocolata… operació bikini? Juas!

Ingredients:
- 1 planxa de pasta de fulls
- 6 vermells d’ou
- 12 cullerades de sucre
- 2 cullerades de maizena
- 600 g de nata
- 1 beina de vainilla
- pasta de fulls
- 2 o 3 pomes (depèn de com siguin de grosses)*
- sucre morè
- confitura d’albercoc
Pas a pas:

1- Preparau la pasta aprimat-la una mica fins que cobreixi totalment el motlle. Haurieu de triar un motlle baixet, i si es pot desemmotllar com aquest, molt millor. Jo he posat la pasta juntament amb el paper, així no he embrutat el motlle i ha estat molt més fàcil de treure. Punxau amb una forqueta per tota la superfície de la pasta.

2- Per preparar la crema pastissera posau la nata i la beina de vainilla a bullir, i després deixau reposar i reservau. Si obriu la beina la crema us quedarà molt més gustosa.

3- Bateu els ous i en sucre en un bol fins que hagin blanquejat un poc, afegiu la maizena. Posau una mica de la nata a la mescla dels ous i removeu fins que estigui ben integrat. Afegiu tota la nata i tornau a posar-ho al foc (sense la beina de vainilla aquest cop) i deixau bullir sense deixar de moure (si no se us engaxarà) durant 1-2 minuts, fins que hagi espessit. Retirau del foc i reservau.

4- Pelau les pomes, treieu-lis el cor i tallaules finetes.

5- Posau la crema pastissera sobre la pasta de fulls i a sobre els trossos de poma clavats en la crema pastissera. Si posau la poma així en comptes de a sobre, haureu de posar més poma, però també us quedarà un pastís molt més gustós.

6- Escampau sucre morè per sobre.

7- Posau el forn a 200º i deixau-hi el pastís durant 1 hora aproximadament. Vigilau per si el forn és massa fort, ja que ho haureu de treure abans si comença a coure’s massa.

8- Un cop estigui ben freda, desemmotllau. Mesclau un poc de confitura d’albercoc amb unes cullerades d’aigua i mesclau fins que estigui prou líquida com per poder escampar-la còmodament amb un pinzell de cuina. Pinzellau tota la superfície del pastís amb aquesta mescla.

I ja està! Du una mica de feina, però les coses bones en duen! Ja me direu com us ha anat si la provau de fer. Ens veim la setmana que ve.

Besades!

*Podeu triar el tipus de poma que us agradi més, però jo no triaria aquelles que són més tirant a arenoses.

PD: Com que les mesures de la crema pastissera les he fet per aprofitar el que tenia sense tudar, us en sobrarà. Jo de vosaltres compraria una altra panxa de pasta de fulls i en faria minipastissets de poma o d’altres fruites per aprofitar el que us sobri. Una altra opció és menjar-la a cullerades!
7 de juliol de 2016
CINNAMON BUNDT
Si la qualitat és bona, et mires d’una altra manera el preu. Però quan el preu és tan bó…

Ja us vaig parlar d’aquests tipus de motlles en l’entrada anterior, però encara no tenia aquest. La meva profe de bundt cakes, na Bea Roque, em va xiular que a una pàgina web hi havia aquest motlle per la meitat de preu del que normalment val… i… evidentment…

Per cert, que aquesta recepta és la que ella ens va ensenyar a fer al curset, amb tots els trucs per a què surti divina.

Res, que el vaig comanar tot d’una, no fos cosa fos un error informàtic i al cap d’unes hores ja no hi fos! Però no no, encara hi era i el preu era el que m’havia dit. I no me digueu que el motlle no és una passada. Es diu cinnamon bun pull-aparts, i té les formes dels típics rotlles de canyella. El que passa és que la recepta és diferent, la que us vaig ensenyar fa temps aquí és més semblant a un panet dolç, aquesta és més tipus coca… I no vegeu quina coca…

Du una espècie de farcit de nous, sucre morè i canyella, i per sobre un glassejat de vainilla amb nous trossejades. De veres, no som fan de la canyella, però queda una coca tan amorosa… que és difícil no començar per un trosset, i continuar, i continuar… fins que no en quedi res al plat!

Per suposat n’he regalada la major part perquè si no no faré ni “operació camiseta-ample-que-no-mostri-res”.

He saparat la recepta en tres parts per no embullar-me amb els ingredients.

Ingredients:

Per la coca
- 280g de farina
- 1 i 1/4 culleretes de llevat en pols
- 1/2 cullereta de bicarbonat en pols
- 1/2 cullereta de sal
- 2 cullerades de canyella en pols
- 125 g de mantega
- 200 g de sucre blanc
- 3 ous L
- 1 cullereta d’essència de vainilla (si la teniu en pasta molt millor)
- 300 ml de iogurt grec o crème fraîche
Pel farcit
- 1 cullereta de farina
- 1 cullerada de canyella en pols
- 40 g de sucre morè
- 1/2 cullereta de sal
- 25 g de nous
Pel glassejat
- 100 g de sucre en pols
- 1 cullereta de pasta de vainilla
- 1 i 1/2 cullerades de llet
- 50 g de nous en trossets
Pas a pas:

1- Posau en un bol tots els ingredients del farcit, remenau i reservau.

2- Posau en un altre bol la farina, el llevat, el bicarbonat, la sal, i la canyella de la part de la coca i reservau.

3- Posau a batre la mantega amb el sucre fins que quedi blanca. Afegiu els ous un poc batuts un a un. No en poseu cap que l’anterior no estigui ben integrat. Quan això estigui afegiu la vainilla i continuau uns segons més.

4- Afegiu a la mescla de la mantega, el sucre i els ous el que tenieu reservat en el punt 2 alternant-ho amb la crème fraîche, en dues o tres vegades. No mescleu més del que toca, quan vegeu que ja està integrat, deixau-ho. Si ho feis amb robot de cuina feis-ho a la velocitat mínima.

5- Greixau bé el motlle i ompliu amb 2/3 parts de la pasta. A sobre posau ben repartit el que havíem reservat en el punt 1 i amb una forqueta mesclau-ho una mica amb la pasta. Repartiu el que queda de pasta per sobre i allisau-la el millor que pogueu.

6- Forn a 180º, una 40-45 minuts. Quan punxeu amb l’escuradents aquest ha de sortir net.

7- Un cop sortit del forn deixau-lo 10 minuts descansant dins el motlle. Passats els 10 minuts ja el podeu treure i deixar-lo refredar sobre una reixeta.

8- Mentre, mesclau la llet, el sucre en pols i la vainilla fins a fer una pasta amb la textura tipus cola blanca de fuster. Amb l’ajuda d’una cullera repartiu-lo per sobre de la coca, assegurau-vos que ja estigui més freda. Finalment, repartiu els trossets de nou per sobre.

I a menjar!

De veres que l’heu de provar de fer, encara que no sigueu excessivament “canyelleres” com jo. És una sabor i una textura que s’ha de provar.

Ens veim aviat (esper)! Últimament no sé quan em podré posar a cuinar o no, per tant haureu de tenir una mica de paciència. Què hi farem!

Una besada!!!

PD: Si no teniu aquest motlle no crec que passi res si ho feis en un motlle normal, però com que du bastant de material, seria convenient que sigui un motlle alt.

PD2: Les nous no són imprescindibles (per si algú hi té al·lèrgia), però li donen un bon toc.

PD3: Procurau que la coca no estigui molt calenta quan li poseu el glassejat. Jo no vaig esperar massa i se l’ha beguda una mica i no es veu massa… però el sabor hi és! 😉
26 de maig de 2016
PASTÍS DE PROFITEROLES
No, no és avui, és demà dilluns, però la padrina fa 88 anys! Demà no tendria temps de fer-li cap pastís, per tant és avui que ho hem celebrat.

Ja fa uns 2 mesos que no para de repetir-nos i recordar-nos tan aviat com té oportunitat que ella va néixer per la conversió de Sant Pau. De veres que ha estat impossible oblidar-ho!

“Hem de fer festa dia 25”, “sí padrina”. “Dilluns faig festa!”, “sí padrina”… I així durant dos mesos. Podeu ben creure que hi he pensat i bé en el seu pastís!I vet aquí que he fet un pastís una mica diferent. El vaig veure per pinterest, i en fixar-m’hi més vaig veure que era d’un blog que m’encanta Kanela y limón, però tenia ganes de fer-lo de manera diferent, encara que la base és la mateixa.

Ingredients:

Per les profiteroles:
- 100 ml d’aigua
- 100 ml de llet
- 1 pessic de sal
- 1 cullereta de sucre
- 60 g de mantega
- 100 g de farina
- 3 ous
Per la base:
- 2 planxes de pasta de fulls petites
- sucre en pols
Pel muntatge i decoració:
- 1 kg de nata (de pastisseria)
- 3-4 cullerades de fondant líquid
- 1 cullerada de pasta concentrada de fraules
- fideus de sucre de colors
Preparació:

1- Començarem amb les profiteroles. Per això heu de posar tots els ingredients, excepte la farina i els ous, al foc. Quan comenci a bullir, retirau el recipient del foc i afegiu de cop la farina i remenau fins que es formi una pasta. Retornau al foc, i quan vegeu que la pasta ja no s’enganxa per les parets ja ho podeu retirar del foc del tot. Fora del foc anau afegint a poc a poc els ous batuts. La pasta es tornarà més brillant. Quan pogueu deixar la cullera dreta dins la pasta ja està.

2- Posau el forn a 180º. Mentre, posau la pasta dins una màniga pastissera i feis petites muntanyetes sobre un paper de forn. Procurau fer-les separades l’una de l’altre ja que dins el forn creixeran. Deixau-les-hi fins que vegeu que estan ben cuites. És preferible que estiguin una mica més torradetes a que les treieu crues, ja que si no se us baixaran tot d’una en treure-les. Reservau-les.

3- Posau les planxes de pasta de fulls sobre la placa del forn (a sobre de paper de forn) i espolsau sucre en pols per sobre. Posau-les dins el forn fins que veieu que han agafat color. Anau alerta de no posar la placa molt amunt que no es cremi en créixer (us ho dic per experiència…). Reservau-les.

Muntatge:

1- Col·locau una de les planxes de pasta de fulls sobre la safata on servireu el pastís. Repartiu 1/3 de la nata per sobre (amb espàtula o amb màniga pastissera, és igual, com us vagi millor).

2- Posau l’altra planxa de pasta de fulls a sobre, deixant la part més plana per fora, de manera que us quedi ben pla per poder posar les profiteroles per sobre. Repartiu l’altre 1/3 de nata.

3- Amb la nata que us queda heu d’omplir les profiteroles. Jo ho he fet amb una màniga pastissera i amb una “boquilla” aposta per aquestes feines, que és més fina i llarga, i amb un poc de punta per poder foradar la pasta. Agafau una profiterola cap per baix, foradau la base amb la “boquilla” i ompliu de nata.

4- Per fer el glassejat he mesclat 3 cullerades de fondant líquid amb una de pasta de fraules. Agafau una profiterola, passau-la per aquesta mescla i posau-la sobre la base de pasta de fulls i nata. Feis el mateix amb totes. Un cop ben col·locadet tot, podeu decorar amb el que volgueu, jo he posat fideus de sucre de colors.

I què voleu que us digui? Que ha estat boníssima! Si hagués de canviar alguna cosa seria que afegiria làmines de fraules fresques entre capa de pasta de fulls i nata. I potser algun toc de xocolata per sobre… Ai… que no arribam a l’operació bikini…

Salut i fins la setmana que ve!
24 de gener de 2016
TORTELL DE REIS
Una camilla té múltiples usos. A ca nostra serveix de narcòtic fulminant a l’hora de fer migdiada, de ressuscitador quan arribam congelats, de refugi per la meva cussa petita, d’assecadora de roba ocasional… i ara ja sé que també serveix per pujar la pasta dels tortells! Tanta sort de la camilla, si no hagués tardat dos dies en fer el tortell.

És el primer any que intent fer un tortell i n’he hagut de tirar dos abans de poder-vos mostrar res. D’aquest que us duc en canvi, em sent molt orgullosa, això sí, és una de les receptes que m’ha duit més feina.

Du tres llevats: un amb la pasta mare i dos més amb la pasta del tortell. He pensat ,però, que la pròxima vegada que en faci, de pasta mare utilitzaré una ensaïmada crua, que més o manco ve a ser el mateix.

El tortell de reis és una de les tradicions culinàries amb més història ja que té més de 2.000 anys, i té l’origen en les festes romanes en honor a Saturn. I clar, algunes tradicions, i més les relacionades amb el menjar són difícils d’eliminar. I si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi! El tortell romà va ser adoptat per la religió cristiana i ha arribat als nostres dies amb una funció molt semblant: repartir bona i mala sort entre els que el mengen. La diferència és que a l’esclau a qui li tocava la fava era anomenat rei per un dia i després segurament sacrificat i avui en dia a qui li toca la fava just ha de pagar el tortell. Per tant, si us toca no us enfadeu, podria ser pitjor! De totes maneres, com que enguany de mala sort ja n’hi ha hagut molta a ca nostra només hem posat una figurets amb forma de faveta amb corona a dins el tortell.

Ingredients:

Per a la pasta mare:
- 2o g de llevat fresc
- 35 g de llet tèbia
- 75 g de farina de força
Per a la segona pasta:
- 50 ml de llet
- 125 g de sucre
- 2 ous
- 70 g de mantega freda
- 400 g de farina de força (pot ser un poquet més)
- 5 g de sal
- la pell ratllada de mitja llimona
- la pell ratllada d’una taronja
- una cullereta de vainilla en pasta
- una cullereta de cafè de canyella en pols
- 1 cullereta d’essència de flor de taronger
Per decorar:
- un ou batut
- figureta
- corona de cartolina
- sucre
- aigua
- ametlla picada
- fruita confitada
Elaboració:

Per a la pasta mare:

1- Esmicolau i foneu el llevat en la llet tèbia.

2- Afegiu la farina i pastau fins a obtenir una bolla. Posau-la a dins un bol tapat amb un drap i deixau-la pujar fins que dobli el seu volum (aquí entra en joc la camilla!).

Per a la segona pasta:

1- Mesclau tots els ingredients excepte la llet i la pasta mare. Aniria bé que en aquest pas tenguéssiu un robot de cuina, ja que el procés es fa llarg.

2- Quan tengueu la pasta bastant ben mesclada, anau afegint la llet a poc a poc. En tenir la llet ben integrada afegiu la pasta mare.

3- Pastau tot al manco uns 10 minuts. Dur feina, sí, però crec que és el secret d’aquesta pasta.

4- Un cop ben pastat, posau mantega o oli per les parets d’un bol i posau-hi la bolla de pasta a dins i deixau-lo tapat fins que dobli el seu volum (camilla!).

5- Un cop ha doblat el seu volum, tornau a pastar uns dos minuts més. Ara ja podeu fer el tortell. Podeu fer-lo rodó, que és de la forma més tradicional, o com jo, que l’he fet amb bolletes. Aprofitau per amagar la figureta! Posau un paper de forn sobre la placa i posau la pasta (en bolletes o en forma de tortell) i si no voleu que el forat es tanqui podeu posar algun objecte al mig, com un motlle rodó apte per forn o alguna cosa semblant. Tapau la pasta amb paper film i amb un drap i deixau-la tornar a pujar (tercera pujada i última!) fins a doblar el seu volum. Amb la pasta que m’ha sortit he fet dos tortell petits, podeu triar si fer-ho igual o fer-ne un de gros.

6- Pintau el tortell amb l’ou, i decorau al vostre gust. Jo he fet un tortell de 6 bolletes: en tres d’elles només he posat la taronja confitada; en els altres tres he fet una mescla amb sucre una mica banyat fins a fer com una pasteta i l’he posat per sobre, juntament amb ametlla picada.

7- Forn a 180º uns 20-25 minuts. Amb el meu forn han estat suficients 20 minuts, però ja sabeu que això depèn del forn.

Esper que els reis hagin estat generosos amb vosaltres i que si us toca la figureta la sort us acompanyi, més d’un dia la manco!

Molts d’anys i salut!

PD: Podeu farcir el tortell o deixar-lo llis. A ca nostra l’hem farcit al final de nata, però el vaig deixar en un principi sense farcir per si algú el volia així.

PD2: Recepta basada en la de “Cuina per llaminers”, amb alguns canvis.
6 de gener de 2016
DECORACIÓ DE PASTÍS AMB MASSAPÀ
Heu vist mai aquests programes ens els que decoren els pastissos amb quilos i quilos de fondant? El fondant és una pasta feta a base de sucre, i la seva textura és semblant a la plastilina. Es comercialitza en forma de pastilles i en molta varietat de colors, i a més es pot mesclar per aconseguir diferents tonalitats.

Però hi ha un problema. No m’agrada gens. Però gens. És cert que els pastissos queden divins, amb molts de detalls i amb poqueta cosa fan que qualsevol tarta sembli de pastisseria. El que passa és que a mi em sembla massa dolç. Quan em donen un tros de pastís amb fondant l’acab llevant.

I sabeu què? Idò que hi ha un substitut al fondant! Sí! El massapà! El massapà es pot tenyir i se li pot donar forma. No té molta diferència de manipulació amb el fondant. I com podeu veure a les fotos, és el que vaig fer servir per decorar aquest pastís Victòria.

El dia de Nadal volia decorar aquest pastís però de manera senzilla i fer-lo d’una manera un tant diferent a com ho faig sempre, i vet aquí que “Sant Pinterest” sempre et dóna inspiració. Fa temps vaig veure una decoració semblant, una mica més elaborada, això sí, i em va agradar tant que esperava el moment de fer-la. I el moment va arribar! Aquí teniu la recepta:

Ingredients:
- 200 gr de farina d’ametlla (ametlles moltes)
- 200 gr de sucre en pols
- 1 blanc d’ou (potser en necessiteu una mica més)
- colorants
- sucre de colors (opcional)
Elaboració:

1- Mesclau el sucre amb la farina d’ametlla i afegiu el blanc d’ou. Pastau bé.

2- Si trobau que la pasta us queda una mica seca afegiu una mica més de blanc d’ou, fins aconseguir una pasta que no s’enganxi però que s’aguanti.

3- Arriba el moment creatiu. Jo només necessitava fer arbrets, per tant només els vaig haver de tenyir de verd. Si necessitau fer altres figuretes potser necessitau tenyir amb altres colors. Ja podeu veure que no m’hi vaig esforçar massa en la forma dels arbrets, just que s’assemblessin ja m’anava bé.

4- Per enganxar el sucre de colors (si ho necessitau fer), humitejau la superfície del massapà amb aigua i enganxau el sucre a sobre. Com podeu veure, vaig posar tres colors verds diferents de sucre. Personalment, m’agradava més l’efecte del verd més obscur ja que era de gra més petit que els altres.

5- Per acabar de fer el pastís vaig posar muntanyetes de nata muntada i a sobre hi vaig col·locar els miniarbrets. Per rematar l’efecte hivern-Nadal, també vaig escampar un poc de sucre daurat per sobre. Et voilà! Ja teniu una muntanya nevada sobre un pastís! I amb un “fondant” amb un gust d’ametlla boníssim!

Esper que us agradi i ho poseu en pràctica. Besades!

PD: En surt bastant quantitat de massapà. Si no n’heu de mester molt potser és suficient que faceu la meitat de la recepta.

PD2: Si voleu afegir un plus de sabor, posau a la pasta una mica de ratlladura de pell de llimona.
2 de gener de 2016
MENJAR D’ÀNGEL (ANGEL FOOD CAKE)
Realment, sí que sembla un menjar d’àngel. Segons ma mare, quan la va tastar va tenir la sensació de menjar espongetes de sucre. Tenia moltes ganes de fer aquest pastís des de fa molt de temps però hi havia una cosa que em frenava bastant: no tenia el motlle adequat.

Per fer aquest pastís es necessita un motlle especial ja que no es pot posar cap tipus de greix perquè no s’enganxi a les parets, i aquesta setmana (a la fi!) vaig comprar-me el meu. El motlle original és cilíndrinc amb un forat al mig i tres potetes a la base (podeu veure’l en aquest enllaç). El meu és igual però sense les potetes.

Pel que sembla, aquest pastís va néixer a Pensilvania, lloc productor d’aquest tipus de motlles. Es diu que era un pastís elaborat pels esclaus ja que es necessitava molta força per poder pujar la quantitat de blancs d’ou que es necessita. I és que hem nascut en molt bon moment! La tecnologia està de part nostra! No em veig a mi mateixa pujant 12 blancs d’ou a mà.

Anam amb la recepta? Preparau-vos perquè hi ha algun ingredient una mica estrany. He fet un canvi en un dels ingredients perquè no el tenia (he canviat l’essència d’ametlla per la de princesa).

Ingredients:
- 12 blancs d’ou
- 1 i 1/4 tasses de sucre en pols (140 g)
- 1 tassa de farina (110 g)
- 1 i 1/2 culleretes de cremor tàrtar (15 g)
- 1 i 1/2 culereta d’extracte de vainilla
- 1/2 cullereta d’essència de princesa
- 1/4 de cullereta de sal
- 1 tassa de sucre normal (225 g)
Pas a pas:

1- Retallau un cercle de paper de forn i posau-lo en el fons del motlle. Recordau que el motlle ha d’estar ben net i sec, sense restes de greixos com oli o mantega. Encalentiu el forn a 175º-180º.

2- Posau en un bol la farina i el sucre en pols i reservau.

3- Dins del bol del robot de cuina posau els blancs d’ou (han d’estar a temperatura ambient), el cremor tàrtar, la sal, l’essència de princesa i l’extracte de vainilla. Començau a pujar els blancs d’ou a una velocitat mitjana. Quan comencin a pujar, anau afegint el sucre cullerada a cullerada sense aturar el robot. Us haurien de quedar els blancs pujats però sense arribar a fer un “merengue” molt dur.

4- Per afegir la farina i el sucre en pols, primer l’heu de tamisar i anar afegint en petites quantitats als blancs d’ou pujats. En aquesta fase ja no necessitareu el robot de cuina, si no una espàtula de silicona i anar-ho ajuntant tot mitjançat moviments envolvents.

5- Posau la pasta dins del motlle amb molta cura i allisau la superfície. Posau el motlle dins el forn uns 30-40 minuts (depèn molt del forn! recordau-ho!). Per saber si ja està, punxau amb un pal de broqueta més o manco per la meitat, i si surt eixut ja el podeu treure.

6- Tot d’una que el traieu del forn l’heu de posar cap per avall (per això les 3 potetes), com que el meu motlle no tenia les tres potetes he posat el motlle cap per avall sobre una reixeta.

7- Quan el motlle estigui més o manco fred el podeu tornar a girar i amb una espàtula desenganxau les parets del motlle i del cilindre interior. En els motlles originals, la base és desmuntable i no és necessari posar paper ja que es pot desenganxar fàcilment al final amb una espàtula. Com que el meu no ho és el paper ajuda a que es pugui desenganxar sense cap dificultat.

I ja teniu el vostre menjar d’àngel! Podeu servir-lo amb gelat de vainilla, o fraules amb nata, o xocolata desfeta… Les possibilitats són infinites! Gaudiu del que queda de cap de setmana i fins la que ve!

Salut!
15 de novembre de 2015
PASTÍS DE XOCOLATA I TARONJA

Tot s’acaba. I tot s’acaba en el mateix moment. Aquesta setmana hem acabat les classes (que no la feina) a l’IES on treball. I també, per desgràcia, el curset de na Jackie Rueda que estava fent, Superstar (teniu l’enllaç a la columna de la dreta del blog).

No puc estar més contenta d’haver-lo fet. M’ha ensenyat moltíssimes coses: de més tècniques sobre la càmera de fotos, i de més creatives i subjectives, sobre la composició de les fotos, diferents estils… Però se m’ha fet taaaan curt… De fet, no he pogut fer tot els exercicis que ens anava suggerint per falta de temps, però a mesura que vagi penjant les receptes al blog ja aniré fent les pràctiques.

I començaré amb aquest pastís. Sé que les fotos encara tenen bastants errors, però aniré practicant (tranquil·la Jackie!). Què us semblen a voltros?

Anem amb la recepta:

Per la coca:
– 200 gr de sucre
– 160 gr d’oli d’oliva suau
– 4 ous de talla M
– 170 gr de farina amb llevat incorporat
– una cullereta de llevat en pols
– 30 gr de cacau en pols sense sucre
– un “xupito” d’Amaretto (*)

Pel farcit:
– confitura de taronja dolça

Per la crema de xocolata:
– 200 ml de nata
– 250 gr de xocolata per fondre
– 1 “xupito” d’Amaretto (*)

Pas a pas:

Per la coca:

Anau mesclant els ingredients en l’ordre que teniu a la recepta. No poseu un ingredient que no tengueu l’anterior ben integrat.

Forn a 170º, uns 20 minuts o fins que en punxar amb un escuradents aquest surti ben eixut. Jo he posat la pasta en tres motlles iguals. Si no en teniu, feis-la en un motlle i, en estar la coca ben freda, tallau-la en tres pisos.

Per la crema de xocolata:

Posau la nata al foc amb el xupito d’Amaretto i quan comenci a bullir vessau-la per sobre de la xocolata trossejada. Mesclau-ho bé tot fins que la xocolata s’hagi fus bé. Guardau aquesta mescla dins la gelera tapat amb paper film. El paper ha d’estar en contacte amb la xocolata perquè no faci crosta a la part superior. En estar ben fred, passau aquesta crema per la batedora de varetes fins que pugi, veureu que canvia de color.

Muntatge:

Posau confitura de taronja enmig de cada pis. Jo he posat la meitat del pot en cada pis. Una vegada muntat el pastís, repartiu la crema de xocolata per sobre i pels costats. A partir d’aquí… deixau volar la vostra imaginació i decorau com més us agradi. Jo he fet servir una “pinta” especial de rebosteria per fer el dibuix del costat i la màniga pastissera per fer la decoració de sobre i del plat.

Esper que vos agradi!!!

(*) He posat Amaretto perquè no tenia Cointreau en aquell moment, però crec que hagués estat més encertat. Encara que amb l’Amaretto no està gens malament. De totes maneres és un ingredient opcional, si no el voleu posar no hi ha problema.

20 de juny de 2015